divendres, de maig 26, 2006

Croquetes

croquetesAhir vam anar a casa de la Loli i del Bisteles i vam poder gaudir d'un sopar excel·lent. Voldria destacar sobretot les croquetes (les de la foto) que eren boníssimes. No és un dels plats que més m'agraden precisament perquè de vegades, si no són molt casolanes i estan molt ben fetes, no m'entusiasmen; però aquestes, per al meu gust (i per a la resta de comensals), eren perfectes. Li vaig preguntar el secret a la Loli (no ens enganyem, el Bisteles només havia ajudat a fer la forma) i em va comentar que, en lloc de beixamel, utilitzava el propi brou de coure la carn (a més amb una mena de "cocido" excepcional que li donava molt de gust a la carn). El resultat: unes croquetes molt denses, amb molta carn i sense beixamel (el que menys m'agrada de les croquetes). Excepcionals! Ru, hem d'aconseguir la recepta concreta i fer-ne!

dijous, de maig 25, 2006

Comparte tu frikismo

bibliotecària i el seu nòvioAvui, 25 de maig, és el dia de l'orgull friki i, per aquest motiu, segueixo el meme que proposen els de Microsiervos (o frikisiervos):
"comparte tu frikismo: revela al mundo tu frikismo enseñando y describiendo el objeto más friki que tengas en tu casa (...) en definitiva, cualquier tipo de objeto que al verlo puedas decir claramente: ¡eso sí que es friki!"
He de reconèixer que no deu ser l'objecte més friki de casa meva, però és el que tenia més a mà i amb foto. Es tracta d'una bibliotecària a l'estil més ranci possible (la vaig comprar en una biblioteca dels USA -allò sí són biblioteques, amb botiga de merchandising inclosa), que tinc custodiant una mini prestatgeria de llibrets petits d'obres clàssiques (que tot i ser lletra petita, es poden llegir). Això sí, li he buscat un nòvio perquè no estigui tan soleta.

Si algú és prou friki per continuar el meme, és lliure de fer-lo. Aquí teniu els objectes frikis dels frikisiervos: Alvi, Nacho i Wicho

divendres, de maig 19, 2006

Menú a l'Udon


Ahir vaig dinar un dels tres menús que proposa l'Udon: el Ramen a nena (podeu veure la carta a la web). És bastant bo i molt saludable. Aquest menú porta:

  • Chicken ramen (a la dreta): ramen -el fideu prim estil xinès- en brou tradicional japonès elaborat amb una base de soja, mirin (vi d’arròs dolç) i dashi (brou tradicional japonès elaborat amb alga kombu i bonítol sec laminat), amb pit de pollastre, espinacs i ceba tendra. Molt bo, a més el pit de pollastre tenia molt bon gust.
  • Yasai itame (a l'esquerra): verdures de temporada saltejades al wok i amb sèsam. Bones, però em van agradar més les verdures amb tempura que vam tastar l'altre dia
Tot plegat més la beguda 9.95 €. No és molt barat però és molt bo.

dijous, de maig 18, 2006

Bizcoflam

bizcoflam

El batejat com a "bizcoflam" és un postre molt senzill de fer i que queda bastant bé. És una mena de pudding (tot i que mai he sabut ben bé com es fa) però sense necessitat de forn. No sé d'on vaig treure la recepta.
Necessitem uns "bizcochitos" pel farciment, flam Royal i pinya. En un motlle (al principi el feia en un rodó, però últimament el faig amb un de plumcake allargat), hi poses al fons el caramel que ve amb el mateix flam, al damunt les rodanxes de pinya en almívar i, a continuació, vas posant els "totxos" dels "bizcochos". Mentre prepares això, es fa el flam i, quan ja està fet, es posa al damunt (els bizcochos el xuclaran tot). Es deixa refredar perquè se solidifiqui i se li dóna la volta (amb cura perquè caurà el caramel). No queda molt estètic però està molt bo.
El millor d'aquest postre és que es triga molt poc temps i no cal forn (mai no es crema ni surt malament), únicament cal calcular unes quantes hores perquè es refredi i es pugui solidificar (unes 4 com a mínim).

dilluns, de maig 15, 2006

M’agrada tornar a ser aquí tan aviat. Aquesta nit ens divertirem....

Badalona, 14/05/06Dels diferents tipus de fans de Bruce Springsteen, en destaquen dos. Els primers, potser la majoria, són els que no veuen vida més enllà, els que menyspreen tota la música que ignoren i idolatren el cantant al marge del que faci. Els altres som els que, havent escoltat molta música nord-americana, havent escoltat els grans mestres –des de Guthrie fins a Dylan, des dels Creedence Clearwater Revival fins a Neil Young, des dels grans cantants de blues als millors cantants de folk– hem arribat a la conclusió que gairebé ningú com ell ha estat capaç de recollir, recrear i sintetitzar tots aquells referents, musicals i vitals, que poblen l’imaginari de la societat en la qual viu.

Badalona, 14/05/06Potser per això el concert d’ahir que servia per presentar el darrer disc, We Shall Overcome: The Seeger Sessions va tenir tan bona acollida i ens va tornar l’Springsteen més pletòric, amb més ganes de divertir-se dalt de l’escenari. La riquíssima tradició del folk nord-americà, deutor de la música celta irlandesa, dels espirituals negres, d’una història violenta i sagnant, va aterrar al Pavelló Olímpic de Badalona amb la força brutal d’una big band –i la puresa dels instruments tradicionals–, formada per 20 músics capaços d’empeltar la sonoritat característica de Nova Orleans amb els aires country del far west. Durant dues hores i mitja Springsteen va repassar el nou disc a més de tres o quatre cançons de sempre arranjades per a la ocasió, alhora que oferia, a través de la música, pinzellades precises de la història recent.

Badalona, 14/05/06Es fa difícil explicar el plaer que se sent quan t'ofereixen aquella colla de cançons, tocades impecablement per un grup de grans músics que, tots alhora, són capaços de traslladar-te momentàniament als anys 20, a la riba del Mississipí. Com comentava la Mar, després d'advertir-me: 'ara diré una heretgia: no trobo a faltar la E Street Band per enlloc'. I això, dit per una springsteeniana de tota la vida, són paraules majors. Ens veiem a la tardor.

Badalona, 14/05/06

PD. Avís per a puristes: ja sé que Neil Young és canadenc, però la seva música s'emmarca en la mateixa tradició. O no?

dijous, de maig 11, 2006

Aigua

Aigua AquafinaAcostumo a tenir sempre a la feina una ampolla d’aigua per obligar-me a beure i la veritat és que funciona: si la tens a l’abast, beus. El que m’ha sobtat molt és la diferència de gust que hi ha entre les diferents marques. Per exemple, per al meu gust l’aigua de Pascual és dolentíssima i, en canvi, la d’Aquafina és una meravella.

Em té fascinada aquesta aigua perquè té un gust dolcet molt bo que em fa dubtar... d’on surt aquest gust? A més sembla com si tingués gas perquè quan l’obres sona. Aquafina és un producte de PepsiCola, i en principi no té cap caloria ni cap additiu estrany. També em desconcerten una sèrie de crítiques que he trobat sobre aquesta aigua, quan jo la trobo especialment bona i tinc comprovat que és l’aigua que més fàcilment m’entra.

dimecres, de maig 10, 2006

MeMe: la nevera

La porta de la neveraSeguint el MeMe de BCN mon amour, aquí teniu la nostra nevera. És una Liebher Comfort i deu tenir uns 5 anys. Som dos de família i, tot i que normalment dinem de carmanyola a la feina (preparat per nosaltres) i sopem a casa, no la tenim –ni de lluny- tan plena com la resta. Intentem descongelar-la un cop a l’any però em sembla que fa més d’un any que no ho fem...

El contingut
Els cinc ingredients que mai no falten a la nostra nevera són:
  • Llet, que només en prenc jo perquè al Ru no li agrada
  • Tomàquets, pernil i formatge perquè ens agrada esmorzar un bon entrepà
  • Tahina perquè fa uns quant mesos que en vam comprar dos pots i, per molt humus que fem, només n'hem pogut liquidar un (això sí, es conserva molt bé a la nevera).
Les cinc coses que mai no hi falten

divendres, de maig 05, 2006

Udon

Nabeyaki udonEntusiasmats amb els noodles del Wagamama a Londres, vam voler tastar-los a Barcelona i ahir vam anar a sopar a l’Udon. N’havíem llegit crítiques positives a Bueno para comer i a Comer japonés i hi vam anar amb moltes expectatives.

L’experiència va ser molt positiva. El lloc és petit però molt acollidor i el menjar és molt bo. És cert que encara teníem el record del Wagamama de Londres i no ens va semblar igual, però al final vam quedar molt satisfets. Hi vam anar amb amics i així vam poder veure diferents plats. Les quantitats són respectables i amb un únic plat pots sopar molt bé, però al final vam tastar totes les varietats: acompanyaments, plats principals, postres, cafès i tès. Les fotos més destacades dels plats són aquí.

Em vaig demanar un plat de wok i m’han quedat pendents per a la propera vegada els noodles en sopa (els de la foto). Els entrants també molt bons i les salses molt interessants. Vam retenir el nom de dues:
  • Yakitori: salsa especial per a broquetes elaborada amb salsa de soja, sake, mirin (vi d’arròs dolç que es fa servir per cuinar), sucre, sal i aigua.
  • Yakisoba: salsa elaborada amb tomàquet, ceba, poma, sucre, salsa de soja, sal y espècies, que vam tastar amb els plats de wok
Les postres també molt bones. Trobareu més explicacions dels plats a les fotos.

Viatges gastronòmics


FOTOS DE VIATGES:

MENJAR A:

Etiqueta de VIATGES

Blocs de gastronomia

  • La Zuccheriera, Cannella, italiana però a Salamanca. Té un butlletí de novetats setmanal de les seves receptes (newsletter) a la que et pots subscriure. També permet descarregar-se reculls de receptes seves en pdf. Té altres blocs gastronòmics: Biscotti i Pane e pizza.

BLOCS SOBRE PANS I PANIFICADORES: Vegeu l'entrada independent



Índex de restaurants



Barcelona:

Catalunya

Argentina:

Londres:

Guies i buscadors de restaurants:

Índex de receptes


Pans i panificadora:


Primers:
Segons:
Postres:
Carmanyola:

Menjar per a nen:


Altres:

dilluns, de maig 01, 2006

Llibres

Compres

Altres blocs


Mares, pares i nens


Blocs i fotoblocs dels amigatxos
Biblioteques


Viatges