Restaurant Món

Situat també al Món St Benet, dins l'Hotel Món, el Restaurant Món és una altra proposta gastronòmica molt interessant i més econòmica que el Restaurant Angle. Nosaltres hi vam sopar i, com que no hi havia molta gent, ens van permetre combinar un menú de temporada (per 35 €, inclou aigua, pa, vi de la casa i cafè, IVA inclòs) amb altres plats de la carta. El resultat va ser excel·lent, ens va agradar molt, tan el menú com la carta. El menú de temporada inclou:

• Aperitiu del xef:

• Caneló melós de carn amb ceps i foie :

• Lluç suau d'alls i verdures de temporada:

• Tallata de vedella amb aromes de tardor:

• Torradeta de Sant Benet amb figues i essència de taronja:

Tot boníssim. I, com a plats de la carta, vam triar:

• Pasta fresca amb salsa de múrgoles, ou a baixa temperatura i verdures de temporada:

• Bacallà a la brasa, cuit a baixa temperatura amb samfaina. Va ser tot un espectacle la presentació perquè ens van fer la "brasa" al davant. Desprenia una oloreta a maria... que no acabàvem d'entendre i ens vam quedar amb ganes de preguntar el per què.

• Amanida de fruites amb gelat de maduixa, un postre boníssim i molt ben pensat com alternativa a d'altres més ensucrats.

Aquí teniu la carta.

Carta del restaurant

Restaurant l'Angle

Espectaculars nyoquis de salmó amb infusió Tennesse

El cap de setmana del 17-18 de setembre vam anar al Món St Benet. Es tracta d'un projecte cultural, de lleure i gastronòmic inaugurat el novembre de 2007. Es troba a Sant Fruitós de Bages, al voltant del monestir de Sant Benet del Bages.

Vam sopar al restaurant de l'hotel (Món, ja farem una altra entrada) i vam dinar a l'Angle, el restaurant del Jordi Cruz, que l'any 2004 i amb 26 anys va rebre una estrella Michelin al restaurant Estany Clar. També és l'autor de Cocina con lógica: técnicas, incluencias y conceptos para entender y crear los platos del "Estany Clar". Barcelona: Buffet & Ambigu, 2005.

Vam aprofitar per visitar la Fundació Alícia, una proposta de recerca gastronòmica ("Alí") i científica ("cia"), liderada per Ferran Adrià. La visita dura una hora i al finalitzar es fa el taller-demostració "El sentit dels sentits". Vam tastar l'umami (el cinquè gust), el xilitol que notem dolç i fred (barreja de sentits: sinestèsia) i els peta zetas (diòsid de carboni amb sucre). A De cuina en parlem més extensament d'una visita que van fer al 2008.

Al restaurant l'Angle vam fer el menú d'estiu (70€, no inclou IVA, begudes, pa...). Encantadíssimo el 2009 va fer un reportatge molt interessant del restaurant. El menú, excel·lent, va ser el següent:

Vista des del restaurant

• Mojito. El van muntar a la taula, hi havia element sòlids i després van afegir l'espuma.

• Aquest plat no sortia al menú però ens van preguntar abans si ens agradaven les ostres. Era ostra amb pomes, foie ...

• Nyoquis de salmó amb infusió Tennesse. La foto que encapçala l'entrada. La presentació va ser molt espectacular: ens van deixar olorar la infusió de fustes, després van afegir el whisky i va començar a sortir fum...

• Servei de foie gras

• Esfera de fals rovell d'ou amb ibèrics. L'ou estava esferificat (ens havien parlat ja d'això en la visita a Alícia, de fet, la fundació està oberta a totes les qüestions que els plantegin els cuiners) i ens van avisar que anéssim amb compte que per dins era líquid.

• Papillot d'espàrrecs blancs amb tripeta de bacallà. Van muntar el plat a taula, portaven els espàrrecs amb la papillot i van afegir un brou

• Arrosset de ceps i foie amb camisa de colomí

• Pelaia rostida amb escamarlà, carbassa, citronella i crema d'ostres.

• Vedella a la Royal amb pomes i Pedro Ximénez

• Tres pells de cítrics amb làctics i fonolls. Va ser l'únic plat que vaig deixar alguna cosa: les pells, no em van acabar de fer el pes...

• Textures de xocolata amb regalèssia, cafè i toffee (amb "peta zetas, és a dir diòxid de carboni, que també hi era a d'altres plats)

• Petits fours. Vam prendre cafè i una infusió especiada (mireu la carta de cafès i infusions que va posar Encantadíssimo, molt similar a l'actual)

I, per últim la carta del menú. Hi havia un altre menú degustació més llarg i la carta. Si voleu comparar, podeu veure la carta del 2009 a Encantadíssimo.

Menú

Restaurant L'Angle. Camí de Sant Benet de Bages. Sant Fruitós de Bages (Barcelona). Tel. 672 20 86 91. Molt recomanable.

Vacances pel Berguedà

Ja estem de vacances!

Aquest estiu les vacances, de nou, pel Berguedà. Serà gairebé un mes de tranquil·litat amb la possibilitat de descobrir nous restaurants per aquestes terres. Com a mínim esperem estar fresquets, a la muntanya.

També suposarà una desconnexió d'internet. No sé com m'ho faré però estaré quasi tot el mes sense poder entrar a la xarxa, semblaré l' Enjuto mojamuto al pitjor dia de la seva vida.

Pesolada a Sant Andreu de Llavaneres

Dilluns vam anar a Sant Andreu de Llavaneres a gaudir d'un dels menús de la 14a edició de la Pesolada de Caldes d'Estrac. Es tracta d'una jornada gastronòmica, vigent fins el 27 d'abril, on diversos restaurants promocionen amb un menú especial l’anomenada "perla del Maresme", el pèsol de la floreta, una variant autòctona que es distingeix per la seva dolçor. En aquesta edició hi participen 16 restaurants, la majoria de Caldes però també alguns restaurants de pobles veïns com Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt.

Nosaltres vam triar el menú de Il Porto, al port Balís de Sant Andreu de Llavaneres, just al costat de l'estació de tren (que és com hi vam anar, malgrat que el restaurant ofereix 2 hores de pàrquing). Vam gaudir molt, tant del menú (boníssim tot) com del tracte i en especial per la cura que hi ha dels nens: trones, joguines, amabilitat i canviador de nens al lavabo (que no sempre és fàcil de trobar).

El menú es va iniciar amb una copa de cava i, de primers, pèsols ofegats amb botifarra de Lleida i cassola de pèsols amb cloïsses. Excel·lents -i abundants- tots dos, en especial el segon.

Els segons també molt correctes: tagliatta de vedella a l'oli de romaní i cueta de rap a la Maresma.

Les postres, espectaculars, casolanes i molt bones: tatin de poma caramel·litzada (la foto que encapçala aquesta entrada i que vull fer aviat) amb gelat de vainilla i tiramisú.

Tot plegat, amb aigua i panets (molt bons, a triar, nosaltres vam tastar la xapata i el de nous i panses), cafès a banda, 30 € per persona. Molt recomanable.

Il Porto Restaurant. Port Balís, local núm. 2, Sant Andreu de Llavaneres. Tel. 93 792 79 29

Mona springsteeniana

Diumenge, l'Enric -autoproclamat padrí del Roc i amb l'aclamació popular- li va donar la mona, una mona que va fer més il·lusió a son pare que a ell. És obra de la Dolceria Pujol, de Berga, que enguany potser per commemorar els 20 anys del concert del Camp Nou, ha fet un Springsteen, mida hòbbit, de 40 quilos de xocolata. La mona de la fotografia reprodueix un dels més cèlebres discos de la història de la música popular del segle XX -no, no estem exagerant-, que tothom absolutament hauria de conèixer, cantar i venerar: Born to Run. No ens atrevim a dir que és el millor de la seva discografia (tot bon fan sap que la tríada fantàstica la componen Born to Run, Darkness on The Edge of Town i The River) però és, sens dubte, un dels més emblemàtics.

Ah, la xocolata, tant la blanca com la negra, era boníssima!

Springsteen gegant de la Dolceria Pujol (hi ha més fotos al web)

Mató

Avui he tastat el mató de El Pastoret de la Segarra i, com a l'envàs sortia la seva pàgina web, l'he consultat. Amb un disseny molt atractiu, explica el seu origen i dóna algunes receptes. Ens comenten que segueixen mètodes tradicionals d'elaboració i per això han estat reconeguts amb el distintiu d'Empresa Artesanal Alimentària que otorga la Generalitat. No només fan mató (l'únic que he tastat de moment), sinó també iogurt i diversos tipus de formatge. Fins i tot a la web tenen un apartat de nutrició on detallen menús per a nens, adults i tercera edat. I tot amb la possibilitat de baixar-lo en pdf. De les receptes, en destaco el pastís de mel i mató i el cabrit amb formatge de cabra, que tenen molt bona pinta. Potser caldrà provar altres dels seus productes.

Juquim (Espot, Lleida)

De la nostra visita a Espot, a més dels bonics paratges i d'un intent no aconseguit d'excursió cap a l'Estany de Sant Maurici (hem de tornar!) ens queda el record del que vam menjar a Juquim. De primers vam triar "Amanida de salmó amb bolets del bosc":

i "Paté de la casa (sense conservants)":

De segons, cal destacar el que es va demanar el Ru: "Filets de cuixa de senglar a la brasa a les fines herbes" que estava molt tendre i molt gustós:

I el "Civet (estofat de caça)":

Vam quedar tan tips que no vam poder fer postres. En resum tot molt correcte, llàstima de la calor que feia que no em va permetre gaudir molt del menjar.

Cafeteria Restaurant Juquim. Cuina casolana. Espot (Lleida) 973 62 40 09

La fonda d'en Pep (Vielha)

D'aquests primers dies de vacances vull destacar La Fonda d'en Pep, a Vielha, la Val d'Aran. Tal com comenten aquí, el lloc és molt recomanable. Es defineixen com "codina catalano-aranesa" i aquí vam fer un molt bon menú de migdia de dissabte per 18 € + IVA. De les quatre possibilitats que oferien per primers i per segons, vam gaudir del següent: de primers, "amanida de cabra gratinada amb vinagreta de fruits secs"

i "raviolis farcits de ceps". De segons, "botifarres de la Vall a la graella" i "llaminera (solomillo) de porc ibèric a la mostassa i mel"

Les postres també excel·lents, un "pastís de poma amb gelat", boníssim i molt casolà i un "brownie amb gelat" també molt bo. De fet el menú semblava gairebé carta però més barat. Molt bon ambient, tracte i menjar. Molt recomanable.

La Fonda d'en Pep. Av. Pas d'Arro, 52, 25530 Vielha (Val d'Aran), tel. 973 642 654.

De vacances

Aquest mes d'agost estarem de vacances. El projecte és discret però esperem que sigui interessant. Començarem amb uns dies a Esterri d'Àneu, a veure què tal es menja pel Pallars Sobirà i quins restaurants trobem. Segons hem llegit, la cuina de la comarca és la típica de muntanya: confitat de porc, freginat de sang i fetge de corder, ous amb mel, col i trumfes amb suc de rosta, conill amb múrgoles i sopes de pastor; com a postres, l'arrop i el brossat. Embotits de porc (xolís, botifarra traïdora, goset, etc.) i de corder (girella) i formatges (serrat, formatge de tupí, brossat). A Lleidatur recomanen els hotels gourmet: Hotel Poldo i Hotel La Morera i el restaurant El Celler dels joglars.

Després tornarem uns dies a Berga (el "poble" del Ru) a recórrer el que ens hagi quedat del Berguedà. I, per últim, al poble dels meus pares, al Racó d'Ademús, al llogarret més perdut del territori, Negrón. Sent un indret valencià però tocant amb Terol i Conca, la barreja és absoluta. Intentarem dinar a La Muralla, un restaurant de Cañete (Conca), perquè el Ru pugui tastar el morterol (morteruelo) i un dels dolços de la zona que m'entusiasmen, l'alajú. Vés que no ens quedem a viure-hi.

Curiosament, en un dels llibres que llegim aquests dies per preparar el viatge, Josep Pla i Duat, Assumpció Civís i Llovera, El Pallars Sobirà i la seva cuina (Barcelona: La Campana, 1995), parlen del morterol a propòsit de la girella:

En Nèstor Luján, gran historiador de la cuina, ens parla d'un plat, el morterol, i diu: "Era un plat de despulles i carns interiors d'animals que en general comportava, primer, picar al morter o trinxar amb el ganivet aquestes substàncies cuites, especialment amb aigua i addicionades de greix i, en segon lloc, coure-les amb arròs en un brou o amb llet d'ametlles que es podia espessir amb pa ratllat i, al final de la cocció, amb ous batuts". D'això en parla el Llibre de Sent Soví, llibre de cuina, manuscrit, de finals del segle XIII. Es curiós, però cert que a la Catalunya medieval es pogués menjar alguna cosa tan pareguda a la girella com aquest "morterol"".

S'agraeixen tots els possibles consells sobre llocs on menjar o què menjar i què visitar d'aquest recorregut.

Pel Berguedà

Hem passat un parell de setmanes pel Berguedà, descansant de les altes temperatures de Barcelona. No hem pogut fer turisme gastronòmic però sí hem pogut visitar alguns pobles i gaudir d'algunes curiositats, com per exemple els enormes croissants que vam trobar als forns de Castellar de N'Hug. De moment no els hem tastat però tot arribarà...

També vam passejar per Vilada, Sant Jaume de Frontanyà (el municipi més petit de Catalunya, només 31 habitants), Gironella, Bagà, La Pobla de Lillet, Castellar de N'Hug i les fonts del Llobregat. També Gósol on vam poder gaudir de magnífiques vistes prop del Pedraforca:

Per cert, tot desèrtic... fer vacances al juny té l'avantatge d'evitar moltes aglomeracions.

La Cabana

Fa uns dies que vam tornar d'unes "vacances" pel Berguedà aprofitant permisos diversos de maternitat i paternitat. Hem fet molt poques incursions en la seva cuina perquè amb el Roc és una mica complicat. Això sí, volem remarcar els menús de migdia que ofereix La Cabana. El menú ens va deixar molt bon gust de boca i ben aviat segur que hi tornem per tastar la seva carta. Cal destacar que el mateix restaurant té unes vistes de Berga impressionants ja que està situat dalt d'una muntanya.

El dia que hi vam anar vam poder apreciar el seu "Cruixent de patata amb brandada" que il·lustra aquesta entrada: les patates fregides fent una reixa i entremig la brandada de bacallà amb un fons de salsa de tomàquet dolça (tot boníssim, el millor sens dubte). De segon vam gaudir de "Bacallà fresc amb rissoto de ceps" i "Llaminera de porc al estil Wellington" (la llaminera, el "solomillo" dins de pasta de full). Les postres també molt interessants i molt ben decorades. Tot molt bo i per 11 €. A continuació algunes fotografies:

Bacallà fresc amb rissotto de ceps

Llaminera de porc al estil Wellington

Postres

Restaurant La Cabana. Entrada Nord de Berga, Carretera de Sant Llorenç de Morunys, 08600 Berga, 93 821 04 70

Un gelat a Gràcia

Dissabte vam fer un gelat a la Gelateria Cafeteria Italiana de la Plaça de la Revolució. Sempre està plena i cal agafar número però l’espera val la pena. A més, sempre hi són les mateixes dues dones italianes que te’l serveixen amb un somriure i una samarreta que diu “nuestro clientes son los mejores”.

He tastat la xocolata negra, el tiramisú, el dolç de llet, la canyella, la xocolata amb avellanes ... però la llista de gustos és enorme, molts més dels que anuncien al web.