Aquest any, a més del tradicional torró de crema cremada (boníssim), hem innovat amb aquest de la foto: xocolata al rom amb músic de fruits secs per dins i per fora. Els hem comprat a la Pastisseria Tarraco.
Tal i com comentava Encantadísimo l’altre dia, hi ha alguna cosa sospitosa en aquests homenets vermells. Intenten accedir a les nostres llars des dels balcons i aviat no podrem fer res. Sense anar més lluny, tinc aquest a sota de casa i crec recordar que fa poc temps estava més avall...
Sembla que ens esperen a l'Argentina. Volem conèixer una ciutat paradigmàtica plena d'atractius culturals (Buenos Aires) i una natura extrema i encisadora (Perito Moreno, Tierra del Fuego), però no ens oblidem de la seva gastronomia... um... sembla que ens esperen per celebrar el 1r Festival Gastronòmic a Buenos Aires (ho llegeixo a El cuerpo de Cristo). Si seguiu l'enllaç, alguns restaurants detallen els menús que oferiran.
Avui hem tingut la meva família a casa i el menú gens tradicional que hem elaborat ha estat el següent: hummus amb pa de pita, cus cus de verdures i llom farcit –i acompanyat- de poma, embolicat amb bacon. De postres, el pastís de formatge estil NY, seguint la recepta de l’Oriol. M’ha fallat la galeta (n’he posat massa) i no ha crescut molt, però més o menys ha sortit bé.ACTUALITZACIÓ: La recepta de l'Oriol és aquesta (la seva web ja no funciona)
Tarta de queso estilo NY (Carnegie's)
Suelen ser muy gruesas, casi de un palmo en algunos sitios (como en Carnegie’s por ejemplo), por encima pueden llevar (o no) fresones, arándanos… además son muy cremosas.
Para la base:
1/2 paquete de galletas digestive
3 cucharadas de mantequilla derretida
1 cucharada de azucar
Para la tarta:
250 gr de Philadelphia
2 yogures griegos
250 gr de mascarpone
3 huevos
150 grs de azucar
3 cucharadas de harina
1 cucharadita de extracto de vainilla o azúcar avainillado.
1 pizca de sal
2 cucharadas de mantequilla
Precalentar el horno a 200 grados. Engrasar un molde de los desmontables. Reducir las galletas a migas, y poner en un bol. Añadir las tres cucharadas de mantequilla derretida y el azucar y amasar hasta que parezca arena mojada (Literal: es como arena mojada!). Presionar esta pasta en el fondo del molde dejando que quede uniforme. Hornear durante unos 15 minutos sin que se queme. Sacar y reservar.
En un robot o en un bol y con una batidora, batir el Philadelphia, el mascarpone y los yogures. Añadir un huevo y batir bien. Añadir otro más y volver a batir. Hacer lo mismo con los huevos restantes. Añadir el azucar, la harina, dos cucharadas de mantequilla y el extracto (Yo uso un sobre de azúcar avainillado alemán, aquí se puede usar un par de toques de azúcar avainillado de pote). Batir muy bien hasta conseguir una crema fina. Verter esta crema en el molde con el fondo de galleta, y hornear, unos 45-60 minutos. La tarta está hecha cuando al pinchar en el centro con una aguja, salga limpia. Dejar enfriar, refrigerar y servir.
Se puede hacer la cobertura de fresones en su temporada y –cuidado- la cobertura de los fresones no es mermelada. Es una gelatina roja que espesa muy rápidamente, los alemanes la llaman Tortenguss.
Si se quiere un tamaño monstruo se ha de duplicar la cantidad de crema de queso,pero se ha de ver el tamaño del molde y ser razonable: tienes tarta para un regimiento.
Ahir, més enllà de tradicions, vam fer pasta de full farcida de verdures i bacon. La recepta inicial va sortir d'un llibre de l'Arguiñano, però la vam variar una mica: sense beixamel ni carbassó, però amb bacon i alls tendres. Només cal passar per la paella amb una mica d'oli els alls tendres, els espàrrecs verds i el porro. Després s'hi afegeix el bacon a trossets i es posa tot plegat sobre una massa de pasta de full fresca. Es doblega sobre ella mateixa -ens va semblar que n'hi havia prou amb una, però es podria fer amb dues- per posar-la al forn fins que estigui ben daurada. Ah, teníem formatge per posar-lo dins, però me'n vaig oblidar. I ja era massa tard -la massa estava tancada- quan la Ro m'ho va dir. Però va quedar molt bé, molt gustós.
En poc menys de tres setmanes serem a l’Argentina. En Ru ja va trepitjar Buenos Aires fa uns anys, en una ruta cap al nord, però per mi serà novetat l’Amèrica del Sud. L’itinerari és Buenos Aires (volem passar també per Montevideo), Ushuaia (Parque Nacional Tierra de Fuego) i Calafate (Glaciar Perito Moreno). Estem preparant el viatge i pensant què i on menjar. Parrillada, empanadas, mate ... sense oblidar el dolç: calafate, dulce de leche, facturas, milhojas... Algun suggeriment dels que ja hi heu anat?
Aprofitant una visita matutina al Decathlon, he convidat al Ru a esmorzar a “The Bagel Shop”. M’he decantat per un bagel de canyella i panses amb mantega i mel; el Ru per un bagel de sèsam amb sobrassada i formatge fos... una delícia. L’aparador amb tots els bagels acabats de fer feia una pinta... d’ametlla, de llavors de rosella, de sèsam, d’everything ... i per no parlar dels pastissos!
Avui hem enllestit un amic invisible amb un plaer de regal: oli d’oliva verge extra. Hem visitat una botiga (Oli-bò) que tenim molt a prop de casa, especialitzada en oli d’oliva de Baena, Còrdova. El noi ens ha informat amb tot luxe de detall dels diferents olis i, tot i quedar una mica marejats per les diferents tipologies, ens n’hem anat amb la idea d’anar tastant-los a poc a poc. Al final, ens hem decidit (sota el seu consell, és clar) per dues ampolles: una “Corona de Baena etiqueta negra” i un “Marqués de Priego”. Per a nosaltres, una ampolla menys piji però amb una pinta exquisida: “Caserio del Hornerico”
Hi ha dies que no ve de gust cuinar. Menys encara si la Ro no hi és i has de sopar sol. Però sempre hi ha solucions senzilles, amb algun toc diferent. Per exemple dues patates bullides amb pell i tot, amb una mica de sal Maldon i chimichurri; acompanyades d'una botifarra i una mica de cansalada que va fer el sogre a la brasa diumenge passat. Segur que sona a sacrilegi, però era boníssim! Ah, i tot i l'excés, un alfajor uruguaià de postre.Hi havia dubtes sobre l'autenticitat de la fotografia que s'ha distribuït darrerament i que mostra un curiós rètol penjat al prestatge del cava d'un establiment Alcampo de Mallorca, que convida a visitar la secció de 'cavas no catalanes'. Sembla que, no només és autèntic, sinó que n'hi havia a altres establiments, de manera que l'excusa -un gerent abrandat- ja no cola. Vilaweb ho explica: Alcampo té tants centres a Madrid com a tot el país; i l'Avui amplia la informació
