Tiramisú

Ahir vam tenir convidats i el menú que vam fer va ser el següent:

- Crema de carbassó
- Musaka.

- Tiramisú. Un clàssic que acostumem a fer sovint quan tenim convidats i la veritat és que sempre agrada. A partir d’algunes receptes, l’hem adaptat de la següent manera.

Ingredients

3 ous, 150 gr. sucre, 250 gr. formatge mascarpone, 20-24 bizcochos de soletilla, cafè, -cacau en pols i un licor.

Preparació

Muntem les 3 clares d’ou per un costat; per un altre batem els rovells, el sucre i el mascarpone; a continuació afegim les clares muntades i ho batem tot intentant que hi hagi molt d’aire. Ja tenim el farciment. Hi ha qui aconsella deixar reposar la barreja ara perquè guanya en sabor; jo no ho faig. De fet acostumo a fer-lo d’un dia per un altre perquè sí que és cert que guanya sabor amb el repòs; a més, és una manera de tenir fet ja el postre i estalviar nervis al dia següent.

Agafem el recipient on volem fer-lo i fem una capa de “bizcochos” que prèviament suquem amb una barreja de cafè, llet, sucre i rom; és a dir, jo faig un talladet borratxo. Les receptes clàssiques només posen cafè – però jo ho trobo molt amarg- i un altre licor com l’amaretto. Cal anar amb compte a l’hora d’emborratxar-los per no fer-los massa mullats; un cop fetes les capes (jo en faig dues), s’acaba amb la capa de crema i per dalt es posa cacau en pols. Jo l’afegeixo al dia següent, unes hores abans de servir-lo perquè si el deixes molt de temps acaba agafant la humitat de la crema i no queda tan bé.

Pastissets àrabs

Avui, després de molt temps hem tornat a comprar pastissets àrabs a la pastisseria Príncipe de Gràcia (Guilleries 10, cantonada amb el carrer de la Perla). Si teniu ocasió d'anar-hi no us ho deixeu perdre. Són una delícia de pasta de full banyada amb mel i farcida de fruits secs: ametlla, avellana, pistatxo, nous, anacards... Recomanem especialment el de nous, de forma romboïdal. Quina meravella!

Això sí, són densos i calòrics, de manera que compte...

Quina decepció!

Dèiem ahir que aniríem a sopar al Canela i així ho vam fer. Però el resultat va ser dolent. No diria desastrós, però per descomptat molt lluny de les expectatives. Ja havíem dinat un parell de vegades al Canela i el menú ens havia semblat molt correcte: bé de preu i de qualitat, amb plats diferents i una mica elaborats. Però ahir, que per primera vegada sopàvem a la carta, el restaurant va caure molt punts.

Vam demanar:

- Amanida tèbia de pop i patata
- Canelons verds de pop
- Magret d'ànec
- Rissotto negre amb sípia
- Mousse de xocolata blanca i negra en pastís
- Brownie de xocolata blanca amb gelat de xocolata negra

Només dues coses remarcables, l'amanida tèbia, amb el pop tendre i una vinagreta molt suau, i el pa de nous i panses. La resta mediocre i algun plat tirant a dolentot, com els canelons: freds, amb el pop dur i insípids.

Afortunadament la lassanya de verdures que tenim per dinar ens reconciliarà amb la cuina...

Al gimnàs...

Avui finalment, i després de gairebé dos mesos -que si el Nadal, que si les rebaixes, que si el viatge, que si la pluja...- hem tornat al gimnàs! Quina mandra i quin descans, sobretot per al sentiment de culpa que ens perseguia dia a dia. Per celebrar-ho, i per no convertir-ho en un trauma incurable, aquesta nit hem decidit anar a sopar al Canela. Perquè el sacrifici és més assumible quan s'acompanya de petites alegries i perquè tot esforç mereix una justa recompensa.

De casament!

Ahir vam anar de casament: els cunyats ens convidaven a un magnífic àpat a Arenys de Munt, a l’Era Restaurant. Tot estava exquisit però les postres, a més de tenir una pinta tremenda, estaven delicioses: crepe de crema catalana, amb el seu sucre cremat i maduixetes per damunt.

Calamars

Ahir al mercat vaig veure uns calamars grossos i a preu raonable i vaig decidir fer-los avui per sopar. Només caldrà fer una mica d'arròs basmati per acompanyar-los i llestos. Hi deu haver mil maneres de fer-ho, però avui ho he fet així:


Ingredients:
- 1 kg de calamars
- 1 ceba de figueres
- 1 pebrot verd
- 3 alls
- Una mica de safrà
- Vi blanc
- Julivert fresc picat
- Una mica de tomàquet triturat

Elaboració:
Es pica la ceba i se sofregeix amb una mica d'oli. S'hi afegeix el pebrot tallat a trossos petits i més tard els alls picats. Es deixa sofregir una mica i s'hi afegeixen els calamars tallats a rodanxes. Es deixa que coguin una mica i s'hi posa el safrà i més tard el vi blanc. S'espera una estona i s'hi afegeix el tomàquet i es corregeix la sal i el pebre. Finalment s'hi posa el julivert picat.
He deixat el foc baix una bona estona -potser una hora- amb la cassola tapada, per evitar que quedessin durs.

La carmanyola del dinar

El dinar d'avui: amanida de cigrons de la sogra, amb ceba, pebrot verd, pebrot vermell i tonyina; i pastís de tonyina de la Ro (pa de motlle, tonyina, maionesa i salsa de tomàquet).

I de postre pastís de pastanaga amb nous.

Ja tenim IBSN

L'International Blog Serial Number identifica blocs d'Internet. S'aconsegueix inscrivint-te en aquest wiki i pots generar el codi de barres aquí.

Països visitats

Elaborat a partir de Visited countries

Ruta gastronòmica a l'Argentina

Finalment hem publicat la majoria de fotografies dels dinars i sopars de què vam poder gaudir a Argentina. Vet aquí el per què dels tres quilos guanyats, dels quals ja n'hem perdut dos.

No hi són totes, però són significatives.

Escalivada

Ahir per sopar vam fer botifarra amb escalivada. L'escalivada l'havíem fet al matí, amb l'objectiu de tenir un acompanyament i de poder fer avui la recepta del muttabal betinjan (o baba ganuj), seguint la recepta del llibre de Salah Jamal, Aroma àrab.

Ingredients (per a 4 persones):

- El suc de 1/2 llimona
- 2 albergínies grans
- 1 culleradeta de sal
- 5-6 cullerades de tahina
- 2-3 grans d'all
- Julivert fresc

Elaboració:

1. Coure les albergínies a la brasa o al forn fins que la pell se socarrimi. Deixar-les refredar i pelar-les.
2. Picar en un morter els alls, la sal i el julivert.
3. Afegir-hi les albergínies i tornar-ho a picar tot suaument. Afegir-hi el suc de llimona i la tahina, i barrejar fins que quedi tot ben lligat.

4. Servir-ho en un plat fons, amanit amb oli d'oliva.