![Gimnàs Gimnàs](//photos1.blogger.com/blogger/5256/1975/200/gimnas.jpg)
Avui finalment, i després de gairebé dos mesos -que si el Nadal, que si les rebaixes, que si el viatge, que si la pluja...- hem tornat al gimnàs! Quina mandra i quin descans, sobretot per al sentiment de culpa que ens perseguia dia a dia. Per celebrar-ho, i per no convertir-ho en un trauma incurable, aquesta nit hem decidit anar a sopar al
Canela. Perquè el sacrifici és més assumible quan s'acompanya de petites alegries i perquè tot esforç mereix una justa recompensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada