Avui finalment, i després de gairebé dos mesos -que si el Nadal, que si les rebaixes, que si el viatge, que si la pluja...- hem tornat al gimnàs! Quina mandra i quin descans, sobretot per al sentiment de culpa que ens perseguia dia a dia. Per celebrar-ho, i per no convertir-ho en un trauma incurable, aquesta nit hem decidit anar a sopar al Canela. Perquè el sacrifici és més assumible quan s'acompanya de petites alegries i perquè tot esforç mereix una justa recompensa.dimarts, de febrer 14, 2006
Al gimnàs...
Avui finalment, i després de gairebé dos mesos -que si el Nadal, que si les rebaixes, que si el viatge, que si la pluja...- hem tornat al gimnàs! Quina mandra i quin descans, sobretot per al sentiment de culpa que ens perseguia dia a dia. Per celebrar-ho, i per no convertir-ho en un trauma incurable, aquesta nit hem decidit anar a sopar al Canela. Perquè el sacrifici és més assumible quan s'acompanya de petites alegries i perquè tot esforç mereix una justa recompensa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada