dimecres, de gener 24, 2007

Ja tenim super-olla!


ollaAvui hem comprat una olla enorme per fer un super-brou d'hivern. Fins ara teníem l'olla de la dreta, però quedava una mica petita quan ficaves tots els ossos i demés històries per fer brous. Ara, amb la de l'esquerra, em sembla que sortirà molt més brou: fa 28 cm. de diàmetre i 24 cm. d'alçada, quina canya! Un dia d'aquests he de fer una escudella o alguna cosa similar...

diumenge, de gener 21, 2007

Ja tenim pernil!

pernilJa tenim pernil!

El nostre primer pernil i està ... boníssim. El Roc sembla que vindrà amb un pernil sota el braç per anticipat (i que els seus pares ja han pogut degustar abans de veure'l)

dimarts, de gener 09, 2007

26 llibres en un any


Si l'any passat l'iniciava amb el propòsit de llegir 50 llibres en un any, he de dir que no va poder ser i que intentaré portar-lo a terme aquest 2007; el 2006 va passar únicament amb 26. Al final vam fer un joc conjunt amb altres amics i vam elaborar un wiki d'accés privat on cadascú composava la seva llista. Els guanyadors -Pavlito i Raki- van quedar empatats a 29, sembla que és difícil aconseguir els 50. La meva llista és la següent:
  1. Marina, José Antonio. Por qué soy cristiano. Barcelona: Anagrama, 2005. 152 p. Excel·lent. Teologia. Llegit 27/1/06
  2. Saramago, José. El Evangelio según Jesucristo. Barcelona: Suma de Letras, 2001. 478 p. Excel·lent. Ficció / religió. Llegit 2/3/06
  3. Rivas, Manuel. Què vols de mi, amor?. Barcelona: Proa, 1997. 179 p. Avorridet. Ficció / contes. Llegit 19/3/06
  4. Simó, Isabel-Clara. Si em necessites, xiula. Barcelona: Edicions 62, 2005. 143 p. Molt bo. Biografia de la Montserrat Roig. Llegit 5/4/06
  5. Sust Novell, Xavier. Tornar a Londres: guia per als qui han vist el Big Ben. Barcelona: Mina, 2005. 128 p. Bo. Guia viatges de Londres. Llegit 11/4/06
  6. Szabó, Magda. La porta. Barcelona: La Magrana, 2005. 271 p. Molt bo. Ficció. Llegit 4/5/06
  7. Casciari, Hernán. Más respeto que soy tu madre. Barcelona: De Bolsillo, 2006. 270 p. Bo. Ficció, humor. La versió llibre d'un dels blocs de l'autor
  8. Sándor, Márai. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, 2006. Bo. Ficció. Tot i que al principi no em va enganxar, al final es fa interessant i està bé, però no és la meravella que m'havien venut. 188 p. Acabat el 10/5/06
  9. Auster, Paul. Bogeries de Brooklyn. Barcelona: Ed. 62, 2006. 313 p. Excel·lent!. Molt recomanable. Acabat el 14/5/06. Explica la història el Nathan Glass, un jubilat que torna a Brooklyn buscant un lloc tranquil on morir (està malalt) i allà es troba amb el seu nebot Tom i al cap d'aquest. I va narrant les peripècies d'aquests personatges. Està ambientat a Brooklyn a l'any 2000; és un plaer veure com van a menjar als diners, a les llibreries... molt guapo!
  10. Luis Fernando Moreno Claros. Schopenhauer: vida del filósofo pesimista. Madrid: Algaba, 2005. 351 p. Acabat 24/5/06. Correcte, per curiosos de la filosofia. Resulta interessant la vida d'aquest presumptuós filòsof que es considerava el millor de tots i el que havia solucionat tots els problemes filosòfics. Era insuportable, vanitós a més no poder i odiava als professors de filosofia i en especial a Hegel (va fer coincidir les seves classes amb les d'ell però mentre Hegel tenia la classe plena, Shopenhauer només tenia uns 5 alumnes). Al final de la seva vida va poder gaudir una mica de l'èxit de les seves obres però al principi, el més absolut silenci. També és curiosa la seva infantesa, l'educació de viatges i d'estades a diferents països per conèixer les diferents llengües (de fet també volia traduir al diferents filòsofs però els editors no volien saber res dels seus oferiments de traducció).
  11. Pedrolo, Manuel de. Obres púbiques. Barcelona: Ed. 62, 1992. 175 p. Acabat 2/6/2006. Bé, correcte, molt guarret (és com una pel·li porno: tot d'escenes de sexe explícit sense molt d'argument -bé, una mica, que sinó el Ru em pega!). Com a mínim serveix per ampliar el vocabulari: tall, vara... L'obra es va publicar després de la seva mort (és de 1971).
  12. Murakami, Haruki. Tòquio blues. Barcelona: Empúries, 2005. 302 p. Recomanació de la Raki i l'Anglada. Està bé, al principi em va fer molta gràcia com la cultura japonesa resultava molt propera a la nostra, occidental total, semblava un Paul Auster, però molt més pessimista. Això sí, són tot desgràcies i gent que se suïcida. Està molt bé, però no és l'alegria de la huerta. 16/6/06
  13. Vicki, Iovine. Nueve meses y nueve mil dudas: todo lo que tu médico no te ha explicado. Barcelona: De Bolsillo, 2004. 364 p. El primer de tot el llistat de llibres de prenyàs que llegiré al llarg d'aquests mesos. Està bé perquè és la perspectiva d'una americana que ha tingut 4 fills i explica les coses que poden interessar a les prenyades però des del punt de vista de les "amigues" perquè no és metge ni molt menys. De fet les seves recomanacions moltes vegades són políticament incorrectes: quan l'embaràs ja estigui avançat i no es pugui dormir, recomana una copeta de vi abans de dormir (ai las cogorzas que haurà agafat la tia...). Llegit 26/6/06.
  14. Auster, Paul. Leviatán. Barcelona: Anagrama, 1999. 269 p. Acabat el 28/6/06. Doncs molt bé, com tots els de l'Auster: escrit amb molta gràcia, proper (cultura americana), amb el seu argument que et deixa una mica d'intriga... molt recomanable.
  15. Roig, Montserrat. Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1992. 166 p. Acabat 4/7/06. Molt interessant la història de tres generacions de dones (àvia, mare i filla) totes elles anomenades Ramona tot i que utilitzen el diminutiu de Mundeta. Començaments de segle, anys 30 i anys 60. Tres generacions de dones i tot explicat des de la paraula de la Roig que és una delícia. Molt recomanable.
  16. Pedrolo, Manuel de. Mecanoscrit de segon origen. Barcelona: Ed. 62, 1996. 180 p. Acabat 14/7/06. Entre lectures de prenyàs aprofito per llegir els clàssics que no vaig llegir a l'institut. M'ha fet gràcia la història, està bé. Recomanable però suposo que ja l'heu llegit tots.
  17. Sorribas, Sebastià. El zoo d'en Pitus. Barcelona: La Galera, 2005. 149 p. Llegit 3/8/2006. No me'l vaig llegir quan tocava (als 8 anys) i feina feta no fa destorb.
  18. Roca, Elisenda, Carlota Basil. Què puc menjar si estic embarassada?. Barcelona: Rosa dels Vents, 2004. 151 p. Acabat 19/8/06.
  19. Katzenbach, John. La historia del loco. Barcelona: Ed. B, 2004. 495 p. Acabat el 24/8/06. Està molt bé, uns assassinats on cal descobrir qui és l'assassí i tot això dins d'un psiquiàtric, a més la descripció de com se sent l'esquizofrènic que explica la història és molt bona, també tota la vidilla del psiquiàtric. Molt interessant, potser em llegiré un altre llibre que he vist que ha sortit d'aquest autor (ja em vaig llegir El Psicoanalista d'ell i estava també molt bé, són llibres de misteri i que enganxen).
  20. Reza, Yasmina. En el trineo de Schopenhauer. Barcelona: Anagrama, 2006. 82 p. Sí, ja sé que és una estafa perquè només té 82 p., però és que l'autora ve del món del teatre i sembla més aviat això, són una sèrie de monòlegs que tenen la seva gràcia tot i que jo me l'esperava més sucosa i molt més llarga. Vaig llegir que anava d'un professor de filosofia entusiasmat amb Spinoza però que cau en una depressió que li fa navegar amb Schopenhauer. No està malament, però "me sabe a muy poco", prometia més. Acabat 28/8/06
  21. Audrey Niffenegger. La mujer del viajero en el tiempo. Barcelona: De Bolsillo, 2006. 601 p. M'ha agradat molt aquesta història d'un bibliotecari de Chicago (biblioteca Newberry) amb una disfunció genètica que li fa viatjar involuntàriament en el temps. És de fet una història d'amor problemàtica. Acabat 26/9/2006.
  22. Extxebarría, Lucía. Un milagro en equilibrio. Barcelona: Planeta, 2006. 446 p. Acabat 12/10/06. Quin trunyu aquest Premi Planeta 2004. Per passar l'estona que sinó... el pitjor que m'he llegit d'ella o deu ser que ja estic una mica farta.
  23. Capdevila, Carles. Criatura i companyia. Barcelona: La Campana, 2000. 193 p. Es sobre el rotllo aquest de la benvinguda de nous membres a la família. És divertidet. Acabat 14/10/06.
  24. Taylor, Kressmann. Adreça desconeguda. Barcelona: La Magrana, 2004. 76 p. Acabat 23/10/06. Sí, ja sé que és un altre microllibre però me'l va recomanar el Ru a instàncies del Borroka. Està bé, és l'intercanvi de cartes entre un jueu que viu a San Francisco i el seu soci que torna a Alemanya al 1933 i la seva evolució política.
  25. Ernst H. Gombrich. Breu història del món. Barcelona: Empúries, 1999. 303 p. Està bé, fa un recorregut per tota la història mundial. Acabat 27/10/06
  26. Tolstoi, Leon. Guerra y paz. Barcelona: Juventud, 2002. 511 p. Acabat 11/12/06. Està bé, tot i que de vegades semblava Corin Tellado amb les històries d'amor... eren tots uns nenazas enamorats! i Napoleó de fons

diumenge, de gener 07, 2007

Regals de reis gastronòmics

Corpus de la cuina catalanaAquest any també hem rebut regals gastronòmics. De llibres, el Corpus de la cuina catalana, de l'Institut Català de la Cuina (regal meu al Ru), de Columna. Conté més de 900 receptes de la cuina catalana tradicional ordenades alfabèticament i també amb índex. És una mena de catàleg exhaustiu dels plats de la cuina tradicional catalana, un inventari del patrimoni popular gastronòmic català. Les receptes estan explicades amb molta claredat i amb les possibles alternatives. Fins i tot el llibre porta un plàstic protector per utilitzar-lo a la cuina.

L'Oriol ens ha regalat un fantàstic joc de ganivets Esteel perquè el Ru no pugui dir que no té eines bones per cuinar:
ganivets

dimarts, de gener 02, 2007

Sopar de Cap d'any

Estem intentant fer bondat amb el menjar, sobretot tenint en compte els excessos de les Festes. Per això el menú de la nit de cap d'any havia de ser forçosament lleuger. Havíem pensat en una sopa de peix i pop a la gallega, però al final hi vam afegir una mena d'entremès per aprofitar un pit de pollastre que hi havia a la nevera.

Pollastre amb verduresPollastre amb verdures: es talla el pit de pollastre ben net a trossets petits i es posa una estona a macerar amb sal, pebre, farina de blat de moro i salsa de soja. Passada aquesta estona es cou en una paella -o wok- a foc viu remenant constantment per evitar que es cremi. Es reserva. Tot seguit es posa la ceba tendra i el pebrot amb la mica d'oli que queda i també a foc viu. Quan estan una mica cuits s'hi afegeix el pollastre i es donen un parell de voltes. La gràcia és que les verdures quedin cuites per fora però amb consistència i que el pollastre es mantingui tendre. Un raig de salsa de soja al final tampoc hi fa cap mal...


Sopa de peixSopa de peix: se sofregeix la ceba, pastanaga, api, alls; s'hi afegeix sal, canyella i nou moscada. Afegim tomàquets ratllats i l'aigua. Es deixa una horeta o menys i, a continuació hi posem les espines i caps de lluç, rap o el peix que es vulgui. Es deixa una mitja hora més i després s'hi posen calamars i gambes (prèviament passats per la paella). Per últim cal afegir els fideus de sopa (20 gr. per ració). Els caps de peix es poden escurar un cop cuits per aprofitar-ne la carn, que sempre s'agraeix trobar-ne a la cullera.


Pop a la gallegaPop a la gallega: El teníem pendent i finalment ens hi vam atrevir. En principi la recepta és ben senzilla, però havíem sentit tantes llegendes sobre la cocció del pop que ens feia una mica de por. Va sortir molt bo, tendre, gelatinós i gustós. El pop havia estat congelat -ho recomanen perquè quedi més tendre- i vam seguir el ritual d'espantar-lo tres vegades, acció amb la qual se suposa que es trenquen les fibres. Per fer-ho cal submergir el pop uns segons en aigua bullint amb sal i repetir l'operació tres vegades. Finalment es deixa coure en l'aigua junt amb les patates. Suposo que el temps de cocció depèn també de la mida de la peça, però nosaltres el vam tenir 30 minuts -tot i que amb menys estona potser n'hi hauria hagut prou. Un cop fred es talla a trossets petits i s'hi posa pebre vermell dolç -i una mica de picant, pel meu gust- i un bon raig d'oli d'oliva verge. Va quedar deliciós.


FlamFlam d'ou: Sense comentaris, era comprat ;-) Això sí, industrial però digne, que encara es poden trobar flams decents sense excessos de química.