Mandonguilles amb sípia

No he trobat cap recepta que em convenci i he optat per fer una mena de mig camí entre els calamars i el fricandó, amb alguna petita variació que se m'ha acudit. El resultat el sabrem demà, que avui, mentre algun privilegiat dinarà als 4 gats, servidor mirarà de sobreviure al menú de can Soteras.

Ingredients:

• 2 cebes tendres
• 2 tomàquets madurs ratllats
  
• 2 sípies
• 350 gr. de carn de vedella picada
• 350 gr. de carn de porc picada
• Una mica de fumet de peix (en aquest cas de rap, que el teníem al congelador)
• un ou
• una mica de canyella
  
• julivert
• farina
• llet
• molla de pa
• Vi blanc
• sal
• pebre
• xocolata de cobertura
  
• Per a la picada: un all, julivert, 6 ametlles, 6 avellanes, una torradeta

Preparació:

• Es barreja la carn de vedella i la de porc amb la molla de pa -prèviament banyada amb llet-, el julivert, l'ou, sal, pebre i canyella. En aquest cas no hi ha all perquè m'ho han prohibit rotundament. Coses dels fàstics...
• Es fan les mandonguilles, s'enfarinen i es fregeixen breument. Es reserven.
• Amb el mateix oli se sofregeixen les cebes ben picades. Quan estan daurades s'hi afegeix la sípia tallada a trossos petits. Una mica més tard, el vi blanc i es deixa que s'evapori l'alcohol. Tot seguit s'hi afegeix el tomàquet ratllat i es deixa coure tot junt.
  
• S'afegeixen les mandonguilles a la cassola, incorporant-hi el suquet que han deixat anar. S'afegeix el fumet de peix -al qual prèviament he posat la salsa de la sípia perquè tingués més gust i l'he fet bullir- i es deixa coure tot plegat una estona, potser 20-25 minuts.
• Per espessir la salsa hi he afegit una mica de xocolata de cobertura ratllada, amb compte, que massa potser hi doni més gust que no caldria. Després de remenar-ho bé hi he incorporat la picada i he deixat que cogués 20 minuts més.
  

Jugant amb el wok

Fa dies que vaig comprar uns noodles xinesos -de la marca Blue Dragon, que són els que hi havia- i no trobava el moment de fer-los, però avui finalment m'he decidit. Després de mirar-me múltiples receptes orientals i les tècniques de cocció del wok, he optat per fer un poti-poti com m'ha vingut de gust i amb el que tenia més a mà. El resultat són uns noodles amb vedella molt bons.

Ingredients (per s dues persones):

• 250 gr. de vedella tallada molt prima i a tires
• 1 ceba tendra grossa
• 1 pebrot verd
• una cullerada de fino La Ina -no tenia licor d'arròs i m'ha semblat un bon substitut ;-)
  
• una cullerada de salsa de soja
• una culleradeta de farina de blat de moro
• unes gotes d'oli de sèsam
• un paquet de Medium Wheat Wok Noodles (300 gr.)
• sal
• pebre

Preparació:

1. He tallat la carn a tires i l'he deixat macerant vint minuts amb la farina, el fino, la salsa de soja i l'oli de sèsam.
2. Passat aquest temps i amb el wok molt calent he saltejat la carn el temps just de coure-la i que quedés molt tendra, amb una mica d'oli.
3. He reservat la carn i he posat la ceba tendra, remenant constantment. Al cap d'una mica, el pebrot, a foc més aviat alt i mirant que no es cremi.
4. Tot seguit hi he afegit els noodles i la carn, coent-ho tot junt uns tres minuts i sense parar de remenar.
5. Una mica de sal, una mica de pebre i una mica més de salsa de soja (al gust).

Per ser la segona o tercera incursió amb el wok no està gens malament. Potser faltaria alguna espècie exòtica, un pèl de picant, però com a aproximació primerenca no està gens malament. Veurem què hi diu la mestressa...

Més enllà de la cuina

Dijous al vespre la Raki i el Marc ens van convidar, més que a sopar, a gaudir d'una experiència insòlita on les sorpreses se succeïen i els gustos, les presentacions i les textures descobrien, a cada plat, nous horitzons. El menú el formaven 10 plats, molta traça, una tècnica depurada i la paciència imprescindible que requereix tota creació.

Per començar, cogombre amb curri i iogurt grec.

Una espècie de sangria, més densa i propera a un puré de fruites.

Una de les estrelles de la nit: truita de patates. La ceba confitada amb oli, la patata al punt just i l'ou amb una textura líquida sorprenent. Una delícia!

Una altra sorpresa notable, i aquesta més nostrada. Pa amb tomàquet i pernil. Com ens explicava el Marc després, concretament pa d'arròs

Plàtan arrebossat amb tempura i sèsam i fregit, acompanyat de sal Maldon que contrastava molt encertadament amb la dolçor del plàtan. Coses com aquesta són les que em reconcilien amb els plats de contrastos.

Espàrrecs amb mahonesa i olives picades. Cremós i fresquet, proper a altres cremes fredes però amb l'originalitat dels gustos barrejats.

Pimientos del padrón amb sal gruixuda. I com diu la dita, Déu n'hi do del que picava algun!

Pel meu gust, junt amb la truita i el plàtan, un dels millors: carpaccio de bacallà acompanyat amb oli i fruits secs, sobre torrades. El bacallà amb un toc fumat perfectament conjuntat amb els fruits secs.

Vedella acompanyada d'una torrada amb brie fos al forn.

I, finalment, una espècie de mojito: gelat de vainilla amb gelatina de rom i una fulla de menta.

El balanç de tot plegat no pot ser més positiu: una vetllada amb bons amics i on la cuina creativa va tenir el protagonisme que mereixia, amb la curiositat que despertava cada plat entre els convidats i l'explicació de l'artista. Una festa absoluta a nivell visual, per una presentació tan cuidada com la preparació; i, per descomptat, a nivell de gust i olfacte, sense oblidar les textures. Després d'això només podem donar les gràcies i prometre que ens hi esforçarem -sempre dins de les nostres evidents limitacions- quan convidem nosaltres ;-)

Meme de la truita

Seguint el meme de la truita de Pisto, aquí teniu una de les nostres truites. La foto no és d'ara (em costa molt dedicar-me a la cuina ara que estic prenyada perquè tot són fàstics) però va ser una de les primeres que vaig fer. Crec recordar que era una clàssica truita de ceba i patata molt feta, perquè normalment m'agrada així (tot i que també m'agraden de menys fetes). N'he fet algunes de les clàssiques alternatives a la de patates: de carbassó (amb la variant de fer el carbassó al vapor), de pebrot i d'espinacs; alguna vegada he afegit llet a la massa o llevat (tot i que no m'acaba de convèncer), o he batut molt l'ou per intentar fer-la més tendra. També vaig provar de fer algunes innovacions per no carregar la truita amb molt d'oli (sempre utilitzo oli d'oliva, és clar) fent les patates al vapor i no posant ceba, però no sempre quedava del tot gustós (això sí, no tenia gens d'oli i alguna vegada va quedar força bé). Respecte a si és millor freda o calenta, o d'avui o del dia anterior no sé ben bé per quina decantar-me: freda i del dia anterior està molt bona, però també són bones del mateix dia.

Justament ahir vam poder gaudir d'una altra versió de truita de patates, en aquest cas, deconstruïda i feta pel Marc. Va ser tot una delícia. Ja en parlarem més d'aquest sopar de "cuina d'autor". Aquí teniu la foto i, tot i que no ho sembla, això és una exquisida truita de patates amb ceba amb un gust increïble i, com es pot apreciar, poc feta. La presentació no podia ser més desconcertant. Un veritable plaer!

Torrada amb escalivada i tonyina

Ahir, que després de molt insistir em van autoritzar finalment a fer escalivada, vam aprofitar per fer un sopar ràpid. La teníem feta des del matí, de manera que només havíem de torrar les llesques de pa de pagès, posar-hi tires d'albergínia i pebrot, una mica de sal Maldon -segons la Ruscalleda i jo mateix, la Ro diu que no cal-, oli d'oliva verge extra i llestos. El resultat va superar l'exigent -i una mica desconcertant- paladar de la mestressa ;-) Ufff, prova superada.