Coca de verdures

Vaig veure la recepta a Cuina fácil "sin gluten", em va agradar la idea i, l'altre dia, la vaig fer. Per cert, el seu últim post parla dels conceptes bàsics de rebosteria i és molt interessant, de fet ja vam parlar d'ella amb els consells per fer magdalenes. El resultat no és tan maco com el seu, però ha quedat molt bona de gust. Quan la torni a fer rectificaré una mica perquè vaig posar massa quantitat de verdures (diu les unitats però no el pes) per la quantitat de "coca". El resultat era bo però no acabava de quedar suficientment compacte.

COCA DE VERDURES

1 pebrot verd (que sigui petit o mig)
½ pebrot vermell (petit)
1 ceba petita
1/2 carbassó (jo vaig posar un sencer i era massa; la recepta també parla de porro però no n'he posat)
Sal i pebre
4 ous
2 llaunes de tonyina sense l'oli
100 ml. oli
160 gr. de farina
1 sobre de llevat químic (Royal)
125 gr. de formatge emmental (millor una mica menys)

Es piquen les verdures i es reserven. Ratllem el formatge i el reservem. I comencem a barrejar ingredients: ous, sal, pebre i oli. Afegim després la farina i el llevat, i la meitat del formatge. A continuació posem les verdures trossejades i la tonyina. Es posa tot en un motllo amb paper vegetal (per poder treure-la millor després) i posem al damunt l'altra meitat del formatge. Forn calent i uns 20 minuts a 200º.
La Marisa comentava que es pot triar entre posar-lo en una placa gran perquè quedi primeta (per exemple si la vols per un aperitiu) i és l'opció que vaig triar jo tot i que la vaig posar en un plat. O bé es pot fer en un motllo de plumcake si la vols servir en un plat acompanyada de salsa rosa o tomàquet.

Pan de miel

Avui m'he decidit a fer una recepta que em van donar fa mesos, l'origen de la qual era una noia llatinoamericana (no recordo d'on exactament). El més curiós és que no en tenia cap altra referència: ni l'havia tastat, ni l'havia vist, ni tenia molt clar que amb aquests ingredients (fixeu-vos que no hi ha cap greix) pogués sortir bé. Únicament qui m'havia donat la recepta m'havia comentat que era molt bona i els ingredients em resultaven prou atractius. I la veritat és que ha sortit perfecta! No sé si és un dolç típic d'algun país o simplement una recepta més; he trobat referències a internet de diversos països llatinoamericans, però res més. Bé, i aquesta és la recepta:

PAN DE MIEL

2 mides de llet (jo he utilitzat la mida clàssica del "iogurt", un vas petit de flam d'aquests de llauna; a la recepta deia "tazas")
4 mides de farina de blat
1 mida de sucre
1 mida de mel
3 ous
Ratlladura de taronja
1 cullerada de canyella
2 cullerades de llevat químic (Royal)
Un polsim de nou moscada

Es barregen els ous, el sucre i la llet. S'afegeix la farina (amb el llevat, la canyella i la nou moscada) passada pel tamís. Per últim afegim a poc a poc la mel (si està solidificada es pot posar al bany maria una mica perquè torni a estar líquida). Es fica al forn calent, a 200º, fins que estigui fet (quan clavem un ganivet i no s'hi enganxi la massa).

El resultat és una massa compacta, dolça, de gust molt bo i contundent que atipa molt. Tot i tenir un regust a "bizcocho", la textura no té res a veure perquè no és lleugera sinó densa, però a diferència de l'altre omple molt més. Està francament bona i segur que repetiré la recepta.

Arròs amb llamàntol

Teníem pendent l'arròs amb llamàntol des de l'últim cop que vam dinar a Can Frai i en vam demanar. La casualitat va voler que ens en regalessin un, però no ens hi hem posat fins avui, que finalment dinàvem a casa un diumenge. Em vaig mirar moltes receptes al web, més o menys elaborades, però finalment hem optat per la senzillesa i l'austeritat en els ingredients, per no camuflar els gustos o aconseguir una barreja massa exagerada.

Ingredients (per a dues persones)

• Un llamàntol
• Un litre de brou de peix (nosaltres hem optat pel de la marca Aneto, que no té res a envejar als brous casolans)
• 200 grams d'arròs bomba
  
• Una ceba grossa
• Un pebrot verd
• Dos alls
• Tomàquet triturat (i concentrat després de coure 3 hores, segons la recepta de la zuccheriera)
• Una copa de vi blanc
• Oli d'oliva verge extra
  
• Julivert
• Sal
  

Preparació

1. Seguint els consells de l'Oriol, he tallat el llamàntol (ja era mort, l'havíem congelat) posant-lo panxa en l'aire i clavant el trinxant més gros que tenim, des del mig del cap en direcció a la cua i després cap amunt. Tallar-lo a trossos practicables ha estat un suplici: cada tros ha de tenir la closca esberlada si no ens hi volem barallar un cop és al plat. L'he sofregit en una mica d'oli i l'he reservat. El cap l'he deixat a part, escurant la carn més fàcil de treure.
2. A continuació he sofregit la ceba amb una mica d'oli a la mateixa paella. Quan la ceba ja començava a estar ben daurada hi he posat el pebrot tallat a trossets, i al cap d'una estona els alls picats, el julivert picat i el vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat hi he afegit el concentrat de tomàquet i, més tard, l'arròs bomba, remenant-lo una mica.
3. Paralel·lament he esclafat el cap del llamàntol al morter, i les closques i tot el que n'ha sortit ho he fet bullir amb el brou.
4. Amb l'arròs ben calent he colat el brou i l'he afegit a la cassola. Als 10 minuts de bullir l'arròs hi he afegit el llamàntol -i, òbviament el suc que ha deixat anar al plat-, i en uns 18-20 minuts, l'arròs estava llest i en un punt òptim. Ha quedat francament bo, sense cap distorsió en el gust i hem estat escurant closques una bona estona.

Magdalenes de nata

Aquesta és una altra recepta de magdalenes que he provat aquests dies i també surt molt bona. De fet és una recepta que he trobat a molts blocs, fins i tot amb noms diferents, crec que l'originària és de Iabaroni, però jo la vaig trobar a Los fogones de mi casa, a Cocina fácil sin gluten (on surten els consells de com fer magdalenes) i, també a La cuina de casa. La recepta és la següent:

MAGDALENES DE NATA

350 gr. de farina
250 gr. de sucre
250 ml. d'oli (la recepta diu de gira-sol però jo l'he posat d'oliva)
100 ml. de nata
1 sobre de llevat royal
4 ous (250 gr. diu la recepta)
Ratlladura d'una llimona

Barrejar els ous i el sucre, afegir la pell de la llimona i barrejar, a continuació la nata i l'oli i barrejar. Per últim, el llevat i la farina. Es deixa refredar a la nevera un mínim de 20 minuts. Forn ben calent, foc de baixa i fins que estiguin. Van sortir 23 magdalenes.

Pizza de gorgonzola

Continuem amb el costum de sopar pizza el dissabte al vespre. Abans les anàvem a buscar al Mira Napoli -sempre de quatre formatges, insuperable-, però des que vam comprar la panificadora hem optat per fer-nos-la nosaltres mateixos. Encara teníem massa congelada de la setmana passada, de manera que només calia descongelar-la amb previsió i fer la pizza. Hi hem posat pocs ingredients: concentrat de tomàquet (segons la recepta de la zuccheriera), mozzarella, pit de gall dindi tallat a trossos petits i formatge gorgonzola. El tomàquet concentrat ha fet que, amb la mateixa quantitat, el gust sigui més potent i no hi hagi gairebé aigua. I el gorgonzola suavitza el resultat i el conjunt queda més equilibrat potser que amb el formatge blau que fèiem servir fins ara. La veritat és que cada vegada queden més bones, amb la massa cuita al punt.

Esprai de vinagre

Aquest és l'últim estri de cuina que ens hem comprat i del qual estem molt satisfets: un esprai per a dosificar el vinagre. És una meravella que permet dosificar d'una manera molt acurada el vinagre. Funciona a partir d'una bomba que agafa aire i que cal pressionar cada vegada que l'has d'utilitzar; això permet que la pulverització sigui perfecta. Hem vist altres models que només són esprai sense aquesta bomba d'aire i potser no són tan precisos. Jo sóc una fan absoluta d'aquest nou estri: abans mai no em posava vinagre però des que la tenim, en sóc una addicta. Aquí el teniu ple de vinagre de Mòdena.

Galetes de xocolata i coco

Aquesta és una recepta d'un altre dels meus blocs preferits i una novetat per a la meva cuina: galetes!. Vaig llegir la recepta de Chocolate & coconut chip cookies al bloc de bcn mon amour i em va acabar de convèncer que deia que s'assemblaven molt a les coco-choc de Trias, tot i que les de Trias tenen ametlla. Realment surten molt bones, molt cruixents i s'assemblen molt. La recepta és la següent (enganxat directament del seu bloc):

GALETES DE XOCOLATA I COCO

- 180g farina
- 100g xocolata negra (cobertura o taula)
- 100g mantega pomada
- 100g sucre
- 100g coco ratllat
- 1 ou
- 1/2 culleradeta extracte de vainilla
- un pessic de sal
- 1/4 culleradeta llevat per dolços (Royal)

1.- Amb una batedora de varilles, barregeu la mantega amb el sucre fins que blanquegi i sigui ben tou. Afegiu l'extracte de vainilla, l'ou, la farina passada pel sedàs, la sal i el llevat i barregeu-ho bé.
2.- Afegiu el coco ratllat i la xocolata (si la xocolata és de cobertura, talleu-la menuda) i barregeu-ho bé.
3.- Per donar forma a les galetes podeu fer servir 2 tècniques:

• opció 1.- Poseu la massa en forma allargada sobre un paper film. Enrotlleu i apreteu bé de forma que obtingueu una "salsitxa" de pasta de 4cm de diàmetre aproximadament. Deixeu reposar la pasta a la nevera com a mínim 2 hores. Talleu la pasta (com si talléssiu una llonganissa) a rodanxes d'aproximadament 4mm. Poseu les rodanxes sobre una safata coberta amb paper de forn.


• opció 2.- Feu una bola amb la massa i emboliqueu-la amb paper film. Deixeu-la reposar a la nevera com a mínim 2 hores. Feu boletes amb la massa (jo les vaig fer de 13 grams) i poseu-les sobre una safata coberta amb paper de forn. Poseu un trosset de paper de forn sobre les boletes i aixafeu-les per tal que quedin en forma de galeta (retireu el paper de forn de sobre).

4.- Coeu les galetes a 180º durant 15 minuts (o fins que siguin daurades). Treieu les galetes de la safata i deixeu-les refredar sobre una reixeta.

Jo vaig seguir el consell que dóna la Gemma a l'opció 2: fer una bola i després petites boletes de 13 grams (com una mena de panellets). Després els vaig anant aixafant d'una en una amb paper vegetal i a continuació les posava a la safata de forn. Crec recordar que van sortir 41 galetes, de les quals ja no en queda ni una! Que bones... el Ru només pregunta que quan en faig més. Aviat!

Vichysoisse de poma

L'altre dia vaig provar una recepta molt suggerent del bloc de Cuina amb compte: Vichysoisse de poma, que havien tret de La cuina que no amoïna, de la Mireia Carbó. Aquí teniu la recepta:

VICHYSOISSE DE POMA

- 4 pomes Golden
- 3 porros
- 50 gr. de mantega
- 1/2 litre de llet
- 1/2 litre d’aigua
- Sal i pebre

Rentem i tallem en trossos petits les pomes i els porros i els posem a la cassola amb la mantega desfeta. El tenim més o menys un quart d’hora, remenant de tant en tant. A continuació afegim la llet, l’aigua, i el salpebrem. Ho deixem un quartet d’hora més. Després es tritura i es passa pel xino.

El pitjor va ser passar-la pel xino, de tal manera que al final ho vaig deixar tal qual i la veritat és que no quedava tan suau ni tan maco com hauria de ser, però el gust continuava sent molt bo. És una bona alternativa a la vichysoisse tradicional i amb un gust excel·lent i una mica sorprenent. A Cuina amb compte els va quedat molt maca la fotu perquè a més de passar-lo pel xino, van posar de decoració unes làmines de poma tallades primetes amb la mandolina i fregides.

Forn Barcelona Reykjavik

Aquest pastisset el vaig comprar ahir al Forn Barcelona Reykjavik un forn que vaig descobrir al bloc de l'Iban. És una meravella de botiga, almenys d'aspecte perquè encara no he tastat els seus pans (i trigaré poc). Només hi vaig passar, vaig veure la botiga (en un lloc ben bonic de Barcelona i amb uns productes molt atractius (a la seva web es pot fer una ullada virtual) i pel que fa a les seves pastes... una delícia. Jo em vaig decantar per aquesta (totes tenien una pinta excel·lent) perquè estava farcida de poma i tenia canyella. De fet, em va recordar una mica a les Chelsea buns que havia vist al bloc d'Iban (¿Te quedas a cenar?), una recepta que he d'intentar fer algun dia.

Al Forn venen diferents tipus de pa, tot ecològic i fins i tot em van comentar que venien farines. També em vaig fixar que oferien la possibilitat de comprar un àpat; ahir hi havia un arròs integral amb verdures per una mica més de 4 €. Potser els productes no són molt barats però el que sí semblen és de qualitat i elaborats artesanalment i amb carinyu. Pel que fa al pastisset que vaig menjar, una delícia, molt bo, el preu era per pes i no va arribar a 2 € (i pesava, eh? no era lleugeret!). Em sembla que tornaré aviat.

Barcelona-Reykjavik. Obrador de pa. Obert de dilluns a dissabte de 10:00-21:00. Carrer Doctor Dou, 12, 08001 Barcelona. http://www.barcelonareykjavik.com

ACTUALITZACIÓ: Justament el mateix dia visitava el mateix forn LittleGrassHopper, i va fer una entrada molt detallada i molt ben documentada (quina enveja de compra!)

Més pans

Continuem amb els experiments amb la panificadora. Després dels inicis amb els preparats del Lidl (pa de pipes i pa rústic) i de la pizza (que ja hem repetit) i el pa bàsic amb diferents ingredients (nous, formatge, sèsam) hem fet:

PA FRANCÈS (el de la fotu)

Programa 3 Moulinex, 750 gr. (cc: cullerada de cafè; cs: cullerada sopera). Amb aquest ordre:
275 ml. aigua
1.5 cc sal
465 g. farina
1 cc llevat de forner

Ja n'hem fet uns quants i està molt bo; també hem fet alguna variació de barreja amb farina integral. Tot i ser una recepta molt bàsica surt molt bé. Això sí, molt compacte. Ens atrevirem a fer barres?

BRIOCHE

Programa 6 Moulinex, 500 gr. (cc: cullerada de cafè; cs: cullerada sopera). Amb aquest ordre:
2 ous
115 g. mantega
15 ml llet
1 cc sal
2.5 cs sucre
280 gr. farina
1.5 cc llevat de forner

Va sortir molt bo tot i que no és la idea de brioche que un imagina (la meva idea era aquest brioche amb melmelada de Cerise o aquest altre brioche farcit de pernil i roquefort de Las recetas de mamá). Tot i tenir un gust molt agradable era una massa compacte i no suau i esponjosa: hem d'investigar o atrevir-nos a fer la massa a la màquina i després donar-li forma a mà i al forn. Continuarem investigant i practicant. Tot pot perfeccionar-se però, de moment, no hem llençat cap intent.