Reis

Aquests han estat els nostres regals de Reis. Jo li vaig comprar al Roger l'últim llibre del Jamie Olivier (aquí teniu una crítica de El País Semanal) i ell aquest estri de silicona per fer papillotes.

El llibre és molt interessant i té unes fotos més maques. A més resulta envejable l'estil de vida que porta el cuiner, amb el seu hort i la passió que sent per ell. Jo ja m'he apuntat per fer:

• espárragos a la parrilla con aceite de oliva, limón y parmesano,
• sopa cremosa de espárragos con huevo escalfado
• kétchup de tomate casero
• lomo churruscado de salmón con yogur de pepino
• la mejor masa quebrada salada [i també] la dulce a la antigua
• pie de carne, Guinness y queso con cobertura de masa de hojaldre,
• pie de zarzamoras y manzanas
• tarta italiana de espinacas y jamón, [i un llarg etc...]

Aquí, estrenant el papillote, el model gran que suposadament és per 4-5 persones. La idea de posar tanta llimona no va ser gens encertada (feia massa gust a llimona), tot i que la foto queda prou maca oi?

Llibreries de Barcelona. Secció gastronomia.

Tinc a les mans aquest llibre: Mercè Bausili i Emili Gasch. Llibreries de Barcelona: una guia per a lectors curiosos. Barcelona: Columna, 2008. 211 p. Molt interessant i molt recomanable. Un llistat de llibreries amb comentaris molt clarificadors. Pel que fa al tema de la gastronomia en comenta dues:

• La librería gastronómica. C. Ausiàs Marc, 25, 1r. 08010 Barcelona 93 318 20 80. Metro Urquinaona, montagud@montagud.com, http://www.apicius.es. “Promoguda per Montagud Editores, editorial centenària de revistes professionals (Molinería y Panadería des del 1906, La confitería española des del 1930, Apicius, Cuadernos de Alta Gastronomía des del 2003), ofereix a la botiga i per internet una àmplia oferta de llibre professional i de divulgació de la gastronomia i de la restauració, a més, és clar, de la producció pròpia. També comercialitza material de cuina per a professionals" (p. 39).
  

• Know Food. Llibreria gastronòmica. C. Penedès, 11, 08012 Barcelona. Tel 93 368 90 43. Metro: Fontana. Oberta l’octubre del 2007 per Sergi Tort, de formació periodista i amb pràctica culinària a Oxford. El fons, que de moment no és abassegador, té una gran ambició, que abasta des de llibres per a nens, tant per alimentar-los a partir de la lactància com perquè prenguin els primers contactes amb la cuina, fins a la narrativa a l’entorn del menjar, passant pels receptaris degudament classificats per cultures i geografies, l’alimentació per a gent amb dificultats, els vins, la crítica gastronòmica i les concebudes guies de restuarants. Hi podreu adquirir, per cert, totes les guies Michelin, en cas que no s’exhaureixin, com va succeir els primers mesos de funcionament de la llibreria amb la Michelin de Nova York, que segurament passarà a la història, de moment, com el període de l’allau de catalans a la big apple. També hi trobareu revistes i alguns estris de cuina molt seleccionats." (p.133)
  

Pa de campagne amb cistella

Ja hem estrenat un dels cistells del pa. Bé, ho ha fet el Ru, que és el forner de la casa. Només amb una mica de farina i allà que s'ha quedat el pa de campagne d'aquesta ocasió. Després cap al forn només amb un cop i voilà...

Ha quedat boníssim...

Cistells per al pa

Un nou estri per a la cuina: cistells de fermentació de pa; fruit de la proposta de l'Iban: Unámonos para comprar cestos de pan (una utilidad de servicio público de ¿Te quedas a cenar?). L'organització del grup de Barcelona va ser tot un èxit ja que ell la coordinava. Les cistelles són de l'empresa Brotformen.de i jo vaig demanar (copiant-me de l'Iban, per cert) la 1.4 i la 2.3, de 22 cm. i un quilo, un de polpa de fusta i l'altre de canya. Que per a què serveixen? cito les paraules del mestre:

"... cestos para fermentar pan, banastillos. Son unos compañeros muy útiles para el panadero: facilitan la labor de formado y fermentación, ayudan a crear buenas cortezas y posibilitan hacer panes de masas muy ligeras sin que estos se desparramen durante la fermentación (además, son muy bonitos). En mi blog son fáciles de encontrar, tanto por las características marcas que algunos dejan en la corteza del pan (estrías, líneas, círculos), como porque a veces los muestro mientras hacen su labor (...) El fundamento del cesto es que tú pones ahí la masa y la dejas fermentar, luego la volteas y sale sola, ¡flop! (...) En la página [Brotformen.de] recomiendan los de pulpa de madera para iniciarse, por la falta de mantenimiento (en la propia página vienen las instrucciones de limpieza). Según mi experiencia, los de pasta de madera aguantan las masas líquidas igual de bien que los de mimbre y lino, y sí que son más fáciles de mantener, la verdad es que han salido muy buenos. El de caña que tengo lo uso para masas más medias y sólidas, nunca le he puesto una muy líquida. El resultado también es muy bueno" (Iban dixit)

Encara les hem de provar.

Comprant farina

Des que vam comprar la panificadora he estat buscant als súpers farina de força. Recordo que feia temps encara en trobava a les botigues habituals però actualment no n'he vist. Per això, seguint el consell d'Iban (trobareu a la seva entrada una fotu i explicacions molt interessants de la botiga), vaig anar a la Jaime J. Renobell i ... quin paradís!

Només vaig comprar el que hi ha a la fotografia: farina de blat de força bio (n'hi ha de tot tipus, però vaig optar per aquesta perquè no era molt cara, a 1.45 € el quilo) i sucre mascavo. De fet, vaig confondre el tipus de sucre i ben bé no sé què en faré, això sí, està boníssim tot sol. A la botiga podeu trobar tot tipus de farines, de llegums, d'espècies, de fruits secs... fins i tot de llaminadures. Molt recomanable la visita, només necessitareu un carro o algun mitjà per poder transportar tot el que compreu.

Ah!, i el que es pot veure també a la foto és una pala per tallar massa de pa. Va ser una demanda del Ru que, a partir dels sempre bons consells del "mestre forner", vaig poder comprar molt a prop de la Renobell per poc més de 3 €.

Jaime J. Renobell: llegums, fruits secs, llaminadures, aliments biològics i d'importació. Passeig Picasso, 34, 08003 Barcelona. Obert de 9.15-13.30 i 16.15-19.30, dissabte tarda tancat.

Esprai de vinagre

Aquest és l'últim estri de cuina que ens hem comprat i del qual estem molt satisfets: un esprai per a dosificar el vinagre. És una meravella que permet dosificar d'una manera molt acurada el vinagre. Funciona a partir d'una bomba que agafa aire i que cal pressionar cada vegada que l'has d'utilitzar; això permet que la pulverització sigui perfecta. Hem vist altres models que només són esprai sense aquesta bomba d'aire i potser no són tan precisos. Jo sóc una fan absoluta d'aquest nou estri: abans mai no em posava vinagre però des que la tenim, en sóc una addicta. Aquí el teniu ple de vinagre de Mòdena.

Ja tenim panificadora!

Després de molts dies de pensar-hi, per fi hem comprat la panificadora. Tota una odissea, per cert. Quan ens decidíem per una ja no en quedaven, o no sabien quan la portarien. De fet, tan se val una o altra, mentre tingui diferents programes (de 9 a 12, per diferents pans, pizzes, masses dolces, melmelades) i et permeti fer pans amb temporitzador (programar-la a la nit perquè el tinguis llest al matí). Fins i tot la del Lidl, la Bifinett, que crec que és la més barata surt molt bé, el problema és que no se sap quan la posen a la venda. Des de 49 € fins a més de 100 € van els preus que hem vist i, el que crida més l'atenció és que cada cop hi ha més marques al mercat.

Per al primer pa no volíem arriscar-nos i hem optat per la via fàcil de comprar els preparats de farina que es venen al Lidl. Havíem llegit que sortien molt bé (mireu aquest primer pa de la Cerise; bé, de fet tota la seva secció de pans és una meravella), i és cert. Vam comprar aquests dos paquets de la fotografia: pa rústic i pa amb pipes. Hem començat pel pa amb pipes i el resultat ha estat magnífic.

Pa amb pipes
350 ml. aigua
Preparat del Lidl de Pa amb pipes (Bread baking mix Sonnenblumenbrot) que conté el següent:

harina de trigo (58%), harina de centeno (15%), pipas de girasol (20%), masa madre seca, sal yodada, levadura seca, agentes de propulsión: glucono-delta-lactona, carbonato sódico, harina de malta.

Programa 1 (pa bàsic) de la Panificadora Moulinex, color de la crosta normal, 750 gr. (3 hores i 15 minuts), 1 hora de repòs i ... voilà! Boníssim! Tot un èxit i a la primera! Diuen que és molt important seguir les indicacions de mesures i d'ordre a l'hora d'introduir els ingredients. Nosaltres les hem seguit al peu de la lletra i, a més, amb el preparat del Lidl no hi havia cap dificultat.

Classe de Ferran Adrià

Via Directo al paladar he arribat a aquest vídeo de quasi una hora de duració: Los 80 mejores trucos para cocinar en casa. Un vídeo molt interessant on va mostrant secrets de cuina, trucs, eines culinàries, receptes... tot explicat de manera senzilla per Ferran Adrià.

Ja tenim cafetera!

Seguint els sempre interessants consells de PistoYnopisto, ens hem comprat una cafetera. Com ells, havíem sentit parlar molt bé de la Saeco Aroma però, a partir del seu comentari, ens hem decantat per la Saeco Via Veneto de Luxe Argento, bàsicament perquè fa un bon cafè i estava d'oferta (ara comprovo que, només uns dies després, val 70 € més, gràcies Pisto!)

El cafè surt amb molta crema, mireu quina pinta:

Ja tenim super-olla!

Avui hem comprat una olla enorme per fer un super-brou d'hivern. Fins ara teníem l'olla de la dreta, però quedava una mica petita quan ficaves tots els ossos i demés històries per fer brous. Ara, amb la de l'esquerra, em sembla que sortirà molt més brou: fa 28 cm. de diàmetre i 24 cm. d'alçada, quina canya! Un dia d'aquests he de fer una escudella o alguna cosa similar...

Regals de reis gastronòmics

Aquest any també hem rebut regals gastronòmics. De llibres, el Corpus de la cuina catalana, de l'Institut Català de la Cuina (regal meu al Ru), de Columna. Conté més de 900 receptes de la cuina catalana tradicional ordenades alfabèticament i també amb índex. És una mena de catàleg exhaustiu dels plats de la cuina tradicional catalana, un inventari del patrimoni popular gastronòmic català. Les receptes estan explicades amb molta claredat i amb les possibles alternatives. Fins i tot el llibre porta un plàstic protector per utilitzar-lo a la cuina.

L'Oriol ens ha regalat un fantàstic joc de ganivets Esteel perquè el Ru no pugui dir que no té eines bones per cuinar:

MeMe: la nevera

Seguint el MeMe de BCN mon amour, aquí teniu la nostra nevera. És una Liebher Comfort i deu tenir uns 5 anys. Som dos de família i, tot i que normalment dinem de carmanyola a la feina (preparat per nosaltres) i sopem a casa, no la tenim –ni de lluny- tan plena com la resta. Intentem descongelar-la un cop a l’any però em sembla que fa més d’un any que no ho fem...

Els cinc ingredients que mai no falten a la nostra nevera són:

• Llet, que només en prenc jo perquè al Ru no li agrada

• Tomàquets, pernil i formatge perquè ens agrada esmorzar un bon entrepà

• Tahina perquè fa uns quant mesos que en vam comprar dos pots i, per molt humus que fem, només n'hem pogut liquidar un (això sí, es conserva molt bé a la nevera).

La mandolina assassina

Hi ha coses que per més que les adverteixin els altres, fins que no t'equivoques personalment no les dones per enteses i/o assimilades. Esperem que aquest sigui el meu cas avui, que finalment m'he escapçat el dit amb la mandolina quan tallava ceba tendra per fer el dinar. Ja sé que la caixa ho diu claríssim: no tallis mai verdures sense el protector, Por favor, prestar especial atención ya que la pieza de vegetal reduce su tamaño al rallarlo! Obvietats que, de tant òbvies, fins i tot semblen insultants. Però mira...
Fa temps havia llegit una experiència similar al bloc del Gourmet de andar por casa i recordo l'angúnia que em va fer. Però com sempre, vaig pensar: a mi això no em passarà, abans que la peça sigui prou prima ja posaré el protector. Després del primer segon de desconcert, l'instant de pànic i de repetir cent vgades que imbècil que sóc, hem anat al CAP perquè teníem el dubte de si la punta del dit, que encara estava unida a la resta per un tosset de pell, s'havia de treure o no. La infermera ha decidit deixar-la, que havia quedat molt ben col·locada i m'ha fet les cures pertinents. Me n'he anat a casa amb tres tirites d'aquestes que es fan servir per unir la carn tallada, amb guants de làtex per dutxar-me i evitar que es mulli la ferida i amb una vacuna del tètanus que feia anys que no m'havien posat.


De tornada hem fet les fotos -atenció als esquitxos de sang al moble de la cuina i al rentaplats- i hem acabat de fer el dinar, que això no es pot deixar per a un altre dia. El resultat ha estat satisfactori, però el preu pagat potser massa alt...

Els Reis

A part de llibres i discos, els Reis aquest any ens han portat una olla a pressió, una mandolina (com la de l’Oriol, que ens va fer enveja) i una batedora - pastadora, per fer clares a punt de neu (per al Tiramisú, entre d’altres coses) i poder amassar (ens animarem a fer masses de pizza i/o pa?)