diumenge, octubre 21, 2007

Primera pizza amb la panificadora

Pizza de tres formatges

pizza 3 formatges: resultat finalPer a la massa


De 750g (per a unes 4 persones més o menys). Introduir els ingredients amb aquest ordre:
  • oli: 1 cullerada sopera (el dosificador va inclòs amb la panificadora)
  • aigua: 240 ml.
  • sal: 1 cullerada i mitja de cafè.
  • farina de força (es recomana sempre fer les receptes amb farina de força tot i que qualsevol serveix): 480 g.
  • llevat (jo li vaig posar Maizena levadura de panadería): 1 cullerada de cafè (més o menys la meitat d'un sobre que conté 5.5 gr.)
Programa 11 Moulinex (masses pujades, no cou) , 1 hora i 30 minuts i el resultat és aquest:

massa de pizza
Un cop estesa, en vam separar una mica perquè no hi cabia dins de la safata del forn i la vam congelar per a un altre dia.

massa estesa
Després hi vam posar el tomàquet i tres tipus diferents de formatge: emmental ratllat (EntreMont), manxego (Boffard reserva) i formatge blau (Bergader, de Baviera). El resultat (vegeu primera fotografia) va ser molt bo. Ens vam cremar el paladar perquè se'ns havia fet tard i estàvem morts de gana: qualsevol s'espera a que es refredi una mica amb aquella pinta!

15 comentaris:

Ru ha dit...

La massa ha de ser més prima, el màxim possible. I pel que fa als formatges, la propera vegada hi posarem mozzarella i algun formatge més suau: el Boffard i el Bergader competien per destacar! Potser millor el blau i deixem els grans manxegos per a altres coses...

starbase ha dit...

Jo un cop vaig fer pizza amb Torta del Casar.

Un caprici caríssim, per cert.

Ru ha dit...

Buf, això sí que és un luxe, però devia quedar bona. Nosaltres ho haurem de provar amb formatges més suaus i un de fort que domini.

Cristina López ha dit...

A casa tinc el llibre de Fabián Martín "Las mejores pizzas del mundo", us el recomano si voleu alguna recepta especial i original (també n'hi ha de les més típiques, clar)...

Gemma ha dit...

Les pizzes casolanes donen mil voltes a les comprades, oi?
Quina enveja que em fas amb la panificadora :) Al final me n'acabaré comprant una!

Anònim ha dit...

Esto de la panificadora me seduce. Por favor, que buena pinta tiene el pan y la pizza.
Isa

Marta ha dit...

T'he trobat de casualitat i he vist que tens coses molt bones ací. T'espiaré una mica ;)

Luiggi Peperonins ha dit...

La pizza casolana é la mé bona del mondi, ma la pizza que ha feti il Ru é un esquifo. I sono l'experti pizzerini della cita comtal. El Ru va de listi dient com ha de fer-si la massa i fa cuatri jorni que feia la pizza tarradelli.
Ma non capito que cosa diu del formaggi, Ru il projecti et queda enormi.
Civediamo bambini

Per certi, io tampoc tragui al sr rius i pajillerus

Jordi ha dit...

t'has fixat quina quantitat de porqueries te el preparat de fer par del lidl. Jo crec que ja que tens la maquina (jo la tinc desde fa anys) hauries de fer el pa amb salut (productes saludables) Aigua (liquid jo l'he fet amb Kefir, llet de soja, o llet d'ametlles)farina, sal sucre i llevat. Al mercadona tenen llevadura fresca. I despres afegeixe-li el que vulguis, olives, ceba, tomaquet sec etcc.

El Bisteles ha dit...

Oye Ru, jo no tinc panificadora, però la meva mare que sabe mucho si que té, i ella compra la farina i tots els produtos per fer pa amb cosetes al forn de tota la vida a plena satisfaccion. I surt un pa putamadre i no un trunyu del lidl que segur que té molta vitamina E (E-330, E-332...) i té gust de plàstic i textura de goma.

Ro ha dit...

Jordi, que consti que ja hem començat a fer el pa nosaltres i amb els ingredients bàsics: farina, llevat, oli, sal, sucre... de moment només ens hem atrevit a posar nous i sèsam, però estem començant. A veure si el Ru es dóna presa i fa una entrada de l'últim pa blanc amb nous i sèsam que hem fet i que està boníssim (i amb el mínim de processats, eh?)

Bruna ha dit...

Jo faig servir una recepta similar, a més li afegeixo glúten de blat. El vénen a herboristeries. Millora l'esponjositat.
Amb els pans m'hi estic posant ara.
Per això tafaneixo el vostre blog.

Ro ha dit...

Bruna, molt bona idea això del gluten. De fet és el que té la farina de força que tant costa de trobar als súpers. Si l'afegeixes és com fer servir farina de força. M'apunto la idea!

gensi ha dit...

Podrieu dir alguna marca de farina de força, es que intento fer par i no m'acaba de quedar be. Tothom parla de la farina de força, peró de quina marca n'hi ha.

Gràcies

Ro ha dit...

Gensi, mira't l'adreça que dono en aquesta entrada: http://ataula.blogspot.com/2008/02/comprant-farina.html