Pizza de tres formatges
Per a la massa
De 750g (per a unes 4 persones més o menys). Introduir els ingredients amb aquest ordre:
- oli: 1 cullerada sopera (el dosificador va inclòs amb la panificadora)
- aigua: 240 ml.
- sal: 1 cullerada i mitja de cafè.
- farina de força (es recomana sempre fer les receptes amb farina de força tot i que qualsevol serveix): 480 g.
- llevat (jo li vaig posar Maizena levadura de panadería): 1 cullerada de cafè (més o menys la meitat d'un sobre que conté 5.5 gr.)
Programa 11 Moulinex (masses pujades, no cou) , 1 hora i 30 minuts i el resultat és aquest:
Un cop estesa, en vam separar una mica perquè no hi cabia dins de la safata del forn i la vam congelar per a un altre dia.
Després hi vam posar el tomàquet i tres tipus diferents de formatge: emmental ratllat (EntreMont), manxego (Boffard reserva) i formatge blau (Bergader, de Baviera). El resultat (vegeu primera fotografia) va ser molt bo. Ens vam cremar el paladar perquè se'ns havia fet tard i estàvem morts de gana: qualsevol s'espera a que es refredi una mica amb aquella pinta!
Després hi vam posar el tomàquet i tres tipus diferents de formatge: emmental ratllat (EntreMont), manxego (Boffard reserva) i formatge blau (Bergader, de Baviera). El resultat (vegeu primera fotografia) va ser molt bo. Ens vam cremar el paladar perquè se'ns havia fet tard i estàvem morts de gana: qualsevol s'espera a que es refredi una mica amb aquella pinta!
15 comentaris:
La massa ha de ser més prima, el màxim possible. I pel que fa als formatges, la propera vegada hi posarem mozzarella i algun formatge més suau: el Boffard i el Bergader competien per destacar! Potser millor el blau i deixem els grans manxegos per a altres coses...
Jo un cop vaig fer pizza amb Torta del Casar.
Un caprici caríssim, per cert.
Buf, això sí que és un luxe, però devia quedar bona. Nosaltres ho haurem de provar amb formatges més suaus i un de fort que domini.
A casa tinc el llibre de Fabián Martín "Las mejores pizzas del mundo", us el recomano si voleu alguna recepta especial i original (també n'hi ha de les més típiques, clar)...
Les pizzes casolanes donen mil voltes a les comprades, oi?
Quina enveja que em fas amb la panificadora :) Al final me n'acabaré comprant una!
Esto de la panificadora me seduce. Por favor, que buena pinta tiene el pan y la pizza.
Isa
T'he trobat de casualitat i he vist que tens coses molt bones ací. T'espiaré una mica ;)
La pizza casolana é la mé bona del mondi, ma la pizza que ha feti il Ru é un esquifo. I sono l'experti pizzerini della cita comtal. El Ru va de listi dient com ha de fer-si la massa i fa cuatri jorni que feia la pizza tarradelli.
Ma non capito que cosa diu del formaggi, Ru il projecti et queda enormi.
Civediamo bambini
Per certi, io tampoc tragui al sr rius i pajillerus
t'has fixat quina quantitat de porqueries te el preparat de fer par del lidl. Jo crec que ja que tens la maquina (jo la tinc desde fa anys) hauries de fer el pa amb salut (productes saludables) Aigua (liquid jo l'he fet amb Kefir, llet de soja, o llet d'ametlles)farina, sal sucre i llevat. Al mercadona tenen llevadura fresca. I despres afegeixe-li el que vulguis, olives, ceba, tomaquet sec etcc.
Oye Ru, jo no tinc panificadora, però la meva mare que sabe mucho si que té, i ella compra la farina i tots els produtos per fer pa amb cosetes al forn de tota la vida a plena satisfaccion. I surt un pa putamadre i no un trunyu del lidl que segur que té molta vitamina E (E-330, E-332...) i té gust de plàstic i textura de goma.
Jordi, que consti que ja hem començat a fer el pa nosaltres i amb els ingredients bàsics: farina, llevat, oli, sal, sucre... de moment només ens hem atrevit a posar nous i sèsam, però estem començant. A veure si el Ru es dóna presa i fa una entrada de l'últim pa blanc amb nous i sèsam que hem fet i que està boníssim (i amb el mínim de processats, eh?)
Jo faig servir una recepta similar, a més li afegeixo glúten de blat. El vénen a herboristeries. Millora l'esponjositat.
Amb els pans m'hi estic posant ara.
Per això tafaneixo el vostre blog.
Bruna, molt bona idea això del gluten. De fet és el que té la farina de força que tant costa de trobar als súpers. Si l'afegeixes és com fer servir farina de força. M'apunto la idea!
Podrieu dir alguna marca de farina de força, es que intento fer par i no m'acaba de quedar be. Tothom parla de la farina de força, peró de quina marca n'hi ha.
Gràcies
Gensi, mira't l'adreça que dono en aquesta entrada: http://ataula.blogspot.com/2008/02/comprant-farina.html
Publica un comentari a l'entrada