dijous, de desembre 27, 2007

Cereals infantils

cereals KokohL'alimentació infantil constitueix tot un univers i, dintre d'aquest particular món, el tema dels cereals encara resulta més curiós i sobretot els "cereals instantanis". Els famosos cereals que suposadament fan dormir tota la nit "del tiron" [!].

Després dels recomanats 6 mesos d'exclusiva llet materna, el Roc va començar amb l'alimentació complementària. Pel que fa als "cereals instantanis", va començar tastant el mill, del fabricant d'agricultura ecològica i sense sucres afegits Holle; el feia amb brou de verdures i tenia un gustet suau que al Roc li agradava molt.

El segon polvet màgic (perquè amb els cereals instantanis només cal afegir un líquid, en el meu cas brou de verdura, i ja el tens fet) va ser d'un gust molt més contundent: kokoh, també d'agricultura ecològica i sense sucres afegits, aquest cop d'una empresa espanyola, El Granero integral. Conté arròs integral, civada, ordi, sèsam, azukis, blat, blat de moro, sègol, soja i alga kombu. Tot i ser d'un sabor, olor i color fort i prou característic, al Roc li encanta!

cereals de mill i de muesliI la nostra última adquisició han estat els cereals de muesli de Holle, que encara no ha tastat però suposo que també li agradaran perquè tenen molt bona pinta; els ingredients són farina integral (civada, espelta), panses, concentrat de poma i sèsam.

dilluns, de desembre 24, 2007

Fast Good

Fast Good: amanida, vinagreta i postresL'altre dia vam dinar a Fast Good, el restaurant de menjar ràpid iniciativa del Ferrà Adrià i dels hotels N-H. Al web de El Bulli ens ho expliquen:
2004. Neix el Fast Good. Aquest concepte neix d’una pregunta: es pot oferir un menjar ràpid, a un preu raonable, i que sigui sa i de bona qualitat? La resposta ha estat Fast Good, proposta de restauració creada per Ferran Adrià i gestionada més tard per NH Hoteles, que representa la voluntat de dignificar, per dir-ho així, la cuina ràpida.
I fa pocs dies, l'11 de desembre es va inaugurar una nova seu aquí a Barcelona, a Balmes, 127 que és la que vam visitar i ens va agradar molt. Pots trobar amanides, entrepans, hamburgueses, gelats ... tot molt bo i de qualitat. No és barat per ser un menjar "ràpid" però la qualitat ho justifica. Més endavant teniu el ticket del nostre dinar.

El procediment és el següent: a l'entrada agafes una cistella i la vas omplint del que vols (tens entrepans, begudes, amanides i postres en neveres) i a caixa demanes el plat calent (si vols) que després et porten a taula un personal molt amable. Nosaltres vam demanar:
  • Amanida de pasta amb albergínia. El Ru va triar vinagreta d'all cremat.
  • Amanida d'enciams amb parmesà (amb fruits secs, crema de formatge, raïm ... boníssima). Amb vinagreta d'oli oliva, vinagre de Mòdena i fum (i el que li donava un toc especial era precisament el fum... què bo!)
  • Hamburguesa italiana, de vedella (pots triar el pes) amb pa d'hamburguesa, ruca, tomàquet confitat i gorgonzola fos: boníssima també. Aquí teniu una fotu quan ja estava quasi acabada (no ho vaig fer abans!)
  • Flam de xocolata (de La ermita de San Pedro) molt bo.
  • Brioche amb mousse de xocolata blanca. També molt bona.
hamburguesa acabant-seAixò sí, moltes de les propostes que surten a la web no les vam trobar, suposo que perquè tot just estan començant. I, per cert, repassant ara el tiquet veig que no ens van cobrar les vinagretes (al restaurant t'ofereixen oli i vinagre per poder amanir però si vols els seus preparats els has de comprar).

ticket de caixaMolt recomanable, això sí, és menjar ràpid, de qualitat però poc "estètic": les amanides es presenten en recipients de plàstic i tot està embolicat. Molt útil per agafar i emportar de pic nic.

Fast Good. Balmes, 127. Barcelona. De 12 a 0 h. de dilluns a diumenge. Tel. 93 452 23 74

divendres, de desembre 21, 2007

Bones Festes!

shROCBones Festes i Feliç any 2008!

El nou shROC és el nostre petitó Roc

dijous, de desembre 20, 2007

Exposició MVM

text exposició

Citació de l'inici de la segona part de l'exposició:

"Una antiquísima tribu, los yanomamis, que habitan la selva amazónica, lugar de sudor y moscas, practican un extraño canibalismo: se comen entre todos a sus propios muertos, pero tras reducirlos a ceniza, en una fogata que consume no sólo el cuerpo del muerto sinó cuanto le pertenecía, desde el arco al sucinto taparrabos. Mezclan las cenizas con plátano y se las van tragando, a la vez que procuran olvidar el nombre del muerto, que jamás debe ser pronunciado por nadie; hay que borrar todo rastro de su ser y toda memoria de su persona, para que "el olvidado" pueda traspasar el umbral de "La casa del Trueno", es decir, el cielo, el Paraíso." María del Carmen Soler, Gracia y justicia en los manjares

"La cocina es una metáfora ejemplar de la hipocresía de la cultura. El llamado arte culinario se basa en un asesinato previo, con toda clase de alevosías. Si ese mal salvaje que es el hombre civilizado arrebatara la vida de un animal o planta y comiera los cadáveres crudos, sería señalado con el dedo como un monstruo capaz de bestialidades estremecedoras. Pero si ese mal salvaje trocea el cadáver, lo marina, lo adereza, lo guisa y se lo come, su crimen se convierte en cultura y merece memoria, libros, disquisiciones, teoría, casi una ciencia de la conducta alimentaria. No hay vida sin crueldad. No hay historia sin dolor." Manuel Vázquez Montalbán, Contra los gourmets


L'altre dia vam visitar l'exposició dedicada a Manuel Vázquez Montalbán al Palau Robert. L'experiència és molt recomanable tant per als interessants en la gastronomia com per als fans del Vázquez Montalbán, de la literatura, del periodisme o de la història del país en general. Està molt ben feta, plena de detalls molt curiosos i la trobareu oberta al públic (de franc) fins al 16 de març del 2008.

Com a bon amant de la gastronomia l'exposició té moltes sales dedicades a aquesta temàtica de l'autor. La més curiosa és un gran menjador fet a partir de les diferents taules dels restaurants més estimats per l'escriptor, on podem trobar les taules, estovalles, copes i plats de cada restaurant particular. A més, les ampolles de vi i els plats tenen textos representatius de la seva extensa obra. Tot molt ben seleccionat per l'Ignasi Riera, el comissari de l'exposició.

Visita molt recomanable.

dimarts, de desembre 11, 2007

Ens mencionen!

Descobrir CuinaAquests dies d'hospital vam poder llegir aquesta crònica al Descobrir cuina d'aquest mes de desembre. Sortim citats i a més a més amb l'entrada del nostre super pa de l'estrenada aleshores panificadora. La majoria dels blocs citats ja els coneixem i els visitem, molts ja els tenim convenientment citats en la nostra entrada de blocs de gastronomia que intentem tenir més o menys actualitzada tot i que el creixement de nous blocs és exponencial i, el que és pitjor, difícil de seguir.

Il Pandoro di Verona

Bauli

Després d'uns dies a l'hospital (per a una intervenció del Roc poc greu i resolta feliçment) i de superar la "mort" del nostre disc dur (i la desaparició dels meus favorits, tots els feeds dels blocs, alguns documents que no hem pogut recuperar...), una entrada positiva per a un dels descobriments gastronòmics d'aquests dies: el Pandoro di Verona, de Bauli. Per descomptat que no és el clàssic fet a casa (que no he tingut el gust de tastar ni de fer encara) però és boníssim. De fet em vaig fixar en aquest dolç a partir d'un text molt interessant de Cannella. Tot i ser industrial el seu contingut no és molt artificial:

ingredientsI el seu gust és una meravella, molt tendre tot i tenir una llarga vida envasat (el que he comprat aquests dies al súper caduca al juny del 2008. De fet, la mateixa Cannella comentava que a casa seva de sempre es feia servir el Pandoro d'oferta de després del Nadal per fer el tiramisú. Jo sempre he utilitzat els "bizcochos de soletilla" per al tiramisú, però potser l'any que ve segueixo el seu consell.

dijous, de novembre 22, 2007

Coca de verdures

coca abans d'entrar al forn

Vaig veure la recepta a Cuina fácil "sin gluten", em va agradar la idea i, l'altre dia, la vaig fer. Per cert, el seu últim post parla dels conceptes bàsics de rebosteria i és molt interessant, de fet ja vam parlar d'ella amb els consells per fer magdalenes. El resultat no és tan maco com el seu, però ha quedat molt bona de gust. Quan la torni a fer rectificaré una mica perquè vaig posar massa quantitat de verdures (diu les unitats però no el pes) per la quantitat de "coca". El resultat era bo però no acabava de quedar suficientment compacte.

COCA DE VERDURES

1 pebrot verd (que sigui petit o mig)
½ pebrot vermell (petit)
1 ceba petita
1/2 carbassó (jo vaig posar un sencer i era massa; la recepta també parla de porro però no n'he posat)
Sal i pebre
4 ous
2 llaunes de tonyina sense l'oli
100 ml. oli
160 gr. de farina
1 sobre de llevat químic (Royal)
125 gr. de formatge emmental (millor una mica menys)

Es piquen les verdures i es reserven. Ratllem el formatge i el reservem. I comencem a barrejar ingredients: ous, sal, pebre i oli. Afegim després la farina i el llevat, i la meitat del formatge. A continuació posem les verdures trossejades i la tonyina. Es posa tot en un motllo amb paper vegetal (per poder treure-la millor després) i posem al damunt l'altra meitat del formatge. Forn calent i uns 20 minuts a 200º.
La Marisa comentava que es pot triar entre posar-lo en una placa gran perquè quedi primeta (per exemple si la vols per un aperitiu) i és l'opció que vaig triar jo tot i que la vaig posar en un plat. O bé es pot fer en un motllo de plumcake si la vols servir en un plat acompanyada de salsa rosa o tomàquet.

dimecres, de novembre 21, 2007

Pan de miel

pan de mielAvui m'he decidit a fer una recepta que em van donar fa mesos, l'origen de la qual era una noia llatinoamericana (no recordo d'on exactament). El més curiós és que no en tenia cap altra referència: ni l'havia tastat, ni l'havia vist, ni tenia molt clar que amb aquests ingredients (fixeu-vos que no hi ha cap greix) pogués sortir bé. Únicament qui m'havia donat la recepta m'havia comentat que era molt bona i els ingredients em resultaven prou atractius. I la veritat és que ha sortit perfecta! No sé si és un dolç típic d'algun país o simplement una recepta més; he trobat referències a internet de diversos països llatinoamericans, però res més. Bé, i aquesta és la recepta:

PAN DE MIEL

2 mides de llet (jo he utilitzat la mida clàssica del "iogurt", un vas petit de flam d'aquests de llauna; a la recepta deia "tazas")
4 mides de farina de blat
1 mida de sucre
1 mida de mel
3 ous
Ratlladura de taronja
1 cullerada de canyella
2 cullerades de llevat químic (Royal)
Un polsim de nou moscada

Es barregen els ous, el sucre i la llet. S'afegeix la farina (amb el llevat, la canyella i la nou moscada) passada pel tamís. Per últim afegim a poc a poc la mel (si està solidificada es pot posar al bany maria una mica perquè torni a estar líquida). Es fica al forn calent, a 200º, fins que estigui fet (quan clavem un ganivet i no s'hi enganxi la massa).
El resultat és una massa compacta, dolça, de gust molt bo i contundent que atipa molt. Tot i tenir un regust a "bizcocho", la textura no té res a veure perquè no és lleugera sinó densa, però a diferència de l'altre omple molt més. Està francament bona i segur que repetiré la recepta.

diumenge, de novembre 18, 2007

Arròs amb llamàntol

LlamantolTeníem pendent l'arròs amb llamàntol des de l'últim cop que vam dinar a Can Frai i en vam demanar. La casualitat va voler que ens en regalessin un, però no ens hi hem posat fins avui, que finalment dinàvem a casa un diumenge. Em vaig mirar moltes receptes al web, més o menys elaborades, però finalment hem optat per la senzillesa i l'austeritat en els ingredients, per no camuflar els gustos o aconseguir una barreja massa exagerada.

Ingredients (per a dues persones)

  • Un llamàntol
  • Un litre de brou de peix (nosaltres hem optat pel de la marca Aneto, que no té res a envejar als brous casolans)
  • 200 grams d'arròs bomba
  • Una ceba grossa
  • Un pebrot verd
  • Dos alls
  • Tomàquet triturat (i concentrat després de coure 3 hores, segons la recepta de la zuccheriera)
  • Una copa de vi blanc
  • Oli d'oliva verge extra
  • Julivert
  • Sal

Preparació

  1. Seguint els consells de l'Oriol, he tallat el llamàntol (ja era mort, l'havíem congelat) posant-lo panxa en l'aire i clavant el trinxant més gros que tenim, des del mig del cap en direcció a la cua i després cap amunt. Tallar-lo a trossos practicables ha estat un suplici: cada tros ha de tenir la closca esberlada si no ens hi volem barallar un cop és al plat. L'he sofregit en una mica d'oli i l'he reservat. El cap l'he deixat a part, escurant la carn més fàcil de treure.
  2. A continuació he sofregit la ceba amb una mica d'oli a la mateixa paella. Quan la ceba ja començava a estar ben daurada hi he posat el pebrot tallat a trossets, i al cap d'una estona els alls picats, el julivert picat i el vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat hi he afegit el concentrat de tomàquet i, més tard, l'arròs bomba, remenant-lo una mica.
  3. Paralel·lament he esclafat el cap del llamàntol al morter, i les closques i tot el que n'ha sortit ho he fet bullir amb el brou.
  4. Amb l'arròs ben calent he colat el brou i l'he afegit a la cassola. Als 10 minuts de bullir l'arròs hi he afegit el llamàntol -i, òbviament el suc que ha deixat anar al plat-, i en uns 18-20 minuts, l'arròs estava llest i en un punt òptim. Ha quedat francament bo, sense cap distorsió en el gust i hem estat escurant closques una bona estona.

arròs amb llamàntol

Magdalenes de nata

Aquesta és una altra recepta de magdalenes que he provat aquests dies i també surt molt bona. De fet és una recepta que he trobat a molts blocs, fins i tot amb noms diferents, crec que l'originària és de Iabaroni, però jo la vaig trobar a Los fogones de mi casa, a Cocina fácil sin gluten (on surten els consells de com fer magdalenes) i, també a La cuina de casa. La recepta és la següent:

MAGDALENES DE NATA

350 gr. de farina
250 gr. de sucre
250 ml. d'oli (la recepta diu de gira-sol però jo l'he posat d'oliva)
100 ml. de nata
1 sobre de llevat royal
4 ous (250 gr. diu la recepta)
Ratlladura d'una llimona

Barrejar els ous i el sucre, afegir la pell de la llimona i barrejar, a continuació la nata i l'oli i barrejar. Per últim, el llevat i la farina. Es deixa refredar a la nevera un mínim de 20 minuts. Forn ben calent, foc de baixa i fins que estiguin. Van sortir 23 magdalenes.

dissabte, de novembre 17, 2007

Pizza de gorgonzola

Continuem amb el costum de sopar pizza el dissabte al vespre. Abans les anàvem a buscar al Mira Napoli -sempre de quatre formatges, insuperable-, però des que vam comprar la panificadora hem optat per fer-nos-la nosaltres mateixos. Encara teníem massa congelada de la setmana passada, de manera que només calia descongelar-la amb previsió i fer la pizza. Hi hem posat pocs ingredients: concentrat de tomàquet (segons la recepta de la zuccheriera), mozzarella, pit de gall dindi tallat a trossos petits i formatge gorgonzola. El tomàquet concentrat ha fet que, amb la mateixa quantitat, el gust sigui més potent i no hi hagi gairebé aigua. I el gorgonzola suavitza el resultat i el conjunt queda més equilibrat potser que amb el formatge blau que fèiem servir fins ara. La veritat és que cada vegada queden més bones, amb la massa cuita al punt.

dimecres, de novembre 14, 2007

Esprai de vinagre

vinagrera obertaAquest és l'últim estri de cuina que ens hem comprat i del qual estem molt satisfets: un esprai per a dosificar el vinagre. És una meravella que permet dosificar d'una manera molt acurada el vinagre. Funciona a partir d'una bomba que agafa aire i que cal pressionar cada vegada que l'has d'utilitzar; això permet que la pulverització sigui perfecta. Hem vist altres models que només són esprai sense aquesta bomba d'aire i potser no són tan precisos. Jo sóc una fan absoluta d'aquest nou estri: abans mai no em posava vinagre però des que la tenim, en sóc una addicta. Aquí el teniu ple de vinagre de Mòdena.

vinagrera tancada

dimarts, de novembre 13, 2007

Galetes de xocolata i coco

galetesAquesta és una recepta d'un altre dels meus blocs preferits i una novetat per a la meva cuina: galetes!. Vaig llegir la recepta de Chocolate & coconut chip cookies al bloc de bcn mon amour i em va acabar de convèncer que deia que s'assemblaven molt a les coco-choc de Trias, tot i que les de Trias tenen ametlla. Realment surten molt bones, molt cruixents i s'assemblen molt. La recepta és la següent (enganxat directament del seu bloc):
GALETES DE XOCOLATA I COCO

- 180g farina
- 100g xocolata negra (cobertura o taula)
- 100g mantega pomada
- 100g sucre
- 100g coco ratllat
- 1 ou
- 1/2 culleradeta extracte de vainilla
- un pessic de sal
- 1/4 culleradeta llevat per dolços (Royal)

1.- Amb una batedora de varilles, barregeu la mantega amb el sucre fins que blanquegi i sigui ben tou. Afegiu l'extracte de vainilla, l'ou, la farina passada pel sedàs, la sal i el llevat i barregeu-ho bé.
2.- Afegiu el coco ratllat i la xocolata (si la xocolata és de cobertura, talleu-la menuda) i barregeu-ho bé.
3.- Per donar forma a les galetes podeu fer servir 2 tècniques:
  • opció 1.- Poseu la massa en forma allargada sobre un paper film. Enrotlleu i apreteu bé de forma que obtingueu una "salsitxa" de pasta de 4cm de diàmetre aproximadament. Deixeu reposar la pasta a la nevera com a mínim 2 hores. Talleu la pasta (com si talléssiu una llonganissa) a rodanxes d'aproximadament 4mm. Poseu les rodanxes sobre una safata coberta amb paper de forn.

  • opció 2.- Feu una bola amb la massa i emboliqueu-la amb paper film. Deixeu-la reposar a la nevera com a mínim 2 hores. Feu boletes amb la massa (jo les vaig fer de 13 grams) i poseu-les sobre una safata coberta amb paper de forn. Poseu un trosset de paper de forn sobre les boletes i aixafeu-les per tal que quedin en forma de galeta (retireu el paper de forn de sobre).
4.- Coeu les galetes a 180º durant 15 minuts (o fins que siguin daurades). Treieu les galetes de la safata i deixeu-les refredar sobre una reixeta.
Jo vaig seguir el consell que dóna la Gemma a l'opció 2: fer una bola i després petites boletes de 13 grams (com una mena de panellets). Després els vaig anant aixafant d'una en una amb paper vegetal i a continuació les posava a la safata de forn. Crec recordar que van sortir 41 galetes, de les quals ja no en queda ni una! Que bones... el Ru només pregunta que quan en faig més. Aviat!

diumenge, de novembre 11, 2007

Vichysoisse de poma

porrosL'altre dia vaig provar una recepta molt suggerent del bloc de Cuina amb compte: Vichysoisse de poma, que havien tret de La cuina que no amoïna, de la Mireia Carbó. Aquí teniu la recepta:
VICHYSOISSE DE POMA

- 4 pomes Golden
- 3 porros
- 50 gr. de mantega
- 1/2 litre de llet
- 1/2 litre d’aigua
- Sal i pebre

Rentem i tallem en trossos petits les pomes i els porros i els posem a la cassola amb la mantega desfeta. El tenim més o menys un quart d’hora, remenant de tant en tant. A continuació afegim la llet, l’aigua, i el salpebrem. Ho deixem un quartet d’hora més. Després es tritura i es passa pel xino.

El pitjor va ser passar-la pel xino, de tal manera que al final ho vaig deixar tal qual i la veritat és que no quedava tan suau ni tan maco com hauria de ser, però el gust continuava sent molt bo. És una bona alternativa a la vichysoisse tradicional i amb un gust excel·lent i una mica sorprenent. A Cuina amb compte els va quedat molt maca la fotu perquè a més de passar-lo pel xino, van posar de decoració unes làmines de poma tallades primetes amb la mandolina i fregides.

divendres, de novembre 09, 2007

Forn Barcelona Reykjavik

ummm quin pastissetAquest pastisset el vaig comprar ahir al Forn Barcelona Reykjavik un forn que vaig descobrir al bloc de l'Iban. És una meravella de botiga, almenys d'aspecte perquè encara no he tastat els seus pans (i trigaré poc). Només hi vaig passar, vaig veure la botiga (en un lloc ben bonic de Barcelona i amb uns productes molt atractius (a la seva web es pot fer una ullada virtual) i pel que fa a les seves pastes... una delícia. Jo em vaig decantar per aquesta (totes tenien una pinta excel·lent) perquè estava farcida de poma i tenia canyella. De fet, em va recordar una mica a les Chelsea buns que havia vist al bloc d'Iban (¿Te quedas a cenar?), una recepta que he d'intentar fer algun dia.

Al Forn venen diferents tipus de pa, tot ecològic i fins i tot em van comentar que venien farines. També em vaig fixar que oferien la possibilitat de comprar un àpat; ahir hi havia un arròs integral amb verdures per una mica més de 4 €. Potser els productes no són molt barats però el que sí semblen és de qualitat i elaborats artesanalment i amb carinyu. Pel que fa al pastisset que vaig menjar, una delícia, molt bo, el preu era per pes i no va arribar a 2 € (i pesava, eh? no era lleugeret!). Em sembla que tornaré aviat.

Barcelona-Reykjavik. Obrador de pa. Obert de dilluns a dissabte de 10:00-21:00. Carrer Doctor Dou, 12, 08001 Barcelona. http://www.barcelonareykjavik.com

ACTUALITZACIÓ: Justament el mateix dia visitava el mateix forn LittleGrassHopper, i va fer una entrada molt detallada i molt ben documentada (quina enveja de compra!)

dilluns, de novembre 05, 2007

Més pans

Pa francès

Continuem amb els experiments amb la panificadora. Després dels inicis amb els preparats del Lidl (pa de pipes i pa rústic) i de la pizza (que ja hem repetit) i el pa bàsic amb diferents ingredients (nous, formatge, sèsam) hem fet:

PA FRANCÈS (el de la fotu)
Programa 3 Moulinex, 750 gr. (cc: cullerada de cafè; cs: cullerada sopera). Amb aquest ordre:
275 ml. aigua
1.5 cc sal
465 g. farina
1 cc llevat de forner
Ja n'hem fet uns quants i està molt bo; també hem fet alguna variació de barreja amb farina integral. Tot i ser una recepta molt bàsica surt molt bé. Això sí, molt compacte. Ens atrevirem a fer barres?

BRIOCHE
Programa 6 Moulinex, 500 gr. (cc: cullerada de cafè; cs: cullerada sopera). Amb aquest ordre:
2 ous
115 g. mantega
15 ml llet
1 cc sal
2.5 cs sucre
280 gr. farina
1.5 cc llevat de forner
Va sortir molt bo tot i que no és la idea de brioche que un imagina (la meva idea era aquest brioche amb melmelada de Cerise o aquest altre brioche farcit de pernil i roquefort de Las recetas de mamá). Tot i tenir un gust molt agradable era una massa compacte i no suau i esponjosa: hem d'investigar o atrevir-nos a fer la massa a la màquina i després donar-li forma a mà i al forn. Continuarem investigant i practicant. Tot pot perfeccionar-se però, de moment, no hem llençat cap intent.

dimecres, d’octubre 31, 2007

Puré de verdura infantil

molts tàpersEntre les múltiples ocupacions de cada dia, tinc la de fer i donar el puré de verdures al meu fill. I la seva gestió no és gens fàcil. Per no haver de preparar aquest àpat cada pocs dies, un dia en faig molt i el congelo, aprofitant així el brou de verdures que queda per als cereals de la nit. Avui ha estat, però, el meu rècord de tàpers: n'han sortit deu, més el que s'ha menjat avui. Normalment en faig la meitat. I la recepta? doncs una mica el de sempre i tot barrejat: bledes, patates, carbassa, carbassó, ceba, porro i pastanaga (juntament amb la mongeta tendra, tot i que avui no n'he posat). Tot sense sal, per cert. Congelo a part la carn ja tallada a trossets: pollastre, vedella o gall d'indi, que afegeixo el mateix dia després de cou-re-la a la planxa, per conservar-ne millor les propietats. No sé si guardar-ho així al congelador és el millor, en tot cas hi ha també qui de vegades fa els potitos directament, com Apicius que té una molt bona secció de menjar per a nadons. Vaig corrents a fer els panellets!

dimarts, d’octubre 30, 2007

Pa de nous i sèsam

Aquests dies hem continuat jugant amb la panificadora. Després dels preparats del Lidl, hem començat a experimentar una mica. Partint de la recepta del pa bàsic hi hem afegit un bon grapat de nous i una mica de sèsam. El primer cop ens vam quedar curts de sal, per això la segona vegada vam duplicar-la. I el resultat ha estat immillorable:


Pa bàsic, programa 1 (Moulinex), torrat mitjà, per a un pa de 750 grams:
  • Oli: 1,5 cs
  • Aigua: 250 ml
  • Sal: 1 cc (La recepta diu una cullerada, finalment n'hem posat dues)
  • Sucre: 3 cc
  • Llet en pols:1,5 cs
  • Farina: 455 gr
  • Llevat: 1 cc

cc: cullerada de cafè
cs: cullerada sopera

Avui hi hem afegit una nova variant: 60 grams de formatge blau que van sobrar de la pizza de dissabte. Potser n'hi havia poc -tot i que el pa era de 500 grams- però li dóna un gust peculiar i la mar de bo.

dilluns, d’octubre 29, 2007

Magdalenes

magdalenesFa temps faig fer uns muffins o magdalenes de nous i xocolata, que van quedar molt bons. Però l'altre dia vaig seguir la recepta de magdalenes de Marta, de Los fogones de mi casa. Hi ha un munt de receptes de magdalenes, però vaig triar aquesta i la veritat és que surten molt bones.
MAGDALENES

250 gr. de farina
250 gr. de sucre
75 cc. d'oli d'oliva (la recepta, però, diu de girasol)
125 cc de nata
1 sobre de llevat royal
3 ous
la pell d'una llimona

Es barregen els ous, sucre, pell llimona, nata i l'oli. S'afegeix la farina amb el llevat i es deixa reposar la massa uns 20 minuts a la nevera (el secret perquè pugin). Forn ben calent, de baix i uns 20-25 minuts. Surten unes 12 magdalenes

He tingut present els consells que dóna Marisa a Cocina fácil sin gluten: forn ben calent, el foc ha de venir de baix i, sobretot, deixar reposar la massa a la nevera un mínim de 20 minuts. Així s'aconsegueix que les magdalenes pugin. Les meves no fan molt bona pinta, però estaven molt bones i eren molt esponjoses

diumenge, d’octubre 21, 2007

Primera pizza amb la panificadora

Pizza de tres formatges

pizza 3 formatges: resultat finalPer a la massa


De 750g (per a unes 4 persones més o menys). Introduir els ingredients amb aquest ordre:
  • oli: 1 cullerada sopera (el dosificador va inclòs amb la panificadora)
  • aigua: 240 ml.
  • sal: 1 cullerada i mitja de cafè.
  • farina de força (es recomana sempre fer les receptes amb farina de força tot i que qualsevol serveix): 480 g.
  • llevat (jo li vaig posar Maizena levadura de panadería): 1 cullerada de cafè (més o menys la meitat d'un sobre que conté 5.5 gr.)
Programa 11 Moulinex (masses pujades, no cou) , 1 hora i 30 minuts i el resultat és aquest:

massa de pizza
Un cop estesa, en vam separar una mica perquè no hi cabia dins de la safata del forn i la vam congelar per a un altre dia.

massa estesa
Després hi vam posar el tomàquet i tres tipus diferents de formatge: emmental ratllat (EntreMont), manxego (Boffard reserva) i formatge blau (Bergader, de Baviera). El resultat (vegeu primera fotografia) va ser molt bo. Ens vam cremar el paladar perquè se'ns havia fet tard i estàvem morts de gana: qualsevol s'espera a que es refredi una mica amb aquella pinta!

dissabte, d’octubre 20, 2007

Blocs sobre pans i panificadores


INFORMACIÓ /PRODUCTES


RECEPTES


BLOCS SOBRE PANS I PANIFICADORES (Des del 16/10/2007 ja tenim panificadora!). Compte! Llistat no actualitzat del tot perquè la majoria de blocs tenen el pa com un altre producte més. El llistat que intento tenir més actualitzat (tot i que és una tasca gairebé impossible perquè surten cada dia més blocs) és el de blocs gastronòmics. Aquí només actualitzo quan surten els que només són de pa.

divendres, d’octubre 19, 2007

Segon pa

pa sortint de la panificadoraAquest és el segon pa que hem fet amb la panificadora. Està fet amb l'altre preparat del Lidl que vam comprar. N'hi havia un de pa integral, però vaig llegir que alguns no el consideraven molt bo i per això no n'he comprat.

PA RÚSTIC

350 ml. d'aigua
Preparat del Lidl: Bread baking mix Bauernbrot. El contingut és el següent:
harina integral de trigo (73%), harina de centeno (14%), masa madre seca, sal yodada, levadura seca, agentes de propulsión: glucono-delta-lactona, carbonato sódico, agente del tratamiento de harina: ácido ascórbico
Panificadora Moulinex: programa 3 (pa francès), 750 gr. i crosta torrada. El resultat també molt bo però potser el de pipes tenia més gràcia tot i ser molt similars.

pa rústic
Ja que el tema del pa ha pres un nou protagonisme amb la compra de la panificadora, estic refent el meu llistat de blocs gastronòmics i crearé una entrada independent per als blocs que dediquen un apartat específic al pa. Hi aniré afegint els que vagi descobrint.

dijous, d’octubre 18, 2007

Ja tenim panificadora!

el primer pa que hem fetDesprés de molts dies de pensar-hi, per fi hem comprat la panificadora. Tota una odissea, per cert. Quan ens decidíem per una ja no en quedaven, o no sabien quan la portarien. De fet, tan se val una o altra, mentre tingui diferents programes (de 9 a 12, per diferents pans, pizzes, masses dolces, melmelades) i et permeti fer pans amb temporitzador (programar-la a la nit perquè el tinguis llest al matí). Fins i tot la del Lidl, la Bifinett, que crec que és la més barata surt molt bé, el problema és que no se sap quan la posen a la venda. Des de 49 € fins a més de 100 € van els preus que hem vist i, el que crida més l'atenció és que cada cop hi ha més marques al mercat.

Per al primer pa no volíem arriscar-nos i hem optat per la via fàcil de comprar els preparats de farina que es venen al Lidl. Havíem llegit que sortien molt bé (mireu aquest primer pa de la Cerise; bé, de fet tota la seva secció de pans és una meravella), i és cert. Vam comprar aquests dos paquets de la fotografia: pa rústic i pa amb pipes. Hem començat pel pa amb pipes i el resultat ha estat magnífic.

la panificadora i els pans del LidlPa amb pipes
350 ml. aigua
Preparat del Lidl de Pa amb pipes (Bread baking mix Sonnenblumenbrot) que conté el següent:
harina de trigo (58%), harina de centeno (15%), pipas de girasol (20%), masa madre seca, sal yodada, levadura seca, agentes de propulsión: glucono-delta-lactona, carbonato sódico, harina de malta.
Programa 1 (pa bàsic) de la Panificadora Moulinex, color de la crosta normal, 750 gr. (3 hores i 15 minuts), 1 hora de repòs i ... voilà! Boníssim! Tot un èxit i a la primera! Diuen que és molt important seguir les indicacions de mesures i d'ordre a l'hora d'introduir els ingredients. Nosaltres les hem seguit al peu de la lletra i, a més, amb el preparat del Lidl no hi havia cap dificultat.

dilluns, d’octubre 15, 2007

Vull el meu puré!

RocEl meu fill Roc demanant el seu dinar, cullera en mà ... el puré de verdures li encanta!

dilluns, d’octubre 08, 2007

Forn de pa Mistral

Forn MistralL'altre dia vam comprar pastissets i pa al Forn de pa Mistral, una cadena (?) ben curiosa que de vegades es diu Mistral i, d'altres, Bertran (suposem que serà la mateixa empresa). Per exemple, a Badalona n'hi ha uns quants, tot i que som fans absoluts (el Ru sobretot) del Forn Bertran del Carrer del Mar. Hi ha molts tipus de pa, multitud de pastes, s'hi pot esmorzar, berenar i dinar (fan menú els dies de cada dia i els dissabtes al migdia). Tot és una meravella.

Al Forn Mistral de plaça Universitat també hi ha molts tipus de pa, croissants petitons i molts pastissets; l'altre dia vam tastat el de poma (boníssim) i el de formatge; compte perquè no són barats però sí boníssims. Em falta tastar les ensaïmades gegants que hi ha a l'aparador i tots els diferents tipus de pa que fan, tot i que tornem a pensar en la possibilitat de comprar-nos una panificadora i fer-nos nosaltres mateixos el nostre pa. Temps al temps. Aquí teniu el pastís de poma, el més bo per al meu gust:

Pastís de pomaI el de formatge:

pastís de formatgeTambé tenen, sortint a mà esquerra, una mena de granja on es poden tastar les seves pastetes juntament amb begudes (fins i tot tenen orxata). Tot molt recomanable.

dissabte, d’octubre 06, 2007

L'Hortet

Pizza de polenta amb verdures, formatge de cabra i pesto de rúculaAhir divendres vam dinar un menú a l'Hortet, un restaurant vegetarià de Barcelona. El vam descobrir feia temps mitjançant la Raki i, des d'aleshores, hi hem anat en diverses ocasions i sempre ens ha agradat molt (bé, a mi més que al Ru, la veritat). Ahir vam escollir per dinar:
  • Bufet d'amanides (opció que sempre hi és) i estofat de llenties (boníssim) de primers i
  • Pizza de polenta amb verdures, formatge de cabra i pesto de ruca i Cus cus amb salsa de verdures i cigrons
  • Pastís d'ametlles i xocolata (tots dos)
Cus cus amb salsa de verdures i cigrons
Tot, beguda i pa integral per 9€. Molt recomanable: el menjar molt bo, molt ben presentat i un ambient molt agradable tot i que petit i s'omple ràpidament.

Pastís d'ametlles i xocolata
L'Hortet, restaurant vegetarià. C/Pintor Fortuny, 32, 08001 Barcelona, 93 317 61 89. Tots els migdies de 13 a 16h. Nits de dijous a dissabte de 20 a 23 h. Assessorament dietètic Odina Capo

dijous, d’octubre 04, 2007

Bizcocho de iogurt i xocolata

bizcochoLa setmana passada la meva sogra va fer aquesta recepta de l'Arguiñano i li va sortir molt bona. De fet, és la clàssica recepta de "coca" o bizcocho de iogurt però de xocolata i variant algunes quantitats que la fan més tendra. Aquesta setmana l'he fet jo i el resultat també ha estat molt bo. Per al meu gust li falta una mica de sucre glas per dalt (la meva sogra li va posar una quantitat més generosa i, a més a més, quan estava calent i es va caramel·litzar) però està molt bona i sobretot té una textura esponjosa amb un bon regust a xocolata.

La recepta (de l'Arguiñano) és la següent:
Bizcocho de iogurt i xocolata

3 ous
1 iogurt natural (jo li vaig posar de llimona)
La mateixa mida de sucre
La mateixa mida de farina
1/2 mida d'oli d'oliva
Ratlladura de llimona
1 sobre de llevat
50 gr. de cacau en pols (una mida generosa del mateix iogurt, jo he posat el Cacao puro en polvo Valor sense sucre )

En un bol batre els ous, el iogurt, el sucre, el cacau, l'oli i la ratlladura de llimona. Afegir després la farina amb el llevat i posar-lo en un motllo al forn, a temperatura mitja (160 - 170 graus) uns 25 minuts. Un cop tret del forn es posa sucre glas per damunt

dimecres, d’octubre 03, 2007

Melmelada

MelmeladaÉs curiós com últimament trobem molts productes que donen una gran importància al fet de ser naturals. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig comprar aquesta melmelada al super. De fet, la majoria s'anuncien sense conservants ni additius. Aquesta és d'arándanos salvatges (molt bona) tot i que, segons llegeixo a la seva pàgina web hi ha molts més sabors: mel, pinya i mango, figa, taronja i gingebre, pera... Segons detallen conté només un 50 % d'arándanos", concentrat de suc de raïm sense sucre i pectina de fruita amb agent gelificant. Presumeixen de fer-la sense sucre afegit, 100% natural per gurmets. També fan altres productes, com ara tes ecològics. A la seva web afegeixen:
La “Rapsodia de frutas” de St. Dalfour se elabora en el corazón de la campiña francesa a partir de una antigua receta del valle del Loira. Son fruta pura. Sin azúcar añadido. Sólo se utiliza el dulzor natural del zumo de uva concentrado. Este endulzantes natural produce un sabor mucho más fresco y delicioso que el azúcar común (...) Durante el “Procesamiento óptimo” de la comida, los alimentos se envasan en recipientes al vacío, lo que permite la pasteurización a temperaturas mucho más bajas de lo normal. De esta forma, aplicamos calor en mucha menor cantidad y durante menos tiempo que otros métodos de pasteurización, conservando así mejor el sabor original y la textura de los alimentos
Melmelada molt recomanable, només li he trobat un pega: com té una forma allargada i prima, quan s'acaba és molt complicat treure el que queda.

dilluns, d’octubre 01, 2007

Flam de dulce de leche

flam de dulce de lecheAmb la lectura en paper de España, perdiste, de l'Hernán Casciari (que podeu trobar aquí en versió digital; és una lectura molt divertida i molt recomanable, de fet llegia el seu bloc des de feia temps i també l'he llegit Más respeto que soy tu madre, també molt divertit), em van venir ganes de comprar el dulce de leche Chimbote, que tan comenta i que l'altre dia vaig veure al super. Cal remarcar que els seus ingredients semblen bastant naturals (tot i que ben calòrics): llet sencera, sucre, llet descremada i vainilla. No sabia ben bé què fer amb el pot fins que se'm va ocórrer fer flam de dolç de llet i, malgrat haver vist algunes receptes que feien el flam de manera casolana (com aquesta o aquesta), vaig voler abreujar la cosa i l'he fet amb el Flam Royal comercial de pols i afegint el dolç de llet. El resultat és bo, però molt dolç, només apte per amants del dolç de llet. No crec que repeteixi la recepta però surt prou bona. He de pensar altres receptes per fer amb el dulce de leche...

dimarts, de setembre 25, 2007

Brownies

browniePer fi he fet brownies (la fotu és horrible, però està molt bo). Feia dies que recollia receptes però no m'acabava de decidir fins que vaig veure la recepta de [des]enfocada i em vaig animar. La recepta és la següent (la copio tal qual) i surt molt bona:

Ingredients:

  • 200 gr de sucre
  • 120 gr de xocolata negra (70% de cacau)
  • 2 ous
  • 90 gr de mantega
  • 90 gr de farina

Preparació

1. Preescalfeu el forn a 180ºC. Poseu la xocolata i la mantega en un bol i foneu-les al microones durant un minut aproximadament. Després remeneu-les fins que estiguin ben barrejades i deixeu-les refredar un parell de minuts.

2. Afegiu-hi els ous, que ja haureu batut, i torneu-ho a barrejar tot. Tot seguit, aboqueu el sucre a la massa i barregeu-ho una altra vegada. En darrer lloc, afegiu-hi la farina, i torneu a remenar la massa procurant que no hi quedin grumolls.

3. Aboqueu la massa en un motlle de 20 cm de costat, enforneu-la i deixeu-la-hi una mitja hora, fins que la part de fora estigui cruixent i la part de dins, tova.

4. Deixeu refredar els brownies abans de tallar-los en forma de quadrats. Els podeu servir amb gelat de vainilla, amb crema anglesa, amb salsa de xocolata blanca… o, simplement, sols

De fet, ella mateixa ha tret la recepta de La cuisine de Fabien, i això m'ha permès conèixer un bloc de cuina excel·lent, per les receptes (tot i que no les acabo d'entendre molt bé) i sobretot ... per les fotografies, una meravella, de fet Fabien Butazzi és fotògraf i es nota.

El recull de receptes que tenia sobre brownies és el següent, de fet són variants d'aquests ingredients bàsics:

divendres, de setembre 21, 2007

Mató

matóAvui he tastat el mató de El Pastoret de la Segarra i, com a l'envàs sortia la seva pàgina web, l'he consultat. Amb un disseny molt atractiu, explica el seu origen i dóna algunes receptes. Ens comenten que segueixen mètodes tradicionals d'elaboració i per això han estat reconeguts amb el distintiu d'Empresa Artesanal Alimentària que otorga la Generalitat. No només fan mató (l'únic que he tastat de moment), sinó també iogurt i diversos tipus de formatge. Fins i tot a la web tenen un apartat de nutrició on detallen menús per a nens, adults i tercera edat. I tot amb la possibilitat de baixar-lo en pdf. De les receptes, en destaco el pastís de mel i mató i el cabrit amb formatge de cabra, que tenen molt bona pinta. Potser caldrà provar altres dels seus productes.

dijous, de setembre 13, 2007

Gelateria Tomo II

gelateriaL'altre dia que passejàvem pel Born, la vam descobrir: petitona, amb un sistema rodó de conservació dels gelats ben curiós i amb uns sabors molt interessants; i, sobretot, molt bons. Jo em vaig demanar un de mel i mató (un gust molt aconseguit) i "crema de iogurt" (o alguna cosa similar de iogurt que tenia trossos de maduixes i era molt bo). Hi havia gustos de dulce de leche, figues, xocolata amarga, sorbet mediterrani, sorbet de mango, maduixes amb crema, llet merengada... A més el nom juga amb la gràcia de "a mí me daban dos" i la cosa literària del "volum 2". Molt recomanable.

Heladerías Tomo II, Argenteria, 61, 93 217 31 92

dimecres, de setembre 12, 2007

Premi Bloc solidari

Premio Blog solidarioHem rebut per part de la Mar de Baixa gastronomia el Premi Blog solidario. Moltes, moltes gràcies. El premi és una mena de cadena on has de destacar altres blocs que tu consideres remarcables per alguna raó, fins a un màxim de set. Ja fa dies que llegeixo a altres blocs que ho han fet i la veritat és que resulta una pràctica molt útil perquè, d'aquesta manera, accedeixes a altres blocs que potser no coneixies i així fas la descoberta d'algun de nou i t'enganxes; és al·lucinant la quantitat de blocs de cuina que hi ha, jo intento limitar-me a uns quants però cada dia en surten més d'interessants!

Tot i que ha estat molt difícil perquè estic enganxada a molts blocs, la meva tria és la següent (de fet, la majoria són dels primers blocs que vaig començar a llegir ja fa més d'un any):

pistoYnopisto, perquè són uns clàssics que llegeixo des del començament i sempre em descobreixen coses noves; a més per les seves recomanacions de restaurants per viatges o de productes que moltes vegades hem tastat amb molt de gust.

encantadísimo, per les recomanacions de restaurants propers i per les fotus que són tota una enveja, malgrat que no hem pogut anar a la majoria i encara els tenim com a pendents.

bcn mon amour, per les seves receptes, que n'he fet unes quantes i han quedat molt bé, i pels viatges i les seves compres.

la cuina de casa, perquè els seus postres són increïbles de bons i encara em sorprèn com poden fer-se aquestes postres a casa sense ser un professional. Les fotus una meravella també.

¿Te quedas a cenar? pels seus meravellosos pans i tots els productes diferents d'altres països que va comentant. Feia temps que pensava que l'havia tancat i fa poc vaig descobrir que continuava i em va fer molta il·lusió

Cerise divagando en la cocina, per l'enveja que em dóna el seu hort i tot el que fa amb aquests productes i els meravellosos pans que fa amb la seva panificadora (vam plantejar-nos la possibilitat de comprar-nos una però de moment encara està pendent)

De cuina, dels últims a enganxar-me, pels seus interessants passejos per la Boqueria i el resultat final dels plats.

Las normas para entregar el premio preven que se escriba una entrada sobre el premio recibido y se les otorgue a otros bloggers (pueden ser hasta 7), avisándoles de que han recibido este premio para que lo entreguen a su vez a más bloggers

dilluns, de setembre 03, 2007

Noves receptes

puré de verdures

Aquest és el nou tipus de receptes que últimament elaborem: puré de verdures. En concret aquest porta mongeta verda, pastanaga i patata. Tot sense sal (sí, una mica insuls, la veritat). Va ser dels primers del Roc, que tot just ara comença a prendre alimentació complementària. Li agrada, però tampoc és que s'ho acabi de tot. Poc a poc. La maneta que s'aproxima al plat és del Roc.

diumenge, de setembre 02, 2007

Juquim (Espot, Lleida)

carta

De la nostra visita a Espot, a més dels bonics paratges i d'un intent no aconseguit d'excursió cap a l'Estany de Sant Maurici (hem de tornar!) ens queda el record del que vam menjar a Juquim. De primers vam triar "Amanida de salmó amb bolets del bosc":

amanida
i "Paté de la casa (sense conservants)":

paté
De segons, cal destacar el que es va demanar el Ru: "Filets de cuixa de senglar a la brasa a les fines herbes" que estava molt tendre i molt gustós:

senglar
I el "Civet (estofat de caça)":

civetVam quedar tan tips que no vam poder fer postres. En resum tot molt correcte, llàstima de la calor que feia que no em va permetre gaudir molt del menjar.

Cafeteria Restaurant Juquim. Cuina casolana. Espot (Lleida) 973 62 40 09