dimecres, juliol 26, 2006

Mandonguilles amb sípia

No he trobat cap recepta que em convenci i he optat per fer una mena de mig camí entre els calamars i el fricandó, amb alguna petita variació que se m'ha acudit. El resultat el sabrem demà, que avui, mentre algun privilegiat dinarà als 4 gats, servidor mirarà de sobreviure al menú de can Soteras.

Ingredients:
  • 2 cebes tendres
  • 2 tomàquets madurs ratllats
  • 2 sípies
  • 350 gr. de carn de vedella picada
  • 350 gr. de carn de porc picada
  • Una mica de fumet de peix (en aquest cas de rap, que el teníem al congelador)
  • un ou
  • una mica de canyella
  • julivert
  • farina
  • llet
  • molla de pa
  • Vi blanc
  • sal
  • pebre
  • xocolata de cobertura
  • Per a la picada: un all, julivert, 6 ametlles, 6 avellanes, una torradeta
Preparació:
  • Es barreja la carn de vedella i la de porc amb la molla de pa -prèviament banyada amb llet-, el julivert, l'ou, sal, pebre i canyella. En aquest cas no hi ha all perquè m'ho han prohibit rotundament. Coses dels fàstics...
  • Es fan les mandonguilles, s'enfarinen i es fregeixen breument. Es reserven.
  • Amb el mateix oli se sofregeixen les cebes ben picades. Quan estan daurades s'hi afegeix la sípia tallada a trossos petits. Una mica més tard, el vi blanc i es deixa que s'evapori l'alcohol. Tot seguit s'hi afegeix el tomàquet ratllat i es deixa coure tot junt.
  • S'afegeixen les mandonguilles a la cassola, incorporant-hi el suquet que han deixat anar. S'afegeix el fumet de peix -al qual prèviament he posat la salsa de la sípia perquè tingués més gust i l'he fet bullir- i es deixa coure tot plegat una estona, potser 20-25 minuts.
  • Per espessir la salsa hi he afegit una mica de xocolata de cobertura ratllada, amb compte, que massa potser hi doni més gust que no caldria. Després de remenar-ho bé hi he incorporat la picada i he deixat que cogués 20 minuts més.

4 comentaris:

Ro ha dit...

Quina bona pinta... ja friso perquè sigui demà i poder tastar-lo!. Els noodles de l'altre dia boníssims! I merci per l'all

Sr. Rius Jinyat i Pajillero ha dit...

Sí, sí, tot molt maku però segur que els plats eren mínims i vau passar gana que ja nos conosemos con el frikandón. Menys cuina d'autor i més abundància hombre!

Prou repressió! Però qué és això que per posar un comentari haguem descriure aquest putu codi de lletres!

Anònim ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

ooHH !! apuntada la recepta per avui mateix, tinc una sipia ja a la nevera, ara una mica de carn picada i lo demés ja està ben ubicat a casa!! .. una amant de les mandonguilles.. ei a mi m'agraden les lletres ballarugues de colors !!--> E8)m3ri