dimarts, d’agost 22, 2006

Marmitako

MarmitakoDesprés d'una primera part de vacances berguedanes i de menjar molta carn i embotits d'elaboració tradicional, ens hem proposat recuperar el peix. El cap de setmana vam fer una paella, rap al forn, verat a la planxa, i avui he decidit intentar un marmitako, no sé si per un atac de nostàlgia cap a aquell bonic país germà del nord, perquè sembla que la rigorositat estival s'acaba o perquè ja teníem la tonyina.

Ingredients:
  • Tonyina -ventresca en aquest cas perquè ja la tenia-, uns 500 grams.
  • 1/2 quilo de patates vermelles
  • Una mica de vi blanc
  • Una ceba tendra grossa
  • Un porro
  • Un pebrot verd
  • Un parell de tomàquets madurs
  • Uns 100 grams de carn de pimiento choricero -que no sé traduir de cap manera, s'agrairan propostes ;-)
  • Julivert picat
Preparació:
  • Se sofregeix la ceba tendra, el porro i el pebrot verd ben picats a foc lent.
  • Mentrestant es bull tres o quatre minuts la tonyina tallada a daus, i es reserva amb l'aigua a part. En aquest punt hi ha divergència d'opinions, hi ha receptes en què la tonyina es cou directament al final amb la resta d'ingredients, però coneixent l'aversió de la mestressa cap al peix poc cuit, he preferit assegurar-me'n.
  • Quan les verdures estan ben sofregides s'hi afegeixen les patates -trencades, no tallades-, una mica de vi blanc i es deixa evaporar l'alcohol.
  • Tot seguit es cobreixen les patates amb el brou que hem fet servir per bullir la tonyina i les fem coure.
  • Quan les patates són gairebé cuites, s'hi afegeix el tomàquet (prèviament pelat, sense llavors i picat) i la carn del pimiento choricero. Es deixa coure tot plegat un minuts.
  • S'afegeix la tonyina, la sal, el pebre i el julivert picat, i es deixa coure uns 5 minuts més.
  • S'aconsella no servir el plat immediatament sinó deixar-lo reposar una estona. Ja veurem com haurà quedat...

3 comentaris:

Ewok afamat ha dit...

Ramuné, peseterín mio, no me gustan las comidas de los países. Marmikato debe ser algo de las rumanías! Que asko que me dan!

El Martín, sus hijos, la vieja, la francesa, el josé de la Barceloneta i el señor Rius i Pajillero son unos cabrones que se ríen de mi. Dios se los llevara!

Anònim ha dit...

Del "pimiento choricero", jo diria que se n'hi pot dir pebrot de romesco, i encara que no sigui el mateix suposo que es poden fer servir també les nyores.
Gràcies per la recepta.
Lourdes.

Ru ha dit...

Lourdes,

Gràcies per l'aclariment, suposo que sí que se'n pot dir així. espero que et quedés tan o més bo que el nostre ;-)