Més enllà de la cuina

Dijous al vespre la Raki i el Marc ens van convidar, més que a sopar, a gaudir d'una experiència insòlita on les sorpreses se succeïen i els gustos, les presentacions i les textures descobrien, a cada plat, nous horitzons. El menú el formaven 10 plats, molta traça, una tècnica depurada i la paciència imprescindible que requereix tota creació.

Per començar, cogombre amb curri i iogurt grec.

Una espècie de sangria, més densa i propera a un puré de fruites.

Una de les estrelles de la nit: truita de patates. La ceba confitada amb oli, la patata al punt just i l'ou amb una textura líquida sorprenent. Una delícia!

Una altra sorpresa notable, i aquesta més nostrada. Pa amb tomàquet i pernil. Com ens explicava el Marc després, concretament pa d'arròs

Plàtan arrebossat amb tempura i sèsam i fregit, acompanyat de sal Maldon que contrastava molt encertadament amb la dolçor del plàtan. Coses com aquesta són les que em reconcilien amb els plats de contrastos.

Espàrrecs amb mahonesa i olives picades. Cremós i fresquet, proper a altres cremes fredes però amb l'originalitat dels gustos barrejats.

Pimientos del padrón amb sal gruixuda. I com diu la dita, Déu n'hi do del que picava algun!

Pel meu gust, junt amb la truita i el plàtan, un dels millors: carpaccio de bacallà acompanyat amb oli i fruits secs, sobre torrades. El bacallà amb un toc fumat perfectament conjuntat amb els fruits secs.

Vedella acompanyada d'una torrada amb brie fos al forn.

I, finalment, una espècie de mojito: gelat de vainilla amb gelatina de rom i una fulla de menta.

El balanç de tot plegat no pot ser més positiu: una vetllada amb bons amics i on la cuina creativa va tenir el protagonisme que mereixia, amb la curiositat que despertava cada plat entre els convidats i l'explicació de l'artista. Una festa absoluta a nivell visual, per una presentació tan cuidada com la preparació; i, per descomptat, a nivell de gust i olfacte, sense oblidar les textures. Després d'això només podem donar les gràcies i prometre que ens hi esforçarem -sempre dins de les nostres evidents limitacions- quan convidem nosaltres ;-)