Avui hem tornat al menjar argentí, però no ha estat el mateix. Sí que és cert que Los años locos és un bon restaurant argentí i l’oferta és molt semblant a l’argentina, però no tot era igual. Amb tot ha estat una bona experiència. De primer hem compartit una provoleta al carbón (el formatge provolone fos que aquí ens han posat acompanyat, molt encertadament, d’enciam) i chorizo parrillero. De segon churrasco (no “asado de tira” sinó churrasco argentí, que segons la carta equivale a la entraña, que se presenta aplanada, sin hueso, ni grasa y con una piel por los dos lados que se retira en el momento de disfrutarla) i entrecot de vedella. Tot molt bo. Des postres hem compartit un pastís de xocolata de la casa, normalet. Com als restaurants argentins, també ens han posat diferents tipus de pa i diferents tipus de salsa: chimichurri, salsa criolla (d'un gust que recorda vagament al gazpacho, però amb les verdures picades enlloc de triturades) i all-i-oli. diumenge, d’abril 02, 2006
Los años locos
Avui hem tornat al menjar argentí, però no ha estat el mateix. Sí que és cert que Los años locos és un bon restaurant argentí i l’oferta és molt semblant a l’argentina, però no tot era igual. Amb tot ha estat una bona experiència. De primer hem compartit una provoleta al carbón (el formatge provolone fos que aquí ens han posat acompanyat, molt encertadament, d’enciam) i chorizo parrillero. De segon churrasco (no “asado de tira” sinó churrasco argentí, que segons la carta equivale a la entraña, que se presenta aplanada, sin hueso, ni grasa y con una piel por los dos lados que se retira en el momento de disfrutarla) i entrecot de vedella. Tot molt bo. Des postres hem compartit un pastís de xocolata de la casa, normalet. Com als restaurants argentins, també ens han posat diferents tipus de pa i diferents tipus de salsa: chimichurri, salsa criolla (d'un gust que recorda vagament al gazpacho, però amb les verdures picades enlloc de triturades) i all-i-oli. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Segurament la carn i les racions argentines siguin molt difícils de trobar a Europa, però els talls, aquell asador característic, les salses de Los Años locos recorden molt els dinars d'allà. S'hi menja molt bé.
I molt a prop, al carrer Santaló hi ha Las Cuartetas, un altre restaurant argentí, més petit i potser més barat, però també molt recomanable. Ara, si hi aneu en cap de setmana a sopar i no teniu reserva, més val que tingueu una altrenativa...
Publica un comentari a l'entrada