Fa unes setmanes vaig fer la recepta de panets blancs de La Maleta de Boston i vam quedar molt contents del resultat. Avui he decidit tornar-hi però fent barres enlloc de panets, i el resultat ha estat encara millor. La recepta és senzilla i no demana un temps de fermentació massa gran, al contrari: no hi ha massa mare sinó llevat de forner i el preferment que es fa al principi està llest amb poca estona. El pa resultant no té el gust profund que li donaria la massa mare, però la textura de la molla -finíssima, molt suau- i el gust intens de l'oli fan que sigui un pa perfecte per menjar tot sol o com a entrepà -amb tomàquet, of course ;-)Ingredients:
-500 grs. de farina de força
-25 grs. d'oli d'oliva
-350 ml. d'aigua mineral
-7 grs. de sal (8 en el nostre cas, que la balança que tenim va de dos grams en dos grams)
-3 grs. de sucre (4, per la mateixa raó)
-1 sobre de llevat de forner (marca maizena en el nostre cas)
Preparació:
Es fa el preferment amb 50 grams de farina de força, 50 mililitres d'aigua i el llevat, barrejant-ho tot en un bol i deixant que dobli el seu volum, tapat amb paper film.
Es posen tots els ingredients a la panificadora -restant del total els que hem utilitzat pel preferment- i s'inicia el programa d'amassar (en la nostra màquina el programa 11: 5 minuts d'amassat, 5 minuts de repòs, 20 minuts d'amassat, 1 hora de repòs).
Passat aquest temps es treu la massa de la cubeta i es col·loca sobre una superfície enfarinada per tallar-la i donar-li la forma que vulguem, en el nostre cas barres gruixudes. Es deixa la massa a la safata del forn sobre un paper encerat, es tapa i es deixa créixer per segona vegada. Depenent de la temperatura caldrà més o menys estona, en el cas d'avui una mitja hora.
Finalment s'hi fan els talls, es polvoritza amb aigua salada i es cou al forn preescalfat fins que sigui ben cuit.
Observacions:
- Sobre les mesures: quan estava amassant hi he afegit farina, no sabria precisar quanta, perquè la massa era un pèl líquida. Si heu de fer la recepta tingueu en compte aquest aspecte.
- Sobre la polvorització amb aigua salada: segurament seria millor aplicar la tècnica de Peter Reinhart per aconseguir una crosta cruixent -col·locar una safata al forn mentre el preescalfem i posar-hi aigua bullent quan el pa ja es dins, a l'hora que polvoritzem a intervals de 30 segons les parets del forn-, però m'ha fet mandra, francament.
- Sobre la forma: Sí, haurem de practicar més a l'hora de fer les barres o renunciar definitivament al concepte de simetria. No en va diu Peter Reinhart a El aprendiz de panadero que és amb les barres que els mestres posen a prova els alumnes...
8 comentaris:
Dono fe que el pa està boníssim: me l'he menjat sol!. Té una textura, una olor i un sabor molt bo. M'encanta i l'hem de repetir.
Hola,
Avui he provat de fer les galetes amb nous i xocolata canviant les nous per avellanes. De gust estaven prou bones (provaré amb altres xocolates), però pel meu gust m'han quedat una mica massa dures. Pot ser pel forn? Les hi he deixades una mica més del temps que recomana la recepta, perquè em semblava que estaven toves...
Gràcies!
ostres que be t'ha quedat
provaré de fer-ho pero sense panificadora a veure si em surt.
felicitats i salut
Ah, quant aprenem amb vosaltres. Felicitats.
Ei, però aquest pa és super professional, no? Que teniu algun forner a la família? Per cert, sempre m'he preguntat on es compren aquests ingredients específics per a fer pans i masses pastisseres. Una vegada ho vaig provar al forn del costat de casa i em van dir que aquests productes no els poden vendre a les fleques...
Queralt: encara que sembli que els falta una mica per coure, compte que de seguida es cremen. Més val treure-les un pèl abans i que s'acabin d'endurir a temperatura ambient.
Gina: prova-ho, prova-ho, és fàcil de fer i ideal per a panets.
Starbase: l'avantatge dels blocs és que els uns podem partir dels experiments dels altres i aprofitar-nos de les mútues experiències. Així ens estalviem moltes decepcions...
Anna: nosaltres comprem la farina a la botiga que ens va recomanar l'Iban, J. Renobell, perquè no en trobàvem als comerços habituals. El llevat sec (marca maizena) sí que és fàcil de trobar. I la massa mare... l'hauràs de fer ;-)
Queralt, no entenc allò de "dures". A mi m'agraden cruixents, que és com dures, no? i sí, de seguida és fan, compte, que són fines.
Anna, nosaltres ens vam enganxar al pa amb l'Iban . A més només necessites llevat fresc (ja es troba a molts supers a la secció de mantegues) o sec (Maizena o Vahiné, al costat del Royal de tota la vida, únicament ha de posar llevat de "forner"). I Renobell ha estat una gran trobada per a la farina de força i moltes coses més!
T'han quedat preciosas. En sembla que ets molt perfecccionista.
Ja vaig veure el teu comentari pero no he pogut contestar, vaig molt liada.
Un saludo.
Publica un comentari a l'entrada