Per completar la vista a les glaceres, i després del primer contacte amb la més famosa, passem el dia embarcats en un catamarà (Upsala Connection, de Solo Patagonia) en direcció a la més gran de totes, l'Upsala, passant pels diversos canals del Lago Argentino i veient pel camí altres glaceres menors (Spegazzini, Seco). L'Upsala ocupa 50 kilòmetres de llargada per 10 d'amplada, una superfície considerable dins del gegantí Lago Argentino, de 1560 Km2. Per fer-se'n una idea, la ciutat de Buenos Aires ocupa una superfície de 220 Km2.El viatge comença travessant una altra vegada l'estepa patagònica en direcció a Puerto Bandera per embarcar. D'allà passem per la Boca del Diablo a través del Brazo Norte i el Brazo Spegazzini, observant successivament la glacera Seco i l'Spegazzini. A mig matí arribem a la Bahía Onelli i desembarquem; travessem el bosquet de Nothofagus i arribem a la riba del Lago Onelli, el lloc on dinarem. El dinar és del tot oblidable. Només salvaríem les empanadas -molt bones- i com a curiositat destacaríem els tomàquets liles de la Patagònia. Però el color no es deu a cap curiosa variant de tomàquet comú sinó al lamentable estat de l'amanida... Això sí, les vistes fan que l'experiència gastronòmica passi a un segon terme: la badia és plena de trossos de gel quiets, les aigües tranquil·les al peu de les muntanyes imponents i els bosc atapeït darrera.
Després de dinar tornem al vaixell i ens dirigim finalment cap a la glacera Upsala, que només es pot observar des de l'aigua o des de les muntanyes properes, però sembla que no hi ha manera d'arribar-hi.
De tornada decidim anar a sopar en un restaurant que ens han recomanat, La Vaca Atada (Av. Libertador, 1176, Calafate). El menú:
- Sopa de verdures
- Provoletta
- Cazuela de mariscos
- Lomo a la pimienta
- Tiramisú
La cassola de marisc era variadeta (musclos, calamars, gambetes...) i molt bona, amb un sofregit de ceba, tomàquet i pebrot, que recordava una mica al nostre suquet, però sense picada. Ara, el lomo a la pimienta era extraordinari. De fet el que aquí en diuen lomo és per a nosaltres el filet; al punt i sucós, acompanyat d'una salsa de pebre negre que fins i tot a mi em va semblar gairebé excessiva. Quina meravella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada