Encara no hem vist el sol, només el gris del cel i la pluja intermitent. A les 06:00 de la matinada ja fèiem tombs al llit, i l'esmorzar no se serveix fins a les 07:00. Només queda l'opció de fer el ronso ;-)
Tot el matí voltant amunt i avall (Recoleta, Palermo, Centro) i al migdia, a dinar a Puerto Madero, l'antic port reformat i convertit en una mena de barri exclusiu, ple de restaurants i amb el Río de la Plata com a eix vertebrador. Una mena de Vila Olímpica, com si diguéssim, però amb millors restaurants. De les múltiples referències que teníem anotades (Siga la vaca, Cabaña Las Lilas) ens acabem decidint per La Caballeriza, un típic restaurant de parrilla, a preus molt més raonables -o barats per a nosaltres- i molt lluny dels de Las Lilas. Per exemple el bife de chorizo, que val 48 A$ a Las Lilas, 25 A$ a Las Caballerizas. Al canvi, de 13-14 € a 7 €: el doble! Havíem llegit moltes opinions sobre la qualitat d'aquests tipus de restaurants i molt sovint es repetia una consigna: a Las Lilas s'hi menja molt bé, però a uns preus exagerats pel que són els habituals a la ciutat.
I anem al gra: el menú
- Una empanada de pollastre
- Una empanada de pernil i formatge
- Una provoleta a la parrilla
- Un asado de tira de dimensions bíbiliques
- Un matambrito tiernizado que no s'acabava mai
Tot el matí voltant amunt i avall (Recoleta, Palermo, Centro) i al migdia, a dinar a Puerto Madero, l'antic port reformat i convertit en una mena de barri exclusiu, ple de restaurants i amb el Río de la Plata com a eix vertebrador. Una mena de Vila Olímpica, com si diguéssim, però amb millors restaurants. De les múltiples referències que teníem anotades (Siga la vaca, Cabaña Las Lilas) ens acabem decidint per La Caballeriza, un típic restaurant de parrilla, a preus molt més raonables -o barats per a nosaltres- i molt lluny dels de Las Lilas. Per exemple el bife de chorizo, que val 48 A$ a Las Lilas, 25 A$ a Las Caballerizas. Al canvi, de 13-14 € a 7 €: el doble! Havíem llegit moltes opinions sobre la qualitat d'aquests tipus de restaurants i molt sovint es repetia una consigna: a Las Lilas s'hi menja molt bé, però a uns preus exagerats pel que són els habituals a la ciutat.
I anem al gra: el menú
- Una empanada de pollastre
- Una empanada de pernil i formatge
- Una provoleta a la parrilla
- Un asado de tira de dimensions bíbiliques
- Un matambrito tiernizado que no s'acabava mai
El que mereix un comentari destacat, sens dubte, el plat de la Ro, el matambrito. Afortunadament era tan desmesuradament gros que me'n vaig menjar ben bé la meitat. Quina carn més tendra... És un tall finet que molt sovint se serveix fred i farcit (ou, pebrot...). Però fet a la graella i macerat com estava mai l'havia tastat. També d'obligada referència el chimichurri i les diverses varietat de pa. Evidentment no vam demanar postres, impossible menjar res més. Però pel que hem vist fins ara, els dolços no són el fort de la gastronomia argentina, pel nostre gust. Això sí, en tres dies no he aconseguit prendre un cafè exprés mínimament decent.
2 comentaris:
fotos, volem fotos ;-)
Ai, que em sembla que haurem d'esperar... No hem trobat on descarregar-les, encara.
Publica un comentari a l'entrada