Avui tocava Perito Moreno.Ens hem llevat amb un sol radiant que cremava i amb una vista a la Bahía Redonda (Lago Argentino) preciosa. Estem allotjats a l'hosteria Koi-Aiken ("llacuna de vida" en la llengua nativa dels Aonikenk), que és una meravella i l'esmorzar fabulós: suc de taronja natural, macedònia de fruites fresques i molt variades, mediaslunas (croissants) boníssimes, dulce de leche casolà (res a veure amb l'industrial), melmelada de calafate, pastís de dulce de leche ... Després ens hem fet uns entrepans per a l'excursió amb el pa que vam comprar el dia anterior i que encara estava bo (hem recordat quan el pa es comprava d'un dia per un altre).
El Parque Nacional de los Glaciares és a 80 km de Calafate i s'hi arriba vorejant el Lago Argentino (el tercer més gran de Sud-Amèrica, que rep el desglaç de totes les glaceres i per això l'aigua té aquest color turquesa tan característic) a través d'un paisatge d'estepa patagònica sense arbres, amb arbustos com el calafate, que diu la llegenda que, qui el tasta hi torna (l'hem tastat per si de cas). El paisatge canvia a l'entrar al Parc i passa a ser bosc andí-patagònic. Hem navegat per la cara sud del Perito Moreno apropant-nos a 150 m. i finalment hem arribat a les passarel·les, els "balcones" que permeten apreciar totes les possibles vistes de la glacera. El Perito Moreno té una superfície de 257 km2 (una mica més que la ciutat de Buenos Aires, que en fa 220). No es pot afegir res més, només cal mirar la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada