Dia 4: Ushuaia

Només arribar ja veiem que som en un lloc diferent. L'aeroport, petit, té el sostre de fusta i només dues cintes per a les maletes. Més tard, passejant per Ushuaia coincidim en què la imatge del poble recorda molt Cicely, de la mítica sèrie Doctor en Alaska. El paisatge és sorprenent: muntanyes d'alçada considerable amb els cims nevats, a poca distància de la 'badia que penetra a ponent', que és el nom que rep la ciutat en llengua yámana, els pobladors originaris d'aquestes terres avui desapareguts gairebé del tot. Sembla que en queda l'última representant en terres xilenes.
Per aguantar fins a l'hora de dinar ens arribem a la Confiteria La Baguette (Av. San Martín amb Don Bosco), i ens enduem una empanada de pollastre i una altra de vedella, amb la idea fixa de tornar-hi un altre dia: els entrepans fan una pinta espectacular, sobretot els de milanesa; i els dolços no es queden enrera. D'allà anem fins al moll i contractem la sortida de la tarda pel Canal de Beagle en un petit veler, l'únic amb permís per aturar-se a la Isla H, amb l'empresa Las Tres Marías.
El dinar no mereix una menció especial, però l'excursió sí. Som 10 passatgers i dos tripulants (pare i fill), que sortim a les 15:00 del moll en direcció a la Isla H prèvia visita a la Isla de los Lobos per veure els lleons marins i, més tard, una gran colònia de cormorans en un altre illot proper. El dia és radiant i bufa persistent el vent de la Patagònia que impulsa el vaixell a una velocitat constant. Després de dues hores de navegació arribem a la Isla H i baixem del vaixell enfilant-nos per un petit penyasegat. Passegem per l'illa mentre el capità ens explica coses sobre la flora, la fauna i els extingits habitants d'aquelles illes, els yámana; sobre els seus costums i la seva manera de viure. Tornant al veler ens ofereixen un berenar inesperat: cafè amb licor de xocolata (quina cosa més bona!) i pastís de xocolata. Tant jo com la Ro repetim tres vegades, veient que els altres membres del grup no estan massa pel tema...La tornada és menys plàcida que l'anada: el vent bufa molt fort i, situats a la proa, un parell de cops de mar ens deixen -sobretot a mi- amb aigua fina a les orelles. Però malgrat el fred, les vistes s'ho valen.
Finalment arribem a port i d'allà a l'hotel, a recuperar-nos de la hipotèrmia i a preparar-nos per anar a sopar. Triem La Casa de los Mariscos per recomanació del Mario, el tripulant del veler. Demanem amanida de primer i cassola de mariscos i arròs amb calamars de segon. La cassola és molt bona. Hi ha musclos, calamars, centolla, i algun molusc més, amb suquet.

Avui no ha estat un dia per recordar especialment des del punt de vista gastronòmic, però l'experiència de la tarda, la navegació i el passeig per la Isla H valen de sobres el viatge fins aquí.