London IV: The Chinese experience

Seguint una altra excel·lent i documentada recomanació de Nopisto, un vespre que érem pel Soho vam anar a sopar a The Chinese Experience (Shaftesbury Avenue, 118-120). El restaurant fa justícia al nom i el menú a meitat de preu (11.50 £) del vespre val realment la pena. Es compon de 5 entrants, un primer i 5 segons, tots prou abundants per quedar tip i prou variats per fer-te una idea de la gastronomia xinesa una mica elaborada.
A destacar especialment les vieires arrebossades i acompanyades d'all fregit; l'ànec rostit, acompanyat de ceba tendra i cogombre; el pollastre amb salsa tailandesa o el xai cruixent a l'estil mongol. I menció especial a les mongetes tendres, primes i només saltejades, en un punt de cocció perfecte, amb bolets i carn.
Un sopar degustació pausat, amb la sorpresa de plats desconeguts que anaven arribant i d'alguna explicació sobre la manera de menjar-se'ls. El descobriment de gustos i textures i la constatació que la cuina xinesa, afortunadament, va molt més enllà del que estem acostumats a veure. No hi va haver postre, però tampoc hi cabia...

Enllaç a les fotos

La mandolina assassina

Hi ha coses que per més que les adverteixin els altres, fins que no t'equivoques personalment no les dones per enteses i/o assimilades. Esperem que aquest sigui el meu cas avui, que finalment m'he escapçat el dit amb la mandolina quan tallava ceba tendra per fer el dinar. Ja sé que la caixa ho diu claríssim: no tallis mai verdures sense el protector, Por favor, prestar especial atención ya que la pieza de vegetal reduce su tamaño al rallarlo! Obvietats que, de tant òbvies, fins i tot semblen insultants. Però mira...
Fa temps havia llegit una experiència similar al bloc del Gourmet de andar por casa i recordo l'angúnia que em va fer. Però com sempre, vaig pensar: a mi això no em passarà, abans que la peça sigui prou prima ja posaré el protector. Després del primer segon de desconcert, l'instant de pànic i de repetir cent vgades que imbècil que sóc, hem anat al CAP perquè teníem el dubte de si la punta del dit, que encara estava unida a la resta per un tosset de pell, s'havia de treure o no. La infermera ha decidit deixar-la, que havia quedat molt ben col·locada i m'ha fet les cures pertinents. Me n'he anat a casa amb tres tirites d'aquestes que es fan servir per unir la carn tallada, amb guants de làtex per dutxar-me i evitar que es mulli la ferida i amb una vacuna del tètanus que feia anys que no m'havien posat.


De tornada hem fet les fotos -atenció als esquitxos de sang al moble de la cuina i al rentaplats- i hem acabat de fer el dinar, que això no es pot deixar per a un altre dia. El resultat ha estat satisfactori, però el preu pagat potser massa alt...

Menjar a Argentina (gener 2006)

De Barcelona a Argentina: comencem a plantejar el recorregut del viatge

Dia 1: Buenos Aires: el primer dia, el Palacio de la Papa Frita, els gelats

Dia 2: Buenos Aires: la primera parrillada a La Caballeriza

Dia 3: Buenos Aires: continua plovent. Anem a la Pizzeria Los Inmortales i tastem els ñoquis

Dia 4: Ushuaia: naveguem pel Canal Beagle fins la illa H. Sopem a La Casa de los mariscos

Dia 5: Ushuaia: visitem el Parque Nacional Tierra del Fuego i el Museo del Presidio. Sopem a Gustino

Dia 6: Calafate: sopem a La Tablita

Dia 7: Calafate: visitem el Perito Moreno (Parque Nacional de los Glaciares)

Dia 8: Calafate: Altres glaceres com l'Upsala, Bahia Onelli ... Sopar a La vaca atada

Dia 9: De Calafate a Buenos Aires: Centro de Interpretación Histórica de Calafate. Sopem a Los Inmortales (Buenos Aires)

Dia 10: Buenos Aires: Barrio de San Telmo. Dinem a Territorio Bar. Al vespre anem a Palermo i dinem a Cabernet

Dia 11: Adiós mi Buenos Aires querido: Casal de Catalunya a Buenos Aires. Ens acomiadem amb gelats

Menjar a Londres (abril 2006)

Destí: Londres, recomanacions de Nopisto als comentaris

Londres I: Mercats Portobello, Borough, Spitalfields

Londres II: Wagamama Restaurant Wagamama, japonès

Londres III: Busaba Eathai : Restaurant Busaba Eathai, tailandès

Londres IV: The Chinese Experience: Restaurant The Chinese Experience, xinès

London III: Busaba Eathai

En tercer lloc, tot i que va ser el primer contacte amb la gastronomia londinenca, i per recomanació expressa de la Raki -gràcies una vegada més-, la primera nit -més aviat tarda, que eren entre les 18:00 i les 19:00- vam sopar al Busaba Eathai, a Store Street, 22. Es tracta d'una altra franquícia de qualitat amb dos locals més (Bird Street, 8-13; Wardour Street, 106-110) i segurament les comparacions amb el Wagamama siguin inevitables, però tot i tractar-se també de cuina oriental, és prou diferent. Segurament la gastronomia tailandesa i la japonesa s'assemblin tant com la catalana i la libanesa, per posar un exemple: els ingredients coincideixen per raons geoclimàtiques i culturals, però les diferències són evidents. Però anem al gra...
El primer que crida l'atenció del Busaba, més enllà de la seva aparença externa, és la carta electrònica que hi ha a la façana. És una novetat que no havíem vist enlloc i, a part d'útil, resulta sorprenent. Tres pantalles incrustades a la façana, formant una columna. Amb els botons, per especialitats, pots seleccionar els diferents plats i veure'n una descripció. Un cop dins, el local és d'una estètica moderna, amb llargues taules per compartir i petites barres per menjar de cara a la finestra. Com a únic detall negatiu -i encara- sembla pensat especialment perquè no t'hi estiguis més temps del necessari: les cadires no tenen respatller!
Com al Wagamama, els plats es presenten per especialitats. Vam triar:

• De l'apartat de curry: Mussaman duck curry with potato, peanut and onion (8.90 ₤).
  Ànec tendre amb una abundant salsa lleugerament picant i acompanyat de patates, ceba i cacahuets. Una delícia absoluta. No vam deixar ni gota de suc, barrejant-lo amb l'arròs d'acompanyament.
• De wok: Chichen butternut squash with cashew nut and dried chilli (6.10 ₤).
  Era molt bo, però entre que la cuina del wok ens és més propera i que l'ànec era espectacular, va quedar una mica eclipsat.
  
• Per acompanyar-los, dos tipus d'arròs diferents: Steamed jasmine rice (1.50 ₤) i Steamed coconut rice (2.40 ₤).
  L'acompanyament ideal per escurar fins a l'última gota d'aquelles salses...

Com a curiositat, hem trobat una altra crònica en un bloc d'un sopar al Busaba, i el qui la fa, també va demanar ànec...

Enllaç a les fotos

Sant Jordi gastronòmic

Aquest Sant Jordi ha estat molt prolífic quant a llibres de cuina. Ens n'han regalat tres molt diferents i no sabem per quin començar a practicar. Tots tenen el seu encant; algun el coneixíem i ja li havíem clavat els ulls, i d'altres han estat una sorpresa absoluta:

• Bel Haj, Nadia; Gelpí, Irene. La cuina àrab. Barcelona : Columna, 2004.
  
  Pablito Malo ens va regalar aquest compendi de cuina àrab, que va acompanyat d'una introducció sobre la dimensió social dels àpats al món àrab i la importància de la religió en totes les facetes de la vida, també la gastronòmica. Ja hem localitzat la recepta del baclaua: només cal que ens hi atrevim...
• Berreteaga, Choly. La cocina de nuestra tierra. Buenos Aires : Atlántida, 2005.
  
  Acabats d'arribar d'Argentina (quina enveja!) l'Oriol i l'Inma ens han portat aquest recull de receptes argentines, estructurades en funció de les cinc grans regions gastronòmiques, des del nord fins a la Patagònia. Segurament aquest és el detall que ens faltava del nostre viatge a aquelles terres. I encara ens preguntem: com pot ser que no compréssim cap llibre de cuina? Tan li fa, problema resolt ;-)
  
• José Andrés. Los fogones de José Andrés. Barcelona : Planeta, 2005.
  
  Finalment, i de mà de la meva mare, ha caigut el llibre de què tanta gent parla i que ja ens havia fet gràcia temps enrera. Receptes de tot tipus, però totes assequibles als simples mortals. Amb una important presència de la gastronomia catalana i els seus ingredients característics.

Ara només queda començar a practicar...

Contra los gourmets

Me l’estic llegint: Manuel Vázquez Montalbán. Contra los gourmets. DeBolsillo, 2005, p. 18

“A veces, ante el aspecto de un bacalao salado y seco, surge la pregunta de cómo se ha podido convertir ese cartón gris y cristalino en el esplendor de una buena cazuela de bacalao al pil pil o en la coquetería del aprovechamiento que hay en toda brandada ¿A quién se le ocurrió conservar el bacalao en sal? ¿A quién desalarlo y luego someterlo a la alquimia del hervor hasta el temple, el aceite tibio, los ajos, el pimiento choricero, la cazuela, el vaivén de la cazuela...? ¿A quién? ¿A quiénes? ¿Por qué?”

London II: Wagamama

Seguint les recomanacions de la Raki i el Nopisto, vam anar a dos Wagamama dels molts locals que tenen a Londres. Semblant al Busaba (que comentarem més endavant) i a l’estil de l’Udon d’aquí de Barcelona (hi hem d'anar!). Menjar ràpid i de qualitat en un ambient agradable i de disseny, amb taules grans a compartir, cambrers joves i fashion... Amb un plat ja en tens prou perquè són abundants; això sí, aquí, a diferència del Busaba, hi ha postres (mireu la foto).

Segons expliquen al web de l’Udon, al Japó hi ha tres classes de noodles:

• udon (fideu gruixut japonès)
• soba (fideu prim integral)
• ramen (fideu prim estil xinès)

De l’apartat de Teppan: noodles cooked on a hot, flat griddle (“rotllo wok”) vam tastar:

• Yaki soba: teppan-fried ramen noodles with egg, chicken, shrimps, onions, green and red peppers, beansprouts and spring onions, garnished with sesame seeds, fried shallots and red ginger (5.95 ₤, 8.6 €). Per al meu gust el millor plat dels que vaig tastar: els noodles fets així em van recordar als espaguettis amb verdures que fa el Ru. Exquisits.
  

• Ginger chicken udon: teppan fried udon noodles served with chicken marinaded in ginger, garlic and lemongrass, served with snow peas, red onion, beansprouts, chilli, egg and spring onion, garnished with pickled ginger and fresh coriander (7 ₤, 10.13€). Uns fideus massa gruixuts per al meu gust, però també molt bons. Potser els que més van agradar al Ru

De l’apartat de Chilli men: noodles in a spicy sauce (noodles amb salsa ben picant, per a mi massa, tot i que la carta ja ho adverteix)

• Chicken Chilli men: stir-fried chicken, courgettes, green peppers, spring and red onions in a chilli sauce made from fresh chillies, ginger, garlic, onion, lemongrass and red pepper, served with ramen noodles (8 ₤, 11.5 €). Molt picant

De l’apartat de Ramen: big bowls of noodles in soup (els noodles en sopa)

• Wagamama ramen: soup and noodles with half a boiled egg, seasonal greens, kamaboko-aka, wakame, prawn, crabstick, sliced grilled chicken, fried tofu, menma and spring onions (7 ₤, 10.13€): sopa de noodles plena de "coses"; era curiós (mireu la foto) i bo, però potser no repetiria.

En les dues ocasions vam compartim un postre:

• Chocolate fudge cake: un pastís de xocolata amb una bola de gelat de vainilla boníssim: 4.35 ₤ (uns 6.2 €)
  
• White chocolate and ginger cheesecake: pastís de formatge, correcte: 4.35 ₤
  

Enllaç a les fotos de restaurants

London I: Mercats

En vam visitar molts (Camdem, Coven Garden, Brick Lane) però en destaquem tres:

PORTOBELLO MARKET. Al bell mig de Notting Hill, a Portobello Road, els dissabtes. Hi ha parades de tot tipus –roba, antiguitats, objectes inútils, parafernàlia militar, barrets, records, discos i CD...- però el que més ens va agradar va ser la part de menjar (fruites, verdures, pastissos, formatges, pans, pastes...) que hi ha davant de l’Electric Cinema. Vam tastar els muffins (els de la foto, què bons...) i un bagel d’olives amb salami, mozarella i tomàquet. Tot feia molt de goig. També vam visitar la botiga Books for cooks, dedicada al món de la cuina, amb un petit bar a l’interior on es pot menjar un tros de pastís i prendre un te; i la Travel Book Shop, que, com indica el seu nom, està especialitzada en viatges.

BOROUGH MARKET És un mercat tradicional que recorda, per l’ambient, a la Boqueria de Barcelona, però al voltant del qual han anat creixent les parades de productes casolans i en molts casos artesans, venuts pels mateixos productors. Sens dubte el millor de tots, una meravella dedicada al món de la gastronomia: animals de caça, moltes varietats de pa, d’oli, de formatges, d’embotits, de pastissos, de cereals, de mel... De fet és on diuen que compra el cuiner Jamie Olivier. Tot s’anuncia com a orgànic. En la majoria dels casos, t’oferien tastar els seus productes (ens en vam aprofitar). És curiós perquè els venedors són majoritàriament gent jove, “blancs”; no hi havia gaire immigrants, a diferència, per exemple de la Boqueria. Entre l’abundantíssima oferta per fer un àpat allà mateix, vam optar per una hamburguesa de pollastre amb rúcula, maionesa, mostassa i salsa de tomàquet picant per 3.5 ₤ (uns 5 €), un suc natural i acabat d’esprémer (3 ₤ - 4.3 €) de taronja, poma i banana; i de poma, kiwi i banana. I de postres, un brownie de xocolata boníssim (1.50 ₤- 2.1 €) que havíem tastat prèviament, una o dues o tres vegades ;-)

SPITALFIELDS (metro: Liverpool Street): més modern, amb roba molt fashion i menjar molt atractiu. Molt a prop del Mercat de Brick Lane, que ens va semblar molt cutre, i del qual només destacaríem dues botigues molt antigues de beigels: Brick Lane Beigel Bakery

Enllaç a les fotos de mercats

Piononos

En ple procés de recuperació després del viatge a Londres, avui el matí ens ha sorprès amb una regal inesperat. Els cunyats van estar a Granada per Setmana Santa i s'han recordat de nosaltres portant-nos una caixa de piononos. No hem pogut esperar per tastar-los i són ben bé com els recordava de l'estiu, quan els vaig descobrir: una delícia dolça, amb una base de pastisset cilíndric banyat en xarop i cobert de crema. Sembla que l'origen dels piononos es troba a Al-Andalus, cap els segles X i XI, com tantes altres mostres de la rica reposteria àrabo-musulmana; i la recepta ha arribat fins avui intacta. Per promocionar-los, fins i tot hi ha un Portalito del Pionono, que explica el seu origen, recull receptes i recomana pastisseries on comparar-los. Si en teniu ocasió, tasteu-los.

Per sopar

Hem aprofitat el matí per enllestir també el sopar.

He fet arròs “tres delícies” amb pit de pollastre (sí, avui repetim molts ingredients), pastanaga, gambes, pèsols i palets de surimi. A mi també m’agrada posar-hi panses però al Ru no li agraden i acabo no posant-ne, però li donen un gustet dolç molt bo. Un cop a taula, es pot amanir amb salsa de soja perquè de vegades queda una mica ressec. Avui el prendrem a casa però també és molt bo per endur en carmanyola.

La carmanyola d'avui

Un dels plats que més m’agraden per portar a la carmanyola (juntament amb el cuscús de verdures, que en farem demà) són els espaguetis amb verdures que fa el Ru.

Hi posa ceba tendra, pebrot verd, porro, all, pastanaga, pit de pollastre, gambes... afegeix salsa de soja i queda boníssim. A més, no perd gaire després si s’ha de reescalfar a la feina.

Papillota de salmó

Ahir per sopar vam aprofitar un parell de lloms de salmó congelats per fer una papillota, que mai trobàvem el moment. Va ser una cosa improvisada i, per tant, no teníem massa ingredients més per acompanyar-la, però ens en vam sortir molt bé.
Primer vam sofregir lleugerament una pastanaga i una ceba tendra tallades en juliana, mentre el forn s'escalfava. Després vam posar el paper d'alumini amb un raig d'oli, les verdures a sobre, el salmó salpebrat i un raig de vi blanc. Vam tancar el paquet hermèticament i el vam posar al forn durant uns 18 minuts. Va quedar molt bé, cuit just al punt i amb el contrast de la pastanaga, més crua.

La carmanyola d'avui

No sempre hi ha temps per cuinar, o simplement no ve de gust, de manera que tenir un congelador assortidet et salva els migdies d'haver de menjar ranxo en algun tuguri d'aquells que s'obstinen a banyar els plats en salses més abundants que saludables.

A més, normalment té la mateixa dificultat fer menjar per dos que per quatre, i hi ha plats que, per la dedicació que requereixen, no se solen fer només per a un dia. És el cas del fricandó, segons la recepta de l'Oriol -que no em cansaré de recomanar-. N'havíem fet ara ja no recordo quan i en teníem de congelat amb l'objectiu de poder-nos-el endur un dia per dinar a la feina. Només hem hagut de fer una mica d'arròs basmati -simplement bullit, si es vol barrejar amb la carn, i amb una mica de mantega i parmesà, per exemple, si es menja a part- i ja tenim una carmanyola insuperable.

L'únic problema és que ja no tenim fricandó al congelador... però encara ens queden les verdures per al cus-cus!

Un gelat a Gràcia

Dissabte vam fer un gelat a la Gelateria Cafeteria Italiana de la Plaça de la Revolució. Sempre està plena i cal agafar número però l’espera val la pena. A més, sempre hi són les mateixes dues dones italianes que te’l serveixen amb un somriure i una samarreta que diu “nuestro clientes son los mejores”.

He tastat la xocolata negra, el tiramisú, el dolç de llet, la canyella, la xocolata amb avellanes ... però la llista de gustos és enorme, molts més dels que anuncien al web.

Los años locos

Avui hem tornat al menjar argentí, però no ha estat el mateix. Sí que és cert que Los años locos és un bon restaurant argentí i l’oferta és molt semblant a l’argentina, però no tot era igual. Amb tot ha estat una bona experiència. De primer hem compartit una provoleta al carbón (el formatge provolone fos que aquí ens han posat acompanyat, molt encertadament, d’enciam) i chorizo parrillero. De segon churrasco (no “asado de tira” sinó churrasco argentí, que segons la carta equivale a la entraña, que se presenta aplanada, sin hueso, ni grasa y con una piel por los dos lados que se retira en el momento de disfrutarla) i entrecot de vedella. Tot molt bo. Des postres hem compartit un pastís de xocolata de la casa, normalet. Com als restaurants argentins, també ens han posat diferents tipus de pa i diferents tipus de salsa: chimichurri, salsa criolla (d'un gust que recorda vagament al gazpacho, però amb les verdures picades enlloc de triturades) i all-i-oli.