Pans i més pans

Altres pans que hem fet últimament i que, per falta de temps o mandra encara no havíem publicat:

1. Mini panets farcits: la recepta és la del pa de llet, però en porcions petites i farcits de xistorra, pernil dolç i formatge, sobrassada, frankfurt i cuits al forn. Van quedar molt bé i van servir d'aperitiu en un sopar amb amigatxos.
   
   
   
   
2. Pa bàsic: la recepta de sempre però cuit al forn en una sola peça tipus pa de pagès. Va quedar força bé, amb la molla més aviat lleugera, però la crosta no prou cruixent per al meu gust.
   
   


3. Panets de nous: la mateixa recepta del pa de nous que ja havíem fet abans a la panificadora, però en peces individuals i cuits al forn. Aquesta vegada la crosta sí que va quedar cruixent.
   
   
   
   
4. Pa francès: un pa sense floritures de cap mena: farina, aigua, llevat i sal. La millor crosta que he aconseguit fins ara, dura, gruixuda i cruixent. Potser és que la tècnica de la vaporització de El Aprendiz de panadero comença a donar resultats. Sí, és lleig de collons, però té un aire rústic més que aconseguit -i accidental ;-)
   
   
   

Ara que ja ens hem proveït de farines a J. Renobell (per cert, 35 minuts de cua un dijous a les 12:00) i que hem decidit fer un pas més enllà, estem segurs que aconseguirem millors resultats encara. Continuarem informant...

Semproniana

Dissabte passat vam anar al restaurant Semproniana perquè ens havien regalat un dinar per a dos (quin meravellós regal!). El lloc i el menjar ens va encantar. L'Ada Parellada ens va explicar en què consistia el menú de regal:

• Primer plat: un tast de sis primers, tres calents i tres freds (d'esquerra a dreta i de dalt a baix):
  
  
  1. Premsat de foie amb plàtan i suau de taronja
  2. Amanida de carxofes, pop i romesco
  3. Amanida d'arengada amb raïm, col, nous i mascarpone
  4. Arròs del Venere amb sobrassada i pinyons
  5. "Caneló de botifarra negra" (suposo que serà allò que surt a la carta de "Braç d'un gitano moreno").
  6. Llenties guisades amb embolcall de llagostins i ceps
  Especialment destacable l'arròs, amb sobrassada cruixent i l'amanida de carxofes; i pel Ru el caneló de botifarra negra amb salsa de formatge.



• Segon a triar entre dos peixos (turbot o esturió) i dos de carn. Nosaltres vam triar la carn: llom de xai amb salsa agredolça i canetó amb puré de blat de moro, tot i que al final el puré de blat de moro acompanyava el xai i el canetó (mig ànec petitó) tenia una altra salsa i un montadito de patata molt bo. Tot deliciós.




• Postres a triar entre els de la seva carta: vam escollir tiramisú i delirium tremens de xocolata, amb xocolata fosa per sobre.
  

Aigua, vi, cafès i una "galeteta" enorme i molt bona (la de la foto inicial). Per la pinta m'ha recordat el lavash, un pa cruixent armeni que recull l'Aprendiz de panadero, però no sé si serà una recepta semblant. Aquesta galeta estava molt bona: fina, cruixent, banyada amb mel i coberta de sèsam.

Semproniana. Rosselló, 148, entre Aribau i Muntaner, 93 453 18 20.

L'única crítica és que la seva pàgina web no es pot obrir amb Firefox, si l'obriu amb IE trobareu la carta, el menú de regal i la possibilitat d'apuntar als vostres nens de 4 a 10 anys al Patacuchi, un taller de cuina que fan els dissabtes al migdia. Nosaltres els vam veure passar entre les taules tot feliços amb el seu barret i davantal de cuiners. A destacar també la decoració del local, una barreja d'elements antics i divertits.

Cuines dedicat al pa

Aquesta setmana el programa Cuines de TV3 el dediquen a l'elaboració artesanal de pans. Des del forn Baluard, al davant del mercat de la Barceloneta, ens ensenyaran com fer una sèrie de pans. Avui dilluns acaben de fer la coca de pa. I al llarg de la setmana faran pa de cereals, pa de pagès, xapata d'oli d'oliva amb sègol i pa Barceloneta.

Jo acabo de veure ara mateix com ha fet la coca de pa. El més curiós és veure el seu obrador: la seva "panificadora", com dóna forma al pa, com talla la massa, les formes que li dóna i el seu forn de llenya. Un altre forn tradicional per visitar i amb forn de llenya!

Forn Baluard. C/Baluard, 38-40, Barcelona (Barceloneta), 93 221 12 68. Fornera: Anna Bellsolà

ACTUALITZACIÓ. Tal com comenta el Pieter, els vídeos estan disponibles (de franc de moment però segons diu la web només els set dies posteriors) a vídeos a la carta de TV3: coca de pa, pa de cereals, pa de pagès, xapata d'oli d'oliva amb sègol, pa Barceloneta.

Xapata 1.2

Ahir vaig comprar una xapata al Forn Mistral per sopar, i quan ens la menjàvem vam decidir que havíem de tornar-ho a intentar. El primer intent, dies enrera, va quedar en no-res -no va arribar ni al forn- perquè la massa em va quedar tant líquida que vaig pensar, erròniament, que havia fet alguna cosa malament. Ara que ens hem documentat, tenim clar que la xapata és un pa de massa líquida i que la consistència li dóna la cocció. És difícil de manipular i ens hi haurem de barallar una mica més, però el resultat ha estat més que esperançador.
La recepta és senzilla i la vaig treure d'un llibre que ja havíem comentat (El pan hecho en casa), que té la virtut de contenir receptes més aviat senzilles, però que queda moooolt lluny de les bíblies que hem adquirit recentment.

Ingredients

Per a la massa italiana:

• 200 ml d'aigua tèbia
• 175 gr de farina de força (hi hem posat farina Gallo normal, que se'ns ha acabat la de Renobell)
• 1/2 culleradeta de llevat sec

Per a la massa:

• 200 ml aigua tèbia
• 2 cullerades d'oli d'oliva i una mica més per untar el bol
• 2 cullerades de llet
• 325 gr. de farina de força (Gallo, també)
• 1 i 1/2 culleradetes de sal
• 1/2 culleradeta de sucre
• 1/4 culleradeta de llevat sec

Preparació

Per fer la massa italiana: es posa l'aigua, la farina i el llevat a la panificadora, programa d'amassar durant 5 minuts. Es deixa reposar a temperatura ambient dins la cubeta durant 12 hores o tota la nit. En el nostre cas han estat entre 9 i 10 hores.

Per fer la xapata: s'afegeix l'aigua, la llet, l'oli, la farina i el llevat sobre la massa italiana que hi ha a la cubeta de la panificadora i es tria el programa d'amassar. En el nostre cas dura 1 hora 30 minuts (5 minuts d'amassar, 5 de repòs, 20 d'amassar i 1 hora de repòs) però l'hora de repòs l'hem fet en un bol untat amb oli i tapat. Passat aquest temps es posa la massa sobre una safata ben enfarinada, s'intenta donar una forma raonable, que és molt líquida i s'enfarina per sobre. Es tapa amb un drap i es deixa reposar 30 minuts.

Amb el forn preescalfat es cou de 25 a 30 minuts o fins que sigui ben cuita. Només hi hem trobat dues pegues, disculpables per ser la primera vegada. Una la forma: hauria preferit fer-la més estreta dels costats i amb més gruix. I l'altra, que potser li ha faltat una mica de cocció, la molla no era crua però li calia una mica més de temps.

Llaminera Wellington

Aquesta llaminera Wellington la vaig fer el passat cap de setmana. La recepta, que tenia arxivada de fa dies, la vaig treure del fantàstic bloc de la Bea, on podeu llegir a la seva entrada la història d'aquest plat.

LLAMINERA WELLINGTON

1 llaminera de porc
100 gr. xampinyons laminats
Pasta de full fresca
2 cebes (l'original diu chalotas)
2 alls
70 gr de paté
Vi blanc
Ou per decorar

Passem la llaminera per la paella (la recepta original diu només un parell de minuts per cada costat però jo el vaig deixar més estona perquè en feia por que quedés massa cru). Salpebrar al retirar-lo i reservem.
A la mateixa paella fem les cebes i l'all, tot picat. Reservem.
També a la mateixa paella fem els xampinyons a foc alt. Quan estiguin, afegim la ceba i l'all. A continuació el paté. Quan estigui una mica fet, afegim una mica de vi blanc i pugem el foc per consumir l'alcohol. Després afegim mig gotet d'aigua i deixem a foc baix fins que redueixi la salsa, que es deixa refredar.
Un cop la llaminera i la salsa estiguin freds s'embolica amb la pasta de full. Podem tallar alguns trossos de la pasta de full per decorar després. La salsa es posa damunt la pasta de full, després la llaminera i per últim el tapem amb una altra capa de salsa. Fem un regalet amb la pasta de full i el tanquem. Per últim decorem amb els retalls de pasta de full i pintem amb l'ou batut per damunt perquè quedi més daurat.
Es fica al foc ja preescalfat a 200º més o menys una mitja hora, fins que la pasta de full estigui daurada. Es pot servir acompanyat de compota de poma

Pollastre al curri

Vaig descobrir la recepta a la Plataforma per la dignitat del tupper, un bloc amb idees molt suggerents i molt divertit. La vaig fer per sopar l'altre dia i, amb el que va quedar de llet de coco (era un pot de 400 ml. i caduca als 4 dies d'obert), he fet també un tupper. La recepta és molt senzilla i molt bona.

POLLASTRE AL CURRI

Ingredients per a 2 persones:
- 1 ceba
- 1 pit de pollastre
- 200 ml de llet de coco
- 100 gr. d'arròs basmati

Se sofregeix la ceba. A continuació el pit de pollastre prèviament trossejat i salpebrat. Uns minuts després, quan estigui a mig fer, afegim el curri i, per últim, la llet de coco. Es deixa fer una estona segons com ho vulguis de fet (a mi m'agrada molt fet). Paral·lelament es fa l'arròs basmati que se serveix juntament per poder barrejar-lo amb la salseta del pollastre. Surt molt bo.

Forn Turris

Foto extreta de: http://montagudeditores.blogspot.com/

Aquest diumenge sortia al diari Avui un reportatge sobre aquest forn i, investigant el tema, he trobat al bloc de Montagud Editores que Xavier Barriga, director d'Atecpan (una assessoria de pa), va inaugurar a finals de gener el seu forn. El forner promet pans de qualitat fets amb massa mare antiga i de fermentació lenta. Tot això en un local dissenyat per recordar els forns tradicionals amb l'obrador a la vista. Fins i tot proposa un pa amb recepta pròpia, el turris.

En un article a Metro, Xavier Barriga comentava que vol fer el pa de tota la vida, el que durava molts dies i tenia un sabor i olor únics. Que vol recuperar un dels costums més arrelats als forns catalans, la torna: quan el pa es venia a pes i, si la peça no arribava, es completava amb coca de forner.

El lloc promet i aviat hi farem una visita...

TURRIS. C/ Aribau, 158. 08036 Barcelona. Tel.: 93 217 96 06 (tot i que la pàgina web no funciona)

Comprant farina

Des que vam comprar la panificadora he estat buscant als súpers farina de força. Recordo que feia temps encara en trobava a les botigues habituals però actualment no n'he vist. Per això, seguint el consell d'Iban (trobareu a la seva entrada una fotu i explicacions molt interessants de la botiga), vaig anar a la Jaime J. Renobell i ... quin paradís!

Només vaig comprar el que hi ha a la fotografia: farina de blat de força bio (n'hi ha de tot tipus, però vaig optar per aquesta perquè no era molt cara, a 1.45 € el quilo) i sucre mascavo. De fet, vaig confondre el tipus de sucre i ben bé no sé què en faré, això sí, està boníssim tot sol. A la botiga podeu trobar tot tipus de farines, de llegums, d'espècies, de fruits secs... fins i tot de llaminadures. Molt recomanable la visita, només necessitareu un carro o algun mitjà per poder transportar tot el que compreu.

Ah!, i el que es pot veure també a la foto és una pala per tallar massa de pa. Va ser una demanda del Ru que, a partir dels sempre bons consells del "mestre forner", vaig poder comprar molt a prop de la Renobell per poc més de 3 €.

Jaime J. Renobell: llegums, fruits secs, llaminadures, aliments biològics i d'importació. Passeig Picasso, 34, 08003 Barcelona. Obert de 9.15-13.30 i 16.15-19.30, dissabte tarda tancat.

I Gran Concurso Dan Lepard

Sí, sóc la guanyadora del Primer Gran Concurso Dan Lepard que van organitzar Iban de ¿Te quedas a cenar? i QJones de Burton_Taylor. Es tractava d'endevinar el pes del llibre i jo sóc la que més m'hi vaig aproximar. El resultat del concurs es va fer públic divendres 1 de febrer i avui, dimarts 4, ja tinc a casa el premi: un exemplar de The handmade loaf de Dan Lepard amb aquest diploma. Sí que han anat ràpid els de Correus, en aquest viatge Madrid-Barcelona.

Doncs res, només agrair molt a Iban i a QJones l'organització del premi i la generositat d'aquest últim de fer donatiu i enviament de l'obra. Ara només em resta començar a llegir-lo, disfrutar-lo (el diploma diu "para que lo disfrute con alegría") i aplicar-me a fer bons pans. Moltes gràcies.

Més pans

A partir de la recepta de panets blancs que havíem provat fa dies (i surt molt bé), aquí teniu el meu intent de pa: amassat a la panificadora, deixat reposar 30 minuts, i després al forn amb les llavors de rosella. Vaig seguir els consells de l'Iban i vaig posar una safata amb aigua a sota (desprenia molt vapor) i el foc per dalt i per baix. Va sortir poc torrat de sota, segurament necessitava més minuts però ja feia uns 50 minuts que era al forn i patia. Abans de posar-lo al forn, el vaig untar amb aigua per dalt (després vaig afegir les llavors) i va quedar més torrat (hi ha qui posa aigua amb sal, potser ho provo un altre dia). Va quedar boníssim!

I aquí sota teniu uns panets que va fer el Roger amb la mateixa recepta però deixats més estona i molt més torrats. També fets amb aigua a sota del forn. Què bons que van quedar!. Estem enganxats al pa, ara només ens falta posar-nos les piles i intentar fer la massa mare.

Can Frai II

Hem anat a Can Frai en diverses ocasions, però una de les coses que més ens agrada és l'arròs caldós amb llamàntol que fan: una meravella. De fet, el primer cop que el vam menjar ens va incitar a fer-lo nosaltres mateixos (i també va quedar molt bo). Doncs diumenge passat hi vam tornar i també vam demanar l'arròs. És un lloc molt curiós, una masia antiga restaurada, amb el seu pou i safareig originals. Recomanable.

Restaurant Can Frai: Sant Pere, 11 08911 Badalona Mapa Telèfon: 93 384 07 18

Pa blanc amb llavors de rosella

Dissabte al vespre, i contra el persistent criteri de la mestressa, vaig aconseguir posar-m'hi i fer un pa seminou. La recepta és la mateixa que ja havia fet servir pels panets de la setmana passada, però aquest cop en una sola peça i amb llavors de rosella espolsades per sobre. Com que era tard i ja havíem sopat, ens vam haver d'esperar al matí següent per tastar-lo, però, tot i les hores passades, va quedar molt bo: la molla densa, com a mi m'agrada, i aquella consistència de pa de poble. Home, l'hauria preferit més cruixent i encara tebi, però no eren hores.
Ara només hem d'acabar de trobar el punt de cocció idoni perquè no es cou uniformement: per sota estava torrat -com Déu mana-, però per sobre potser era un pèl massa blanc. En aquest punt tampoc ens posem d'acord, però sempre el podem tallar com un entrepà i tots contents.

Crestes al forn

Sí, ja sé que és un menjar molt tradicional i tothom les ha fet, però és que surten molt bones. De fet, no sabia que es podien fer al forn i és aquí on he trobat el millor encert: surten molt menys greixoses i són més fàcils i netes de fer. Llegint el llibre de la Mireia Carbó La cuina salvavides, vaig veure que proposava fer-les al forn i no m'ho vaig pensar més. És cert que ella proposa uns farcits molt més originals que no pas el que he fet avui (per això anomena a la seva recepta "crestes inoblidables"):

• Proposta 1 de la Mireia Carbó: per un paquet d'oblees per a crestes, 100 gr. salmó fumat, 100 gr. formatge brie, 50 gr. dàtils sense pinyol i 50 g. nous
• Proposta 2 també de la Mireia: 75 gr. pernil salat, 100 gr. formatge brie o camembert, 100 gr. figues (fresques o seques) i 50 gr. nous.
  
• Proposta meva: el farcit tradicional però no per això menys bo: 2 ous durs, una llauna de tonyina i tomàquet fregit. Es posen al forn (si es vol es pinten amb ou, jo no ho he fet i han quedat igualment bones, però més blanquetes) uns 10-20 minuts

Molt bones, no només acabades de fer sinó també al dia següent, fredes, és a dir un bon recurs per menjar de tàper. He de practicar amb altres farciments (incloses les propostes de la Carbó). I queda pendent l'opció de fer un mateix la pasta perquè precisament la que jo he utilitzat, les "empanadillas La cocinera" surten al llistat elaborat per Greenpeace de productes que utilitzen aliments transgènics. Per cert, que no hi ha fotu perquè les vaig fer ahir i ja no queda ni una!

Pa de llet

Una altra de les receptes que venien amb la panificadora i que encara no havíem tastat: el pa de llet. Està BONÍSSIM. De fet, és com un pa bàsic però la mantega i la llet li donen un gustet encara més bo. Exquisit per esmorzar. No és dolç però té un gust més bo que el pa "normal" i congelat també queda molt bo després.

PA DE LLET

Mantega: 40 gr.
Sal: 1 cullerada cafè
Sucre: 2 cullerades soperes
Llet: 200 ml
Farina: 310 gr.
Llevat sec forner: 1 cullerada cafè

Programa 1 Panificadora Moulinex, 500 gr., daurat alt

Panets blancs

Avui finalment hem fet pa sense coure'l a la panificadora. Feia dies que volíem provar-ho però encara no ens hi havíem decidit. La recepta és molt senzilla i l'hem tret d'un llibre que vaig comprar l'altre dia a l'FNAC: Doeser, Linda. El pan hecho en casa. Bath : Parragon, 2006 (5,95 €!).


Ingredients:

• 140 ml d'aigua tèbia
• 140 ml de llet tèbia
• 450 gr. farina de força blanca (tot i que hem fet servir farina Gallo normal i corrent)
  
• 1.5 culleradeta sal
• 2 culleradetes de sucre extrafi (també normal i corrent)
  
• 1 culleradeta de llevat sec soluble

Preparació:

1. Posar la llet i l'aigua al motllo de la panificadora. Afegir-hi la farina, i, en dues cantonades diferents, el sucre i la sal. Fer una foradet a la farina (sense arribar al líquid) i posar-hi el llevat.
2. Engegar el programa d'amassar (l'11 en la panificadora Moulinex), que dura 1:30 hores.
3. Retirar la massa i, en una superfície enfarinada, treballar-la una mica i tallar-la en 10 porcions.
4. Donar forma ovalada -o rodona- a cada porció de massa i col·locar-les sobre una safata, coberta amb un drap. Deixar-les durant 30 minuts en un lloc càlid perquè pugin.
5. Passada la mitja hora, retirar el drap i pressionar lleugerament amb dos dits el centre de cada panet per eliminar les bombolles d'aire més grans.
   
6. Pintar la part superior amb llet i espolsar-hi una mica de farina.
7. Posar la safata al forn (prèviament escalfat) a 200º uns 20 minuts, fins que es daurin.
   

L'únic error ha estat posar la safata massa avall. La part inferior dels panets estava més torrada que la superior, però han quedat francament bé: molt millor que la majoria del pa que podem copmprar als forns de les nostres ciutats -llevat de comptadíssimes excepcions, of course: Mistral, Bertran, Barcelona Reykjavik...

La propera vegada, enlloc de panets en farem un amb tota la peça. Potser el temps de cocció variarà, però així no ens quedarem amb les ganes de menjar-ne més: són molt petits!

Pa francès amb mantega

Tot i que últimament no fem entrades sobre el tema, continuem fent pa a la panificadora però com a "aficionats": ni masses mare, ni donar forma al pa nosaltres mateixos, ni coure'l al forn (ho tenim encara com a assignatura pendent). De moment, posem els ingredients (amb algunes variacions i nous productes) a la panificadora i la programem perquè surti de bon matí i de moment tot surt molt bé.

Aquí teniu una petita variació a la recepta de pa francès, que és molt bàsica però dóna molt bon resultat: afegir mantega. La fórmula la va trobar el Ru (que és qui s'encarrega últimament de fer el pa) i ha quedat boníssim: es nota una mic el gustet a mantega i està més esponjós.

PA FRANCÈS AMB MANTEGA

Aigua: 275 ml.
Sal: 2 cullerades de cafè
Farina: 465 g.
Llevat de forner (en pols): 1 cullerada de cafè
Mantega: un trosset (a ull)

Panificadora Moulinex, programa 3, 750 gr., crosta daurada

Coca de llanda

L'altre dia vaig fer aquesta recepta de Los fogones de mi casa i ha estat tot un èxit: és com la clàssica coca però amb un sabor més contundent, una mica com de tarta de santiago (perquè porta ametlla molta) i amb el regust de la llimona. De fet, la Marta comenta que es pot substituir l'ametlla per coco i també queda bona (ho he de provar!). La recepta és la següent (a la seva entrada teniu la versió per termomix).

COCA DE LLANDA

4 ous
300 gr. sucre
200 gr. farina
1 sobre llevat químic (Royal)
100 gr. ametlla molta (també es pot fer servir coco ratllat)
250 ml llet
125 ml oli oliva
Ratlladura de llimona
Una mica de canyella

Es barregen els ingredients: ous, sucre, llet, llimona, canyella; a continuació l'ametlla i l'oli. Per últim la farina i el llevat. Es posa a forn ben calent uns 30-45 minuts.

Hornear pan, pastas y pasteles

Ja fa unes quantes setmanes que vam comprar aquest llibre: Hornear pan, pastas y pasteles, del Dan Lepard, del que tan ha après Iban. De fet són receptes de Baker & Spice, un forn especialment curós amb la qualitat dels ingredients i el procés d'elaboració del pa i dels pastissos. Per exemple, fan els seus croissants amb una mantega francesa sense sal i amb denominació d'origen: l'Escure, que segons ells és la millor que existeix (tot i que Iban ja ens ha informat de l'existència d'altres mantegues que també semblen tenir aquest títol). El llibre es divideix en quatre apartats:

1. Hornear con levaduras silvestres. On es parla de les masses mare de llevat silvestre, els pans de massa àcida. El que més m'ha cridat l'atenció és que utilitzen, entre d'altres ingredients, iogurts, sucs de poma i panses (per exemple a la massa mare de massa àcida de San Francisco), o amb mel i suc de taronja (a la biga àcida i el levain francès bàsic de Jason).
   
2. Elaboración de pan con levaduras industriales
3. Pasteles y galletas. Que conté una suggerent recepta de pastís de pastanaga que penso fer (tot i que jo en faig un que surt molt bé)
4. Pastas. On es detallen les receptes de la pasta de full, els croissants i un pastís de peres tatin que fa molt bona pinta.
   

La veritat és que amb la lectura venen moltes ganes de tornar a Londres només per comprar al seu forn els pans i pastissos que comenten. Nosaltres encara tenim pendent l'elaboració de la massa mare (seguint les excel·lents lliçons d'Iban) i /o l'elaboració de pa però coent-lo amb una altra forma (rodona, en forma de barra o en petits panets) al forn (que estem pendents de canviar per un de millor, tot i que encara no sabem quin)

elBulli des de dins

Avui he acabat de llegir aquest llibre del Xavier Moret (el primer del 2008!). Una molt bona lectura, molt ben escrita, amb gràcia i amb un suggerent contingut. De fet, m'agraden molt els llibres de viatges del Xavier Moret, un enamorat no tan sols de la bona taula sinó també dels viatges: recomano sobretot el del viatge per la costa oest dels USA, el d'Austràlia i el d'Islàndia.

Llegint aquest llibre et venen moltes ganes de visitar, no tan sols el restaurant sinó la mateixa cala on s'ubica el restaurant. De fet és la possibilitat més real perquè aconseguir reserva en el seu restaurant és una tasca gairebé impossible. Per qui vulgui veure una mica el paisatge, a Laboratorio de cocina hi ha unes fotos molt guapes de la zona (a més de fotus, al bloc del Carlos trobareu unes receptes boníssimes).

El contingut del llibre és la història de tot aquest procés de elBulli, ple d'anècdotes i vivències a partir de les indagacions de l'autor. Trobareu informació de tot tipus, tan curioses com el truc que van utilitzar per aconseguir el gust característic de graellada per a la "graellada de verdures": posar un tros de carbó al roig dins de l'oli d'amanir. Per últim, destaco un comentari del Xavier Moret sobre el tipus de cuina que es fa a elBulli:

"Si l'objectiu és l'emoció, no hi ha dubte que elBulli l'aconsegueix amb escreix, amb el permís dels escèptics i dels tradicionalistes militants. A elBulli tot es trasbalsa: el que imagines dolç passa a ser salat, les temperatures són diferents de les tradicionals, la cervesa es fa sòlida i la truita líquida, un sorbet o un tall de síndria es pot passar per la graella, un ravioli és de qualsevol cosa menys de pasta, les croquetes són líquides, les paelles deconstruïdes i les textures s'ofereixen en un ventall amplíssim d'elaboracions. És com si a un alquimista del sector més divertit, o a un savi penjat d'un núvol, li hagués donat per trastocar la cuina tradicional per tal de crear constantment nous plats, noves sorpreses, nous plaers, noves emocions" (p. 155)

Xavier Moret, elBulli des de dins: biografia d'un restaurant. Barcelona: RBA, 2007, 267 p.

15 llibres en un any

Sí, és una entrada molt penosa, però és el que hi ha. Fa dos anys em vaig plantejar el repte dels 50 llibres en un any (que pot ser una mica realista si ets un lector actiu i, a més, vas a la feina en transport públic). L'any passat ja vaig comprovar que no era possible perquè només vaig arribar a 26, però aquest any ha estat molt penós. S'ha de dir que l'irrupció del Roc a les nostres vides té molt a veure: ha condicionat no només el tipus de lectura sinó sobretot la quantitat. En la meva defensa, vull afegir que només compten els llibres acabats: els únicament consultats o llegits parcialment -que és el que més faig ara per ara- no compten i tampoc les lectures d'internet (els blocs per exemple, font permanent d'informació aquests anys).

D'aquesta aposta va sortir un joc entre amics (a veure qui llegeix més!) que va donar dos guanyadors l'any passat (Pavlito i Raquel) i un guanyador absolut aquest any (Raquel, moltes felicitats!). Però fixem-nos en les xifres:

2006: 26 llibres (jo) i els guanyadors fan 29 llibres.
2007: 15 llibres (jo) i la guanyadora (Raquel) 41!

La meva llista de l'any 2007 és la següent:

1. Carlos González. Un regalo para toda la vida: guia de la lactancia materna. Madrid: Temas de Hoy, 2006. 319 p. Molt bé, molt recomanable per a futurs pares. Acabat 25/1/07.
2. Carlos González. Bésame mucho: cómo criar a tus hijos com amor. Madrid Temas de Hoy, 2005. 279 p. Acabat 4/2/07. També molt bé: la teoria oposada als mètodes de deixar plorar els nens (com l'Estivill): no cal deixar plorar als nens sinó estimar-los, agafar-los, dormir amb ells, etc.
3. Rosa Jové. Dormir sin lágrimas: dejarle llorar no es la solución. Todo lo que hay que saber para resolver los problemas del sueño infantil. Madrid: La Esfera de los libros, 2006. 271 p. Acabat 8/2/07. En la línia del Carlos González, la teoria oposada als mètodes de deixar plorar: als nens se'ls ha d'estimar, atendre i no deixar-los plorar.
4. Dina Rosenbluth. Su bebé. Barcelona: Paidós, 1992. 158 p. Bé, coses de nens. Acabat 26/3/07.
5. Alba Lactància Materna. Claves para una lactancia materna exitosa. Barcelona: Alba Lactància Materna, [200?]. 55 p. Consells per a la lactància, bé. Acabat 25/3/07
6. Martha i William Sears. Los 25 principios de la nueva madre. Barcelona: Médici, 1998. 131 p. Acabat 30/3/07. Està molt bé.
7. Anna Sanés Espert. ¿Por qué llora mi bebé? Barcelona: Morales i Torres, 2005. 175 p. Parla de tot el procés dels nens, no només dels plors. Acabat 1/4/07.
8. E. Estivill, S. Béjar. Duérmete, niño. Barcelona: Mondadori, 2002. 149 p. Perquè cal llegir l'enemic: el que ja sabíem, potser li posaré un ninu al llitet per si de cas. Acabat 8/4/07.
9. Carlos González. Mi niño no me come. Madrid: Temas de Hoy, 2003. 213 p. Acabat 16/4/07. Molt bé!. Molt recomanables tots els seus llibres: molt sentit comú i molt ben documentats.
10. Julian Barnes. El perfeccionista a la cuina. Barcelona: Viena, 2006. 133 p. Acabat 22/4/07. Bé, curiós.
11. María Novo, Francesco Tonucci. Benvingut, Joan : cartes a un nen que ha de néixer. Barcelona: Graó, 2006. 160 p. Acabat 29/5/2007. Bé, coses de nens.
    
12. Laura Gutman. La maternidad y el encuentro con la propia sombra. Barcelona: Rba Integral, 2007, 304 p. Acabat 27/7/07. Molt bé, molt recomanable per a mamis i papis.
13. Laura Gutman. Puerperios y otras exploraciones del alma femenina. Buenos Aires: Del Nuevo Extremo: RBA Integral, 2006. 254 p. Acabat 18/8/07. Molt bé, psicoterapia per a mamis.
14. Hernán Casciari. España, perdiste. Barcelona: Plaza y Janés, 2007. Acabat 30/9/07. Molt bé, molt recomanable. Humor argentí: recull articles del seu bloc: http://orsai.es/ El llibre el podeu trobar aquí: http://orsai.es/2007/09/articulo_numero_ocho_inciso_uno.php
15. Elizabeth Pantley. Felices sueños. Madrid: MacGraw-Hill, 2002. 228 p. Acabat 28/11/2007. Molt recomanable. Dóna unes pautes, una mena de mètode, per intentar "fer dormir", sense deixar plorar, als nens que no dormen "del tiron".