dijous, de gener 31, 2008

Can Frai II

arròs caldós amb llamàntol

Hem anat a Can Frai en diverses ocasions, però una de les coses que més ens agrada és l'arròs caldós amb llamàntol que fan: una meravella. De fet, el primer cop que el vam menjar ens va incitar a fer-lo nosaltres mateixos (i també va quedar molt bo). Doncs diumenge passat hi vam tornar i també vam demanar l'arròs. És un lloc molt curiós, una masia antiga restaurada, amb el seu pou i safareig originals. Recomanable.

Restaurant Can Frai: Sant Pere, 11 08911 Badalona Mapa Telèfon: 93 384 07 18

dilluns, de gener 28, 2008

Pa blanc amb llavors de rosella

pa blancDissabte al vespre, i contra el persistent criteri de la mestressa, vaig aconseguir posar-m'hi i fer un pa seminou. La recepta és la mateixa que ja havia fet servir pels panets de la setmana passada, però aquest cop en una sola peça i amb llavors de rosella espolsades per sobre. Com que era tard i ja havíem sopat, ens vam haver d'esperar al matí següent per tastar-lo, però, tot i les hores passades, va quedar molt bo: la molla densa, com a mi m'agrada, i aquella consistència de pa de poble. Home, l'hauria preferit més cruixent i encara tebi, però no eren hores.
Ara només hem d'acabar de trobar el punt de cocció idoni perquè no es cou uniformement: per sota estava torrat -com Déu mana-, però per sobre potser era un pèl massa blanc. En aquest punt tampoc ens posem d'acord, però sempre el podem tallar com un entrepà i tots contents.

dijous, de gener 24, 2008

Crestes al forn

Sí, ja sé que és un menjar molt tradicional i tothom les ha fet, però és que surten molt bones. De fet, no sabia que es podien fer al forn i és aquí on he trobat el millor encert: surten molt menys greixoses i són més fàcils i netes de fer. Llegint el llibre de la Mireia Carbó La cuina salvavides, vaig veure que proposava fer-les al forn i no m'ho vaig pensar més. És cert que ella proposa uns farcits molt més originals que no pas el que he fet avui (per això anomena a la seva recepta "crestes inoblidables"):
  • Proposta 1 de la Mireia Carbó: per un paquet d'oblees per a crestes, 100 gr. salmó fumat, 100 gr. formatge brie, 50 gr. dàtils sense pinyol i 50 g. nous
  • Proposta 2 també de la Mireia: 75 gr. pernil salat, 100 gr. formatge brie o camembert, 100 gr. figues (fresques o seques) i 50 gr. nous.
  • Proposta meva: el farcit tradicional però no per això menys bo: 2 ous durs, una llauna de tonyina i tomàquet fregit. Es posen al forn (si es vol es pinten amb ou, jo no ho he fet i han quedat igualment bones, però més blanquetes) uns 10-20 minuts
Molt bones, no només acabades de fer sinó també al dia següent, fredes, és a dir un bon recurs per menjar de tàper. He de practicar amb altres farciments (incloses les propostes de la Carbó). I queda pendent l'opció de fer un mateix la pasta perquè precisament la que jo he utilitzat, les "empanadillas La cocinera" surten al llistat elaborat per Greenpeace de productes que utilitzen aliments transgènics. Per cert, que no hi ha fotu perquè les vaig fer ahir i ja no queda ni una!

dimecres, de gener 23, 2008

Pa de llet

pa de llet

Una altra de les receptes que venien amb la panificadora i que encara no havíem tastat: el pa de llet. Està BONÍSSIM. De fet, és com un pa bàsic però la mantega i la llet li donen un gustet encara més bo. Exquisit per esmorzar. No és dolç però té un gust més bo que el pa "normal" i congelat també queda molt bo després.

PA DE LLET

Mantega: 40 gr.
Sal: 1 cullerada cafè
Sucre: 2 cullerades soperes
Llet: 200 ml
Farina: 310 gr.
Llevat sec forner: 1 cullerada cafè

Programa 1 Panificadora Moulinex, 500 gr., daurat alt

dilluns, de gener 21, 2008

Panets blancs

Avui finalment hem fet pa sense coure'l a la panificadora. Feia dies que volíem provar-ho però encara no ens hi havíem decidit. La recepta és molt senzilla i l'hem tret d'un llibre que vaig comprar l'altre dia a l'FNAC: Doeser, Linda. El pan hecho en casa. Bath : Parragon, 2006 (5,95 €!).


Ingredients:
  • 140 ml d'aigua tèbia
  • 140 ml de llet tèbia
  • 450 gr. farina de força blanca (tot i que hem fet servir farina Gallo normal i corrent)
  • 1.5 culleradeta sal
  • 2 culleradetes de sucre extrafi (també normal i corrent)
  • 1 culleradeta de llevat sec soluble
Preparació:
  1. Posar la llet i l'aigua al motllo de la panificadora. Afegir-hi la farina, i, en dues cantonades diferents, el sucre i la sal. Fer una foradet a la farina (sense arribar al líquid) i posar-hi el llevat.
  2. Engegar el programa d'amassar (l'11 en la panificadora Moulinex), que dura 1:30 hores.
  3. Retirar la massa i, en una superfície enfarinada, treballar-la una mica i tallar-la en 10 porcions.
  4. Donar forma ovalada -o rodona- a cada porció de massa i col·locar-les sobre una safata, coberta amb un drap. Deixar-les durant 30 minuts en un lloc càlid perquè pugin.
  5. Passada la mitja hora, retirar el drap i pressionar lleugerament amb dos dits el centre de cada panet per eliminar les bombolles d'aire més grans.
  6. Pintar la part superior amb llet i espolsar-hi una mica de farina.
  7. Posar la safata al forn (prèviament escalfat) a 200º uns 20 minuts, fins que es daurin.
L'únic error ha estat posar la safata massa avall. La part inferior dels panets estava més torrada que la superior, però han quedat francament bé: molt millor que la majoria del pa que podem copmprar als forns de les nostres ciutats -llevat de comptadíssimes excepcions, of course: Mistral, Bertran, Barcelona Reykjavik...

La propera vegada, enlloc de panets en farem un amb tota la peça. Potser el temps de cocció variarà, però així no ens quedarem amb les ganes de menjar-ne més: són molt petits!

dijous, de gener 17, 2008

Pa francès amb mantega

Pa francès amb mantegaTot i que últimament no fem entrades sobre el tema, continuem fent pa a la panificadora però com a "aficionats": ni masses mare, ni donar forma al pa nosaltres mateixos, ni coure'l al forn (ho tenim encara com a assignatura pendent). De moment, posem els ingredients (amb algunes variacions i nous productes) a la panificadora i la programem perquè surti de bon matí i de moment tot surt molt bé.

Aquí teniu una petita variació a la recepta de pa francès, que és molt bàsica però dóna molt bon resultat: afegir mantega. La fórmula la va trobar el Ru (que és qui s'encarrega últimament de fer el pa) i ha quedat boníssim: es nota una mic el gustet a mantega i està més esponjós.
PA FRANCÈS AMB MANTEGA

Aigua: 275 ml.
Sal: 2 cullerades de cafè
Farina: 465 g.
Llevat de forner (en pols): 1 cullerada de cafè
Mantega: un trosset (a ull)

Panificadora Moulinex, programa 3, 750 gr., crosta daurada

dimecres, de gener 16, 2008

Coca de llanda

Coca de llandaL'altre dia vaig fer aquesta recepta de Los fogones de mi casa i ha estat tot un èxit: és com la clàssica coca però amb un sabor més contundent, una mica com de tarta de santiago (perquè porta ametlla molta) i amb el regust de la llimona. De fet, la Marta comenta que es pot substituir l'ametlla per coco i també queda bona (ho he de provar!). La recepta és la següent (a la seva entrada teniu la versió per termomix).

COCA DE LLANDA

4 ous
300 gr. sucre
200 gr. farina
1 sobre llevat químic (Royal)
100 gr. ametlla molta (també es pot fer servir coco ratllat)
250 ml llet
125 ml oli oliva
Ratlladura de llimona
Una mica de canyella

Es barregen els ingredients: ous, sucre, llet, llimona, canyella; a continuació l'ametlla i l'oli. Per últim la farina i el llevat. Es posa a forn ben calent uns 30-45 minuts.

dimarts, de gener 15, 2008

Hornear pan, pastas y pasteles

coberta llibreJa fa unes quantes setmanes que vam comprar aquest llibre: Hornear pan, pastas y pasteles, del Dan Lepard, del que tan ha après Iban. De fet són receptes de Baker & Spice, un forn especialment curós amb la qualitat dels ingredients i el procés d'elaboració del pa i dels pastissos. Per exemple, fan els seus croissants amb una mantega francesa sense sal i amb denominació d'origen: l'Escure, que segons ells és la millor que existeix (tot i que Iban ja ens ha informat de l'existència d'altres mantegues que també semblen tenir aquest títol). El llibre es divideix en quatre apartats:
  1. Hornear con levaduras silvestres. On es parla de les masses mare de llevat silvestre, els pans de massa àcida. El que més m'ha cridat l'atenció és que utilitzen, entre d'altres ingredients, iogurts, sucs de poma i panses (per exemple a la massa mare de massa àcida de San Francisco), o amb mel i suc de taronja (a la biga àcida i el levain francès bàsic de Jason).
  2. Elaboración de pan con levaduras industriales
  3. Pasteles y galletas. Que conté una suggerent recepta de pastís de pastanaga que penso fer (tot i que jo en faig un que surt molt bé)
  4. Pastas. On es detallen les receptes de la pasta de full, els croissants i un pastís de peres tatin que fa molt bona pinta.
La veritat és que amb la lectura venen moltes ganes de tornar a Londres només per comprar al seu forn els pans i pastissos que comenten. Nosaltres encara tenim pendent l'elaboració de la massa mare (seguint les excel·lents lliçons d'Iban) i /o l'elaboració de pa però coent-lo amb una altra forma (rodona, en forma de barra o en petits panets) al forn (que estem pendents de canviar per un de millor, tot i que encara no sabem quin)

contra coberta: quins pans!


interior llibre

divendres, de gener 04, 2008

elBulli des de dins

llibreAvui he acabat de llegir aquest llibre del Xavier Moret (el primer del 2008!). Una molt bona lectura, molt ben escrita, amb gràcia i amb un suggerent contingut. De fet, m'agraden molt els llibres de viatges del Xavier Moret, un enamorat no tan sols de la bona taula sinó també dels viatges: recomano sobretot el del viatge per la costa oest dels USA, el d'Austràlia i el d'Islàndia.

Llegint aquest llibre et venen moltes ganes de visitar, no tan sols el restaurant sinó la mateixa cala on s'ubica el restaurant. De fet és la possibilitat més real perquè aconseguir reserva en el seu restaurant és una tasca gairebé impossible. Per qui vulgui veure una mica el paisatge, a Laboratorio de cocina hi ha unes fotos molt guapes de la zona (a més de fotus, al bloc del Carlos trobareu unes receptes boníssimes).

El contingut del llibre és la història de tot aquest procés de elBulli, ple d'anècdotes i vivències a partir de les indagacions de l'autor. Trobareu informació de tot tipus, tan curioses com el truc que van utilitzar per aconseguir el gust característic de graellada per a la "graellada de verdures": posar un tros de carbó al roig dins de l'oli d'amanir. Per últim, destaco un comentari del Xavier Moret sobre el tipus de cuina que es fa a elBulli:
"Si l'objectiu és l'emoció, no hi ha dubte que elBulli l'aconsegueix amb escreix, amb el permís dels escèptics i dels tradicionalistes militants. A elBulli tot es trasbalsa: el que imagines dolç passa a ser salat, les temperatures són diferents de les tradicionals, la cervesa es fa sòlida i la truita líquida, un sorbet o un tall de síndria es pot passar per la graella, un ravioli és de qualsevol cosa menys de pasta, les croquetes són líquides, les paelles deconstruïdes i les textures s'ofereixen en un ventall amplíssim d'elaboracions. És com si a un alquimista del sector més divertit, o a un savi penjat d'un núvol, li hagués donat per trastocar la cuina tradicional per tal de crear constantment nous plats, noves sorpreses, nous plaers, noves emocions" (p. 155)

Xavier Moret, elBulli des de dins: biografia d'un restaurant. Barcelona: RBA, 2007, 267 p.

dimecres, de gener 02, 2008

15 llibres en un any

Sí, és una entrada molt penosa, però és el que hi ha. Fa dos anys em vaig plantejar el repte dels 50 llibres en un any (que pot ser una mica realista si ets un lector actiu i, a més, vas a la feina en transport públic). L'any passat ja vaig comprovar que no era possible perquè només vaig arribar a 26, però aquest any ha estat molt penós. S'ha de dir que l'irrupció del Roc a les nostres vides té molt a veure: ha condicionat no només el tipus de lectura sinó sobretot la quantitat. En la meva defensa, vull afegir que només compten els llibres acabats: els únicament consultats o llegits parcialment -que és el que més faig ara per ara- no compten i tampoc les lectures d'internet (els blocs per exemple, font permanent d'informació aquests anys).

D'aquesta aposta va sortir un joc entre amics (a veure qui llegeix més!) que va donar dos guanyadors l'any passat (Pavlito i Raquel) i un guanyador absolut aquest any (Raquel, moltes felicitats!). Però fixem-nos en les xifres:
2006: 26 llibres (jo) i els guanyadors fan 29 llibres.
2007: 15 llibres (jo) i la guanyadora (Raquel) 41!
La meva llista de l'any 2007 és la següent:
  1. Carlos González. Un regalo para toda la vida: guia de la lactancia materna. Madrid: Temas de Hoy, 2006. 319 p. Molt bé, molt recomanable per a futurs pares. Acabat 25/1/07.
  2. Carlos González. Bésame mucho: cómo criar a tus hijos com amor. Madrid Temas de Hoy, 2005. 279 p. Acabat 4/2/07. També molt bé: la teoria oposada als mètodes de deixar plorar els nens (com l'Estivill): no cal deixar plorar als nens sinó estimar-los, agafar-los, dormir amb ells, etc.
  3. Rosa Jové. Dormir sin lágrimas: dejarle llorar no es la solución. Todo lo que hay que saber para resolver los problemas del sueño infantil. Madrid: La Esfera de los libros, 2006. 271 p. Acabat 8/2/07. En la línia del Carlos González, la teoria oposada als mètodes de deixar plorar: als nens se'ls ha d'estimar, atendre i no deixar-los plorar.
  4. Dina Rosenbluth. Su bebé. Barcelona: Paidós, 1992. 158 p. Bé, coses de nens. Acabat 26/3/07.
  5. Alba Lactància Materna. Claves para una lactancia materna exitosa. Barcelona: Alba Lactància Materna, [200?]. 55 p. Consells per a la lactància, bé. Acabat 25/3/07
  6. Martha i William Sears. Los 25 principios de la nueva madre. Barcelona: Médici, 1998. 131 p. Acabat 30/3/07. Està molt bé.
  7. Anna Sanés Espert. ¿Por qué llora mi bebé? Barcelona: Morales i Torres, 2005. 175 p. Parla de tot el procés dels nens, no només dels plors. Acabat 1/4/07.
  8. E. Estivill, S. Béjar. Duérmete, niño. Barcelona: Mondadori, 2002. 149 p. Perquè cal llegir l'enemic: el que ja sabíem, potser li posaré un ninu al llitet per si de cas. Acabat 8/4/07.
  9. Carlos González. Mi niño no me come. Madrid: Temas de Hoy, 2003. 213 p. Acabat 16/4/07. Molt bé!. Molt recomanables tots els seus llibres: molt sentit comú i molt ben documentats.
  10. Julian Barnes. El perfeccionista a la cuina. Barcelona: Viena, 2006. 133 p. Acabat 22/4/07. Bé, curiós.
  11. María Novo, Francesco Tonucci. Benvingut, Joan : cartes a un nen que ha de néixer. Barcelona: Graó, 2006. 160 p. Acabat 29/5/2007. Bé, coses de nens.
  12. Laura Gutman. La maternidad y el encuentro con la propia sombra. Barcelona: Rba Integral, 2007, 304 p. Acabat 27/7/07. Molt bé, molt recomanable per a mamis i papis.
  13. Laura Gutman. Puerperios y otras exploraciones del alma femenina. Buenos Aires: Del Nuevo Extremo: RBA Integral, 2006. 254 p. Acabat 18/8/07. Molt bé, psicoterapia per a mamis.
  14. Hernán Casciari. España, perdiste. Barcelona: Plaza y Janés, 2007. Acabat 30/9/07. Molt bé, molt recomanable. Humor argentí: recull articles del seu bloc: http://orsai.es/ El llibre el podeu trobar aquí: http://orsai.es/2007/09/articulo_numero_ocho_inciso_uno.php
  15. Elizabeth Pantley. Felices sueños. Madrid: MacGraw-Hill, 2002. 228 p. Acabat 28/11/2007. Molt recomanable. Dóna unes pautes, una mena de mètode, per intentar "fer dormir", sense deixar plorar, als nens que no dormen "del tiron".

dijous, de desembre 27, 2007

Cereals infantils

cereals KokohL'alimentació infantil constitueix tot un univers i, dintre d'aquest particular món, el tema dels cereals encara resulta més curiós i sobretot els "cereals instantanis". Els famosos cereals que suposadament fan dormir tota la nit "del tiron" [!].

Després dels recomanats 6 mesos d'exclusiva llet materna, el Roc va començar amb l'alimentació complementària. Pel que fa als "cereals instantanis", va començar tastant el mill, del fabricant d'agricultura ecològica i sense sucres afegits Holle; el feia amb brou de verdures i tenia un gustet suau que al Roc li agradava molt.

El segon polvet màgic (perquè amb els cereals instantanis només cal afegir un líquid, en el meu cas brou de verdura, i ja el tens fet) va ser d'un gust molt més contundent: kokoh, també d'agricultura ecològica i sense sucres afegits, aquest cop d'una empresa espanyola, El Granero integral. Conté arròs integral, civada, ordi, sèsam, azukis, blat, blat de moro, sègol, soja i alga kombu. Tot i ser d'un sabor, olor i color fort i prou característic, al Roc li encanta!

cereals de mill i de muesliI la nostra última adquisició han estat els cereals de muesli de Holle, que encara no ha tastat però suposo que també li agradaran perquè tenen molt bona pinta; els ingredients són farina integral (civada, espelta), panses, concentrat de poma i sèsam.

dilluns, de desembre 24, 2007

Fast Good

Fast Good: amanida, vinagreta i postresL'altre dia vam dinar a Fast Good, el restaurant de menjar ràpid iniciativa del Ferrà Adrià i dels hotels N-H. Al web de El Bulli ens ho expliquen:
2004. Neix el Fast Good. Aquest concepte neix d’una pregunta: es pot oferir un menjar ràpid, a un preu raonable, i que sigui sa i de bona qualitat? La resposta ha estat Fast Good, proposta de restauració creada per Ferran Adrià i gestionada més tard per NH Hoteles, que representa la voluntat de dignificar, per dir-ho així, la cuina ràpida.
I fa pocs dies, l'11 de desembre es va inaugurar una nova seu aquí a Barcelona, a Balmes, 127 que és la que vam visitar i ens va agradar molt. Pots trobar amanides, entrepans, hamburgueses, gelats ... tot molt bo i de qualitat. No és barat per ser un menjar "ràpid" però la qualitat ho justifica. Més endavant teniu el ticket del nostre dinar.

El procediment és el següent: a l'entrada agafes una cistella i la vas omplint del que vols (tens entrepans, begudes, amanides i postres en neveres) i a caixa demanes el plat calent (si vols) que després et porten a taula un personal molt amable. Nosaltres vam demanar:
  • Amanida de pasta amb albergínia. El Ru va triar vinagreta d'all cremat.
  • Amanida d'enciams amb parmesà (amb fruits secs, crema de formatge, raïm ... boníssima). Amb vinagreta d'oli oliva, vinagre de Mòdena i fum (i el que li donava un toc especial era precisament el fum... què bo!)
  • Hamburguesa italiana, de vedella (pots triar el pes) amb pa d'hamburguesa, ruca, tomàquet confitat i gorgonzola fos: boníssima també. Aquí teniu una fotu quan ja estava quasi acabada (no ho vaig fer abans!)
  • Flam de xocolata (de La ermita de San Pedro) molt bo.
  • Brioche amb mousse de xocolata blanca. També molt bona.
hamburguesa acabant-seAixò sí, moltes de les propostes que surten a la web no les vam trobar, suposo que perquè tot just estan començant. I, per cert, repassant ara el tiquet veig que no ens van cobrar les vinagretes (al restaurant t'ofereixen oli i vinagre per poder amanir però si vols els seus preparats els has de comprar).

ticket de caixaMolt recomanable, això sí, és menjar ràpid, de qualitat però poc "estètic": les amanides es presenten en recipients de plàstic i tot està embolicat. Molt útil per agafar i emportar de pic nic.

Fast Good. Balmes, 127. Barcelona. De 12 a 0 h. de dilluns a diumenge. Tel. 93 452 23 74

divendres, de desembre 21, 2007

Bones Festes!

shROCBones Festes i Feliç any 2008!

El nou shROC és el nostre petitó Roc

dijous, de desembre 20, 2007

Exposició MVM

text exposició

Citació de l'inici de la segona part de l'exposició:

"Una antiquísima tribu, los yanomamis, que habitan la selva amazónica, lugar de sudor y moscas, practican un extraño canibalismo: se comen entre todos a sus propios muertos, pero tras reducirlos a ceniza, en una fogata que consume no sólo el cuerpo del muerto sinó cuanto le pertenecía, desde el arco al sucinto taparrabos. Mezclan las cenizas con plátano y se las van tragando, a la vez que procuran olvidar el nombre del muerto, que jamás debe ser pronunciado por nadie; hay que borrar todo rastro de su ser y toda memoria de su persona, para que "el olvidado" pueda traspasar el umbral de "La casa del Trueno", es decir, el cielo, el Paraíso." María del Carmen Soler, Gracia y justicia en los manjares

"La cocina es una metáfora ejemplar de la hipocresía de la cultura. El llamado arte culinario se basa en un asesinato previo, con toda clase de alevosías. Si ese mal salvaje que es el hombre civilizado arrebatara la vida de un animal o planta y comiera los cadáveres crudos, sería señalado con el dedo como un monstruo capaz de bestialidades estremecedoras. Pero si ese mal salvaje trocea el cadáver, lo marina, lo adereza, lo guisa y se lo come, su crimen se convierte en cultura y merece memoria, libros, disquisiciones, teoría, casi una ciencia de la conducta alimentaria. No hay vida sin crueldad. No hay historia sin dolor." Manuel Vázquez Montalbán, Contra los gourmets


L'altre dia vam visitar l'exposició dedicada a Manuel Vázquez Montalbán al Palau Robert. L'experiència és molt recomanable tant per als interessants en la gastronomia com per als fans del Vázquez Montalbán, de la literatura, del periodisme o de la història del país en general. Està molt ben feta, plena de detalls molt curiosos i la trobareu oberta al públic (de franc) fins al 16 de març del 2008.

Com a bon amant de la gastronomia l'exposició té moltes sales dedicades a aquesta temàtica de l'autor. La més curiosa és un gran menjador fet a partir de les diferents taules dels restaurants més estimats per l'escriptor, on podem trobar les taules, estovalles, copes i plats de cada restaurant particular. A més, les ampolles de vi i els plats tenen textos representatius de la seva extensa obra. Tot molt ben seleccionat per l'Ignasi Riera, el comissari de l'exposició.

Visita molt recomanable.

dimarts, de desembre 11, 2007

Ens mencionen!

Descobrir CuinaAquests dies d'hospital vam poder llegir aquesta crònica al Descobrir cuina d'aquest mes de desembre. Sortim citats i a més a més amb l'entrada del nostre super pa de l'estrenada aleshores panificadora. La majoria dels blocs citats ja els coneixem i els visitem, molts ja els tenim convenientment citats en la nostra entrada de blocs de gastronomia que intentem tenir més o menys actualitzada tot i que el creixement de nous blocs és exponencial i, el que és pitjor, difícil de seguir.

Il Pandoro di Verona

Bauli

Després d'uns dies a l'hospital (per a una intervenció del Roc poc greu i resolta feliçment) i de superar la "mort" del nostre disc dur (i la desaparició dels meus favorits, tots els feeds dels blocs, alguns documents que no hem pogut recuperar...), una entrada positiva per a un dels descobriments gastronòmics d'aquests dies: el Pandoro di Verona, de Bauli. Per descomptat que no és el clàssic fet a casa (que no he tingut el gust de tastar ni de fer encara) però és boníssim. De fet em vaig fixar en aquest dolç a partir d'un text molt interessant de Cannella. Tot i ser industrial el seu contingut no és molt artificial:

ingredientsI el seu gust és una meravella, molt tendre tot i tenir una llarga vida envasat (el que he comprat aquests dies al súper caduca al juny del 2008. De fet, la mateixa Cannella comentava que a casa seva de sempre es feia servir el Pandoro d'oferta de després del Nadal per fer el tiramisú. Jo sempre he utilitzat els "bizcochos de soletilla" per al tiramisú, però potser l'any que ve segueixo el seu consell.

dijous, de novembre 22, 2007

Coca de verdures

coca abans d'entrar al forn

Vaig veure la recepta a Cuina fácil "sin gluten", em va agradar la idea i, l'altre dia, la vaig fer. Per cert, el seu últim post parla dels conceptes bàsics de rebosteria i és molt interessant, de fet ja vam parlar d'ella amb els consells per fer magdalenes. El resultat no és tan maco com el seu, però ha quedat molt bona de gust. Quan la torni a fer rectificaré una mica perquè vaig posar massa quantitat de verdures (diu les unitats però no el pes) per la quantitat de "coca". El resultat era bo però no acabava de quedar suficientment compacte.

COCA DE VERDURES

1 pebrot verd (que sigui petit o mig)
½ pebrot vermell (petit)
1 ceba petita
1/2 carbassó (jo vaig posar un sencer i era massa; la recepta també parla de porro però no n'he posat)
Sal i pebre
4 ous
2 llaunes de tonyina sense l'oli
100 ml. oli
160 gr. de farina
1 sobre de llevat químic (Royal)
125 gr. de formatge emmental (millor una mica menys)

Es piquen les verdures i es reserven. Ratllem el formatge i el reservem. I comencem a barrejar ingredients: ous, sal, pebre i oli. Afegim després la farina i el llevat, i la meitat del formatge. A continuació posem les verdures trossejades i la tonyina. Es posa tot en un motllo amb paper vegetal (per poder treure-la millor després) i posem al damunt l'altra meitat del formatge. Forn calent i uns 20 minuts a 200º.
La Marisa comentava que es pot triar entre posar-lo en una placa gran perquè quedi primeta (per exemple si la vols per un aperitiu) i és l'opció que vaig triar jo tot i que la vaig posar en un plat. O bé es pot fer en un motllo de plumcake si la vols servir en un plat acompanyada de salsa rosa o tomàquet.

dimecres, de novembre 21, 2007

Pan de miel

pan de mielAvui m'he decidit a fer una recepta que em van donar fa mesos, l'origen de la qual era una noia llatinoamericana (no recordo d'on exactament). El més curiós és que no en tenia cap altra referència: ni l'havia tastat, ni l'havia vist, ni tenia molt clar que amb aquests ingredients (fixeu-vos que no hi ha cap greix) pogués sortir bé. Únicament qui m'havia donat la recepta m'havia comentat que era molt bona i els ingredients em resultaven prou atractius. I la veritat és que ha sortit perfecta! No sé si és un dolç típic d'algun país o simplement una recepta més; he trobat referències a internet de diversos països llatinoamericans, però res més. Bé, i aquesta és la recepta:

PAN DE MIEL

2 mides de llet (jo he utilitzat la mida clàssica del "iogurt", un vas petit de flam d'aquests de llauna; a la recepta deia "tazas")
4 mides de farina de blat
1 mida de sucre
1 mida de mel
3 ous
Ratlladura de taronja
1 cullerada de canyella
2 cullerades de llevat químic (Royal)
Un polsim de nou moscada

Es barregen els ous, el sucre i la llet. S'afegeix la farina (amb el llevat, la canyella i la nou moscada) passada pel tamís. Per últim afegim a poc a poc la mel (si està solidificada es pot posar al bany maria una mica perquè torni a estar líquida). Es fica al forn calent, a 200º, fins que estigui fet (quan clavem un ganivet i no s'hi enganxi la massa).
El resultat és una massa compacta, dolça, de gust molt bo i contundent que atipa molt. Tot i tenir un regust a "bizcocho", la textura no té res a veure perquè no és lleugera sinó densa, però a diferència de l'altre omple molt més. Està francament bona i segur que repetiré la recepta.

diumenge, de novembre 18, 2007

Arròs amb llamàntol

LlamantolTeníem pendent l'arròs amb llamàntol des de l'últim cop que vam dinar a Can Frai i en vam demanar. La casualitat va voler que ens en regalessin un, però no ens hi hem posat fins avui, que finalment dinàvem a casa un diumenge. Em vaig mirar moltes receptes al web, més o menys elaborades, però finalment hem optat per la senzillesa i l'austeritat en els ingredients, per no camuflar els gustos o aconseguir una barreja massa exagerada.

Ingredients (per a dues persones)

  • Un llamàntol
  • Un litre de brou de peix (nosaltres hem optat pel de la marca Aneto, que no té res a envejar als brous casolans)
  • 200 grams d'arròs bomba
  • Una ceba grossa
  • Un pebrot verd
  • Dos alls
  • Tomàquet triturat (i concentrat després de coure 3 hores, segons la recepta de la zuccheriera)
  • Una copa de vi blanc
  • Oli d'oliva verge extra
  • Julivert
  • Sal

Preparació

  1. Seguint els consells de l'Oriol, he tallat el llamàntol (ja era mort, l'havíem congelat) posant-lo panxa en l'aire i clavant el trinxant més gros que tenim, des del mig del cap en direcció a la cua i després cap amunt. Tallar-lo a trossos practicables ha estat un suplici: cada tros ha de tenir la closca esberlada si no ens hi volem barallar un cop és al plat. L'he sofregit en una mica d'oli i l'he reservat. El cap l'he deixat a part, escurant la carn més fàcil de treure.
  2. A continuació he sofregit la ceba amb una mica d'oli a la mateixa paella. Quan la ceba ja començava a estar ben daurada hi he posat el pebrot tallat a trossets, i al cap d'una estona els alls picats, el julivert picat i el vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat hi he afegit el concentrat de tomàquet i, més tard, l'arròs bomba, remenant-lo una mica.
  3. Paralel·lament he esclafat el cap del llamàntol al morter, i les closques i tot el que n'ha sortit ho he fet bullir amb el brou.
  4. Amb l'arròs ben calent he colat el brou i l'he afegit a la cassola. Als 10 minuts de bullir l'arròs hi he afegit el llamàntol -i, òbviament el suc que ha deixat anar al plat-, i en uns 18-20 minuts, l'arròs estava llest i en un punt òptim. Ha quedat francament bo, sense cap distorsió en el gust i hem estat escurant closques una bona estona.

arròs amb llamàntol

Magdalenes de nata

Aquesta és una altra recepta de magdalenes que he provat aquests dies i també surt molt bona. De fet és una recepta que he trobat a molts blocs, fins i tot amb noms diferents, crec que l'originària és de Iabaroni, però jo la vaig trobar a Los fogones de mi casa, a Cocina fácil sin gluten (on surten els consells de com fer magdalenes) i, també a La cuina de casa. La recepta és la següent:

MAGDALENES DE NATA

350 gr. de farina
250 gr. de sucre
250 ml. d'oli (la recepta diu de gira-sol però jo l'he posat d'oliva)
100 ml. de nata
1 sobre de llevat royal
4 ous (250 gr. diu la recepta)
Ratlladura d'una llimona

Barrejar els ous i el sucre, afegir la pell de la llimona i barrejar, a continuació la nata i l'oli i barrejar. Per últim, el llevat i la farina. Es deixa refredar a la nevera un mínim de 20 minuts. Forn ben calent, foc de baixa i fins que estiguin. Van sortir 23 magdalenes.