Sopa de maduixots... ara sí!

Avui he fet la recepta d'ahir. Bé, de fet vaig començar a fer-la la tarda abans: cal posar els maduixots (200 gr.) amb el suc d'una taronja i 50 gr. de sucre (al final no vaig posar la llimona ni res més). Així es deixa macerar a la nevera fins avui, que l'he passat per la batedora i llestos! (no l'he passat pel xino perquè no calia). El resultat és ... fantàstic, un sabor boníssim, una sopa dolça i molt fàcil de fer. He afegit gelat, un Häagen-Dazs de Cookies & Cream. Però el gelat quedava una mica diluït, no sé, potser la propera vegada no n'hi poso.

Sopa de maduixots amb gelat

Acabo de veure al programa Cuines de TV3 una recepta que he trobat molt interessant i senzilla. De fet recordo haver menjat alguna cosa similar fa temps en algun restaurant. Us presento la recepta molt abans de fer-la (a veure si puc aquest cap de setmana) i adaptada als meus gustos. És del restaurant Bilbao (c/ Perill, 33, Barcelona, 93 458 96 24) i, amb les meves petites variacions, queda de la següent manera (la recepta tal qual la trobareu a l'enllaç de Cuines:

SOPA DE MADUIXOTS AMB GELAT

400 gr. de maduixots
Suc de 2 taronges
Suc de mitja llimona
100 gr. sucre
Gelat

En un bol es posen els maduixots tallats a trossos, el sucre, el suc de la taronja i la llimona i es deixa macerar 24 hores a la nevera. Al dia següent es tritura amb el túrmix i es passa pel xino. Emplatem posant boles de gelat damunt d'aquesta crema.

Pa de Sant Jordi

Pa de Sant Jordi

Avui 23 d'abril toca, a més de llibre i rosa ... pa de Sant Jordi, el que tradicionalment fan els forners de Catalunya amb sobrassada i formatge per representar les quatres barres de la senyera i amb nous per a la cobertura exterior. Tot plegat... boníssim i molt tendre. Jo ja m'he cruspit un i en tenim un altre per aquesta nit.

Hi ha qui ja s'ha atrevit a fer-lo, i amb molt bona pinta. Nosaltres de moment no podem perquè no tenim encara panificadora, tot i que ens ho estem rumiant seriosament.

Ja tenim cafetera!

Seguint els sempre interessants consells de PistoYnopisto, ens hem comprat una cafetera. Com ells, havíem sentit parlar molt bé de la Saeco Aroma però, a partir del seu comentari, ens hem decantat per la Saeco Via Veneto de Luxe Argento, bàsicament perquè fa un bon cafè i estava d'oferta (ara comprovo que, només uns dies després, val 70 € més, gràcies Pisto!)

El cafè surt amb molta crema, mireu quina pinta:

Paella de diumenge

És cert que, amb el nen, ja no anem a restaurants, però aquest diumenge el Ru em va dedicar una senyora paella que no té res a envejar a la d'un bon restaurant. Ja n'havíem parlat d'això, però he de remarcar que, la d'aquest diumenge, estava boníssima!

Mireu quina pinta té la ració ...

Bocates i cafès

És curiós com el món hormonal ens canvia els gustos i les nostres concepcions culinàries. Durant l'embaràs tenia una gana monstruosa i sobretot em venien de gust els entrepans, principalment d'embotits. Ara, durant la lactància, em deleixo pels cafès amb llet. Potser serà per això, o perquè fa temps que anàvem al darrera, però la qüestió és que ens hem comprat una cafetera. Quan la tinguem i la tastem, ja farem l'entrada corresponent.

La foto és d'un entrepà de l'any passat que es va fer el Ru per dinar.

Tarta de Santiago

Ahir vaig intentar fer una de les receptes de La Cuina de casa, una web deliciosa sobretot per als amants dels dolços. Només veure les fotos del seu bloc un queda meravellat i sembla que menges per la vista. He intentat la Tarta de Santiago perquè m'ha semblat molt senzilla i realment surt molt bona (el tros que falta me l'he menjat jo!) . Us enganxo la seva recepta:

4 ous
200g d’ametlla en pols
200g de sucre
1 llimona

Separar els rovells de les clares. Barrejar els rovells amb el sucre, la pell de la llimona ratllada i l’ametlla en pols. Muntar les clares a punt de neu i afegir-les amb compte per tal que no s’abaixin. Abocar la mescla en un motlle de 24 cm untat amb mantega i farina. Coure la tarta a 180º durant 25 minuts. Opcionalment, espolsar per sobre sucre en pols per marcar la creu de Santiago.

Ens mencionen!

El responsable del bloc Un cocinillas on-line va ser convidat el passat dissabte al programa gastronòmic de Catalunya Ràdio, Tapies variades de Pere Tàpies. Parlaven de blocs gastronòmics i ens va mencionar.

Tal i com ell comenta a la seva entrada, un bloc gastronòmic -i sobretot el seu que intenta recollir els esdeveniments culinaris que es fan pel territori, a més de receptes, publicacions, restaurants i altres notícies relacionades amb la gastronomia- dóna molta feina. Ja fa temps que constem dins dels seus enllaços i, per descomptat, ell als nostres i, a més, el llegim amb interès. Merci per la menció! Fa temps que no actualitzem com caldria però el Roc no ens deixa massa temps lliure!

Can Frai (Badalona)

Diuen que una de les maneres efectives de precipitar el part quan ja s'ha sortit de comptes i la criatura es resisteix a sortir és caminar, caminar molt. Avui hem decidit anar fins al centre de Badalona a peu i tornar. Però per acabar de justificar les prop de tres hores invertides calia un objectiu llaminer, que en aquest cas ha estat un dinar a Can Frai, un restaurant en què ja ens havíem fixat però que encara no havíem tingut ocasió de tastar.

La carta és extensa, amb una forta presència de peixos i mariscs sense oblidar les carns. Cuina catalana de tradició marinera, plats elaborats i postres delicioses. Els preus són equilibrats -atesa la qualitat- i els dies de cada dia fan un menú al migdia amb preus més ajustats i sense renunciar a la qualitat general de la casa. L'entorn és acollidor i la decoració encertada, respectant la línia original de la masia restaurada i conservant els elements característics d'aquest tipus de construccions vora el mar: el pati interior, el pou, el safareig.

Haver de decidir només un primer i un segon és prou difícil, però com que hi tornarem aviat -espero-, la tria ha estat més fàcil: sopa de rap a l'estil dels pescadors i graellada de verdures de primer.

Graellada de verdures

Els segons plats potser costen una mica més perquè toca decantar-se per la carn o el peix. Hi ha tanta oferta que és difícil renunciar a tres o quatre opcions que deixarem per més endavant. Finalment hem optat pels medallons de filet de bou amb salsa empordanesa i formatge de cabra gratinat i bacallà a la mel amb tatin de poma.

Bacallà a la mel

Medallons de filet de bou amb salsa empordanesa

I finalment les postres, que mantenen el llistó tan alt com els plats principals: mousse de torró de xixona amb xocolata calenta i farcellets de crema -i un de xocolata, combinació gentilesa del cambrer-, fets amb una finíssima pasta de full i la crema o la xocolata desfeta a dins.

Mousse de xixona

Farcellets de crema

En definitiva, un dinar notable que justifica amb escreix la passejada i el cansament.

Restaurant Can Frai
Sant Pere, 11
08911 Badalona | Mapa
Telèfon: 93 384 07 18
http://www.canfrai.com

Ja tenim super-olla!

Avui hem comprat una olla enorme per fer un super-brou d'hivern. Fins ara teníem l'olla de la dreta, però quedava una mica petita quan ficaves tots els ossos i demés històries per fer brous. Ara, amb la de l'esquerra, em sembla que sortirà molt més brou: fa 28 cm. de diàmetre i 24 cm. d'alçada, quina canya! Un dia d'aquests he de fer una escudella o alguna cosa similar...

Ja tenim pernil!

Ja tenim pernil!

El nostre primer pernil i està ... boníssim. El Roc sembla que vindrà amb un pernil sota el braç per anticipat (i que els seus pares ja han pogut degustar abans de veure'l)

26 llibres en un any

Si l'any passat l'iniciava amb el propòsit de llegir 50 llibres en un any, he de dir que no va poder ser i que intentaré portar-lo a terme aquest 2007; el 2006 va passar únicament amb 26. Al final vam fer un joc conjunt amb altres amics i vam elaborar un wiki d'accés privat on cadascú composava la seva llista. Els guanyadors -Pavlito i Raki- van quedar empatats a 29, sembla que és difícil aconseguir els 50. La meva llista és la següent:

1. Marina, José Antonio. Por qué soy cristiano. Barcelona: Anagrama, 2005. 152 p. Excel·lent. Teologia. Llegit 27/1/06
2. Saramago, José. El Evangelio según Jesucristo. Barcelona: Suma de Letras, 2001. 478 p. Excel·lent. Ficció / religió. Llegit 2/3/06
3. Rivas, Manuel. Què vols de mi, amor?. Barcelona: Proa, 1997. 179 p. Avorridet. Ficció / contes. Llegit 19/3/06
4. Simó, Isabel-Clara. Si em necessites, xiula. Barcelona: Edicions 62, 2005. 143 p. Molt bo. Biografia de la Montserrat Roig. Llegit 5/4/06
5. Sust Novell, Xavier. Tornar a Londres: guia per als qui han vist el Big Ben. Barcelona: Mina, 2005. 128 p. Bo. Guia viatges de Londres. Llegit 11/4/06
6. Szabó, Magda. La porta. Barcelona: La Magrana, 2005. 271 p. Molt bo. Ficció. Llegit 4/5/06
7. Casciari, Hernán. Más respeto que soy tu madre. Barcelona: De Bolsillo, 2006. 270 p. Bo. Ficció, humor. La versió llibre d'un dels blocs de l'autor
8. Sándor, Márai. El último encuentro. Barcelona: Salamandra, 2006. Bo. Ficció. Tot i que al principi no em va enganxar, al final es fa interessant i està bé, però no és la meravella que m'havien venut. 188 p. Acabat el 10/5/06
9. Auster, Paul. Bogeries de Brooklyn. Barcelona: Ed. 62, 2006. 313 p. Excel·lent!. Molt recomanable. Acabat el 14/5/06. Explica la història el Nathan Glass, un jubilat que torna a Brooklyn buscant un lloc tranquil on morir (està malalt) i allà es troba amb el seu nebot Tom i al cap d'aquest. I va narrant les peripècies d'aquests personatges. Està ambientat a Brooklyn a l'any 2000; és un plaer veure com van a menjar als diners, a les llibreries... molt guapo!
10. Luis Fernando Moreno Claros. Schopenhauer: vida del filósofo pesimista. Madrid: Algaba, 2005. 351 p. Acabat 24/5/06. Correcte, per curiosos de la filosofia. Resulta interessant la vida d'aquest presumptuós filòsof que es considerava el millor de tots i el que havia solucionat tots els problemes filosòfics. Era insuportable, vanitós a més no poder i odiava als professors de filosofia i en especial a Hegel (va fer coincidir les seves classes amb les d'ell però mentre Hegel tenia la classe plena, Shopenhauer només tenia uns 5 alumnes). Al final de la seva vida va poder gaudir una mica de l'èxit de les seves obres però al principi, el més absolut silenci. També és curiosa la seva infantesa, l'educació de viatges i d'estades a diferents països per conèixer les diferents llengües (de fet també volia traduir al diferents filòsofs però els editors no volien saber res dels seus oferiments de traducció).
11. Pedrolo, Manuel de. Obres púbiques. Barcelona: Ed. 62, 1992. 175 p. Acabat 2/6/2006. Bé, correcte, molt guarret (és com una pel·li porno: tot d'escenes de sexe explícit sense molt d'argument -bé, una mica, que sinó el Ru em pega!). Com a mínim serveix per ampliar el vocabulari: tall, vara... L'obra es va publicar després de la seva mort (és de 1971).
12. Murakami, Haruki. Tòquio blues. Barcelona: Empúries, 2005. 302 p. Recomanació de la Raki i l'Anglada. Està bé, al principi em va fer molta gràcia com la cultura japonesa resultava molt propera a la nostra, occidental total, semblava un Paul Auster, però molt més pessimista. Això sí, són tot desgràcies i gent que se suïcida. Està molt bé, però no és l'alegria de la huerta. 16/6/06
13. Vicki, Iovine. Nueve meses y nueve mil dudas: todo lo que tu médico no te ha explicado. Barcelona: De Bolsillo, 2004. 364 p. El primer de tot el llistat de llibres de prenyàs que llegiré al llarg d'aquests mesos. Està bé perquè és la perspectiva d'una americana que ha tingut 4 fills i explica les coses que poden interessar a les prenyades però des del punt de vista de les "amigues" perquè no és metge ni molt menys. De fet les seves recomanacions moltes vegades són políticament incorrectes: quan l'embaràs ja estigui avançat i no es pugui dormir, recomana una copeta de vi abans de dormir (ai las cogorzas que haurà agafat la tia...). Llegit 26/6/06.
14. Auster, Paul. Leviatán. Barcelona: Anagrama, 1999. 269 p. Acabat el 28/6/06. Doncs molt bé, com tots els de l'Auster: escrit amb molta gràcia, proper (cultura americana), amb el seu argument que et deixa una mica d'intriga... molt recomanable.
15. Roig, Montserrat. Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1992. 166 p. Acabat 4/7/06. Molt interessant la història de tres generacions de dones (àvia, mare i filla) totes elles anomenades Ramona tot i que utilitzen el diminutiu de Mundeta. Començaments de segle, anys 30 i anys 60. Tres generacions de dones i tot explicat des de la paraula de la Roig que és una delícia. Molt recomanable.
16. Pedrolo, Manuel de. Mecanoscrit de segon origen. Barcelona: Ed. 62, 1996. 180 p. Acabat 14/7/06. Entre lectures de prenyàs aprofito per llegir els clàssics que no vaig llegir a l'institut. M'ha fet gràcia la història, està bé. Recomanable però suposo que ja l'heu llegit tots.
17. Sorribas, Sebastià. El zoo d'en Pitus. Barcelona: La Galera, 2005. 149 p. Llegit 3/8/2006. No me'l vaig llegir quan tocava (als 8 anys) i feina feta no fa destorb.
18. Roca, Elisenda, Carlota Basil. Què puc menjar si estic embarassada?. Barcelona: Rosa dels Vents, 2004. 151 p. Acabat 19/8/06.
19. Katzenbach, John. La historia del loco. Barcelona: Ed. B, 2004. 495 p. Acabat el 24/8/06. Està molt bé, uns assassinats on cal descobrir qui és l'assassí i tot això dins d'un psiquiàtric, a més la descripció de com se sent l'esquizofrènic que explica la història és molt bona, també tota la vidilla del psiquiàtric. Molt interessant, potser em llegiré un altre llibre que he vist que ha sortit d'aquest autor (ja em vaig llegir El Psicoanalista d'ell i estava també molt bé, són llibres de misteri i que enganxen).
20. Reza, Yasmina. En el trineo de Schopenhauer. Barcelona: Anagrama, 2006. 82 p. Sí, ja sé que és una estafa perquè només té 82 p., però és que l'autora ve del món del teatre i sembla més aviat això, són una sèrie de monòlegs que tenen la seva gràcia tot i que jo me l'esperava més sucosa i molt més llarga. Vaig llegir que anava d'un professor de filosofia entusiasmat amb Spinoza però que cau en una depressió que li fa navegar amb Schopenhauer. No està malament, però "me sabe a muy poco", prometia més. Acabat 28/8/06
21. Audrey Niffenegger. La mujer del viajero en el tiempo. Barcelona: De Bolsillo, 2006. 601 p. M'ha agradat molt aquesta història d'un bibliotecari de Chicago (biblioteca Newberry) amb una disfunció genètica que li fa viatjar involuntàriament en el temps. És de fet una història d'amor problemàtica. Acabat 26/9/2006.
22. Extxebarría, Lucía. Un milagro en equilibrio. Barcelona: Planeta, 2006. 446 p. Acabat 12/10/06. Quin trunyu aquest Premi Planeta 2004. Per passar l'estona que sinó... el pitjor que m'he llegit d'ella o deu ser que ja estic una mica farta.
23. Capdevila, Carles. Criatura i companyia. Barcelona: La Campana, 2000. 193 p. Es sobre el rotllo aquest de la benvinguda de nous membres a la família. És divertidet. Acabat 14/10/06.
24. Taylor, Kressmann. Adreça desconeguda. Barcelona: La Magrana, 2004. 76 p. Acabat 23/10/06. Sí, ja sé que és un altre microllibre però me'l va recomanar el Ru a instàncies del Borroka. Està bé, és l'intercanvi de cartes entre un jueu que viu a San Francisco i el seu soci que torna a Alemanya al 1933 i la seva evolució política.
25. Ernst H. Gombrich. Breu història del món. Barcelona: Empúries, 1999. 303 p. Està bé, fa un recorregut per tota la història mundial. Acabat 27/10/06
26. Tolstoi, Leon. Guerra y paz. Barcelona: Juventud, 2002. 511 p. Acabat 11/12/06. Està bé, tot i que de vegades semblava Corin Tellado amb les històries d'amor... eren tots uns nenazas enamorats! i Napoleó de fons

Regals de reis gastronòmics

Aquest any també hem rebut regals gastronòmics. De llibres, el Corpus de la cuina catalana, de l'Institut Català de la Cuina (regal meu al Ru), de Columna. Conté més de 900 receptes de la cuina catalana tradicional ordenades alfabèticament i també amb índex. És una mena de catàleg exhaustiu dels plats de la cuina tradicional catalana, un inventari del patrimoni popular gastronòmic català. Les receptes estan explicades amb molta claredat i amb les possibles alternatives. Fins i tot el llibre porta un plàstic protector per utilitzar-lo a la cuina.

L'Oriol ens ha regalat un fantàstic joc de ganivets Esteel perquè el Ru no pugui dir que no té eines bones per cuinar:

Sopar de Cap d'any

Estem intentant fer bondat amb el menjar, sobretot tenint en compte els excessos de les Festes. Per això el menú de la nit de cap d'any havia de ser forçosament lleuger. Havíem pensat en una sopa de peix i pop a la gallega, però al final hi vam afegir una mena d'entremès per aprofitar un pit de pollastre que hi havia a la nevera.

Pollastre amb verdures: es talla el pit de pollastre ben net a trossets petits i es posa una estona a macerar amb sal, pebre, farina de blat de moro i salsa de soja. Passada aquesta estona es cou en una paella -o wok- a foc viu remenant constantment per evitar que es cremi. Es reserva. Tot seguit es posa la ceba tendra i el pebrot amb la mica d'oli que queda i també a foc viu. Quan estan una mica cuits s'hi afegeix el pollastre i es donen un parell de voltes. La gràcia és que les verdures quedin cuites per fora però amb consistència i que el pollastre es mantingui tendre. Un raig de salsa de soja al final tampoc hi fa cap mal...

Sopa de peix: se sofregeix la ceba, pastanaga, api, alls; s'hi afegeix sal, canyella i nou moscada. Afegim tomàquets ratllats i l'aigua. Es deixa una horeta o menys i, a continuació hi posem les espines i caps de lluç, rap o el peix que es vulgui. Es deixa una mitja hora més i després s'hi posen calamars i gambes (prèviament passats per la paella). Per últim cal afegir els fideus de sopa (20 gr. per ració). Els caps de peix es poden escurar un cop cuits per aprofitar-ne la carn, que sempre s'agraeix trobar-ne a la cullera.

Pop a la gallega: El teníem pendent i finalment ens hi vam atrevir. En principi la recepta és ben senzilla, però havíem sentit tantes llegendes sobre la cocció del pop que ens feia una mica de por. Va sortir molt bo, tendre, gelatinós i gustós. El pop havia estat congelat -ho recomanen perquè quedi més tendre- i vam seguir el ritual d'espantar-lo tres vegades, acció amb la qual se suposa que es trenquen les fibres. Per fer-ho cal submergir el pop uns segons en aigua bullint amb sal i repetir l'operació tres vegades. Finalment es deixa coure en l'aigua junt amb les patates. Suposo que el temps de cocció depèn també de la mida de la peça, però nosaltres el vam tenir 30 minuts -tot i que amb menys estona potser n'hi hauria hagut prou. Un cop fred es talla a trossets petits i s'hi posa pebre vermell dolç -i una mica de picant, pel meu gust- i un bon raig d'oli d'oliva verge. Va quedar deliciós.

Flam d'ou: Sense comentaris, era comprat ;-) Això sí, industrial però digne, que encara es poden trobar flams decents sense excessos de química.

Restaurant Fuji

Rotllos de vedella a la planxa amb formatge i cebes (Gyniko no rolumaki)

L'altre dia vam anar a sopar a un japonès. Sí, estic fent una dieta una mica singular però s'ha de reconèixer que el menjar japonès és molt saludable. A més, estàvem de celebracions. Vam anar al Restaurant Fuji (c/Balmes, 203, 08006 Barcelona, 93 217 61 55) i vam compartir aquests plats:

• Kushi-yaki ebi (pinxos de gambes). Molt bons.
  
• Sushi no moriawase (peix cru variat amb arròs). De fet, el més interessant del menjar japonès (el peix cru) a mi no m'entusiasma, tot i que al Ru li va agradar força. Ji havia salmó, tonyina, llagostins, pop, llobarro...
  
• Gyuniko no rolumaki (rotllos de vedella a la planxa amb formatge i ceba tendra), el de la fotografia, estava excel·lent. Acompanyat de patates fetes així de finetes. El millor, sens dubte.
• Gyuniku to karee udon (fideus amb vedella, verdures i salsa al curri). Molt bo.
  
• Gyuniku to karee gohan (arròs al curri amb pollastre). També molt bo.
  

De postres vam tastar trufes japoneses de te i de sake, i el té japonès (amb arròs)

Peix cru variat amb arròs (Sushi no moriawase)

Pastís de poma capgirat

Pastís de poma capgirat

En un altre dels àpats nadalencs, vaig fer el pastís que traduïa Bcn mon amour i el resultat ha estat fantàstic. Bé, precisem: la "pinta" del pastís era una mica penosa perquè com es tracta d'un pastís de poma "capgirat", les pomes les poses al fons del pastís i, quan el tombes, és quan venen els problemes perquè no acaba de caure tot bé. L'he de tornar a fer i intentar que no s'enganxi la poma; potser tombant-lo de seguida per intentar que tota la poma amb el sucre caigui com correspon i no es quedi enganxada al motllo. La foto és del tros que millor va quedar. Això sí, el gust és una delícia...

La recepta (la copio de Bcn mon amour) és:

Ingredients:

- 250 g farina
- 2 ous
- 120 g sucre (i algunes cullerades més pel fons del motlle)
- 1 got de llet
- 90 g mantega
- 60 g iogurt
- 1 sobre llevat
- 4 pomes
- 1 llimona

1.- Talleu les pomes: dues a daus ben petits i dues a làmines. Poseu-les en 2 recipients separats i ruixeu-les bé amb el suc de la llimona.
2.- Munteu les clares a punt de neu, i afegiu-hi 3 cullerades de sucre una per una.
3.- Munteu els rovells amb la resta del sucre fins que siguin clars i espumosos. Afegiu-hi la farina, la llet, la mantega estovada, el iogurt i el llevat. Barregeu-ho tot bé.
4.- Afegiu les clares muntades i barregeu a poc a poc amb una espàtula. Finalment, afegiu els dauets de poma.
5.- Unteu un motlle amb una mica d'oli i poseu una mica de farina per les vores.
6.- Espargiu abundant sucre (una mica de blanc i una mica de morè) i disposeu les pomes formant cercles concèntrics. Aboqueu la massa a sobre.
7.- Poseu al forn ventilat a 180° per 45-55 minuts [el meu forn no és ventilat però de tota manera no va estar més d'una hora]

Postres de Sant Esteve

Torrons

Per Sant Esteve la sogra va portar torrons (que no hem comprat perquè estic a dieta i intentem fer el màxim de bondat). Comprats a la pastisseria El Bocí de Sant Gervasi (fa poc es deia El Mos, però van haver de canviar el nom), a la cruïlla entre Via Augusta i Lincoln. La pastisseria és tota plena de coses delicioses i aquests torrons són una meravella; el meu preferit és el de rovell d'ou però els altres també estaven molt bons: cafè, praliné i xocolata amarga.

Nit de Nadal

Lluç farcit

Ahir vam anar a sopar a casa dels cunyats i ens van fer un menú exquisit. De primer, gambes amb una salsa boníssima, feta a partir de brou de peix amb una picada de pinyons torrats, all, julivert, llorer, bitxo, pebre blanc i pa fregit.

De segon, el lluç farcit de la fotografia: entre els lloms del lluç hi havia salmó fumat, pernil dolç i formatge, tot això sobre una capa de patates i ceba. Una delícia.

I de postres...

gelat de torró de Xixona: es fa bullir mig litre de llet, s'afegeix una tauleta de torró de Xixona esmicolat, a continuació mig litre nata líquida i dues cullerades de sucre. Tot ben batut i es posa en motlles que posem al congelador. Estava molt bo.

Canelons

Ja tenim enllestits els típics canelons de Sant Esteve, els que farem el 26 de desembre, i, per descomptat, ja els tenim convenientment congelats. El Ru s'ha endut a la feina un parell de racions, per a ell i el seu company de feina, per tastar-los. Sembla ser que han quedat bé (la fotu és d'avui mateix que se'ls han cruspit).

A l'hora d'elaborar-los vaig tenir present diverses receptes però al final em vaig decantar per la típica que fa ma mare i només vaig ometre algun ingredient per intentar fer-los amb el mínim de calories possibles. Vaig posar a rostir:

• Carn de vedella, carn de porc, pit de gall d'indi i pit de pollastre
• Ceba, pastanaga, tomàquet, all, julivert i llorer
• Vi blanc, sal, pebre, nou moscada (que m'encanta), canyella, i no sé si li vaig posar alguna cosa més.

I res, tot això fent-se a poc a poc a la cassola (feia una oloreta...) i després picar-lo i a omplir canelons. N'he fet 60 i els he congelat tots, fins i tot la pasta que ha sobrat i que ja veurem com la farem (pot ser una lasanya?).

Thai Gardens

Dissabte vam anar a sopar al Thai Gardens. Era la segona vegada que hi anàvem. El primer cop vam optar pel menú degustació que ens va encantar. En aquesta ocasió vam escollir un plat principal amb acompanyaments i alguns entrants per compartir.

Del que vam provar, s'ha de destacar el pollastre agredolç de la fotografia, molt tendre i amb un gust deliciós, sobretot la salsa "dolceta" de tomàquet.

També les vieires dels entrants estaven molt bones (mireu quina foto més suggerent) i cal destacar també la seva selecció de té, en concret el de canyella que estava molt bo.