Segon pa

Aquest és el segon pa que hem fet amb la panificadora. Està fet amb l'altre preparat del Lidl que vam comprar. N'hi havia un de pa integral, però vaig llegir que alguns no el consideraven molt bo i per això no n'he comprat.

PA RÚSTIC

350 ml. d'aigua
Preparat del Lidl: Bread baking mix Bauernbrot. El contingut és el següent:

harina integral de trigo (73%), harina de centeno (14%), masa madre seca, sal yodada, levadura seca, agentes de propulsión: glucono-delta-lactona, carbonato sódico, agente del tratamiento de harina: ácido ascórbico

Panificadora Moulinex: programa 3 (pa francès), 750 gr. i crosta torrada. El resultat també molt bo però potser el de pipes tenia més gràcia tot i ser molt similars.


Ja que el tema del pa ha pres un nou protagonisme amb la compra de la panificadora, estic refent el meu llistat de blocs gastronòmics i crearé una entrada independent per als blocs que dediquen un apartat específic al pa. Hi aniré afegint els que vagi descobrint.

Ja tenim panificadora!

Després de molts dies de pensar-hi, per fi hem comprat la panificadora. Tota una odissea, per cert. Quan ens decidíem per una ja no en quedaven, o no sabien quan la portarien. De fet, tan se val una o altra, mentre tingui diferents programes (de 9 a 12, per diferents pans, pizzes, masses dolces, melmelades) i et permeti fer pans amb temporitzador (programar-la a la nit perquè el tinguis llest al matí). Fins i tot la del Lidl, la Bifinett, que crec que és la més barata surt molt bé, el problema és que no se sap quan la posen a la venda. Des de 49 € fins a més de 100 € van els preus que hem vist i, el que crida més l'atenció és que cada cop hi ha més marques al mercat.

Per al primer pa no volíem arriscar-nos i hem optat per la via fàcil de comprar els preparats de farina que es venen al Lidl. Havíem llegit que sortien molt bé (mireu aquest primer pa de la Cerise; bé, de fet tota la seva secció de pans és una meravella), i és cert. Vam comprar aquests dos paquets de la fotografia: pa rústic i pa amb pipes. Hem començat pel pa amb pipes i el resultat ha estat magnífic.

Pa amb pipes
350 ml. aigua
Preparat del Lidl de Pa amb pipes (Bread baking mix Sonnenblumenbrot) que conté el següent:

harina de trigo (58%), harina de centeno (15%), pipas de girasol (20%), masa madre seca, sal yodada, levadura seca, agentes de propulsión: glucono-delta-lactona, carbonato sódico, harina de malta.

Programa 1 (pa bàsic) de la Panificadora Moulinex, color de la crosta normal, 750 gr. (3 hores i 15 minuts), 1 hora de repòs i ... voilà! Boníssim! Tot un èxit i a la primera! Diuen que és molt important seguir les indicacions de mesures i d'ordre a l'hora d'introduir els ingredients. Nosaltres les hem seguit al peu de la lletra i, a més, amb el preparat del Lidl no hi havia cap dificultat.

Vull el meu puré!

El meu fill Roc demanant el seu dinar, cullera en mà ... el puré de verdures li encanta!

Forn de pa Mistral

L'altre dia vam comprar pastissets i pa al Forn de pa Mistral, una cadena (?) ben curiosa que de vegades es diu Mistral i, d'altres, Bertran (suposem que serà la mateixa empresa). Per exemple, a Badalona n'hi ha uns quants, tot i que som fans absoluts (el Ru sobretot) del Forn Bertran del Carrer del Mar. Hi ha molts tipus de pa, multitud de pastes, s'hi pot esmorzar, berenar i dinar (fan menú els dies de cada dia i els dissabtes al migdia). Tot és una meravella.

Al Forn Mistral de plaça Universitat també hi ha molts tipus de pa, croissants petitons i molts pastissets; l'altre dia vam tastat el de poma (boníssim) i el de formatge; compte perquè no són barats però sí boníssims. Em falta tastar les ensaïmades gegants que hi ha a l'aparador i tots els diferents tipus de pa que fan, tot i que tornem a pensar en la possibilitat de comprar-nos una panificadora i fer-nos nosaltres mateixos el nostre pa. Temps al temps. Aquí teniu el pastís de poma, el més bo per al meu gust:

I el de formatge:

També tenen, sortint a mà esquerra, una mena de granja on es poden tastar les seves pastetes juntament amb begudes (fins i tot tenen orxata). Tot molt recomanable.

L'Hortet

Ahir divendres vam dinar un menú a l'Hortet, un restaurant vegetarià de Barcelona. El vam descobrir feia temps mitjançant la Raki i, des d'aleshores, hi hem anat en diverses ocasions i sempre ens ha agradat molt (bé, a mi més que al Ru, la veritat). Ahir vam escollir per dinar:

• Bufet d'amanides (opció que sempre hi és) i estofat de llenties (boníssim) de primers i
• Pizza de polenta amb verdures, formatge de cabra i pesto de ruca i Cus cus amb salsa de verdures i cigrons
• Pastís d'ametlles i xocolata (tots dos)
  

Tot, beguda i pa integral per 9€. Molt recomanable: el menjar molt bo, molt ben presentat i un ambient molt agradable tot i que petit i s'omple ràpidament.

L'Hortet, restaurant vegetarià. C/Pintor Fortuny, 32, 08001 Barcelona, 93 317 61 89. Tots els migdies de 13 a 16h. Nits de dijous a dissabte de 20 a 23 h. Assessorament dietètic Odina Capo

Bizcocho de iogurt i xocolata

La setmana passada la meva sogra va fer aquesta recepta de l'Arguiñano i li va sortir molt bona. De fet, és la clàssica recepta de "coca" o bizcocho de iogurt però de xocolata i variant algunes quantitats que la fan més tendra. Aquesta setmana l'he fet jo i el resultat també ha estat molt bo. Per al meu gust li falta una mica de sucre glas per dalt (la meva sogra li va posar una quantitat més generosa i, a més a més, quan estava calent i es va caramel·litzar) però està molt bona i sobretot té una textura esponjosa amb un bon regust a xocolata.

La recepta (de l'Arguiñano) és la següent:

Bizcocho de iogurt i xocolata

3 ous
1 iogurt natural (jo li vaig posar de llimona)
La mateixa mida de sucre
La mateixa mida de farina
1/2 mida d'oli d'oliva
Ratlladura de llimona
1 sobre de llevat
50 gr. de cacau en pols (una mida generosa del mateix iogurt, jo he posat el Cacao puro en polvo Valor sense sucre )

En un bol batre els ous, el iogurt, el sucre, el cacau, l'oli i la ratlladura de llimona. Afegir després la farina amb el llevat i posar-lo en un motllo al forn, a temperatura mitja (160 - 170 graus) uns 25 minuts. Un cop tret del forn es posa sucre glas per damunt

Melmelada

És curiós com últimament trobem molts productes que donen una gran importància al fet de ser naturals. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig comprar aquesta melmelada al super. De fet, la majoria s'anuncien sense conservants ni additius. Aquesta és d'arándanos salvatges (molt bona) tot i que, segons llegeixo a la seva pàgina web hi ha molts més sabors: mel, pinya i mango, figa, taronja i gingebre, pera... Segons detallen conté només un 50 % d'arándanos", concentrat de suc de raïm sense sucre i pectina de fruita amb agent gelificant. Presumeixen de fer-la sense sucre afegit, 100% natural per gurmets. També fan altres productes, com ara tes ecològics. A la seva web afegeixen:

La “Rapsodia de frutas” de St. Dalfour se elabora en el corazón de la campiña francesa a partir de una antigua receta del valle del Loira. Son fruta pura. Sin azúcar añadido. Sólo se utiliza el dulzor natural del zumo de uva concentrado. Este endulzantes natural produce un sabor mucho más fresco y delicioso que el azúcar común (...) Durante el “Procesamiento óptimo” de la comida, los alimentos se envasan en recipientes al vacío, lo que permite la pasteurización a temperaturas mucho más bajas de lo normal. De esta forma, aplicamos calor en mucha menor cantidad y durante menos tiempo que otros métodos de pasteurización, conservando así mejor el sabor original y la textura de los alimentos

Melmelada molt recomanable, només li he trobat un pega: com té una forma allargada i prima, quan s'acaba és molt complicat treure el que queda.

Flam de dulce de leche

Amb la lectura en paper de España, perdiste, de l'Hernán Casciari (que podeu trobar aquí en versió digital; és una lectura molt divertida i molt recomanable, de fet llegia el seu bloc des de feia temps i també l'he llegit Más respeto que soy tu madre, també molt divertit), em van venir ganes de comprar el dulce de leche Chimbote, que tan comenta i que l'altre dia vaig veure al super. Cal remarcar que els seus ingredients semblen bastant naturals (tot i que ben calòrics): llet sencera, sucre, llet descremada i vainilla. No sabia ben bé què fer amb el pot fins que se'm va ocórrer fer flam de dolç de llet i, malgrat haver vist algunes receptes que feien el flam de manera casolana (com aquesta o aquesta), vaig voler abreujar la cosa i l'he fet amb el Flam Royal comercial de pols i afegint el dolç de llet. El resultat és bo, però molt dolç, només apte per amants del dolç de llet. No crec que repeteixi la recepta però surt prou bona. He de pensar altres receptes per fer amb el dulce de leche...

Brownies

Per fi he fet brownies (la fotu és horrible, però està molt bo). Feia dies que recollia receptes però no m'acabava de decidir fins que vaig veure la recepta de [des]enfocada i em vaig animar. La recepta és la següent (la copio tal qual) i surt molt bona:

Ingredients:

• 200 gr de sucre
  
• 120 gr de xocolata negra (70% de cacau)
  
• 2 ous
• 90 gr de mantega
  
• 90 gr de farina

Preparació

1. Preescalfeu el forn a 180ºC. Poseu la xocolata i la mantega en un bol i foneu-les al microones durant un minut aproximadament. Després remeneu-les fins que estiguin ben barrejades i deixeu-les refredar un parell de minuts.

2. Afegiu-hi els ous, que ja haureu batut, i torneu-ho a barrejar tot. Tot seguit, aboqueu el sucre a la massa i barregeu-ho una altra vegada. En darrer lloc, afegiu-hi la farina, i torneu a remenar la massa procurant que no hi quedin grumolls.

3. Aboqueu la massa en un motlle de 20 cm de costat, enforneu-la i deixeu-la-hi una mitja hora, fins que la part de fora estigui cruixent i la part de dins, tova.

4. Deixeu refredar els brownies abans de tallar-los en forma de quadrats. Els podeu servir amb gelat de vainilla, amb crema anglesa, amb salsa de xocolata blanca… o, simplement, sols

De fet, ella mateixa ha tret la recepta de La cuisine de Fabien, i això m'ha permès conèixer un bloc de cuina excel·lent, per les receptes (tot i que no les acabo d'entendre molt bé) i sobretot ... per les fotografies, una meravella, de fet Fabien Butazzi és fotògraf i es nota.

El recull de receptes que tenia sobre brownies és el següent, de fet són variants d'aquests ingredients bàsics:

• Brownie micro, de Chocolate y pimienta
• Brownie chocolate y nueces, també de Chocolate y pimienta
• Brownies, de la comunitat nord-americana de Karakia
• Brownies con nueces, de Cerise
• Brownies de chocolate y dulce de leche, de La olla suiza
• Brownie de xocolata i nous, de La cuina de casa
• Brownies, recepta en vídeo de El cocinero fiel
  

Mató

Avui he tastat el mató de El Pastoret de la Segarra i, com a l'envàs sortia la seva pàgina web, l'he consultat. Amb un disseny molt atractiu, explica el seu origen i dóna algunes receptes. Ens comenten que segueixen mètodes tradicionals d'elaboració i per això han estat reconeguts amb el distintiu d'Empresa Artesanal Alimentària que otorga la Generalitat. No només fan mató (l'únic que he tastat de moment), sinó també iogurt i diversos tipus de formatge. Fins i tot a la web tenen un apartat de nutrició on detallen menús per a nens, adults i tercera edat. I tot amb la possibilitat de baixar-lo en pdf. De les receptes, en destaco el pastís de mel i mató i el cabrit amb formatge de cabra, que tenen molt bona pinta. Potser caldrà provar altres dels seus productes.

Gelateria Tomo II

L'altre dia que passejàvem pel Born, la vam descobrir: petitona, amb un sistema rodó de conservació dels gelats ben curiós i amb uns sabors molt interessants; i, sobretot, molt bons. Jo em vaig demanar un de mel i mató (un gust molt aconseguit) i "crema de iogurt" (o alguna cosa similar de iogurt que tenia trossos de maduixes i era molt bo). Hi havia gustos de dulce de leche, figues, xocolata amarga, sorbet mediterrani, sorbet de mango, maduixes amb crema, llet merengada... A més el nom juga amb la gràcia de "a mí me daban dos" i la cosa literària del "volum 2". Molt recomanable.

Heladerías Tomo II, Argenteria, 61, 93 217 31 92

Premi Bloc solidari

Hem rebut per part de la Mar de Baixa gastronomia el Premi Blog solidario. Moltes, moltes gràcies. El premi és una mena de cadena on has de destacar altres blocs que tu consideres remarcables per alguna raó, fins a un màxim de set. Ja fa dies que llegeixo a altres blocs que ho han fet i la veritat és que resulta una pràctica molt útil perquè, d'aquesta manera, accedeixes a altres blocs que potser no coneixies i així fas la descoberta d'algun de nou i t'enganxes; és al·lucinant la quantitat de blocs de cuina que hi ha, jo intento limitar-me a uns quants però cada dia en surten més d'interessants!

Tot i que ha estat molt difícil perquè estic enganxada a molts blocs, la meva tria és la següent (de fet, la majoria són dels primers blocs que vaig començar a llegir ja fa més d'un any):

pistoYnopisto, perquè són uns clàssics que llegeixo des del començament i sempre em descobreixen coses noves; a més per les seves recomanacions de restaurants per viatges o de productes que moltes vegades hem tastat amb molt de gust.

encantadísimo, per les recomanacions de restaurants propers i per les fotus que són tota una enveja, malgrat que no hem pogut anar a la majoria i encara els tenim com a pendents.

bcn mon amour, per les seves receptes, que n'he fet unes quantes i han quedat molt bé, i pels viatges i les seves compres.

la cuina de casa, perquè els seus postres són increïbles de bons i encara em sorprèn com poden fer-se aquestes postres a casa sense ser un professional. Les fotus una meravella també.

¿Te quedas a cenar? pels seus meravellosos pans i tots els productes diferents d'altres països que va comentant. Feia temps que pensava que l'havia tancat i fa poc vaig descobrir que continuava i em va fer molta il·lusió

Cerise divagando en la cocina, per l'enveja que em dóna el seu hort i tot el que fa amb aquests productes i els meravellosos pans que fa amb la seva panificadora (vam plantejar-nos la possibilitat de comprar-nos una però de moment encara està pendent)

De cuina, dels últims a enganxar-me, pels seus interessants passejos per la Boqueria i el resultat final dels plats.

Las normas para entregar el premio preven que se escriba una entrada sobre el premio recibido y se les otorgue a otros bloggers (pueden ser hasta 7), avisándoles de que han recibido este premio para que lo entreguen a su vez a más bloggers

Noves receptes

Aquest és el nou tipus de receptes que últimament elaborem: puré de verdures. En concret aquest porta mongeta verda, pastanaga i patata. Tot sense sal (sí, una mica insuls, la veritat). Va ser dels primers del Roc, que tot just ara comença a prendre alimentació complementària. Li agrada, però tampoc és que s'ho acabi de tot. Poc a poc. La maneta que s'aproxima al plat és del Roc.

Juquim (Espot, Lleida)

De la nostra visita a Espot, a més dels bonics paratges i d'un intent no aconseguit d'excursió cap a l'Estany de Sant Maurici (hem de tornar!) ens queda el record del que vam menjar a Juquim. De primers vam triar "Amanida de salmó amb bolets del bosc":

i "Paté de la casa (sense conservants)":

De segons, cal destacar el que es va demanar el Ru: "Filets de cuixa de senglar a la brasa a les fines herbes" que estava molt tendre i molt gustós:

I el "Civet (estofat de caça)":

Vam quedar tan tips que no vam poder fer postres. En resum tot molt correcte, llàstima de la calor que feia que no em va permetre gaudir molt del menjar.

Cafeteria Restaurant Juquim. Cuina casolana. Espot (Lleida) 973 62 40 09

La fonda d'en Pep (Vielha)

D'aquests primers dies de vacances vull destacar La Fonda d'en Pep, a Vielha, la Val d'Aran. Tal com comenten aquí, el lloc és molt recomanable. Es defineixen com "codina catalano-aranesa" i aquí vam fer un molt bon menú de migdia de dissabte per 18 € + IVA. De les quatre possibilitats que oferien per primers i per segons, vam gaudir del següent: de primers, "amanida de cabra gratinada amb vinagreta de fruits secs"

i "raviolis farcits de ceps". De segons, "botifarres de la Vall a la graella" i "llaminera (solomillo) de porc ibèric a la mostassa i mel"

Les postres també excel·lents, un "pastís de poma amb gelat", boníssim i molt casolà i un "brownie amb gelat" també molt bo. De fet el menú semblava gairebé carta però més barat. Molt bon ambient, tracte i menjar. Molt recomanable.

La Fonda d'en Pep. Av. Pas d'Arro, 52, 25530 Vielha (Val d'Aran), tel. 973 642 654.

Classe de Ferran Adrià

Via Directo al paladar he arribat a aquest vídeo de quasi una hora de duració: Los 80 mejores trucos para cocinar en casa. Un vídeo molt interessant on va mostrant secrets de cuina, trucs, eines culinàries, receptes... tot explicat de manera senzilla per Ferran Adrià.

El Racó

L'altre dia vam quedar molt satisfets del menú d'El Racó. Hi havíem anat en alguna ocasió però feia temps i, aprofitant la nova seu (bé, ja porta uns mesos) de Ronda Universitat, vam menjar el següent (hi ha tres opcions de primers i segons):

• Amanida de fruits secs i llavors (amb una vinagreta molt bona amb mel) i pizza integral de verdures i rap (molt original i bona la combinació, a més la base era molt bona)
• Espaguetis al arrabbiata i lasanya de tres formatges. També molt bo, en especial la lasanya.
  
• De postres, tots dos un tiramisú molt bo i fet amb molta gràcia.

El Roc de moment només s'ho va mirar perquè encara no menja sòlids. En resum, un lloc molt recomanable. El menú surt a 10 € i l'ambient i la decoració són molt agradables. Potser hi tornem un dia per demanar de carta, de fet, fins i tot es poden demanar plats per emportar. Com a aspecte negatiu, només comentar que la seva pàgina web amb Firefox és molt molt petita... alguns webmasters encara no pensen en els usuaris Firefox!

El Racó. Ronda Universitat, 11, 08007 Barcelona,
telèfon 93 301 85 79

El restaurant del Roc

El Restaurant que li encantaria al meu fill Roc. Tret de wulffmorgenthaler.com del 16 de juliol

De vacances

Aquest mes d'agost estarem de vacances. El projecte és discret però esperem que sigui interessant. Començarem amb uns dies a Esterri d'Àneu, a veure què tal es menja pel Pallars Sobirà i quins restaurants trobem. Segons hem llegit, la cuina de la comarca és la típica de muntanya: confitat de porc, freginat de sang i fetge de corder, ous amb mel, col i trumfes amb suc de rosta, conill amb múrgoles i sopes de pastor; com a postres, l'arrop i el brossat. Embotits de porc (xolís, botifarra traïdora, goset, etc.) i de corder (girella) i formatges (serrat, formatge de tupí, brossat). A Lleidatur recomanen els hotels gourmet: Hotel Poldo i Hotel La Morera i el restaurant El Celler dels joglars.

Després tornarem uns dies a Berga (el "poble" del Ru) a recórrer el que ens hagi quedat del Berguedà. I, per últim, al poble dels meus pares, al Racó d'Ademús, al llogarret més perdut del territori, Negrón. Sent un indret valencià però tocant amb Terol i Conca, la barreja és absoluta. Intentarem dinar a La Muralla, un restaurant de Cañete (Conca), perquè el Ru pugui tastar el morterol (morteruelo) i un dels dolços de la zona que m'entusiasmen, l'alajú. Vés que no ens quedem a viure-hi.

Curiosament, en un dels llibres que llegim aquests dies per preparar el viatge, Josep Pla i Duat, Assumpció Civís i Llovera, El Pallars Sobirà i la seva cuina (Barcelona: La Campana, 1995), parlen del morterol a propòsit de la girella:

En Nèstor Luján, gran historiador de la cuina, ens parla d'un plat, el morterol, i diu: "Era un plat de despulles i carns interiors d'animals que en general comportava, primer, picar al morter o trinxar amb el ganivet aquestes substàncies cuites, especialment amb aigua i addicionades de greix i, en segon lloc, coure-les amb arròs en un brou o amb llet d'ametlles que es podia espessir amb pa ratllat i, al final de la cocció, amb ous batuts". D'això en parla el Llibre de Sent Soví, llibre de cuina, manuscrit, de finals del segle XIII. Es curiós, però cert que a la Catalunya medieval es pogués menjar alguna cosa tan pareguda a la girella com aquest "morterol"".

S'agraeixen tots els possibles consells sobre llocs on menjar o què menjar i què visitar d'aquest recorregut.

Llibres

L'altre dia vaig passar per la llibreria Happy Books i no vaig poder resistir-me a comprar aquests dos llibres de cuina. S'ha de dir que estan de rebaixes, com sempre, i tots dos van sortir per 5€. Ara tenen molts llibres infantils i de cuina molt rebaixats. N'hi ha de cuina internacional, espanyola (per comunitats autònomes) i catalana (per comarques); jo em vaig decantar per aquestes dues cuines més properes.

Pel que fa a la cuina del Barcelonès en detallen moltes receptes (fideus a la cassola, paella parellada, bacallà a la llauna, braç de gitano, etc.) elaborades per la Mey Hofmann. I, a continuació, receptes elaborades pels grans cuiners: Oriol Balaguer, Ramon Freixa, Carles Gaig, Fermí Puig, Jordi Vilà, entre molts d'altres. També hi ha una recomanació final de restaurants i de fires i mercats.

El de cuina de Catalunya detalla, entre moltes més, les receptes d'escudella i carn d'olla, esqueixada, coca de recapte, escalivada, calçots, canelons trufats, xató, trinxat, suquet, fricandó, panellets, etc. i després hi ha un apartat per a la cuina d'autor amb receptes de cinc cuiners: Ferran Adrià, Xavier Pellicer, Joan Roca, Carme Ruscalleda i Santi Santamaria. Per últim parlen una mica de vins i de restaurants.

Tot correcte i bastant bé de preu.