dimecres, de febrer 15, 2006

Quina decepció!

Lassanya de verduresDèiem ahir que aniríem a sopar al Canela i així ho vam fer. Però el resultat va ser dolent. No diria desastrós, però per descomptat molt lluny de les expectatives. Ja havíem dinat un parell de vegades al Canela i el menú ens havia semblat molt correcte: bé de preu i de qualitat, amb plats diferents i una mica elaborats. Però ahir, que per primera vegada sopàvem a la carta, el restaurant va caure molt punts.

Vam demanar:

- Amanida tèbia de pop i patata
- Canelons verds de pop
- Magret d'ànec
- Rissotto negre amb sípia
- Mousse de xocolata blanca i negra en pastís
- Brownie de xocolata blanca amb gelat de xocolata negra

Només dues coses remarcables, l'amanida tèbia, amb el pop tendre i una vinagreta molt suau, i el pa de nous i panses. La resta mediocre i algun plat tirant a dolentot, com els canelons: freds, amb el pop dur i insípids.

Afortunadament la lassanya de verdures que tenim per dinar ens reconciliarà amb la cuina...

7 comentaris:

Marc ha dit...

Hola!! Feia molt temps que no em passejava per aquí!! Això ha crescut molt, i les ganes de menjar ara mateix també, i això que he sopat fa poc ;)
Sobre aquest post... La Canela, que és a Passeig Sant Joan? Si és així hi he estat, però només de bon matí...
Bé, poca cosa més, tornar a felicitar-vos i ens veiem aviat!! Una abraçada ;)

Ro ha dit...

Hola Diguem-ne! El Canela és el del carrer Aribau, 16. Hi havíem anat alguns cops al menú del migdia i no estava malament. Per sopar té alguns plats bons (pocs, o no vam encertar) i altres mediocres. Almenys no és molt car. Una abraçada!

Marc ha dit...

Bona tarda!

Així no és el que em pensava, potser al que dieu si que hi he estat, però no ho recordo ara mateix. Serà qüestió d'anar-hi. Això si, al migdia ;)

Ummm... Amb el vostre permís us enllaço al blog :)

Que vagi tot bé i fins aviat!! Abraçades!

Ru ha dit...

No et cla el nostre permís per enllaçar. Faltaria més!

Per cert, a l'estiu vam ser a Madrid i Déu n'hi do com s'hi menja, en general. Aquells esmorzars al Museo del Jamón (l'autèntic, eh) han deixat un rastre de nostàlgia amb olor de pernil que no s'esborrarà fàcilment...

Salut!

Marc ha dit...

Gràcies, Ru!! Però tampoc costa res demanar-lo... De tots modes, va ser escriure-ho i enllaçar-vos :P

Hi hauré d'anar, quina fam que m'has fet ;) I ja sabeu, com diu Ismael Serrano, "yo siempre vuelvo a Madrid" ;) (trobo que era I. Serrano, però ara em sona que Sabina també ho diu...)

Ru ha dit...

Confirmat, és Ismael Serrano: Vuelvo a Madrid.

Però vés amb compte, que hi ha una cadena paral·lela de Museo del Jamón i és una altra cosa. Té la mateixa aparença però la qualitat és pèssima. Ens va sorprendre molt, però no vam tornar a equivocar-nos, per descomptat...

Marc ha dit...

Gràcies, Ru! És que com Sabina també en te un parell que parlen de Madrid, em confonen... :) Aniré amb compte, i si m'equivoco, ja oloraré bé l'ambient i seguiré el rastre ;) Moltíssimes gràcies! :D