divendres, de gener 20, 2006

Dia 10: Buenos Aires

Passejador de gossosUna altra vegada a Buenos Aires, la ciutat immensa que mai no dorm. El dia és radiant i finalment veiem -i sentim- el sol brillant de l'estiu al cono sur. A les 08:00 del matí la temperatura és ja de 24º, però la humitat és del 44%, la qual cosa fa que la sensació tèrmica sigui suportable, si més no a l'ombra. Dediquem el matí a recórrer a peu San Telmo, el barri bohemi per excel·lència, on es concentren els antiqüaris i els artistes 'autèntics'. Passegem pel barri amunt i avall, per les botigues, el mercat, els carrers i les places, fins arribar a la Plaza Dorrego, centre neuràlgic on cada diumege es concentren els antiqüaris. Just davant del Parque Lezama hi ha la Iglesia Ortodoxa Rusa de la Santísima Trinidad, un edifici peculiar de cúpules blaves on s'estava celebrant un acte (potser un bateig) al pati exterior. Per entrar-hi, les dones no poden dur pantalons (o han de demanar una faldilla a recepció) i els homes no poden anar amb pantalons curts. Quina llàstima, m'hauré de quedar fora ;-).
A les 13:00 la gana ja apreta i, desfent camí per Estados Unidos, ens aturem a Territorio Bar, un petit restaurant amb encant i decorat amb gust. Hi fan un menú variat per 19 A$ (5,2 €) i ens decidim per:

- Escabeche de calamar
- Boconccino (bastonets de mozzarella arrebossada)
- Salteado de verduras (a l'estil wok i acompanyades d'arròs)
- Saltimboca con calabaza horneada; verdes y hongos (carn de vedella farcida de pernil i formatge, acompanyada d'amanida, xampinyons i carbassa al forn)
- Crumble de manzana
- Tarta crocante de chocolate con helado de crema

Tot plegat molt bo, especialment la tarta crocante. Excepte el cafè, que curiosament és infernalment dolent a tot arreu on hem estat.
Al vespre, després d'una estona refugiats del sol, anem cap a Palermo amb el subte, que ja hem caminat prou. Si algú té queixes del metro de Barcelona, que pugi al de Buenos Aires... Quina calor, quina cosa més atapeïda. No m'estranya que tota la ciutat estigui plena de taxis. Iniciem el camí a la Plaza Italia i tirem per l'Avinguda Jorge Luis Borges, buscant la casa on va viure de jove. La zona és residencial, de carrers i voreres amples. A mesura que avancem anem trobant restaurants aquí i allà. Com sempre, ja estem mirant cartes per anar a sopar... El gruix de l'activitat es concentra a la Plaza Julio Cortázar: bars i restaurants amb terrassa per tot el voltant i pels carrers adjacents.
Finalment entrem en un dels llocs més pijos, amb un menú smolt atractiu, Cabernet (Av. J.L. Borges, 1757). Demanem:
- Calamarettis a la plancha sobre pan de campo
- T-Bon steak con papas rellenas de queso de cabra
- Abadejo sobre ragout de verduras y langostinos
- Panqueque de dulce de leche
- Semifredo de chocolate marmolado dobre coulis de frutas de la pasión
Ah, i entre el primer i el segon ens han portat un mini sorbet de cava! tot plegat per 123 A$ (34 €).
Aquest i el del Gustino han estat els sopars més elaborats del viatge, i demostren tots dos que la gastronomia argentina i/o amb productes argentins -o la interpretació argentina de la gastronomia internacional- és excel·lent. I a uns preus sorprenents.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, quins records m'ha portat el teu article... farà uns 15 anys que vaig estar a Buenos Aires i em va fascinar... bé, enllaçant amb el tema de la gastronomia, et comentaré que, com no, si hi ha una cosa que els meus amics argentins vàren apreciar de la nostra cuina és (com no!) un bon pernil ibèric de qualitat.

Fuetimate ha dit...

Molt bona idea la de turisme i gastronomia.
Una de les coses que em van cridar l'atenció de Buenos Aires, tambè va ser el passejador de gossos, i el porter que cada matí rega la vorera, encara que hagi plogut per la nit, i la falta de contenidors, i etc.
A poc a poc, m'hi vaig acostumant.
I en quant al menjar? que dir! el locro, les empanades, el mondongo, la polenta, la pacualina, els quipes, etc. mmmm
http://fuetimate.wordpress.com/