Restaurant l'Angle

Espectaculars nyoquis de salmó amb infusió Tennesse

El cap de setmana del 17-18 de setembre vam anar al Món St Benet. Es tracta d'un projecte cultural, de lleure i gastronòmic inaugurat el novembre de 2007. Es troba a Sant Fruitós de Bages, al voltant del monestir de Sant Benet del Bages.

Vam sopar al restaurant de l'hotel (Món, ja farem una altra entrada) i vam dinar a l'Angle, el restaurant del Jordi Cruz, que l'any 2004 i amb 26 anys va rebre una estrella Michelin al restaurant Estany Clar. També és l'autor de Cocina con lógica: técnicas, incluencias y conceptos para entender y crear los platos del "Estany Clar". Barcelona: Buffet & Ambigu, 2005.

Vam aprofitar per visitar la Fundació Alícia, una proposta de recerca gastronòmica ("Alí") i científica ("cia"), liderada per Ferran Adrià. La visita dura una hora i al finalitzar es fa el taller-demostració "El sentit dels sentits". Vam tastar l'umami (el cinquè gust), el xilitol que notem dolç i fred (barreja de sentits: sinestèsia) i els peta zetas (diòsid de carboni amb sucre). A De cuina en parlem més extensament d'una visita que van fer al 2008.

Al restaurant l'Angle vam fer el menú d'estiu (70€, no inclou IVA, begudes, pa...). Encantadíssimo el 2009 va fer un reportatge molt interessant del restaurant. El menú, excel·lent, va ser el següent:

Vista des del restaurant

• Mojito. El van muntar a la taula, hi havia element sòlids i després van afegir l'espuma.

• Aquest plat no sortia al menú però ens van preguntar abans si ens agradaven les ostres. Era ostra amb pomes, foie ...

• Nyoquis de salmó amb infusió Tennesse. La foto que encapçala l'entrada. La presentació va ser molt espectacular: ens van deixar olorar la infusió de fustes, després van afegir el whisky i va començar a sortir fum...

• Servei de foie gras

• Esfera de fals rovell d'ou amb ibèrics. L'ou estava esferificat (ens havien parlat ja d'això en la visita a Alícia, de fet, la fundació està oberta a totes les qüestions que els plantegin els cuiners) i ens van avisar que anéssim amb compte que per dins era líquid.

• Papillot d'espàrrecs blancs amb tripeta de bacallà. Van muntar el plat a taula, portaven els espàrrecs amb la papillot i van afegir un brou

• Arrosset de ceps i foie amb camisa de colomí

• Pelaia rostida amb escamarlà, carbassa, citronella i crema d'ostres.

• Vedella a la Royal amb pomes i Pedro Ximénez

• Tres pells de cítrics amb làctics i fonolls. Va ser l'únic plat que vaig deixar alguna cosa: les pells, no em van acabar de fer el pes...

• Textures de xocolata amb regalèssia, cafè i toffee (amb "peta zetas, és a dir diòxid de carboni, que també hi era a d'altres plats)

• Petits fours. Vam prendre cafè i una infusió especiada (mireu la carta de cafès i infusions que va posar Encantadíssimo, molt similar a l'actual)

I, per últim la carta del menú. Hi havia un altre menú degustació més llarg i la carta. Si voleu comparar, podeu veure la carta del 2009 a Encantadíssimo.

Menú

Restaurant L'Angle. Camí de Sant Benet de Bages. Sant Fruitós de Bages (Barcelona). Tel. 672 20 86 91. Molt recomanable.

Heat Burguer Barcelona

Hamburguesa cheese supreme

A finals de juny, aprofitant que el Roc no tenia escola, vam anar al Heat Burger Barcelona un dia entre setmana. No era el primer cop perquè el menú que tenen al migdia els dies de cada dia és una oferta interessant.

De primer, nosaltres vam triar l'amanida de ruca i el Roc amanida de pasta.

Amanida de ruca

 
De segon, el Roc va triar una hamburguesa New York, amb ou ferrat, emmental, bacó i tomàquet. Nosaltres vam triar la Cheese supreme que és la que encapçala l'entrada.

Hamburguesa New York

De postres, brownie (molt bo) i pastís de poma

Brownie

Pastís de poma i Roc

Barcelona Heart Burger. Gran Via, 602 (Metro: Universitat).
Una crítica del lloc la podeu trocar a Menja i opina.

Out of China

Crema freda de pèsols amb curry

Al juny vam anar a dinar a Out of China. Aquesta entrada la vaig fer aleshores i la tenia com a esborrany, ja era hora que veiés la llum. El bloc està molt abandonat però de tant en tant vaig pensant entrades.

Vam anar un diumenge i vam triar el menú degustació que val 18 € (no inclou les begudes ni els postres). Aquell diumenge de juny el menú incloïa els següents plats.

Crema freda de pèsols amb curry (la foto de l'entrada). Boníssima

6 peces de Dim Sum

Dim Sum

Ànec fregit amb salsa Hoi Sin

Ànec fregit amb salsa Hoi Sin

Mandonguilles de gambes amb salsa agredolç d'arròs.
Arròs fregit amb verdures

Mandonguilles i l'arròs

La carta de postres és ben original.

Carta de postres

I les postres boníssimes. Vam triar pastís de xocolata amb gelat de mandarina

Pastís de xocolata amb gelat de mandarina

I suc de pinya natural.

Suc pinya natural

  

Out of China. Muntaner, 100. Recomanable

Coques de Sant Joan

Aquest any hem comprat les coques a la Pastisseria Bocí, tot un luxe perquè tot el que tenen és ben bo. És fins i tot un plaer només contemplar la seva oferta: dolç, salat, plats per endur ...

Vam comprar la típica coca de brioix i crema i una d'innovadora: coca de melindros amb poma, farcida de compota de poma. Totes dues boníssimes.

Pastisseria Bocí: Via Augusta, 112. 08006 Barcelona. Tel. 93 237 13 13

Restaurant Gut

Dissabte 8 de gener, aprofitant un meravellós regal de Reis (la sogra va fer de cangur dels nens), ens vam anar a dinar com a parella. Volíem anar al restaurant Bilbao (Perill, 33) però per un tema d'horaris (els dissabtes no obrien fins les 14h.) vam acabar en aquest restaurant que vam descobrir de camí, perquè es troben molt a prop. El menjar, el pa de pipes, el tracte, l'ambient, la decoració, els preus... tot molt bé i molt recomanable.

Els primers van ser pasta del dia per al Ru (pasta farcida de riccota i espinacs amb salsa de tomàquet i formatge) i per a mi wok de verdures. Tots dos boníssims. El pa de pipes, deliciós...

Els segons: bacallà amb melmelada de tomàquet i ceba (era una manera de dir, no era dolç sinó l'acompanyament) i pollastre en no recordo què (un recipient que simula un forn) amb patates arrugas




El postre és el que encapçala l'entrada i era una meravella: pastís de mascarpone i xocolata amb avellanes boníssim.

Un lloc per repetir i molt recomanable.

Restaurant_copes Gut. C/Perill, 13, 08012 Barcelona. (M. Diagonal, L5 i L3)
Tel. 931 866 360. restaurantgut@gmail.com
Horari : dll-dj: 13-16h i 20.30-23.30; dv i dss: 13-16 i 20.30- 00.30; dg: 10-16
http://www.facebook.com/pages/restaurant-GUT/136619253016560

17 llibres al 2010

Continuem amb l'aposta dels 50 llibres en un any: aquest any una mica pitjor que l'anterior.

Van ser 36 llibres al 2009, 18 llibres el 2008, 15 el 2007 i 26 el 2006. Aquest any encara una mica més lluny del llistó dels 50 llibres en un any, caldrà millorar el proper any. Aquest any ha guanyat la Raki, una guanyadora habitual. Fem un resum dels anys:

• 2006: guanyen empatats el Pavlito i la Raki amb 29 llibres (jo vaig fer 26)
• 2007: guanya la Raki amb 41 llibres (jo vaig fer 15!)
• 2008: torna a guanyar la Raki amb 27 llibres (jo vaig fer 18)
• 2009: guanyo jo amb 36 llibres i 9.814 pàgines (en segon lloc la Raki amb 28 llibres i 8.750 pàgines)
• 2010: guanya la Raki amb 19 llibres (jo quedo segona amb 17 llibres). Aquest any la cosa ha estat molt fluixa...
  

La llista d'aquest 2010 és la següent:

1. Irène Némirovsky. Suite francesa. Barcelona: La Magrana, 2006. 409 p. Molt bé. Acabat 11/1/10.

2. Carlos González. Entre tu pediatra y tú. Madrid: Planeta, 2010. 383 p. Acabat 17/2/10. Molt bé, es repeteix una mica (si has llegit tot els seus llibres) però està bé, amb la seva ironia de sempre tan estimulant.

3. Rosa Jové. Dormir sin lágrimas: dejarle llorar no es la solución. Madrid: La Esfera los libros, 2009. 265 p. Acabat 27/2/10. Molt bé. Ja el vaig mig llegir quan vaig tenir el meu primer fill Roc i ara l'he llegit sencer i molt bé.

4. Cornelia Nitsch, Cornelia von Schelling. Límites a los niños. Cuándo y cómo. Barcelona: Médici, 2003 (la primera edició és de 1998). 95 p. Bé. Acabat 15/3/10.

5. Adele Faber, Elaine Mazlish. Padres liberados, hijos liberados: guia para tener una familia más feliz. Barcelona: Médici, 2003. 262 p. Molt bé. Acabat 3/4/10. De les autores de Cómo hablar para que sus hijos le escuchen... de fet és anterior, molt interessant per aprendre a comunicar-se amb el fills i en general aplicable a qualsevol relació.

6. Care Santos. Em venc la mare. Barcelona: Cruïlla, 2010. 110 p. Bé! El regal de Sant Jordi per a la meva neboda de 9 anys (es recomana a partir de 7 anys). Acabat 24/4/10.

7. Daniel Pennac. Mal d'escola. Barcelona: Empúries, 2009. 261 p. Acabat 2/5/10. Molt bé. Sobre l'educació, els mestres, els mals alumnes (els caps de suros, l'autor els coneix molt bé perquè ho va ser), què fer amb ells. Una apologia de la professió de mestre molt i molt bonica i una anàlisi molt lúcida de l'escola i els seus "mals". M'ha encantat!

8. Naomi Stadlen. Lo que hacen las madres: sobre todo cuando parece que no hacen nada. Barcelona: Urano, 2005. 332p. Acabat 22/5/10. Molt bé. Allò de tenir un altre fill, el Martí, fa que la lectura sigui tota quasi monotemàtica!

9. Lucía Etxebarria, Goyo Bustos. El club de las malas madres. Madrid: Planeta, 2010 (Booket). Molt bé, sobre criança i escola. 350 p. Acabat 11/6/2010,

10. Yolanda González Vara. Amar sin miedo a malcriar: la mirada a la infancia desde el respeto, el vínculo y la empatía. Barcelona: Integral, 2010. Molt bé. Un tractat sobre el món de la infància des de la criança amb aferrament, fet per una psicòloga amb experiència a escoles de pares. Molt recomanable. 459p. Acabat 11/7/10.

11. Manel Fontdevila. La parejita: somos padres, no personas. Guía para padres desesperadamente inexpertos 2. Barcelona El Jueves, 2010. 94 p. Acabat 14/7/10. Molt bé! molt divertit, com diu el títol: somos padres-no personas, quina gran veritat!. Es la segona part.

12. José Luis Sampedro (1985). La sonrisa etrusca. Barcelona: DeBolsillo, 2010. 329 p. Acabat 23/7/10. Molt bé!!! entre d'altres coses un al·legat contra els mètodes de deixar sols als nens perquè "no s'acostumin" i els manuals que ho prediquen.

13. Juan Cruz. Egos revueltos: una memoria personal de la vida literaria. Barcelona: Tusquets, 2010. 466 p. Acabat 12/8/10. Molt bé. Tot ple de tafaneries dels escriptors que va freqüentar com a editor (Alfaguara) i periodista. Tot ple d'anècdotes del Grup Prisa, editorials, editors, autors... anys 90. Molt entretingut.

14. Sue Kaufman. Diario de una ama de casa desquiciada. Barcelona: Libros del Asteroide, 2010. Acabat 2/10/10. Molt bé. Al final del llibre l'editorial diu: "Esperamos que el libro le haya gustado y le animamos a que, si así ha sido, lo recomiende a otro lector". Queda dicho.

15. Sergi Pàmies. La bicicleta estàtica. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 141 p.Acabat 5/10/10. Bé, ara, es llegeix en un sospir. Quin llibre més petit!

16. Empar Moliner. No hi ha terceres persones. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 165 p. Acabat 9/10/10. Molt bé, molt divertit.

17. Adele Faber, Elaine Mazlish. Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d'escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici, 2002. 242 p. Acabat 2/12/10. Molt bé. Un any després i me'l torno a llegir. Està molt bé però cal assimilar les tècniques per posar-les en pràctica. Molt recomanable. Nou 5/12/10

5 anys!

Avui el bloc fa 5 anys!

Vam començar un 14 de desembre de 2005 i fins ara. Sí que últimament el tenim molt abandonat, però encara hi continuem! I sobretot continuo enganxada a una quantitat enorme de blocs de cuina (i d'altres coses) que vaig llengint amb molt d'interés.

El pastís de la foto és un pastís de poma que va fer Carme Sala, una jubilada d'Olot, al programa Cuines. La recepta l'he tret de la seva web.

PASTÍS DE POMA

Ingredients:

- 1/4 de l de llet
- 100 gr de sucre
- 100 gr de farina
- 2 ous
- 1 culleradeta de llevat químic
- 3 pomes golden
- confitura d'albercoc (jo no li vaig posar)

Per començar, poseu en un bol la llet, el sucre, els ous, la farina i el llevat i tritureu-ho bé amb el túrmix. Seguidament, afegiu-hi un parell de pomes tallades a daus, remeneu-ho bé i poseu-ho en un motlle cobert amb paper sulfuritzat. A continuació, cobriu el motlle amb l'altra poma tallada a làmines i deixeu-ho coure al forn durant 45 minuts a 150 graus. I ja per acabar, deixeu refredar una mica el pastís, desemmotlleu-lo, unteu-lo amb la confitura d'albercoc i ja el podeu servir.

Restaurant Palmira (Badalona)

Publico una entrada que tenia del febrer d'aquest any, gairebé un any (això sí que és tenir abandonat el bloc!).

El segon -i últim- premi gastronòmic que ens vam regalar aquest mes de febrer (de 2010!) de paternitat va ser la visita, a Badalona, del Restaurant Palmira (de fet, aprofitant una visita a Can Ruti, que està just al costat). Era el segon cop que hi anaven i ens va agradar molt. Aquest cop, hi vam anat amb el Martí, que si bé va començar dormint, de seguida es va despertar i va voler "compartir" el moment amb nosaltres. Com de costum, vam anar al migdia, aprofitant que l'altre hi era a l'Escola (sortir a "sopar" ha deixat de tenir sentit per a nosaltres des que tenim fills). Vam dinar:

Primers: Bolets de temporada saltejats amb reducció d’Oporto i ou de corral poché. Cors de carxofes, farcides de saltejat de porros i gambes amb salsa de galeres
Segons: Morro de bacallà amb humus de cigrons a la catalana i cruixent d’espinacs. Rap gratinat amb ravioli de sípia i ceba confitada
Postres: Escuma de crema catalana amb maduixes i caramel de taronja

A continuació, les fotografies dels plats:

Entrants:


PRIMERS

La fotografia de l'entrada i aquesta


SEGONS




PA: excel·lent!


POSTRES


PETITS FOURS

Per últim, el Martí (encara no tenia 4 mesos), amb cara de circumstàncies per la pedorreta del seu pare.



Restaurant Palmira (Badalona). Carretera de Badalona a Montcada, km. 3, Badalona (al costat de Can Ruti). 93 395 12 65

Pa de pessic de nous

Una recepta que vaig fer fa uns mesos i tenia com a esborrany. La vaig treure de Recetas de rechupete. I un altre èxit, un bescuit deliciós, amb una textura extraordinària i les nous i la canyella li donen un aroma boníssim que perfuma tota la casa. Es tracta del Bizcocho de nueces.

Pa de pessic de nous

* 350 g. de farina
* 200 g. de sucre
* 1 sobre de llevat químic (Royal)
* 2 ous
* 250 ml de llet sencera (jo li vaig posar semi)
* 100 g de nous senceres
* 1 cullerada de canyella
* 1/2 cullerada de cafè soluble
* 2 cullerades de sucre per a la crosta
* 100 g de mantega (jo li vaig posar 75 ml d'oli d'oliva)
* 1 pessic de sal
* La ratlladura d'una llimona (no li vaig posar perquè no en tenia)

En bol gran batem els ous amb el sucre fins que quedi amb una petita escuma; afegim la llet.
Barregem el llevat amb la farina i la incorporem. Tornem a batre i deixem reposar 10 minuts.
Afegim la ratlladura de mitja llimona, un pessic de sal, mitja cullerada de cafè soluble i la mantega líquida (jo li vaig posar oli). Batem tot fins que no quedin grumolls.
Per últim afegim les nous; la recepta original diu que cal incorporar-les just abans de ficar-lo al forn, prèviament enfarinades perquè no baixin al fons però a mi em van quedar totes al damunt, que també queda bé, però potser millor que quedin algunes pel mig.
El posem al motllo per al forn. Afegim una cullerada de canyella per damunt, forn de dalt i de baix, 170º, uns 45 minuts (jo potser el vaig tenir més estona).
La recepta original dóna el següent consell: si voleu que us quedi amb una crosta dolça, quan el pastís porti mitja hora afegim dues cullerades de sucre per les esquerdes de la superfície (que es formen quan trenca en pujar) i deixem l'altre quart d'hora al forn amb la cocció normal. Jo vaig fer això però el sucre em va quedar una mica cru, tot i tenir-lo després més de mitja hora.

Crema de nous (Intxaursalsa)

Via El Cafè de nit, descobreixo un postre realment sorprenent, la crema de nous basca, la Inxaursalsa, un postre que s'acostumava a preparar la nit de Nadal. Molt bona, i com ells diuen, millora d'un dia per l'altre.

Crema de nous (Intxaursalsa)

- 1/2 litre de llet sencera
- 80 g de sucre
- 100 g de nous ben picades
- 1/2 branca de canyella

Posar tots els ingredients en un cassó al foc. Les nous les vaig picar amb la batedora tot i que hi ha qui ho fa al morter. Amb unes barilles, remenar fins que la barreja s’espesseixi com una crema. A mi no em va espessir molt, la veritat, però quan feia uns 20 minuts que estava al foc vaig parar de remenar. Quan es refreda, s’espesseix una mica més.

Pastís de plàtan

Feia temps que anava darrera d'una recepta de pastís (o pa) de plàtan i el descobriment del bloc d'Alfonso, Recetas de rechupete, m'ha fet animar-me. El bloc el vaig conèixer via El comidista, el també interessantíssim bloc del Mikel Lopez Iturriaga (abans feia Onkadin).

L'Alfonso anomena aquest pastís Pan de plátano estilo Starbucks i a la seva detallada entrada explica tota la història.

El pastís és deliciós... a la foto el meu fill Roc de fons, menjant un troç.

PASTÍS DE PLÀTAN

• 225 g de farina
• 225 g de sucre
• 225 g de mantega a temperatura ambient
• 4 plàtans de Canàries madurs
• 4 ous
• ½ cullerada de bicarbonat sòdic
• 1 culleradeta d'extracte de vainilla (no li vaig posar perquè no en tenia)
• 1 culleradeta de llevat químic
• 1 pessic de sal
• 75 g de nous picades
• ½ got de llet sencera (l'Alfonso diu que es pot prescindir i també queda bo, jo li vaig posar)

Es barregen els plàtans, el sucre i la llet. Batre.
Tamisem la farina i el llevat, afegim el bicarbonat i la sal. I l'incorporem a la barreja anterior.
A continuació afegim els ous un per un.
Després la mantega (juntament amb la vainilla) i per últim les nous.
Forn preescalfat, 190º, uns 40 minuts de forn.

Altres variants de la recepta que també tenia guardades i pendents de per:

• Pa de banana de la parella vermella de La cuina vermella
• Banana cupcakes d'Ivana, de My little things
• Pan de banana de Pilar, de La cocina de la lechuza

"Bizcocho" integral al cacau

Una recepta ben bona i ben saludable del llibre Cocina sana para los peques... y toda la familia editat per la Conselleria de Salut del Govern de La Rioja el 2009. Les receptes i les recomanacions dietètiques són de dues nutricionistes, Teresa Ponce de León i Elisa Cervera. El llibre té 172 p. i aquesta recepta la trobareu a la pàgina 163. A la introducció del llibre ens comenten els objectius.

"Nuestro objetivo con este libro es el de proporcionar a los padres recetas sanas y fáciles de realizar, así como recomendaciones sobre hábitos de alimentación saludable, contribuyendo de esta manera a promover la salud y prevenir enfermedades. La creación de hábitos alimentarios sanos durante la infancia es muy importante"

El llibre es pot descarregar aquí.


"Bizcocho" integral al cacau

1 iogurt desnatat natural (125 gr.)
1 sobre llevat químic (16 gr.)
2 ous petits (100 gr.) [els meus pesaven més]
1 mida iogurt de sucre moreno
1 mida de farina integral
1 mida de cacau en pols
1/3 mida oli oliva (20 gr.) [el meu terç pesava més]

Separar les clares dels rovells i muntar-les. Afegir el sucre a poc a poc i continuar batent. Afegir els rovells i la resta d'ingredients sense deixar de batre. Col·locar la barreja en una safata de forn prèviament greixada. Forn prèviament escalfat a 180ºC uns 45 minuts [jo el vaig tenir menys temps, vigileu que és molt petit].
Per fer-lo més gran es poden duplicar les quantitats [amb aquestes surt petitó].
Es pot cobrir amb xocolata fosa i adornar amb encenalls de xocolata.

Energia: 1.298 Kcal.
Hidrats de carboni: 202 g
Lípids: 36,9 g
Proteïnes: 39,5 g

Actualització: la recepta també queda perfecta en forma de magdalenes, amb aquestes quantitats surten 12 magdalenes boníssimes i molt esponjoses.

Apunta’t a la Mona Solidària!

Fa uns dies em va arribar un missatge d'Intermón Oxfam explicant-me la campanya Apunta’t a la Mona Solidària feta amb el Gremi de Pastisseria de la Diputació de Barcelona. La campanya consisteix en oferir pollets solidaris que s’inspiren en els pollets de les mones de Pasqua. Amb un donatiu de 2 euros, es poden incorporar com a complement de la mona.

A la seva pàgina web podeu trobar més informació, per exemple el llistat de pastisseries que s'hi han adherit i on podeu comprar-los. També tres vídeos amb la participació d’alguns dels personatges del Crackòvia: l'Iniesta, l'Ibra i el Guardiola.

Els diners que s’aconsegueixin amb la campanya aniran destinats a Intermón Oxfam per a col·laborar amb projectes com, per exemple, el de Tanzània, on donem suport a la producció del pollastre local per garantir l'alimentació de les famílies.

FreixaTradició

Aprofitant el mes de la paternitat del Roger, vam voler celebrar el naixement del Martí premiant-nos amb un àpat extraordinari. I a finals de febrer vam anar al Restaurant FreixaTradició per tastar la seva cuina tradicional catalana. Vam dinar el següent:

Per picar: croquetes de rostit i bunyols de bacallà. Les croquetes boníssimes, els bunyols, per al meu gust, no tant.
Primers: macarrons a la barcelonina i calçots arrebossats (fora de carta, als suggeriments). Tots dos boníssims
Segons: bacallà amb samfaina i rap al forn (fora de carta, als suggeriments). Molt bons.
Postres: tarta tatin (fora de carta). També molt bona.

Tot excel·lent i molt recomanable. Una crítica també positiva la trobareu a Els meus restaurants de 2010. Us deixo les fotos dels plats.

PRIMERS

Els calçots arrebossats de la fotografia de l'entrada i aquests macarrons a la barcelonina


SEGONS

Bacallà amb samfaina


Rap al forn


POSTRES

Només en vaig fer jo, és clar. Tarta tatin després de posar-li la crema de llet:



PETIT FOURS: Pa de pessic boníssim!

Restaurant FreixaTradició. Sant Elies, 22. Barcelona. Tel. 93 209 75 59. Cuina tradicional catalana. La seva carta està disponible a la seva web.

Arròs integral amb verdures

ARRÒS INTEGRAL AMB VERDURES

Ceba
Pastanaga
Pebrot verd (mig)
Carxofes (congelades)
Gambes (congelades)
Panses
Arròs integral

Posar a bullir l'arròs integral amb un gra d'all i una fulla de llorer seguint les instruccions de la marca que utilitzeu, en el meu cas mitja hora.
A una paella sofregir la ceba i afegir el pebrot verd i la pastanaga. A continuació afegim les carxofes i les gambes congelades. Un cop fet afegir l'arròs escorregut i les panses, ho barregem i ja està. Boníssim! Es pot fer amb les verdures que es vulgui, jo l'he fet amb les que tenia a mà.

Pa de pessic de carbassa

Aquest és un dels pastissos que vaig fer per celebrar el tercer aniversari del meu fill Roc. La recepta l'he tret del portal criatures.cat, és un vídeo del Pep Nogué de "Cuina amb nens". El pastís és molt bo, vindria a ser la versió en pa de pessic de les magdalenes de carbassa que vaig fer fa uns dies. Molt recomanable.

PA DE PESSIC DE CARBASSA

. 150 g de carbassa ratllada
. 4 ous
. 150 g de sucre
. 75 g d’oli d’oliva extra verge
. 150 g de farina
. 1 culleradeta de llevat químic (Royal)
. 1 polsim de sal
. 1 polsim de canyella en pols
. 50 g de nous trinxades

Amb la batedora barregem els ous, la sal i el sucre. Afegim la carbassa ratllada. A continuació la farina tamisada amb la canyella i el llevat. Per últim l’oli i les nous. Cobrim les parets del motlle amb oli i l'omplim. Forn a 160 graus uns 45 minuts.

Alajuz

Ja feia molt temps que n'havia fet però hi he tornat i m'ha encantat. Sóc una fan total de l'alajuz o alajú, un dolç típic de Conca i també del Racó d'Ademús (d'on són els meus pares) i sempre que hi vaig o que algú hi va, m'agrada comprar o que me'n portin. A la wikipedia ho expliquen molt bé:

El alajú o alajuz es un dulce con forma de torta típico castellano, propio de la provincia de Cuenca, hecho tradicionalmente de una masa a base de almendras, pan rallado y tostado, especia fina y miel bien cocida, cubierta de dos obleas por ambos lados de la torta; en otras ocasiones se usan nueces y, a veces, piñones, en vez de almendras. El alajú es típico también de algunas zonas de Valencia fronterizas con Castilla-La Mancha, concretamente en las tierras de Ademuz y en la comarca de Requena-Utiel, ésta última con tradiciones más castellanas que valencianas, ya que administrativamente fue parte de la provincia de Cuenca hasta 1851. Su nombre proviene del idioma de sus inventores, los árabes, al-hasú que significa 'relleno'. Fue también un postre típico de Tudela, siendo su receta prácticamente la misma que la que se realiza actualmente en Cuenca. Es un postre prácticamente perdido y del que solo quedan referencias escritas de su existencia. Actualmente se realizan dos turrones con composición similar, llamados miel royo y turrón royo, que se diferencian del alajú en que estos no tienen pan rayado

El que més m'agrada és el de nous, el d'ametlles no. I el més complicat és trobar el pa d'àngel. Fa temps n'havia trobat a alguns centres comercials, però aquest cop ha estat una tasca gairebé impossible: ni a centres comercials grans, ni gourmets, ni pastisseries... Al final he utilitzat les "obleas" que venen tipus neules, és a dir, cruixents, cosa que no va gaire bé perquè es trenquen però és l'únic que vaig trobar. L'única alternativa (que aquest cop no he intentat) és presentar-les com si fossin un bombó (la presentació que fa el Carlos Valencia )

ALAJUZ

1 k. mel
600 gr. nous moltes
500 gr. pa ratllat

Es posa al foc la mel al bany maria i quan estigui calenta s'afegeixen les nous moltes i el pa ben ratllat. A continuació posem la massa sobre el pa d'àngel i, si es vol, es poden afegir algunes nous senceres. Es un dolç que es manté molt bé i pot durar molts dies.

A la xarxa es troben algunes receptes basades més o menys en la mateixa composició. Cal destacar les següents:

• la recepta de la Su de webos fritos.
• la recepta de Carlos Valencia, on cal fer esment de la presentació alternativa que fa, com si fos un bombó.
• la recepta d'una web de gastronomia conquense