.JPG)
El món de les pizzes es pot dividir, a grans trets, entre la pizza original, de massa prima i generosa cobertura i la pizza d'inspiració ianqui, on el gruix de la massa desvirtua el conjunt. Les primeres sempre m'han agradat, però les altres em semblen una presa de pèl. Si vull menjar pa, menjo directament pa, i si vull una pizza, la massa només ha de ser la base sobre la qual reposen la resta d'ingredients, prou subtil per no usurpar el protagonisme a la resta.
Ironies de la vida, l'altre dia vaig perpetrar aquesta pizza, que, sense poder-ho evitar, respon més al segon model que al primer. I és que, per més que estirava la massa, es retreia una vegada i una altra. Finalment la vaig posar al forn amb una clara sensació de fracàs. Però a mesura que s'anava coent, primer l'olor, després l'aspecte i finalment el gust, em van fer reconciliar amb mi mateix.
Segueixo pensant exactament el mateix respecte a la massa, però per una vegada -i sense que serveixi de precedent- he de confessar que era boníssima.
13 comentaris:
Hola cuiners,
Tan sols fa una setmana que he adquirit una panificadora, buscant receptes per la xarxa vaig topar amb el vostre bloc i ja en sóc una fan incondicional. No tan sols hi he trobat receptes delicioses que no sé si gosaré mai provar, si no que a més hi he vist fotos de biblioteques que són una de les meves passions. En resum, moltíssimes felicitats per un bloc que fa molt bona flaire i té molt bon gust!!!
Potser estic massa entusiasmada pel fet de tenir la panificadora de fa tan poc, o potser ja començo a cedir a les pressions familiars (fins i tot el meu gat es llepa els bigotis pensant en les possibilitats de la panificadora!) però el cas és que a casa ja hi ha la primera demanda popular d'experiment: panellets.
Sí, sí, falta molt per la castanyada, ho admeto. Però digueu-me, heu provat de fer massa de panellets a la panificadora?
Espero que em pogueu ajudar i aconsellar amb aquest tema.
Gràcies i de nou moltíssimes felicitats pel vostre bloc, és deliciós!!
Hola Ru, jo penso el mateix que tu sobre el gruix de les pizzes però si la fas a casa, estic segura, bueno ho sé del tot cert, el sabor és completament diferent, encara que surti gruixuda. Has provat de fer-la integral? no es veu si aquesta ho és...si no ho has provat, fes-ho, segur que repeteixes i repetixes i repeteixes.
Una abraçada
Jo també sóc de les que prefereixen les pizzes primetes... però a vegades també tenim sorpreses agradables, oi?
I amb gorgonzola i rúcula... segur que estava boníssima :)
Estimada, aquesta combinació és perfecte! petons.
Aran: No hem fet servir la panificadora més que per fer pa, però diria que per fer panellets no cal. La panificadora amassa i cou, i per fer la pasta dels panellets només et cal barrejar bé els ingredients i coure després els panellets al forn. Jo de tu, m'estrenaria directament amb un bon pa...
Mònica: No, no és integral, qualsevol dia ho provo. Espero que em surti més fina, però.
Gemma, la cuina vermella: Sí que era bona, sí. De vegades pocs ingredients ben trobats i ben combinats resulten espectaculars.
ru, jo també prefereixo la pizza italiana fina, però als meus fills, que de pizza en saben un niu, també els agrada molt menjar de tant en tant porcions del pizza hut, d'aquelles ben gruixudes, o sigui que per gustos...
jo m'apunto, però, a aquesta de gorgonzola i ruca.
Manel: A mi segur que algun dia em tocarà claudicar i menjar pizzes de massa extra, però de moment no, que el Roc és petit i encara no en menja...
Doncs amb aquesta pizza ens heu endevinat el gust a més de dos. M'encanta la pasta, la rúcula i el gorgonzola, ufff, què dir d'aquest formatge que queda bé amb gairebé tot.
Feia molt que no entrava per aquí i veig que el vostre forn treballa moltíssim. Què xulos els pans. Jo segueixo tremolant cada vegada que em parlen de massa mare ;))
Petonetsss
Jo també sóc de massa prima primíssima, però aquesta no es veu tan gruixuda...
Té molt bona pinta... ara mateix me'n faria un tros!
Canela: Tens raó, el nostre forn no para, però hem de començar a fer bondat i dedicar-nos més a les verdures... Quant al pa, tot és posar-s'hi i després va rodat.
Gemma: Ho sento, has fet tard ;-) De fet, deu minuts després de fer la foto ja només en quedaven engrunes...
Jo també sóc de l'opinió que l'autèntica base de pizza ha de ser fina, com la italiana. I la pizza americana em sembla d'un mal gust superlatiu. Però aquesta pizza casolana no te res a veure amb la dels yankies. D'entrada perquè la massa feta a casa sempre resulta de més qualitat i, sobretot, perquè els ingredients es veuen ben naturals, ben lluny del ketchup i el formatge-plàstic dels americans.
Enhorabona per aquesta deliciosa pizza a la catalana!
Anna: Estic completament d'acord amb tu, la massa era tan bona que per una vegada vaig oblidar el gruix. Ara, vam quedar ben tips, al final ;-)
Hola. Soc la Selva, soc Mestre Pastai. Perdoneu el meu catalá...
Soy pizzaioli de familia, de 5º generación.
Y les convido a llamarme al 933187349 y pedir una Vera
Pizza Napoletana.Elijo yo.
Artesanal hecha como en el 1800.
Les será toda una sorpresa.
P.D.Pastas Frescas La Massa.Es gratis.
Publica un comentari a l'entrada