Diumenge, l'Enric -autoproclamat padrí del Roc i amb l'aclamació popular- li va donar la mona, una mona que va fer més il·lusió a son pare que a ell. És obra de la Dolceria Pujol, de Berga, que enguany potser per commemorar els 20 anys del concert del Camp Nou, ha fet un Springsteen, mida hòbbit, de 40 quilos de xocolata. La mona de la fotografia reprodueix un dels més cèlebres discos de la història de la música popular del segle XX -no, no estem exagerant-, que tothom absolutament hauria de conèixer, cantar i venerar: Born to Run. No ens atrevim a dir que és el millor de la seva discografia (tot bon fan sap que la tríada fantàstica la componen Born to Run, Darkness on The Edge of Town i The River) però és, sens dubte, un dels més emblemàtics.
Ah, la xocolata, tant la blanca com la negra, era boníssima!
Ah, la xocolata, tant la blanca com la negra, era boníssima!
4 comentaris:
Dono fe que la xocolata blanca estava boníssima; la negra també, però no era tan dolça. Fins i tot el pollet era una mica alternatiu, amb les seves plomes negres. Gràcies Enric, quin gran padrí que té el Roc!
Je je je , ja m'imagino que aquesta mona va fer més il·lusió al pare que al fillol :)
Però segur que la xocolata era boníssima!
quina mona més xula i especial.
espero passis per el meu blog a veure que opines.
felicitats per el teu.
t'enllaço ok.
Qué pasada de mona, para no comérsela!!!
Publica un comentari a l'entrada