Teníem pendent l'arròs amb llamàntol des de l'últim cop que vam dinar a Can Frai i en vam demanar. La casualitat va voler que ens en regalessin un, però no ens hi hem posat fins avui, que finalment dinàvem a casa un diumenge. Em vaig mirar moltes receptes al web, més o menys elaborades, però finalment hem optat per la senzillesa i l'austeritat en els ingredients, per no camuflar els gustos o aconseguir una barreja massa exagerada.
Ingredients (per a dues persones)
- Un llamàntol
- Un litre de brou de peix (nosaltres hem optat pel de la marca Aneto, que no té res a envejar als brous casolans)
- 200 grams d'arròs bomba
- Una ceba grossa
- Un pebrot verd
- Dos alls
- Tomàquet triturat (i concentrat després de coure 3 hores, segons la recepta de la zuccheriera)
- Una copa de vi blanc
- Oli d'oliva verge extra
- Julivert
- Sal
Preparació
- Seguint els consells de l'Oriol, he tallat el llamàntol (ja era mort, l'havíem congelat) posant-lo panxa en l'aire i clavant el trinxant més gros que tenim, des del mig del cap en direcció a la cua i després cap amunt. Tallar-lo a trossos practicables ha estat un suplici: cada tros ha de tenir la closca esberlada si no ens hi volem barallar un cop és al plat. L'he sofregit en una mica d'oli i l'he reservat. El cap l'he deixat a part, escurant la carn més fàcil de treure.
- A continuació he sofregit la ceba amb una mica d'oli a la mateixa paella. Quan la ceba ja començava a estar ben daurada hi he posat el pebrot tallat a trossets, i al cap d'una estona els alls picats, el julivert picat i el vi blanc. Quan l'alcohol s'ha evaporat hi he afegit el concentrat de tomàquet i, més tard, l'arròs bomba, remenant-lo una mica.
- Paralel·lament he esclafat el cap del llamàntol al morter, i les closques i tot el que n'ha sortit ho he fet bullir amb el brou.
- Amb l'arròs ben calent he colat el brou i l'he afegit a la cassola. Als 10 minuts de bullir l'arròs hi he afegit el llamàntol -i, òbviament el suc que ha deixat anar al plat-, i en uns 18-20 minuts, l'arròs estava llest i en un punt òptim. Ha quedat francament bo, sense cap distorsió en el gust i hem estat escurant closques una bona estona.
7 comentaris:
Estava boníssim i el llamàntol també molt bo. Un èxit Roger!
All my admiration!!
Anda que no llevo yo días detras de esto. Ayer mismo, paseando por el mercado, me quedé mirando a un bogavante (bueno, el me miraba a mi)...y pensaba en un arrocito así.
Qué bueno!
Cuando lo haga lo posteo y compartimos experiencias.
(Yo lo suelo hacer con langostinos y atún, o con calamares y langostinos, cociendo las cáscaras y cabezas de estos, después de sofreírlos...pero aroma del bogavante tiene que ser el delirio!)
La verdad no se de donde sacais el tiempo. La verdad es que os envidio lo bien que comeis. Y no hablo solo del arroz todo lo que veo en esta págima me parece que debe estar riquísimo.Yo me esfuerzo pero nunca me sale nada extremadamente bueno a parte de no tener tiempo para experimentar.
Isa
Bones! Em dic Montse, m'ha agradat el teu blog i et faig saber que t'he agregat.
Jo encara no he provat de fer-la però aquest estiu em van donar la recepta ja que ens va agradar molt.
http://montsecargol.blogspot.com/
estava buscant una recepta com aquesta i m'heu tret d'un dubte que tenia...gràcies! vaig a fer-ho i us diré qué tal m'ha sortit a mi.
Gràcies.!
Anna
ESCOLTEU....una obra d'art....fa lleig que ho digui jo...però els resultat...crec que millor impossible (això han dit els comensals...) tot un èxit! ah! no li he posat ni all ni julivert i creieu-me si us dic que ha quedat...més que deliciós! tothom en volia més i més...jajajaj..gràcies! ;)
Moltes felicitats Anna! Me n'alegro que fos un èxit. Aquests "bitxos" fa un brou excepcional. I mi m'agrada molt aquest tipus d'arròs i quan puc el demano.
Publica un comentari a l'entrada