Vacances pel Berguedà

Ja estem de vacances!

Aquest estiu les vacances, de nou, pel Berguedà. Serà gairebé un mes de tranquil·litat amb la possibilitat de descobrir nous restaurants per aquestes terres. Com a mínim esperem estar fresquets, a la muntanya.

També suposarà una desconnexió d'internet. No sé com m'ho faré però estaré quasi tot el mes sense poder entrar a la xarxa, semblaré l' Enjuto mojamuto al pitjor dia de la seva vida.

Calamars farcits

L'última recepta abans de marxar de vacances: els clàssics calamars farcits però, enlloc de carn picada, musclos i gambes.

CALAMARS FARCITS

- 6 calamars (jo he calculat uns 3 per ració)
- Gambes (la quantitat una mica a ull, jo faig servir unes pelades grans de la Sirena)
- Musclos (també a ull, jo faig servir uns de la Sirena)
- Cebes tendres
- 1 ou dur
- Tomàquet natural
- Picada: all, julivert, ametlles, avellanes i galeta (hi ha qui afegeix xocolata negra)
- Arròs basmati per acompanyar

Comencem amb la part més feixuga: netejar els calamars, donar-los la volta i deixar únicament la bossa, reservant la resta.
Tallar la ceba i sofregir-la en una paella. A continuació posem, tallades, les potes i ales dels calamars. Després els musclos i les gambes a trossos. Afegim unes cullerades de tomàquet triturat i una mica de vi blanc. I deixem fer.
Un cop fet i més o menys fred, afegim l'ou dur picat. Farcim els calamars i els tanquem amb un escuradents.
Piquem més ceba i la sofregim a la cassola definitiva. Afegim una mica de tomàquet i vi blanc. Jo també vaig posar una mica de fumet de peix que tenia. Col·loquem els calamars farcits i els deixem fer-se. Per últim, afegim la picada.
Servir acompanyat d'arròs basmati.

Pot sobrar una mica de farcit dels calamars perquè mai es pot calcular bé del tot. Podeu posar-lo a la salsa que els acompanya o -millor- guardar-lo com a salsa per uns espaguetis. Això és el que hem fet nosaltres i queda boníssim també.

Pa integral amb panificadora

Una mica preocupada perquè m'han sortit dos pans malament amb la panificadora (sí, tot i ser tan senzill, de vegades falla, queda dur com una pedra i és per llençar) vaig intentar una de les receptes de la màquina del pa que encara no havia provat: el pa integral. No l'havia fet pensant que potser no era tan "bo" com la resta de pans.

Quina il·lusió descobrir que el gust és una meravella. És tan bo que fins i tot rivalitza amb els panets de llet amb nous que fem per esmorzar. Penso fer-ne més -la propera vegada 1 kg- per congelar-lo i menjar-lo al matí. Era tan bo que me'l menjava tot sol i al meu fill li ha encantat també. Cal reconèixer que amb els ingredients bàsics que porta és tot un mèrit. Que els pans enriquits siguin bons, és més fàcil d'aconseguir. En aquest cas tenim un pa poc calòric i nutricionalment molt correcte.

PA INTEGRAL AMB PANIFICADORA
Les dosis són per a un pa de 500 gr. ; entre parèntesi la dosi per a un pa d'un quilo.

1.5 cc oli (2.5 cc: cullerada de cafè)
210 ml aigua (355 ml)
1.5 cc sal (2 cc)
1.5 cc sucre (2.5 cc)
140.5 gr. farina de força (240 g.)
210 gr. farina integral de força (365 gr.)
0.5 cc llevat de forner Maizena(1.55 cc)

Programa 4, pa integral, de la panificadora Moulinex, daurat mig, 500 gr., 3.41 minuts. Triga una mica més perquè la primera mitja hora fa un preescalfament, no comença a mesclar com els altres programes. No és que no funcioni la màquina, com jo em vaig pensar -amb horror- en un principi.

El bloc dels viatges

L'altre dia ens van comentar que ens citaven a El bloc dels viatges, un bloc que, com especifica el seu propi subtítol, recull diaris, quaderns, blocs i webs de viatges en català. És una iniciativa molt encertada d'Eduard Balsebre que també té altres blocs de viatges ben interessants.

Si voleu preparar a consciència el pròxim viatge o només voleu llegir relats apassionats, no us oblideu de visitar-lo. Al mateix bloc també proposen escriure'ls si voleu publicar una ressenya sobre el vostre quadern, diari, bloc, àlbum de fotos o relat de viatge. Animeu-vos!

Pa de campagne amb cistella

Ja hem estrenat un dels cistells del pa. Bé, ho ha fet el Ru, que és el forner de la casa. Només amb una mica de farina i allà que s'ha quedat el pa de campagne d'aquesta ocasió. Després cap al forn només amb un cop i voilà...

Ha quedat boníssim...

Cistells per al pa

Un nou estri per a la cuina: cistells de fermentació de pa; fruit de la proposta de l'Iban: Unámonos para comprar cestos de pan (una utilidad de servicio público de ¿Te quedas a cenar?). L'organització del grup de Barcelona va ser tot un èxit ja que ell la coordinava. Les cistelles són de l'empresa Brotformen.de i jo vaig demanar (copiant-me de l'Iban, per cert) la 1.4 i la 2.3, de 22 cm. i un quilo, un de polpa de fusta i l'altre de canya. Que per a què serveixen? cito les paraules del mestre:

"... cestos para fermentar pan, banastillos. Son unos compañeros muy útiles para el panadero: facilitan la labor de formado y fermentación, ayudan a crear buenas cortezas y posibilitan hacer panes de masas muy ligeras sin que estos se desparramen durante la fermentación (además, son muy bonitos). En mi blog son fáciles de encontrar, tanto por las características marcas que algunos dejan en la corteza del pan (estrías, líneas, círculos), como porque a veces los muestro mientras hacen su labor (...) El fundamento del cesto es que tú pones ahí la masa y la dejas fermentar, luego la volteas y sale sola, ¡flop! (...) En la página [Brotformen.de] recomiendan los de pulpa de madera para iniciarse, por la falta de mantenimiento (en la propia página vienen las instrucciones de limpieza). Según mi experiencia, los de pasta de madera aguantan las masas líquidas igual de bien que los de mimbre y lino, y sí que son más fáciles de mantener, la verdad es que han salido muy buenos. El de caña que tengo lo uso para masas más medias y sólidas, nunca le he puesto una muy líquida. El resultado también es muy bueno" (Iban dixit)

Encara les hem de provar.

Pastís de formatge

Veient l'altre dia el pastís de formatge de La cuina en bolquers, em va venir molt de gust fer aquest clàssic dels postres. En aquest cas amb una base de galeta que és totalment prescindible (calories que et pots estalviar); la propera vegada que el faci no en posaré perquè el protagonista absolut sigui el formatge. Surt boníssim!

PASTÍS DE FORMATGE

3 ous
200 gr. formatge per untar (tipus Philadelphia)
3 iogurts de llimona (el podeu combinar o canviar per naturals)
3 cullerades soperes de farina de blat de moro (Maizena)
9 cullerades de sucre (o menys si el voleu menys dolç)

Base de galeta: paquet de galetes (Núria integral) triturades, 60 gr. mantega i una mica de llet. Mentre fem el farcit el deixem a la nevera.
Separem els rovells de les clares i fem aquestes últimes a punt de neu. Es barregen els ingredients: formatge, iogurt, sucre, rovells, maizena i per últim afegim les clares.

Forn preescalfat i deixar a uns 180º durant una hora ben bé (potser abaixar el foc cap al final)

La Myriam el cobreix amb paper d'alumini que treu 15 minuts abans de treure'l del forn. Suposo que és perquè no pugi en excés i després es trenqui pel mig (el que em va passar a mi, per cert).

Pastís tres xocolates

Després de veure'l a molts blocs, l'altre dia el vaig fer aprofitant un nou estri de la cuina: un motllo circular desmuntable, amb la base de ceràmica i les parets de silicona. De l'origen d'aquest pastís en parla l'Auro, però jo l'he vist a la Marta, la Gemma i l'altra Gemma.

El resultat no ha quedat gens perfecte (es noten bombolletes, la capa de xocolata blanca es va tacar una mica, la de xocolata negra no va quedar molt negra...) però de gust és molt bo; això sí, és molt dens i jo, que sóc de repetir, no ho vaig poder fer.

Com a possibles variants del pastís se m'acut fer només una capa per exemple de xocolata negra (que sembla ser va ser l'origen) o fer la base de pa de pessic (com ho fa la Gemma de Bcn mon amour). No sé com quedaria només amb llet i sense nata (per fer-lo més lleuger) . Caldrà fer proves.

PASTÍS TRES XOCOLATES

Ingredients per al pastís:
- 150 gr. xocolata negra (70 % o més cacau)
- 150 gr. xocolata amb llet
- 150 gr. xocolata blanca
- 150 gr. sucre
- 750 ml. nata per muntar
- 750 ml. llet
- 3 sobres de quallada Royal

Per la base de galeta:
- 1 paquet de galetes (jo vaig posar Núria integral)
- 60 gr. mantega
- rajolí de llet

Fer servir un motllo desmuntable.

Base de galeta: triturar totes les galetes, afegir la mantega i la llet i aplanar al motllo. Reservar a la nevera.

Capa de xocolata negra: posar al foc la xocolata negra a trossos, 75 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir remenant tota l'estona per a que no s'enganxi. Abocar la barreja damunt la base de galeta.

Capa de xocolata amb llet: posar al foc la xocolata amb llet a trossos, 50 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenar constantment). Abocar la barreja damunt la capa de xocolata negra amb compte per a que no es barregin. És molt útil utilitzar una cullera del revés per evitar que la força del xorro foradi la capa de sota.

Capa de xocolata blanca: posar al foc la xocolata blanca a trossos, 25 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenant). Abocar la barreja damunt de la capa de xocolata amb llet (amb la cullera per no esquitxar).

Deixar que qualli a la nevera i servir fred.

Consells:

- Millor fer-lo d'un dia per un altre
- Les capes es fan seguides i miracle... no s'ajunten; es deixa el temps que es triga a fer la segona capa (uns 10 minuts), sense que es refredi. D'aquesta manera la capa anterior ha començat a quallar i no es barreja amb l'altre però encara està prou tova perquè s'enganxi.
- Aconsellen per desmotllar-lo ficar-lo uns 15 minuts abans al congelador (jo no ho vaig fer i no vaig tenir problemes)

Tempura Ya

Divendres passat vaig gaudir del sopar commemoratiu pel segon aniversari de Frikitecaris. El lloc triat va ser un japonès, el Tempura Ya i el menú va consistir en una pica pica format per:

• carpaccio d'ànec,
• salmó teriyaki (molt bo),
• tempura shiitake,
• padron tempura (sí, pebrots del padron -unos pican y otros no- amb tempura),
• tempura vieira i llagostins (boníssim),
• tori karaague (pollastre fregit molt bo),
• yakiudon (fideus udon saltejats amb salsa d'ostres, verdures i cloïsses, molt bo),
• salmó sashimi,
• maguro tartar,
• california maki,
• tempura maki (tempura de llagostí) i
  
• spicy tuna

A remarcar els postres, el que encapçala l'entrada és un tiramisú de té verd ben curiós i molt bo però el clàssic italià sempre serà el meu favorit.

Tot i no ser cap amant del peix cru, és un lloc molt recomanable per menjar japonès. A destacar també el tracte molt agradable del personal i el reservat que tenen per a unes deu persones on gaudeixes de certa intimitat; això sí, potser una mica estret per a les 14 que érem.

Tempura Ya. Restaurant japonès. Muntaner, 153 (entre Còrcega i Rosselló), 08036 Barcelona . Tel. 93 419 31 82, Metro: Hospital clínic. Prohibit fumar.

Per cert, la frikitijefa (com l'anomena el Ferran) ha creat una nova web: Lactosa Free, un prometedor bloc per als intolerants a la lactosa que pretén "divagar acerca del tema, aportar ideas, recetas sin lactosa o con alternativas a ella y truquitos varios". Jo ja el tinc al Google Reader!

Actualització: la crònica oficial del evento

Magdalenes de xocolata

Un altre recepta de magdalenes de la Marta. Tal com ella diu, surten molt tendres però per al meu gust (golosa que sóc) poc dolces, segurament per la xocolata pura sense sucre. Un altre cop les faig sense la xocolata o poso trossets de xocolata (potser blanca que és més guarra i dolça) dins.

MAGDALENES DE XOCOLATA (Los fogones de mi casa)
250 gr. de farina
75 gr. cacau en pols (jo he posat Valor, que no té sucre)
275 gr. de sucre
250 gr. d'oli oliva
75 ml. de llet
1 sobre de llevat químic (Royal)
3 ous (la recepta diu 3-4)
ratlladura de llimona (no en tenia i no li vaig posar)

Tot i deixar la massa 20 minuts a la nevera, posar el foc de sota i no obrir el forn, no van pujar molt. Això sí, eren molt tendres.

Pa de motllo (super) enriquit

És la primera recepta de "pa de motllo" que fem i, com no tenim motllo adequat (queda pendent utilitzar el del plum-cake amb alguna mena de tapa), l'hem fet amb la panificadora. El resultat... boníssim però accidentat.

La recepta l'he tret del bloc de la Bea on explica que és un dels seus favorits. El problemes van venir de la quantitat d'ingredients que eren un pèl massa per a la mida de la meva panificadora i aquesta es va desbordar (mireu la foto del final). Amb tot, ha quedat boníssim, fixeu-vos que és un pa molt enriquit. El proper cop faré la meitat d'ingredients i potser posaré menys llevat.

PA DE MOTLLO ENRIQUIT (El rincón de Bea)

• 120 gr. mantega (temperatura ambient)
• 2 ous
• 200 gr. llet
• 10 gr. sal
• 25 gr. sucre
• 500 gr. farina de força
• 50 gr. llavors de rosella
  
• 2 sobres de llevat sec (Maizena panaderia; la recepta diu 40 gr. llevat fresc i 1 sobre= 5.5 gr.=14 gr. fresca; tot i que potser és massa).

Es posen a la panificadora tots els ingredients amb aquest ordre, vigilant que el llevat no toqui ni la sal ni cap líquid. Programa 1 de la panificadora Moulinex, 1 kg., daurat mig. Tres hores i 18 minuts i voilà ... còmode, ràpid i net.

Congelat queda perfecte. Em queda pendent la possibilitat de comprar un motllo específic com el de la Su i fer-lo al forn. La propera recepta de pa de motllo que vull provar és la de la Su que és menys enriquit i, per tant, menys calòric.

Pain de Campagne

És la segona vegada que fem la recepta, però no havíem tingut temps de fer l'entrada. Es tracta d'un pa molt bo que combina les virtuts del pa fet amb massa mare -intensitat i profunditat de gust- amb les del llevat de forner. La forma de barra fa que tingui més superfície de crosta i que la cocció sigui més fàcil. La recepta es basa en el pain de campagne de El aprendiz de panadero, amb petites variacions.

Ingredients:

• 450 gr. pâte fermentée (o massa mare de la que teníem a la nevera, en el nostre cas)
• 225 gr. farina de força
• 40 gr. farina de sègol
• 5 gr. sal
• 3 gr. llevat de forner (Maizena)
• 175 ml. aigua

Preparació:

Es posen els ingredients a la panificadora, programa amassat. Ho hem fet a ull: els 5 minuts inicials + 5 minuts de repòs i finalment un 10 minuts més. La massa no ha d'enganxar-se als costats de la cubeta però sí una mica al fons, ha de ser mal·leable.
Passat aquest temps es posa la massa en un bol untat amb oli i es fa rodar per impregnar-la totalment. Es cobreix amb film i es deixa un parell d'hores a temperatura ambient o fins que ha duplicat el volum. Nosaltres la vam fer ahir i la vam deixar tota la nit a la nevera per retardar la fermentació. Avui al matí l'he tret sobre les 06:30 i ha reposat atemperant-se fins les 09:30. L'he posat amb compte de no desgasificar-la sobre una superfície una mica enfarinada i l'he tallat en tres trossos per donar-li forma -en aquest cas bâtards més que rústics-. L'he deixat aproximadament una hora més sobre la safata del forn fins que li he fet els talls.
Amb el forn preescalfat s'introdueix el pa i s'aboca aigua en una safata, posada prèviament -i per tant calenta- per crear el cop de vapor inicial. A intèrvals de 30 segons es ruixen les parets i el fons del forn amb aigua tres vegades i es deixa coure el pa a uns 230º. Al cap de deu minuts -o abans si es considera oportú- es gira la safata 180º per assegurar una cocció homogènia. Quan el pa és ben cuit i daurat es treu del forn i es deixa refredar sobre una reixa.
Afortunadament hi ha tants pans possibles com moments diferents per menjar-se'ls, i si de vegades et ve de gust un pa molt lleuger per fer un entrepà, altres vegades en vols un més dens per sucar una salsa. Aquest diria que va bé amb gairebé tot, i a més permet, retardant la fermentació, fer-lo en dos dies sense estar esclavitzat pels temps de repòs, cocció, etc.

De barres i panets

Fa unes setmanes vaig fer la recepta de panets blancs de La Maleta de Boston i vam quedar molt contents del resultat. Avui he decidit tornar-hi però fent barres enlloc de panets, i el resultat ha estat encara millor. La recepta és senzilla i no demana un temps de fermentació massa gran, al contrari: no hi ha massa mare sinó llevat de forner i el preferment que es fa al principi està llest amb poca estona. El pa resultant no té el gust profund que li donaria la massa mare, però la textura de la molla -finíssima, molt suau- i el gust intens de l'oli fan que sigui un pa perfecte per menjar tot sol o com a entrepà -amb tomàquet, of course ;-)

Ingredients:

-500 grs. de farina de força
-25 grs. d'oli d'oliva
-350 ml. d'aigua mineral
-7 grs. de sal (8 en el nostre cas, que la balança que tenim va de dos grams en dos grams)
-3 grs. de sucre (4, per la mateixa raó)
-1 sobre de llevat de forner (marca maizena en el nostre cas)

Preparació:

Es fa el preferment amb 50 grams de farina de força, 50 mililitres d'aigua i el llevat, barrejant-ho tot en un bol i deixant que dobli el seu volum, tapat amb paper film.
Es posen tots els ingredients a la panificadora -restant del total els que hem utilitzat pel preferment- i s'inicia el programa d'amassar (en la nostra màquina el programa 11: 5 minuts d'amassat, 5 minuts de repòs, 20 minuts d'amassat, 1 hora de repòs).
Passat aquest temps es treu la massa de la cubeta i es col·loca sobre una superfície enfarinada per tallar-la i donar-li la forma que vulguem, en el nostre cas barres gruixudes. Es deixa la massa a la safata del forn sobre un paper encerat, es tapa i es deixa créixer per segona vegada. Depenent de la temperatura caldrà més o menys estona, en el cas d'avui una mitja hora.
Finalment s'hi fan els talls, es polvoritza amb aigua salada i es cou al forn preescalfat fins que sigui ben cuit.

Observacions:

• Sobre les mesures: quan estava amassant hi he afegit farina, no sabria precisar quanta, perquè la massa era un pèl líquida. Si heu de fer la recepta tingueu en compte aquest aspecte.
• Sobre la polvorització amb aigua salada: segurament seria millor aplicar la tècnica de Peter Reinhart per aconseguir una crosta cruixent -col·locar una safata al forn mentre el preescalfem i posar-hi aigua bullent quan el pa ja es dins, a l'hora que polvoritzem a intervals de 30 segons les parets del forn-, però m'ha fet mandra, francament.
  
• Sobre la forma: Sí, haurem de practicar més a l'hora de fer les barres o renunciar definitivament al concepte de simetria. No en va diu Peter Reinhart a El aprendiz de panadero que és amb les barres que els mestres posen a prova els alumnes...
  

Pastís de poma bretó o senzillament genial

He fet molts cops aquest pastís però encara no l'havia publicat. El vaig treure, fa més d'un any, del bloc de la Gemma de bcn mon amour (la recepta original és de la Mireia Carbó). Aquest cop l'he fet amb el motllo de silicona que donava fa uns diumenges La Vanguardia per 1 €. Va sortir, com sempre, boníssim!

PASTÍS DE POMA BRETÓ

- 100 gr. sucre
- 100 gr. farina
- 1 pessic de sal
- 8 g. de llevat (2 culleradetes)
- 2 ous
- 125 gr. mantega fosa
- 2 pomes grans (golden)

Peleu les pomes i talleu-les a daus grans.
Barregeu el sucre, la farina, la sal, el llevat i els ous amb la mantega fosa.
Afegiu-hi les pomes amb espàtula de goma.
Coeu-lo al forn a 180º uns 30-35 minuts.
La recepta original també porta 50 gr. de panses (que no he posat perquè al Ru no li agraden)

A l'últim llibre de la Mireia Carbó, La cuina salvavidas, surt aquesta recepta amb el nom de Pastís de pomes senzillament genial (no podia trobar millor títol). En aquest llibre, la Mireia ens suggereix la possibilitat de canviar les pomes per peres, pinya o mango; i de prescindir de les panses o substituir-les per nous. Pastís molt recomanable (jo l'he fet molts cops!)

Galetes de nous i xocolata

Això és una caixa de llauna que conté galetes de nous i xocolata. Ja havia provat a fer-ne de xocolata i coco però aquesta variant amb nous queda molt bé i fins i tot és més senzilla. Les he fet segons una recepta de l'Ada Parellada a Fem pastissos amb les tres bessones, que he adaptat una miqueta.

GALETES DE XOCOLATA I NOUS

100 gr. de nous (la recepta original diu 140)
100 gr. de xocolata negra (la recepta diu 140)
140 gr. farina
1 ou
140 gr. sucre moreno (jo l'he barrejat amb blanc)
90 gr. mantega tova

Es trinxen les nous i la xocolata amb una batedora (o picant-les amb una mà de morter)
Es barregen amb les mans la mantega, el sucre, l'ou, la farina i la xocolata i les nous.
Es fa una bola que es cobreix amb paper film i es guarda a la nevera unes 2 hores.
Es fan boletes que s'aixafen i col·loquen en una safata per anar al forn (preescalfat).
Forn a uns 180º, 10-15 minuts
Es deixen refredar sobre una reixa.

Més consells per fer galetes a bcn mon amour

Strudel de poma

Feia dies que tenia apuntada la recepta que vaig veure a l'Elena, de Chocolate y pimienta (a ella li ha quedat preciós). Tot i que una mica accidentada (va treure molt de suc, però era un almívar deliciós) , el resultat (de gust) és espectacular, boníssim. Segur que la tornaré a fer.

STRUDEL DE POMA

1 pasta de full
2-3 pomes trossejades finetes
1 plàtan (o més)
1 trosset de mantega
6 cullerades de sucre (més o menys, jo vaig posar la meitat de sucre moreno i de blanc)
Canyella (al gust)

Es posen a la paella la mantega, la poma tallada petita, el plàtan a trossets, el sucre i la canyella i es deixa fer una mica (uns 8-10 minuts), que caramel·litzi. Aquest serà el farcit de la pasta de full. És millor deixar-lo refredar una mica (jo no ho vaig fer i va quedar massa líquid, tot i que després era un plaer menjar-se aquest líquid sobrant).

Estenem la pasta de full i li fem uns talls als costats. Un cop amb el farcit dintre, ajuntarem els extrems com una trena per tancar-lo. Es pot pintar amb ou (jo no ho vaig fer, vaig aprofitar el mateix líquid que va generar el farcit) i al forn a uns 200º uns 15-20 minuts.

Boníssim. Possibles canvis: afegir també nous al farcit i posar altres tipus de sucre (tinc per casa sucre mascavo i potser li poso la propera vegada)

Fixeu-vos en el líquid que supura: queda lleig però us puc assegurar que era una delícia de sabor (l'almívar també!).

Crac-crac too

Després de llegir l'entrada de l'Ibán -crac, crac, crac, crac- havíem de fer una altra passa més per acostar-nos a la crosta perfecta. Amb la poca experiència que tinc estic d'acord amb ell que un dia és el temps òptim de maduració a la nevera de la massa abans d'enfornar-la, i així ho vam fer.
Diumenge al matí la vam coure, amb paciència i dedicació, amb la tècnica de la doble vaporització i sense presses de cap mena. El resultat va ser millor que mai. I no em refereixo només a la sal, que n'hi havia la justa aquesta vegada: la molla va quedar elàstica i densa, d'una textura que pràcticament ja només es troba a la memòria; i la crosta, tot i que encara no és tan gruixuda com m'agradaria, era torrada, gustosa i cruixent.

Per descomptat vam sopar pa amb tomàquet i el Roc, que no té manies per treure's de la boca les coses que no li agraden, en demanava més: pa, pa, pa, pa. Pe cert, aquesta mena de boina que corona el pa és del tot accidental. Qui ho diria...

PS. Parant l'orella tot just després de treure el pa del forn se sent el crac-crac subtil, un crac-crac que recorda vagament el so de les glaceres quan els blocs de gel es belluguen sense arribar a trencar-se.

Pastís de poma

El vaig tastar a casa de la meva sogra i vaig quedar entusiasmada. Un pastís de poma molt recomanable, una mica laboriós però val la pena. La recepta és de l'àvia Remei, la Remei Ribas Aguilera, La Cuina de l'Àvia Remei, Valls: Cossetània, 2002.

PASTÍS DE POMA (de l'àvia Remei)
4-6 pomes
6 ous
1 iogurt natural
175 gr. sucre (2 mesures de iogurt)
200 gr. farina (3 mesures de iogurt)
1 sobre llevat químic
suc llimona, mantega

Separem els rovells i muntem les clares a punt de neu.
Pelem les pomes, les tallem en mitja lluna ben primes i aboquem el suc de la llimona perquè no s'oxidin.
Batem els rovells amb el sucre, afegim el iogurt, després la farina i per últim les clares a punt de neu. Afegim el sobre de llevat.
En un motllo rodó de 24 cm i alt (perquè puja bastant) posem capes de pasta i de poma tallada alternativament. Finalment a sobre es posa una mica de mantega i sucre damunt les pomes.
Forn ben calent i es deixa més o menys una hora. Als 25-30 minuts es pot baixar la potència. Quan el ganivet surti net vol dir que ja està cuit.

Pesolada a Sant Andreu de Llavaneres

Dilluns vam anar a Sant Andreu de Llavaneres a gaudir d'un dels menús de la 14a edició de la Pesolada de Caldes d'Estrac. Es tracta d'una jornada gastronòmica, vigent fins el 27 d'abril, on diversos restaurants promocionen amb un menú especial l’anomenada "perla del Maresme", el pèsol de la floreta, una variant autòctona que es distingeix per la seva dolçor. En aquesta edició hi participen 16 restaurants, la majoria de Caldes però també alguns restaurants de pobles veïns com Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt.

Nosaltres vam triar el menú de Il Porto, al port Balís de Sant Andreu de Llavaneres, just al costat de l'estació de tren (que és com hi vam anar, malgrat que el restaurant ofereix 2 hores de pàrquing). Vam gaudir molt, tant del menú (boníssim tot) com del tracte i en especial per la cura que hi ha dels nens: trones, joguines, amabilitat i canviador de nens al lavabo (que no sempre és fàcil de trobar).

El menú es va iniciar amb una copa de cava i, de primers, pèsols ofegats amb botifarra de Lleida i cassola de pèsols amb cloïsses. Excel·lents -i abundants- tots dos, en especial el segon.

Els segons també molt correctes: tagliatta de vedella a l'oli de romaní i cueta de rap a la Maresma.

Les postres, espectaculars, casolanes i molt bones: tatin de poma caramel·litzada (la foto que encapçala aquesta entrada i que vull fer aviat) amb gelat de vainilla i tiramisú.

Tot plegat, amb aigua i panets (molt bons, a triar, nosaltres vam tastar la xapata i el de nous i panses), cafès a banda, 30 € per persona. Molt recomanable.

Il Porto Restaurant. Port Balís, local núm. 2, Sant Andreu de Llavaneres. Tel. 93 792 79 29

Mona springsteeniana

Diumenge, l'Enric -autoproclamat padrí del Roc i amb l'aclamació popular- li va donar la mona, una mona que va fer més il·lusió a son pare que a ell. És obra de la Dolceria Pujol, de Berga, que enguany potser per commemorar els 20 anys del concert del Camp Nou, ha fet un Springsteen, mida hòbbit, de 40 quilos de xocolata. La mona de la fotografia reprodueix un dels més cèlebres discos de la història de la música popular del segle XX -no, no estem exagerant-, que tothom absolutament hauria de conèixer, cantar i venerar: Born to Run. No ens atrevim a dir que és el millor de la seva discografia (tot bon fan sap que la tríada fantàstica la componen Born to Run, Darkness on The Edge of Town i The River) però és, sens dubte, un dels més emblemàtics.

Ah, la xocolata, tant la blanca com la negra, era boníssima!

Springsteen gegant de la Dolceria Pujol (hi ha més fotos al web)