Avui, passejant pel centre he passat pel carrer Petritxol, que va de la Plaça del Pí a Portaferrissa. No fa massa hi havia passat amb la Ro i havíem comentat que les granges de tota la vida, aquelles on la gent s'asseia a l'hivern per berenar un suís o una xocolata amb melindros, ja no hi eren. Però rectifico: com a mínim en queden dues (Dulcinea i La Palleresa), entre botigues més o menys fashion d'objectes prescindibles i noves propostes gastronòmiques encara per descobrir, com Xocoa.Mai he degustat un suís perquè no prenc llet i la nata em fa angúnia, però sempre m'ha cridat l'atenció la cara d'èxtasi que fa la gent quan se'n menja un. I això em porta a preguntar-me: es pot sentir nostàlgia d'una cosa que mai has menjat? Sigui com sigui és una alegria constatar que hi ha coses que perduren en una ciutat que sembla haver oblidat els orígens, esclafats per la moda efímera, el disseny gratuït i la tonteria dels seus governants.
4 comentaris:
Els suïssos plens d'aquesta nata espessa i casolana estan tan bons... m'agrada fins i tot més la nata que la xocolata. És curiós que aquestes granges de tota la vida ofereixen plats de nata i res més. Llàstima que no ho puguis gaudir Ru!
Sempre podria demanar un flam d'aquells que tenen a l'aparador... Bé, no exactament un d'aquells, que potser fa dies que hi són. Perquè amb la nata no m'hi atreveixo, francament.
dons has d'entrar a la Xicra, es una xocolateria on fan uns foccacios bonissimss!!
Ens ho apuntem, Marta, gràcies per la recomanació.
Publica un comentari a l'entrada