Hem descobert els espinacs frescos a l’amanida: els hem tastat últimament en alguns restaurants i a l’Argentina.
Ahir el Ru em va sorprendre amb una fantàstica amanida d’espinacs, nous, formatge sec d’ovella i una reducció de vinagre de mòdena amb sucre. El resultat, tal com veieu a la fotografia, va ser espectacular.
5 comentaris:
El que no dius, amigüita, és que només passar el llindar de la porta ja tenies el nas arrufat, preguntant-te: què deu ser aquesta olor de vinagre tan desagradable? Però sembla que la primer impressió no es va mantenir després...
Que falsa que es la Ro....segur que ho ha posat per no crear problemes de convivència...Ke se te ve el plumero!!
Uhhhhhhhhhhh!
Con lo que a mi me gusta el vinagre. Me preparo unos macarrones puta madre con su ajito, cebollita i dos litros de vinagres, Slurpppppp!
Ay! el Ramuné que guapo que és... a ver si mi invitais un dia a comer que San Drián está más cerca que Mongá. También me quedaré a dormir. Jo,jo,jo que bien que lo pasemos!
Vuestra amiga que os aprecia:
Pili
Kullons!
No podem venir perquè tenim fills! Però que és això, ke us penseu que som sumnurmals?
Ai és que hem de fer llenties!! Nenazas us heu perdut un dinar 5 estrelles digne del vostru blog...
Nengs,
Sou uns intoxicadors i uns maleantes. No vam venir perquè vam pensar: després d'aquell antre de Bellvitge on, segons diuen les cròniques, la roba va quedar impregnada de greix de fregidora per sempre més, ens prestarem a repetir l'experiència a Montbau amb el risc que un veí tontulcul ens atonyini prenent-nos per clients de la narcosala...
Vam fer llentis amb xoriço i vam estrenar l'olla a pressió. És o no és una bona excusa, ein?
Uhhh, que bien que lo pasemos con las lentejas putamadre!
Publica un comentari a l'entrada