dimarts, abril 18, 2006

Piononos

PiononosEn ple procés de recuperació després del viatge a Londres, avui el matí ens ha sorprès amb una regal inesperat. Els cunyats van estar a Granada per Setmana Santa i s'han recordat de nosaltres portant-nos una caixa de piononos. No hem pogut esperar per tastar-los i són ben bé com els recordava de l'estiu, quan els vaig descobrir: una delícia dolça, amb una base de pastisset cilíndric banyat en xarop i cobert de crema. Sembla que l'origen dels piononos es troba a Al-Andalus, cap els segles X i XI, com tantes altres mostres de la rica reposteria àrabo-musulmana; i la recepta ha arribat fins avui intacta. Per promocionar-los, fins i tot hi ha un Portalito del Pionono, que explica el seu origen, recull receptes i recomana pastisseries on comparar-los. Si en teniu ocasió, tasteu-los.

8 comentaris:

Lurka ha dit...

La veritat és que estan boníssims i com no més els fan a Granada, pels que no visqui’m allí, ens resulten més valuosos i apetitosos. L'únic problema és que has d'anar amb compte; qui te'ls porti ha de ser mínimament curós, perquè una vegada ens van portar a nosaltres una caixa i van arribar tots xafats. I és una llàstima.
Salutacions.

Ro ha dit...

Lurka, els nostres van arribar perfectes i estan boníssims. Els cunyats tenen ja molta experiència

Anònim ha dit...

El germa de Ro, la primera vegada que va visitar Granada, es zampo d'una sola assentada dues caixes i mitja; tenint en conte que en cada caixa hi ha una dotzena. Aquella mateixa tarda tornavan cap a Barcelona, es va sentir tan malalt que no esl va torna a testart duran un parell anys.
Us informo que també fan un pastis de piononos que són molt bons, es com un pionono gegant però al voltant li posen nata.

Ro ha dit...

El germà de la Ro, és molt GERMÀ! I la seva germana i el Ru tampoc es queden curts: només ens queden 2 piononos dels 12. Què bons!

Ru ha dit...

...i si demà tu no hi ets al matí, està clar: tots dos per a mi!

Vicky ha dit...

Ostras Rosa... por un momento pensé que eran "mis cuñaos", o sea, mi hermana y el Eulo... que también es de Graná , va mucho por allí y suele traer piononos y maritoñis...

Ro ha dit...

Sí, Vichi, mi hermano también traía de las dos. Las maritoñis también están buenas, pero los piononos... qué buenos

Gemma ha dit...

Quina sort amb aquests cunyats :)
Nosaltres vam tastar els Piononos aquest Nadal a Granada i són boníssims! A més, la història és molt interessant i cursiosa, oi?