Seguint el meme de la truita de Pisto, aquí teniu una de les nostres truites. La foto no és d'ara (em costa molt dedicar-me a la cuina ara que estic prenyada perquè tot són fàstics) però va ser una de les primeres que vaig fer. Crec recordar que era una clàssica truita de ceba i patata molt feta, perquè normalment m'agrada així (tot i que també m'agraden de menys fetes). N'he fet algunes de les clàssiques alternatives a la de patates: de carbassó (amb la variant de fer el carbassó al vapor), de pebrot i d'espinacs; alguna vegada he afegit llet a la massa o llevat (tot i que no m'acaba de convèncer), o he batut molt l'ou per intentar fer-la més tendra. També vaig provar de fer algunes innovacions per no carregar la truita amb molt d'oli (sempre utilitzo oli d'oliva, és clar) fent les patates al vapor i no posant ceba, però no sempre quedava del tot gustós (això sí, no tenia gens d'oli i alguna vegada va quedar força bé). Respecte a si és millor freda o calenta, o d'avui o del dia anterior no sé ben bé per quina decantar-me: freda i del dia anterior està molt bona, però també són bones del mateix dia.
Justament ahir vam poder gaudir d'una altra versió de truita de patates, en aquest cas, deconstruïda i feta pel Marc. Va ser tot una delícia. Ja en parlarem més d'aquest sopar de "cuina d'autor". Aquí teniu la foto i, tot i que no ho sembla, això és una exquisida truita de patates amb ceba amb un gust increïble i, com es pot apreciar, poc feta. La presentació no podia ser més desconcertant. Un veritable plaer!
Justament ahir vam poder gaudir d'una altra versió de truita de patates, en aquest cas, deconstruïda i feta pel Marc. Va ser tot una delícia. Ja en parlarem més d'aquest sopar de "cuina d'autor". Aquí teniu la foto i, tot i que no ho sembla, això és una exquisida truita de patates amb ceba amb un gust increïble i, com es pot apreciar, poc feta. La presentació no podia ser més desconcertant. Un veritable plaer!
2 comentaris:
Una de les coses que més em desagraden de les truites de patates és que siguin molt olioses. I m'atreveixo a dir que la d'ahir és la millor que he menjat: per la novetat, per la textura desconcertant, perquè no hi havia excés d'oli i fins i tot pel punt de cocció.
'Em costa molt dedicar-me a la cuina ara que estic prenyada'. I jo afegeixo: en canvi, no em costa gens menjar per dos, o pert tres, o per quatre...
Publica un comentari a l'entrada