Arròs... a la milanesa (?)

Ahir per dinar vam fer un plat que feia dies que volíem fer. La recepta és de ma mare, tot i que hi vam fer alguna petita variació. Es tracta d'un arròs proper al rissotto i que a casa sempre ha rebut el nom d'arròs a la milanesa, però no sé si la recepta és massa ortodoxa.

Es tritura -o ratlla- una ceba gran i se sofregeix una estona amb una mica d'oli. Quan està daurada, s'hi afegeix un all picat i una mica més tard el pernil -del país, serrano, el que us agradi més- tallat a daus. Quan està una mica sofregit s'hi afegeix una mica de tomàquet triturat, sal i pebre al gust, julivert picat i l'aigua, que hem fet bullir prèviament amb una fulla de llorer. Quan l'arròs ja és pràcticament cuit, s'afegeix formatge ratllat, preferentment parmesà i se serveix.

És un arròs senzill, que es fa amb molt pocs ingredients, però amb un gust molt intens i una textura molt melosa. Ah, també s'hi poden posar pèsols, però ahir m'ho van prohibir ;-)