És curiós com últimament trobem molts productes que donen una gran importància al fet de ser naturals. Sense anar més lluny, l'altre dia vaig comprar aquesta melmelada al super. De fet, la majoria s'anuncien sense conservants ni additius. Aquesta és d'arándanos salvatges (molt bona) tot i que, segons llegeixo a la seva pàgina web hi ha molts més sabors: mel, pinya i mango, figa, taronja i gingebre, pera... Segons detallen conté només un 50 % d'arándanos", concentrat de suc de raïm sense sucre i pectina de fruita amb agent gelificant. Presumeixen de fer-la sense sucre afegit, 100% natural per gurmets. També fan altres productes, com ara tes ecològics. A la seva web afegeixen:
La “Rapsodia de frutas” de St. Dalfour se elabora en el corazón de la campiña francesa a partir de una antigua receta del valle del Loira. Son fruta pura. Sin azúcar añadido. Sólo se utiliza el dulzor natural del zumo de uva concentrado. Este endulzantes natural produce un sabor mucho más fresco y delicioso que el azúcar común (...) Durante el “Procesamiento óptimo” de la comida, los alimentos se envasan en recipientes al vacío, lo que permite la pasteurización a temperaturas mucho más bajas de lo normal. De esta forma, aplicamos calor en mucha menor cantidad y durante menos tiempo que otros métodos de pasteurización, conservando así mejor el sabor original y la textura de los alimentos
Melmelada molt recomanable, només li he trobat un pega: com té una forma allargada i prima, quan s'acaba és molt complicat treure el que queda.
5 comentaris:
te cuento que en una época se conseguian estas mermeladas en Buenos Aires y coincido contigo, una sabor insuperable.
un saludo-
Nabius, es diuen nabius
"Punyeterus" dissenyadors industrials... No sé on vaig llegir que a Escandinàvia i Holanda hi ha unes culleres molt populars dissenyades per escurar pots. No sé si un cop de google t'ho podria solucionar...
És veritat, perquè els nord europeus i el mateixos nord-americans tenen tasses enormes de cafè amb llet o batuts i per això fan servir unes culleres molt llargues. Recordo una cullera llarga de plàstic que em vaig endur de record d'un batut dels USA(al final la vaig llençar)
Esta marca de mermelada me encanta, hace años que la descubrí en Francia y llevo tiempo comprándolas. Tienes toda la razón respectoa los botes: son un rollo. Yo uso cucharas largas de las que se usan para los sorbetes y batidos de una cubertería antigua...
Publica un comentari a l'entrada