Entusiasmats amb els noodles del Wagamama a Londres, vam voler tastar-los a Barcelona i ahir vam anar a sopar a l’Udon. N’havíem llegit crítiques positives a Bueno para comer i a Comer japonés i hi vam anar amb moltes expectatives.
L’experiència va ser molt positiva. El lloc és petit però molt acollidor i el menjar és molt bo. És cert que encara teníem el record del Wagamama de Londres i no ens va semblar igual, però al final vam quedar molt satisfets. Hi vam anar amb amics i així vam poder veure diferents plats. Les quantitats són respectables i amb un únic plat pots sopar molt bé, però al final vam tastar totes les varietats: acompanyaments, plats principals, postres, cafès i tès. Les fotos més destacades dels plats són aquí.
Em vaig demanar un plat de wok i m’han quedat pendents per a la propera vegada els noodles en sopa (els de la foto). Els entrants també molt bons i les salses molt interessants. Vam retenir el nom de dues:
L’experiència va ser molt positiva. El lloc és petit però molt acollidor i el menjar és molt bo. És cert que encara teníem el record del Wagamama de Londres i no ens va semblar igual, però al final vam quedar molt satisfets. Hi vam anar amb amics i així vam poder veure diferents plats. Les quantitats són respectables i amb un únic plat pots sopar molt bé, però al final vam tastar totes les varietats: acompanyaments, plats principals, postres, cafès i tès. Les fotos més destacades dels plats són aquí.
Em vaig demanar un plat de wok i m’han quedat pendents per a la propera vegada els noodles en sopa (els de la foto). Els entrants també molt bons i les salses molt interessants. Vam retenir el nom de dues:
- Yakitori: salsa especial per a broquetes elaborada amb salsa de soja, sake, mirin (vi d’arròs dolç que es fa servir per cuinar), sucre, sal i aigua.
- Yakisoba: salsa elaborada amb tomàquet, ceba, poma, sucre, salsa de soja, sal y espècies, que vam tastar amb els plats de wok
5 comentaris:
Ai, però el record del Wagamama encara és massa viu! el ginger chicken udon que vaig menjar allà deu ser insuperable.
Però el que era molt bo de l'Udon eren els entrants, sobretot la tempura de verdures i la de llagostins.
Us convido a fer un MeMe que m'arriba des de Salamanca: MeMe "Cosa c'è in frigo"
http://bcnmonamour.blogspot.com/2006/05/meme-cosa-c-in-frigo_07.html
Gemma
El Udon aquest és un restaurant xinu, no? POdriem quedar un dia per fer un sopar. Però a mi m'agaraden més els restaurants que tenen una cinta per on passen els plats com si fos un trenito jojojojo quina risa més buena que fariem.
Jo us convido a fer un NeNe o una NeNa per que jugui amb el meu.
Jo també he estat al Wagamama i a l'Udon, i encara que tots dos llocs es basen en la mateixa idea, personalmente prefereixo el primer, potser perquè l'Udon em va semblar massa petit i apretat, cosa que no passa al Wagamama. (Almenys aquesta va ser la meva sensació).
No obstant estic encantat de que iniciatives com aquestes es portin a Barcelona. Ja era hora de que els occidentals comencem a valorar les meravelles de la cuina asiàtica.
Salutacions a tots i felicitats pel blog.
Rubén
http://comerenbarcelona.blogspot.com/
Benvingut, Rubén. Estic d'acord amb tu, l'Udon és petit i potser hi ha massa gent en cada taula. Però per començar no està malament. Prefereixo el Wagamama, però.
Ens apuntem els teus suggeriments de l'Out of China.
Publica un comentari a l'entrada