Altres pans que hem fet últimament i que, per falta de temps o mandra encara no havíem publicat:
- Mini panets farcits: la recepta és la del pa de llet, però en porcions petites i farcits de xistorra, pernil dolç i formatge, sobrassada, frankfurt i cuits al forn. Van quedar molt bé i van servir d'aperitiu en un sopar amb amigatxos.
- Pa bàsic: la recepta de sempre però cuit al forn en una sola peça tipus pa de pagès. Va quedar força bé, amb la molla més aviat lleugera, però la crosta no prou cruixent per al meu gust.
- Panets de nous: la mateixa recepta del pa de nous que ja havíem fet abans a la panificadora, però en peces individuals i cuits al forn. Aquesta vegada la crosta sí que va quedar cruixent.
- Pa francès: un pa sense floritures de cap mena: farina, aigua, llevat i sal. La millor crosta que he aconseguit fins ara, dura, gruixuda i cruixent. Potser és que la tècnica de la vaporització de El Aprendiz de panadero comença a donar resultats. Sí, és lleig de collons, però té un aire rústic més que aconseguit -i accidental ;-)
Ara que ja ens hem proveït de farines a J. Renobell (per cert, 35 minuts de cua un dijous a les 12:00) i que hem decidit fer un pas més enllà, estem segurs que aconseguirem millors resultats encara. Continuarem informant...
9 comentaris:
Hola Ro,siempre me dejas con la boca abierta cuando veo los panes que haces, esa es mi asignatura pendiente.Pues no hay forma de que le pueda coger el punto.
Estos estan preciosos y muy apetecibles.
BESINES!
Com podem entrar al club dels "amigatxos" perque ens doneu de menjar?
Hola Ro, quins pans mes bons. Anit vaig fer el meu primer pa. Pronte el publicare, estava super contenta. Tornare perque tens un blog fantastic. M'agrada fer pa i la meva filla diu que no pot parar de menjarlo.
Petonets.
Ana
Geniales los "Mini panets farcits" yo ya no puedo vivir sin ellos.....
Ja em tornes a fer enveja sana... ;)
Escolta, ja teniu temps de menjar-vos tots aquests pans? ;)
Qué maravilla!
Quina cosa més bonica. Felicitats.
Aquests mini panets farcits em recorden els 'preñaos', però aquests darrers jo els vaig aprendre a fer amb una massa tipus pizza i no pas pà de llet.
Sou uns mestres, d'altra banda.
Vicky: consti que eren els amigatxos els que convidaven a sopar, ein?
Cerise: Els mini panets farcits, com es pot veure a la foto, van anar augmentant de mida a mesura que augmentava el cansament: els primers eren molt petits, però els últims...
Ana: al nostre fill també li agraden els pans que fem, però encara no ens ho pot dir, que no parla ;-)
Gemma: realment sorprèn com desenvolupes la capacitat de menjar-te els pans a mesura que els vas fent. Sembla mentida!
Canela: la llàstima és que el gust i l'olor no es puigui transmetre a través de la imatge.
Starbase: amb massa de pizza no ho hem provat, però el pa de llet queda molt bé combinat amb farciments salats perquè té un punt dolç i el contrast és espectacular.
Publica un comentari a l'entrada