Seguint les indicacions de l'Iban, finalment vam fer massa mare i hem fet els primers pans, amb resultats desiguals. Com sempre en aquesta vida, hem anat aprenent a base d'errors -i segur que en cometrem molts més-, però el resultat és cada vegada una mica millor. Han estat quatre pans, i quan no hem fallat en una cosa hem fallat en una altra, però només el primer -i parcialment- va anar de cap a les deixalles.
El procés per fer la massa mare es va allargar un parell de dies més, no sabem si perquè la temperatura ambiental era encara massa freda, però el cas és que des de llavors, el pot ocupa un espai fix a la nevera i no és estrany el dia que el trec, simplement per comprovar que les bestioletes encara respiren. Avui precisament les he alimentat amb farina de força integral comprada a J. Renobell.
El procés per fer la massa mare es va allargar un parell de dies més, no sabem si perquè la temperatura ambiental era encara massa freda, però el cas és que des de llavors, el pot ocupa un espai fix a la nevera i no és estrany el dia que el trec, simplement per comprovar que les bestioletes encara respiren. Avui precisament les he alimentat amb farina de força integral comprada a J. Renobell.
- L'error en el primer pa va ser la precipitació: el vam treure massa ràpid del forn i, tot i que l'aspecte exterior era prometedor, de dins havia quedat cru. Malgrat tot, les puntes ens les vam menjar ;-)
- El segon pa es va estar coent molta més estona i va quedar raonablement bé, però la forma era una mica estranya. Era gairebé esfèric!
- El tercer pa no podia fallar, tot anava bé, coent-se tranquil·lament al forn... però just quan el treia em vaig preguntar: hi he posat sal? La resposta us la podeu imaginar.
18 comentaris:
Mi enhorabuena...ese pan tiene una pinta buenísima!! Qué gracia la historia de aciertos y desaciertos...pero es la única manera de aprender, así hemos llegado a la luna y combatido cientos de enfermedades.
Curiosamente, la última foto me resulta muy familiar... es exactamente como quedan muchos de los panes que hago!!
Qué bueno!!
Es una pena que no os sobre, para probar lo increíbles que salen las tostadas, o lo mucho que dura fresco (casi una semana) o lo alucinantemente bien que se congela, o...., o..., o...
Hala, hala, a practicar! El universo panificativo es sencillamente infinito...así que a disfrutar :)
Merci, Ibán. La veritat és que ens hi anem acostant però aquest és un procés lent i laboriós: cada dia aprenem alguna cosa, però mai en tenim prou. Suposo que en el fons es tracta d'això, de voler anar sempre una miqueta més enllà. També és veritat que ens hem aprofitat de la teva experiència prèvia, que ens ho ha posat molt més fàcil.
PS1. Corroboro que les torrades d'aquest matí estaven boníssimes: amb sobrassada de Mallorca per sobre i encara calentes...
PS2. Demà me'n vaig a Renobell a comprar 10 quilos de farina de força, que no en tenim més i venen quatre dies de festa ;-)
Jolin Roser.... vaya pinta que tiene el pan... bueno y como dice el refrán, a la tercera va la vencida!!!! A mí, la masa madre me ha fallecido en dos ocasiones.... lo tengo que volver a intentar, quién sabe quizás esta semana santa!!! Un beso. Bea
Aixó de fer pa, és el meu ofici, fa 20 anys que en faig tant a la feina com a casa, peró la veritat és que tot i que un si dediqui, passa com sempre, ets un aprenen perpetu... hahahaha A mé sempre vas fent experiments i sempre aprens, realment és infinit perquè pots jugar amb multutud de variables, els productes, els sabors, les fermetacións, les coccións, les llenyes, la humitat ambiental, si fa tramuntana o no, la mena d´aigua que fas servir, la procedencia i el valor nutritiu dels productes, uff... Sembla una tonteria peró tot aixó i té mot a veure, (feu l´esxperiment de posar vitamina c aferbescent del de suplements vitaminics de les farmacies, en l´aigua d´amassar, veureu que amb aquest truc, tindreu 2 grans abantatges, l´impulsor de gas carbonic, i la vitamina c). Ja em direu quelcom, bon pa, bones festes i gaudiu experimentan, sort.
Perdoneu, m´oblidava de dir que la vitamina c ajuda molt a millorar el pa, de fet és un millorant natural, (podeu posar el suc d´una llimona o d´una tronja, o de verdures si voleu fer un pa de verdures), també podeu substituir l´aigua per un suc recentment liquad de pastanaga i veureu... Afegir una cullarada sopera rassa de lecitina de soja en pols per kilo de farina de blat, i apart de les vitamines i minerals que aporta, la seva proteina contribueix a deixar una molla i una crosta estupendes... feu aquests experiments que proposo i ja veureu els resultats i em direu que us sembla la cosa... (heu probat de fer coura el pa dins una olla de ferro colat d´aquelles d´altres temps... engrassada i a la llar de foc...) probeu-ho, ja veureu el pa que surt... hahahaha
Apart de fer les vostres masses mares , podeu fer una cantitat d´enriquidors naturals per el pa, una de les meves formules es aquesta:
un yogurt natural, una cullerada de polen, una cullerada de lecitina de soja, una cullerada de mel, una cullerada d´oli d´oliva.
Ho barrajeu bé, la barreja es guarda tancat en un pot i dins el frigorific, uns 4 dies, i cada dia remeneu bé amb la cullera...
Podeu enriquir la massa mara amb una cullerada d´aquesta barreja, i afegir una altra cullerada en el moment d´ammassar el pa (per un kilo de farina 2 cullerades)...
Apa una proposta més.
Sort...
Moltes felicitats!
Quina pinta més bona!
avui'he animat a fer el meu primer comentari pero us segueixo fa temps.
Dons res a veure si m'animo més!
Eleuterio
ups!
He escrit el missatge com anonim, encara no domino molt...
no se com fer-ho, el meu mail es sanchez.eleuterio@yahoo.es
Adeu!
Ruskis, gràcies pels consells, tenim feina per a dies! De tota manera mirarem de centrar-nos primer en aconseguir una molla més esponjosa -qualsevol idea serà benvinguda- i en establir un procediment estàndard per anar-lo variant poc a poc.
Senzillament fascinant. El tema de la massa mare m'ha agradat. Molt.
(\ ***/)
( \(_)/ )
(_ /|\ _)
../___\..
Uhhhhhh! Sóc una senyal divina per advertir-vos dels perills de la massa madre i d'anar a fer unes birres amb bibliotontos...
Sou uns pervertitttttssssssss!
Guaitant l'ataula una divina olor de xeixa pastada d'ou i sucre se'm fica al nas... braços de gitano i bescuits de la reina, pans d'ametlla amb llurs dibuixos càndids i milanos amb llurs marqueteries, vienesos i prussians, lioneses i savoians, Massinis i Bismarks i borratxos acompanyats de caputxins i jesuïtes, palos de Jacob i tocinets, testes i borregos del Sant Pare... i tot sense massa madre que fa indignar al bon Déu
Iban, me encanta que el pan del discípulo se parezca en algo al del maestro. Y sí, es una pena pero el pan nos dura muy poco, sólo congelamos los panecillos de leche del desayuno pero las hogazas no duran nada.
Bea, que conste que estos panes son de mi marido (Ru). Yo empecé con la masa madre (la "parí") y algunos panes pero él se ha hecho ahora el amo y señor de todos panes (y que dure!). Ya explicarás si te animas con la masa madre.
Jo encara no he fet mai Pa amb massa mare, és troba realment la diferència?
I tant que es nota la diferència! No només en el gust, també en la textura i la consistència. No dic que tots els pans s'hagin de fer amb massa mare -nosaltres seguim fent panets de llet amb llevat sec per esmorzar-, però els pans grans ara els fem sempre amb massa mare. De fet, un cop la tens fent bombolletes a la nevera no et costa gens.
A mi personalment els pans fets amb massa mare em recorden els grans pans que he menjat al llarg de la vida, i sempre surten diferents.
Muchísimas felicidades por ese pan tan bueno y al fin logrado que es como se consigue todo, practicando. Ahora viene lo peor, que se convierte en adicción y ya no se puede parar. Así que ya sabes, además de todo, panadera. Que lo disfruteis.
Publica un comentari a l'entrada