Normalment el cap de setmana aprofitem per dedicar-nos una mica més a la cuina, per fer aquells plats que no et pots endur a la feina o que no són massa aconsellables per a l'hora de sopar. Ahir vam fer una paella senzilla i va quedar just al punt. Hi havia dues sípies petites -comprades divendres al mercat-, uns quants musclos, quatre escamarlans, sofregit de ceba, all i tomàquet -no teníem pebrot i les botigues estaven tancades-, quatre pèsols, i el brou de peix, concretament de rap. Cada vegada tinc més clar que el secret és posar-hi la
salsa de la sípia. Encara no sé exactament què és però té un gust molt intens i espesseix el sofregit.
Avui ens hem decidit per la carn, que és ràpida de fer però que s'ha de menjar al moment. Vam comprar dues mitjanes de vedella i les hem fet a la planxa, acompanyades d'un carbassó i un pebrot verd, també a la planxa. Quan estan cuites, a foc alt, només cal posar-hi una mica de sal
maldon, una mica de pebre i menjar-s'ho. La particularitat aquesta vegada és que hi hem posat també uns tomàquets fumats de la Patagònia, comprats el mes de gener a Ushuaia, de la marca
Valleverde. A la Ro no li acaben d'agradar, però per a mi han estat tot un descobriment. Són molt similars als tomàquets confitats, però el procés d'elaboració és una mica diferent. Diu a l'etiqueta que els ingredients utilitzats són: tomàquets secs, oli de girasol, pebre negre, llorer, sal i fum. N'hauria d'haver comprat més... O haurem de tornar a Ushuaia ;-)
Normalment el cap de setmana aprofitem per dedicar-nos una mica més a la cuina, per fer aquells plats que no et pots endur a la feina o que no són massa aconsellables per a l'hora de sopar. Ahir vam fer una paella senzilla i va quedar just al punt. Hi havia dues sípies petites -comprades divendres al mercat-, uns quants musclos, quatre escamarlans, sofregit de ceba, all i tomàquet -no teníem pebrot i les botigues estaven tancades-, quatre pèsols, i el brou de peix, concretament de rap. Cada vegada tinc més clar que el secret és posar-hi la salsa de la sípia. Encara no sé exactament què és però té un gust molt intens i espesseix el sofregit.
Avui ens hem decidit per la carn, que és ràpida de fer però que s'ha de menjar al moment. Vam comprar dues mitjanes de vedella i les hem fet a la planxa, acompanyades d'un carbassó i un pebrot verd, també a la planxa. Quan estan cuites, a foc alt, només cal posar-hi una mica de sal maldon, una mica de pebre i menjar-s'ho. La particularitat aquesta vegada és que hi hem posat també uns tomàquets fumats de la Patagònia, comprats el mes de gener a Ushuaia, de la marca Valleverde. A la Ro no li acaben d'agradar, però per a mi han estat tot un descobriment. Són molt similars als tomàquets confitats, però el procés d'elaboració és una mica diferent. Diu a l'etiqueta que els ingredients utilitzats són: tomàquets secs, oli de girasol, pebre negre, llorer, sal i fum. N'hauria d'haver comprat més... O haurem de tornar a Ushuaia ;-)
12 comentaris:
Ru, quan dius que " el secret és posar la salsa de la sípia" a quina salsa et refereixes??
Hola Lurka,
La salsa de la sípia és una substància marronosa de l'interior de la bestiola, deiferent de la tinta. No tinc gaire coneixements d'anatomia de cefalòpodes ;-) de manera que no m'atreveixo a especular, però si les compres a la peixateria i demanes que te les netegin, recorda'ls que et guardin la salsa. Ja t'entendran... Ara, com diu Encantadúisimo, cuidadín, que té un gust fort.
Encantadísimo, tampoc tinc resposta al que planteges. Sempre l'he posat al sofregit, però serà qüestió d'innovar
Salut!
Stupendo Ru. Moltes gràcies per l'explicació. La pròxima paella que faci tindré en compte aquest detall.
Salutacions.
Només tres coses, la primera, salutacions a tots, la segona, aquesta salsa no és més que el fetge de la sípia, la tercera, jo acostumo a incorporar-la al fumet just quan comença a bullir, després, en afegir-lo a l´arrós, el colo perque coagula amb la calor i forma grumolls que taquen l´arrós.
Xavi.
Xavi,
Benvingut i gràcies per l'aclariment. Ho tindrem en compte per al proper arròs ;-)
SAlut!
El Xavi no té ni puta idea, no és el fetge, és el budell, més concretament, el rectu de la sípia i us esteu menjant els trunyus, cagallons... de la sípia. Aquesta salsa també se la coneix com a peo líquido saladito (perquè és de mar)i per això amarga tant
Peixeter pudent
ke asko!sus komeis la mierda los bixos...eso solo lo hacen en los paises!!
Demano el tancament immediat d'aquesta merda blog per falta d'actualització! Quin poc respecta als vostres fidels seguidors. Sus vais a cagar.
Oyes, a ver si me lo actualisais el blosg que me se acaban las ideas para cocinar con l'hornillo i yo si quiero de actualizar el con su ajito que no tengo camara de afotos de cable y me salen en papel que me sale muy caro porque el fotopris es un negocio y necesito las fotos del Ramuné
Hola Ru, avui he anat a comprar carn a la plaça. He comprat vedella per prepara-la com vosaltres uhhmmm que bona i quina pinta més fabulosa que fa amb les verduretes! Li he demanat al carniser que em poses la salsa de la vedella i no m'ha entes. Jo li he parlat d'una boseta amb una coseta marronosa. M'ha donat una bosa plena amb una substància de color i textura de xocolota desfeta però amb una pudor de merda de vaca munumental!!!
Sou una colla de pervertits i degenerats!! La caca no es menja cutxinus
Quin eskandul!
Actualitzeu dropus que aquesta paella ja està passada
Putu pajillero com et trobem pel carrer et fotrem tal pallissa que ni la teva puta família et reconeixerà!
Sr Rios i Pajaruelos la seva brometa de la merda no ens ha fet cap gràcia i estem molt ofesos.
Al Ru i les seves creacions culinàries ni tucar-les! El Ru és sagrat i el nostru milló amic.
I vigila perquè la bosseta de merda de vaca te la farem empassar mamón de merda!
Publica un comentari a l'entrada