diumenge, juny 18, 2006

Volver

Andrés Calamaro, Granada 16/06/2006Ahir al vespre i en companyia de Pavlito -tot just acabat d'arribar de los países-, vam anar a veure el polifacètic Andrés Calamaro, que presentava a Barcelona el darrer disc, Tinta roja. Una notable representació de la comunitat argentina que viu a Catalunya va congregar-se també a l'antic Palau d'Esports, rebatejat ara com a Barcelona Teatre Musical, per veure en directe la interpretació, personal i arriscada, dels tangos clàssics que ha gravat Calamaro en els dos darrers discos d'estudi. Tinta roja -que dóna nom al disc-, Mano a mano, Volver, Malena, El día que me quieras, Sur, Melodía de arrabal, Nostalgias, Por una cabeza, Sus ojos se cerraron, es van alternar amb altres -molt poques- peces anteriors: Estadio azteca, La libertad, El arriero, Las oportunidades, La ranchada de los paraguayos.
Amb una escenografia senzilla i un joc de llums subtil, el grup de músics -heterogeni per procedència i formació musical- va interpretar clàssics molt coneguts d'un gènere, el tango, que els puristes voldrien monolític i inamovible per sempre més, potser congelat el 24/06/35 a Medellín.
Amb el protagonisme just, el piano de José Reinoso -uruguaià, per cert-, la percussió de El Piraña i el baix d'Alain Pérez, ressaltaven els dos instruments clarament protagonistes: l'harmònica d'Antonio Serrano, que en cap moment va fer enyorar el bandoneó clàssic, i la guitarra de El Niño Josele, amb qui ja havia col·laborat Calamaro anteriorment.
Tot plegat un concert memorable i diferent. Potser preferim el Calamaro de sempre, el d'Honestidad Brutal, Alta suciedad, El Salmón o El regreso, o el de Los Rodríguez, posats a demanar impossibles, però no ens podem queixar. D'acord, Pavlito, no va tocar Los aviones, però va sonar Estadio azteca ;-)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

olles sumnurmals!!esto no es de lo de komer...ke parleu de kalamares o d´artistuxos frustrats!
aklariu-vos o sus meto un nuevo virus ke he kreat!!

Ru ha dit...

Neng, la música, com ja hauries de saber, és l'aliment de l'esperit. Si enlloc de tant punky trasnochao escoltessis bona música argentina compartiries amb nosaltres aquesta alegria rioplatense... Mira Pavlito que contnt que està.

Anònim ha dit...

pavlito m´ha dit a mi ke es va aburrir ke te kagas!!
i ke a sobre no tenia tema de conversa amb vosaltres!!

Pavlito ha dit...

Borroka no intoxiques mamón!

Va ser un concert memorable pel carisma del Calamierda i pels pedazo músics que portava.

El Ru va vibrar com un argentinazo més! Només l'havia vist tant eufòric amb les victòries de la Selección Española, LA DE TODOS!

Asaf le ximpanze ha dit...

Yo no comprender muy bien, pog favor, eso estaria genial. Oh! miegda de maquina dejame haser le pegrestamo. Calamago es una musica? o es un integpreteg.
A taula es de comida a yo gusta banana, banana buena, banana pgremio mio cuando acabo fichas puzle.

Manuel Allue ha dit...

M'encanta la vostra pàgina, a la que he arrivat per atzar. Us convido a visitar el meu blog "Desde mi cocina", en castellà i bastant incipient:

http://manuelallue.blogspot.com

Ptons.

Pavlito ha dit...

Rus actualitzeu la mierda del bloc que ja estem farts del Calamierda!

Per que no fas una entrada de les hores que passes a la cuina de casa i les 1000 modalitats d'entrepans que has après a fer?

Je,je!

Pavlito ha dit...

Olles!

Actualitzeu la fotito que se us ha passat l'arròs!

Endebé la mierda de mercao munisipal de San Adrián.