Tiramisú

Ahir vam tenir convidats i el menú que vam fer va ser el següent:

- Crema de carbassó
- Musaka.

- Tiramisú. Un clàssic que acostumem a fer sovint quan tenim convidats i la veritat és que sempre agrada. A partir d’algunes receptes, l’hem adaptat de la següent manera.

Ingredients

3 ous, 150 gr. sucre, 250 gr. formatge mascarpone, 20-24 bizcochos de soletilla, cafè, -cacau en pols i un licor.

Preparació

Muntem les 3 clares d’ou per un costat; per un altre batem els rovells, el sucre i el mascarpone; a continuació afegim les clares muntades i ho batem tot intentant que hi hagi molt d’aire. Ja tenim el farciment. Hi ha qui aconsella deixar reposar la barreja ara perquè guanya en sabor; jo no ho faig. De fet acostumo a fer-lo d’un dia per un altre perquè sí que és cert que guanya sabor amb el repòs; a més, és una manera de tenir fet ja el postre i estalviar nervis al dia següent.

Agafem el recipient on volem fer-lo i fem una capa de “bizcochos” que prèviament suquem amb una barreja de cafè, llet, sucre i rom; és a dir, jo faig un talladet borratxo. Les receptes clàssiques només posen cafè – però jo ho trobo molt amarg- i un altre licor com l’amaretto. Cal anar amb compte a l’hora d’emborratxar-los per no fer-los massa mullats; un cop fetes les capes (jo en faig dues), s’acaba amb la capa de crema i per dalt es posa cacau en pols. Jo l’afegeixo al dia següent, unes hores abans de servir-lo perquè si el deixes molt de temps acaba agafant la humitat de la crema i no queda tan bé.