divendres, de setembre 05, 2008

Una altra massa mare


En aquest cas, la famosa massa líquida d'Eric Kaiser, que tot just ahir vaig tenir a punt per utilitzar-la. Obviem la manera de fer-la, que ja ha estat àmpliament divulgada en molts blocs i centrem-nos en el primer resultat.

Una mica cansat de receptes mil·limètriques, intento aconseguir una proporció equilibrada, fàcil de recordar, que em permeti fer un pa habitual sense haver de consultar notes, llibres, posts..., i que pugui modificar quan em vingui de gust, amb la seguretat que la base funciona. En aquest cas, les proporcions són:
  • 200 grams de massa líquida d'Eric Kaiser
  • 400 grams de farina de força
  • 200 ml d'aigua
  • 1 i 1/2 culleradetes (cafè) de sal
  • 1/2 culleradeta (cafè) de llevat sec de forner
  • i un dia de repòs a la nevera, retardant la fermentació
El resultat reposa, encara ara, sobre el marbre de la cuina. No hem tingut temps de tastar-lo perquè just quan el treia del forn havia de marxar... Veurem aquesta nit.


Edito (06/09/08): El vam poder tastar a l'hora de sopar i vaig confirmar el que ja m'havia semblat: la massa mare és menys àcida i més apta per a tota mena de pans; la molla va quedar menys densa i la crosta, potser hauria millorat amb una estona més de forn. Però en resum sembla que hem trobat el pa que buscàvem...

11 comentaris:

Cuinagenerosa ha dit...

els blocaires forners em feu una enveja! amb un pa com aquest avui per sopar augmentaria almenys un grau el nivell de felicitat de casa.

Mònica ha dit...

De moment pinta bé...segur que està deliciós sucat amb tomàquet

Gemma ha dit...

Ja l'heu tastat?
Jo no sé si tindria espera, entre el dia de repòs a la nevera i haver de marxar quan el treus del forn... em sembla que m'hauria cremat clavant-li queixalada!

Eva Flores ha dit...

Qué pinta más cruji-cruji q tiene el pan!!! Este tengo q probarlo!!!

Ru ha dit...

Manel: A mi em passava el mateix abans de començar amb el pa, i l'única manera de superar-ho és posar-s'hi ;-) De debò que és gratificant.
Mònica: Aquest matí n'he menjat sucat amb tomàquet per esmorzar i, a no ser que el pernil sigui molt, molt bo, el pa l'eclipsa segur.
Gemma: És cert, de vegades costa esperar, però en aquest cas és literal: va ser treure'l i marxar. No es podia ni tocar!
Eva: Doncs he de confessar que la crosta podria ser millor. Una estona més de forn, segurament, a menys temperatura perquè no es cremés. A veure el següent...

La Taula d'en Bernat ha dit...

A mi també em feu enveja els blocaires panificadors. Aquests pans ja no es troben als forns de ciutat i les fotos sempre són estupendes. Cada pa et demana que te'l mengis només mirar-lo...

Aquest estiu vam estar a un mercat de França on hi havia uns pans preciosos que em van fer pensar en vosaltres. Però no sé si deurien ser tan bons.

Una abraçada!

Bea Roque ha dit...

Hola Roser!!! Pues me alegro que hayas encontrado el pan que buscabas!!! probaré la famosísima masa madre de Erik Kaiser!!!... y tienes razón en lo de las recetas milimétricas!!! es un tostón... Un beso y Felicidades por tu pan perfecto. Bea

Blanca ha dit...

La pinta, a distància, és estupenda. Provaré la proporció que has fet tu, les receptes mil·limètriques estan molt bé, però per fer el pa de cada dia cal eines més pràctiques. Ja t'explicaré...

Ru ha dit...

Anna: Afortunadament a casa nostra hi ha una certa voluntat de tornar als orígens, o de no perdre'ls en el millor dels casos. Parlo del forn Turris, el Mistral, el Bertran (Badalona)...

Bea: la verdad es que este pan sorprende por su sencillez y sabor. Ya nos contarás.

Blanca: segurament les proporcions es poden ajustar als gustos de cadascú, però crec que el resultat era equilibrat.

Micaela ha dit...

Hola Ro, sóc la Micaela. Mira no recordo si amb tú haviem parlat de les pedres refractaries per al forn. Tu en fas servir?Si es així espliquem com ho fas i on la compres i una altra cosa: quan poses la safata amb aigua dintre del forn, la poses sobre el terra del forn o més amunt Diga-m'ho si us plau perquè fa dos dies que he pobat de fer pà sense fer servir la pani i no em queda malament però la crostra no m'acaba de quedar massa bé.
Un petonet

Ru ha dit...

Micaela: Nosaltres no fem servir pedres refractàries. Alguna vegada ho havíem comentat però no ens hem decidit.
Quant a la safata amb aigua, la posem a dalt del forn, just a sota del gratinador, i només els 15-20 minuts inicials de cocció. Diria que, a part del vapor, a la crosta li cal temps. De vegades és millor abaixar una mica la temperatura i allargar el temps de cocció.