divendres, agost 22, 2008

Els Casals: tancant cercles

Seguint la recomanació de La cuina vermella, hem aprofitat l'estada al Berguedà per anar a dinar a Els Casals, a Sagàs.

Es tracta d'una proposta honesta que supera de llarg l'àmbit gastronòmic per convertir-se en una experiència cultural de primer ordre. La cuina es posa al servei d'un producte de primeríssima qualitat, arrelat a la comarca, produït directament per la família Rovira o obtingut ben a prop. Un producte que es potencia amb la intervenció justa, sense artificis, amb una tècnica precisa que en respecta l'essència i l'extrema qualitat.

La carta varia en funció de la temporada i ofereix el millor de cada època de l'any. Es basa en una filosofia de vida que tanca el cercle iniciat a l'explotació familiar, ja sigui a les granges o a l'hort, fent ús del producte proper i estacional per transformar-lo a la cuina en un plat que combina tradició i creativitat, respectant sempre l'essència de tots els elements que s'hi combinen.

la cartaVam demanar el menú de la terra perquè ens va semblar que era la millor manera de poder tastar una mostra representativa de tot el que s'hi podia trobar.

El pa, fet aquell mateix matí i encara tebi quan ens el van servir. Crosta gruixuda i cruixent i molla elàstica i suau.

Recuit, créixens i anxovesRecuit, créixens i anxoves

Gambes de Palamós amb romesco tot just passades per la planxa i servides sobre pissarra

Sobrassada de la casa amb mel i pa amb tomàquet. El pa d'elaboració pròpia, com la sobrassada, passada per la planxa; i la mel servida directament amb el rusc. Ens va agradar tant que ho vam repetir a casa.

Una mariscada com a petita variació del menú. Tomàquets acabats de collir de l'hort, una vieira al seu punt, escamarlà, cloïsses i percebes. Tot el gust del mar terra endins.

Cep saltat amb botifarra negra. El fruit del bosc i l'elaboració tradicional del porc criat a casa.

Puré de patates fumat amb rossinyols, brots d'espinacs i rovell d'ou tebi.

Arròs de múrgoles amb colomí de sang.

Garrinet rostit sense os amb blat de moro, cafè i ruca. Un contrast molt aconseguit entre la pell cruixent i torrada i la carn més tendra. Això blanc que acompanya el plat és nou de macadàmia ratllada.

Tac de vaca bruna de casa a la brasa amb pebrots vermells de l'hort. De gust molt intens i per a més d'un massa crua.

Tel de llet i crema de flam

Borratxo al rom. Calent i amb una textura que es desfeia a la boca.

Síndria gelada i carquinyolis per acompanyar el cafè

Els Casals representa una aposta ferma pel retorn a l'essència; la passió de tota una família que té cura de l'hort, de les granges, de l'obrador, de l'hotel i de la cuina, per poder oferir el millor cada dia.

Si aprecieu la feina ben feta, el producte de qualitat, la tècnica al servei de la cuina arrelada, l'honestedat de qui produeix allò que consumeix. Si esteu farts d'artificis, de pirotècnia, de venedors de fum i xarlatans, de mimetisme impersonal, de modes passatgeres, tingueu en compte els Casals. No us en penedireu.

14 comentaris:

Ro ha dit...

Ens va agradar molt, sí senyor i intentarem repetir l'any que ve. El millor de tot: el seu pa (una meravella), la sobrassada amb el rusc de mel i el puré de patates fumat amb rossinyols. El pitjor, el tac de vaca que era molt cru.

I per completar la crònica, la visió dels Casals d'Encantadísimo, amb unes fotos molt bones i una explicació molt convincent

encantadisimo ha dit...

El pa es espectacular, la sobrassada impressionant i les dues coses combinades son un veritable pecat. Aquest menú sembla molt complert i a mi, particularment, l'aspecte de la carn em sembla una maravella. Tornaré ben aviat.

Ru ha dit...

Encantadisimo, a mi personalment, que la carn m'agrada al punt, m'hi va faltar un instant de cocció. A la Ro, que li agrada més feta, la va espantar ;-)

La sobrassada és indescriptible, igual que la botifarra negra. Per cert, els embotits, botifarres, sobrassada etc. es poden comprar com a mínim en dos botigues de Berga:
1. Carnisseria Marisol, al mercat municipal.
2. Super Pedret

sota la marca Cal Rovira

Nosaltres ens vam endur tastet i botifarra negra i demà tenim intenció de comprar sobrassada...

manel ha dit...

bentornats de les vacances! aquest reportatge tan complert i magnífic m'ha refermat en el convenciment que ja no puc esperar més a anar als casals. teniu tota la raó, amb aquests productes sobra qualsevol artifici.

La cuina vermella ha dit...

Hola amics! Quina alegria que el nostre post us animés a anar a Els Casals! És un lloc meravellós, a casa nostra hem decidit que un cop l'any ens regalarem una estada a Els Casals! Petons!

MÒNICA ha dit...

Ai quina gana! el que més m'agradat és això d'aquesta sobrassada cassolana i el pà...m'ho apunto.
Petons

Ru ha dit...

Manel: Per poc que puguis vés-hi, de debò que val la pena. Aquells productes, tractats amb el màxim respecte són una delícia.

La cuina vermella: Gràcies a vosaltres hem fet la descoberta de l'estiu i també hi tornarem, segur. Potser per fer-hi una estada, qui sap...

Mònica: La sobrassada és probablement la millor que he menjat mai. I amb aquella combinació...

Vicky ha dit...

HOla a todos... y feliz vuelta... Durante estas vacaciones me he sentido tentada de hacer fotos como las que vosotros sacáis en vuestro blog... pero claro... no tengo blog, ni tiempo y ni constancia para tenerlo...
El hecho es que durante este mes de vacaciones hemos disfrutado del buen comer( y no sabéis como ) Nos hemos comido unos platos con "hongos" (como les llaman en Soria) unos solomillos de cabrito, tartas de cuajada, ponches segovianos, naranja con pimentón, tortas de casar, moje manchego, gazpacho (extremeño, andaluz y manchego, a qual más bueno...)ajoblanco... y no sigo porque se me está haciendo la boca agua. Ah... bueno, y aprovechando que estuvimos unos días en Pesquera de Duero, nos hemos bebido ( y traído) unos vinitos... ¡Qué conste que esto no es para inspiraros ni daros envidia!...

Ro ha dit...

Mala amiga, Vicky, todos esos platos ricos-ricos... qué gustazo para el cuerpo. Pues a mí me encanta hacer fotos de los platos y luego recordarlos. Si no tienes constancia para blog podrías ponerlas en un flickr o algo similar pq así podríamos babear al verlas. Feliz regreso!

Anna ha dit...

Caram, caram! Aquesta degustació justifica una excursió al Berguedà. Quina enveja que em feu!
I us ho vau poder acabar tot???!

Ru ha dit...

Anna: Ens ho vam acabar gairebé tot, però ens va costar una mica... Ara, com que hi ha tants plats acabes dinant tranquil·lament i tens temps d'anar-te mentalitzant pel següent ;-)

Gemma ha dit...

Bé, ja veig que haurem de fer una visita als Casals... Nosaltres anem molt sovint al Berguedà, de manera que no necessitarem cap excusa per anar-hi a dinar :)
Ja veig que heu fet unes bones vacances, eh?

laura.bcn ha dit...

quina pinta tot!! mmmm...

LAPIZLAZ ha dit...

Quina presentacio mes bonica!!!!!!!! Es molt idònea!!!!!