dimecres, juny 04, 2008

Pastís tres xocolates

Pastís 3 xocolatesDesprés de veure'l a molts blocs, l'altre dia el vaig fer aprofitant un nou estri de la cuina: un motllo circular desmuntable, amb la base de ceràmica i les parets de silicona. De l'origen d'aquest pastís en parla l'Auro, però jo l'he vist a la Marta, la Gemma i l'altra Gemma.

El resultat no ha quedat gens perfecte (es noten bombolletes, la capa de xocolata blanca es va tacar una mica, la de xocolata negra no va quedar molt negra...) però de gust és molt bo; això sí, és molt dens i jo, que sóc de repetir, no ho vaig poder fer.

Com a possibles variants del pastís se m'acut fer només una capa per exemple de xocolata negra (que sembla ser va ser l'origen) o fer la base de pa de pessic (com ho fa la Gemma de Bcn mon amour). No sé com quedaria només amb llet i sense nata (per fer-lo més lleuger) . Caldrà fer proves.


PASTÍS TRES XOCOLATES

Ingredients per al pastís:
- 150 gr. xocolata negra (70 % o més cacau)
- 150 gr. xocolata amb llet
- 150 gr. xocolata blanca
- 150 gr. sucre
- 750 ml. nata per muntar
- 750 ml. llet
- 3 sobres de quallada Royal

Per la base de galeta:
- 1 paquet de galetes (jo vaig posar Núria integral)
- 60 gr. mantega
- rajolí de llet

Fer servir un motllo desmuntable.

Base de galeta: triturar totes les galetes, afegir la mantega i la llet i aplanar al motllo. Reservar a la nevera.

Capa de xocolata negra: posar al foc la xocolata negra a trossos, 75 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir remenant tota l'estona per a que no s'enganxi. Abocar la barreja damunt la base de galeta.

Capa de xocolata amb llet: posar al foc la xocolata amb llet a trossos, 50 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenar constantment). Abocar la barreja damunt la capa de xocolata negra amb compte per a que no es barregin. És molt útil utilitzar una cullera del revés per evitar que la força del xorro foradi la capa de sota.

Capa de xocolata blanca: posar al foc la xocolata blanca a trossos, 25 g. de sucre, 250 ml. de llet, 250 ml. de nata i un sobre de quallada. Escalfar-lo sense que arribi a bullir (remenant). Abocar la barreja damunt de la capa de xocolata amb llet (amb la cullera per no esquitxar).

Deixar que qualli a la nevera i servir fred.

Consells:

- Millor fer-lo d'un dia per un altre
- Les capes es fan seguides i miracle... no s'ajunten; es deixa el temps que es triga a fer la segona capa (uns 10 minuts), sense que es refredi. D'aquesta manera la capa anterior ha començat a quallar i no es barreja amb l'altre però encara està prou tova perquè s'enganxi.
- Aconsellen per desmotllar-lo ficar-lo uns 15 minuts abans al congelador (jo no ho vaig fer i no vaig tenir problemes)

11 comentaris:

Grine ha dit...

¿Cómo que no está perfecto? Si parece recién sacado de la pastelería...

Más perdiciones para añadir a mi lista.

Gemma ha dit...

Doncs jo el veig perfecte!!!
Estic d'acord que és un pastís molt empalagós, si no t'agrada moltíssim la xocolata, es fa difícil de repetir, per mi excessivament dolç!

manel ha dit...

jo també fa dies que el tinc a la llista per fer, i només espero que em quedi tan bé com a tu.

Ester ha dit...

Jo també le veig prou bé, Felicitats!
Ester

gina ha dit...

hola ro: jo crec que t'ha quedat estupendo ehh, fot una pinta.
al Dani segur que li agrada molt. pero a mi aquestes coses no em convenen. no m'ho feu aixó??
jeje
moltes felicitats i salut

Anna ha dit...

Òstres, no faig més que veure aquest pastís per tots els blogs que visito. És com una persecussió! Em moro de ganes de provar-lo, però, de moment, el sucre és un enemic que he de combatre. No sé si aguantaré gaire... Bé, aquest cap de setmana potser provo de fer el famós pastís de xocolata del senyor Montignac (sense sucre, sense farina, sense gràcia). Només per consolar-me.

Per cert, m'encanten els teus plats plens de coloraines. Donen un toc molt personal a totes les teves receptes.

Pel que fa al japonès, tot fa molt bona pinta, fins i tot el Tiramissu. Però he de reconèixer que el menjar oriental no és sant de la meva devoció. Tampoc m'agrada gaire el peix cru...

josu ha dit...

aquest pastís fa molt bona pinta!
peró aneu amb conte que caduquen molt rapidament, i si es passa no es molt agradable.
que vagi bé!
josu

Ro ha dit...

Merci a tot però realment no va quedar “perfecte”, he posat la millor foto. Però tot i les imperfeccions queda molt “maco”, fa molta gràcia com poden unir-se les tres capes i no barrejar-se. Si el torno a fer serà només d'una capa i de xocolata negra perquè atipa molt.

Anna, a veure si fas el pastís de xocolata del Montignac i agafarem apunts! Ah, i aquests plats de colorins potser també els trobes a altres cuines perquè els regalava la Caixa de Catalunya, i sí, queden com molt “quotidians”

Josu, tranquil que el pastís no es passa mai a casa nostra. En tot cas, vaig llegir que aquest en concret havia gent que el congelava i després quedava bé.

Anònim ha dit...

Com es nota a faltar la presència del Sr. Rius i Pajillero i els seus amics. Aquest bloc ja no és el que era: ha perdut glamour, classe i saber estar.

És una llàstima!

Dolça ha dit...

Jo també el faig i el problema que sempre tinc és a l'hora de servir-lo amb la base de galeta, em queda molt dura i se'm trenquen els trossos quan els tallo. Et passa a tu? A la foto sembla que no!
Fins i tot he pensat fer-lo amb base de coc o sense base.

Ro ha dit...

Dolça, ja no ho recordo però crec que no. Pots provar a no coure aquesta base (jo no ho faig, tot i que hi ha gent que diu que queda millor) si és que la poses al forn. També canviar de galetes. O, el que a mi em sembla molt atractiu però és més feina, fer un pa de pessic com la Gemma de Bcn mon amour