divendres, juny 27, 2008

Pa de campagne amb cistella

pa fermentant

Ja hem estrenat un dels cistells del pa. Bé, ho ha fet el Ru, que és el forner de la casa. Només amb una mica de farina i allà que s'ha quedat el pa de campagne d'aquesta ocasió. Després cap al forn només amb un cop i voilà...


paHa quedat boníssim...

15 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

ohhhhhhhhhh!!!! Quina meravella de pa que us ha quedat!!!!
Alucinada estic.
Eva.

manel ha dit...

renoi, quin pa tan fantàstic, de veritat que aquest primer pla és per emmarcar-lo.
felicitats!

Gemma ha dit...

Les ratlles de farina fan molt bonic... i si a sobre ha quedat bo, ho té tot!
Ja vaig veure els cistells al blog de l'Ibán, però no hi vaig ser a temps...

cerise ha dit...

¡¡¡Espectacular!!!Tambien vi (demasiado tarde el post de las cestitas). Pero, ¿pregunto? imagino que cualquier cestita de cuerda o de mimbre puede servir ¿ no? y mas en españa donde hay miles de cestas de cuerda hechas a mano.

cannella ha dit...

Es precioso! Sabes, hemos elegido la misma cesta, yo la recibí de Valencia ayer gracias a Ana, así que me alegro mucho de ver este resultado, antes de haberla utilizado. Feliz domingo!

Blanca ha dit...

Quina passada de pa! Bé, per ser sincers, no tot el mèrit és de la cistella, la massa també té el seu mèrit. Jo encara no m'he estrenat, espero poder-ho fer aviat. T'ha quedat un bocinet? te'l vindré a buscar.

Ro ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. I benvinguts a molts de vosaltres al nostre bloc. La veritat és que aquest pa va quedar molt bo. D'altres queden bé però no tant com aquest.

Cerise, no sé si encontrarás cestos cerca de "casa". Según entendí de Iban (un experto) es complicado. La gracia de las cestas es que no has de poner ninguna tela ni nada (un poco de harina si quieres). Los cestos de mimbre que comentas, entiendo yo que para masas muy líquidas se colaría la masa entre las cuerdas. La gracia de éstas es que incluso para masas muy líquidas aguanta muy bien.

Aunque sí que és una "pijada" más (otro cacharro más para la cocina), no es necesario para que el pan salga bueno, es una comodidad más (aunque para masas líquidas puede ser muy útil)

Annabel ha dit...

Ei Ru, quin pa més fantàstic!
Jo també vaig comprar cistells a través de l'Ibán, però encara no m'he atrevit...
He llegit la vostra recepta de Pain de campagne... L'heu adaptat per fer-la amb el cistell? (vull dir, l'oli, per exemple i el film de plàstic... ho heu fet diferent, segurament...)
Res, jo també voldria provar-ho primer amassant amb la panificadora, perquè tinc una nena petita i no massa temps per amassar-ho com "Ibán" mana...
Em podeu donar un cop de mà???
Moltes gràcies!!!

Annabel

Ru ha dit...

Annabel,

La recepta és la mateixa i els passos a seguir també. Pensa que la cistella s'utilitza per a la segona fermentació, just després de donar-li forma a la massa i abans de coure-la. Al cistell no cal posar-hi res -com a màxim espolsar-hi una mica de farina- i es tapa amb un drap.

L'oli i el paper film els utilitzo abans. Poso la massa en un bol untat amb oli tal com surt de la panificadora i la faig rodar perquè quedi ben impregnada; poso el film per tapar-la i dorm a la nevera, retardant la fermentació normalment fins el matí següent, que la trec i la deixo atemperar més o menys estona depenent de si ha augmentat molt de volum o no. És llavors que li dono forma i la poso al cistell perquè torni a pujar, i del cistell al forn.

Quant a la recepta, les quantitats potser les hagis de modificar una mica. Jo per exemple hi poso més farina perquè la massa quedi ben lligada, però ho vaig veient a mesura que es va amassant...

Anima't que el pa surt boníssim!

RUBEN ha dit...

Quina pinta té aquest pa! M'encanta i m'apunto la recepta! Suposo que es podrà fer també amb panificadora, no?

Ro ha dit...

Rubén, sí que es pot fer en panificadora, únicament que sortirà amb la forma de la màquina. De fet el Roger moltes vegades aprofita la màquina per amassar i després el fica al forn. Per cert, quina sort que vau tenir amb el curs del Lienas, estic al·lucinada amb les croquetes i el pastís de xocolata, quina bona pinta.

micaela ha dit...

Hola macos, he vist aquestes cistelles per el pà i us vull preguntar on es poden acosseguir. vaig veure que fa temps veu fer una comanda però segurament que ja no hi seré a temps, de tota manera hi ha alguna forma o lloc on la pugui comprar?
mercés

Ro ha dit...

Micaela, he vist que aquests de Babette (són de Madrid), en venen: http://www.lacocinadebabette.com/banetones.htm

A veure si tens sort!

Babette ha dit...

Hola a todos,

En Babette es verdad que vendemos las cestas a alumnos y no alumnos, aunque vivimos de los cursos, no de la tienda. Ya lo he dicho antes, aunque no estoy segura de que haya sido en este blog, que siempre existe la alternativa de utilizar un colador de plastico de esos de pasta que cubris con un paño de algodon y espolvoreais de harina. Luego espolvoreais la parte descubierta de la hogaza y cerrais el paño por encima o poneis otro mas sino da el primero.

Los banetones, claro, dejan un dibujo muy bonito, pero lo que las hace especiales es que las separaciones entre los tubitos de madera son lo suficientemente estrechas como para que no se te cuele la masa pero el pan pueda respirar. El colador tambien permite que respire la masa por los agujeritos. Es cuestion de probar. Pero no vale cualquier cesta. A mi las tipicas cestas de llevar el pan a la mesa no me dieron buen resultado. Por cierto, podrias darnos la receta de ese pan con esa pinta tan increible?

Un saludo,

Babette

Ru ha dit...

Babette: Gracias por la aclaración. En cuanto a la receta del pain de campagne, está enlazada en la entrada y remite a esta otra. Saludos.