Sopar de Cap d'any

Estem intentant fer bondat amb el menjar, sobretot tenint en compte els excessos de les Festes. Per això el menú de la nit de cap d'any havia de ser forçosament lleuger. Havíem pensat en una sopa de peix i pop a la gallega, però al final hi vam afegir una mena d'entremès per aprofitar un pit de pollastre que hi havia a la nevera.

Pollastre amb verdures: es talla el pit de pollastre ben net a trossets petits i es posa una estona a macerar amb sal, pebre, farina de blat de moro i salsa de soja. Passada aquesta estona es cou en una paella -o wok- a foc viu remenant constantment per evitar que es cremi. Es reserva. Tot seguit es posa la ceba tendra i el pebrot amb la mica d'oli que queda i també a foc viu. Quan estan una mica cuits s'hi afegeix el pollastre i es donen un parell de voltes. La gràcia és que les verdures quedin cuites per fora però amb consistència i que el pollastre es mantingui tendre. Un raig de salsa de soja al final tampoc hi fa cap mal...

Sopa de peix: se sofregeix la ceba, pastanaga, api, alls; s'hi afegeix sal, canyella i nou moscada. Afegim tomàquets ratllats i l'aigua. Es deixa una horeta o menys i, a continuació hi posem les espines i caps de lluç, rap o el peix que es vulgui. Es deixa una mitja hora més i després s'hi posen calamars i gambes (prèviament passats per la paella). Per últim cal afegir els fideus de sopa (20 gr. per ració). Els caps de peix es poden escurar un cop cuits per aprofitar-ne la carn, que sempre s'agraeix trobar-ne a la cullera.

Pop a la gallega: El teníem pendent i finalment ens hi vam atrevir. En principi la recepta és ben senzilla, però havíem sentit tantes llegendes sobre la cocció del pop que ens feia una mica de por. Va sortir molt bo, tendre, gelatinós i gustós. El pop havia estat congelat -ho recomanen perquè quedi més tendre- i vam seguir el ritual d'espantar-lo tres vegades, acció amb la qual se suposa que es trenquen les fibres. Per fer-ho cal submergir el pop uns segons en aigua bullint amb sal i repetir l'operació tres vegades. Finalment es deixa coure en l'aigua junt amb les patates. Suposo que el temps de cocció depèn també de la mida de la peça, però nosaltres el vam tenir 30 minuts -tot i que amb menys estona potser n'hi hauria hagut prou. Un cop fred es talla a trossets petits i s'hi posa pebre vermell dolç -i una mica de picant, pel meu gust- i un bon raig d'oli d'oliva verge. Va quedar deliciós.

Flam d'ou: Sense comentaris, era comprat ;-) Això sí, industrial però digne, que encara es poden trobar flams decents sense excessos de química.